Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  construcció anticausativa, n f
  • es  construcción anticausativa
  • fr  construction anticausative
  • en  anticausative construction

Definition
Construcció oracional derivada de la construcció causativa, en la qual el complement causat ha esdevingut subjecte i el causant apareix com a adjunt.

Note

  • Aquest és el cas, per exemple, de La carta es va redactar per (causa de) Joan, derivada de Joan va fer redactar la carta.
  • ca  construcció antipassiva, n f
  • ca  antipassiva, n f sin. compl.
  • es  antipasiva
  • es  construcción antipasiva
  • fr  antipassif
  • fr  construction antipassive
  • en  antipassive
  • en  antipassive construction

Definition
Construcció oracional derivada de la construcció activa en la qual el subjecte és agent i el complement directe ha esdevingut un complement oblic.

Note

  • Aquesta construcció s'utilitza sovint amb complements directes indefinits o amb complements directes afectats només parcialment per l'esdeveniment verbal. Les construccions antipassives són freqüents en les llengües ergatives.
  • ca  construcció aplicativa, n f
  • es  construcción aplicativa
  • fr  construction applicative
  • en  applicative construction

Definition
Construcció oracional en la qual un complement oblic s'ha convertit en complement central del predicat.

Note

  • Aquesta construcció és pròpia, per exemple, de les llengües bantús i les austronèsiques.
  • ca  construcció causal, n f
  • es  construcción causal
  • fr  construction causale
  • en  causal construction

Definition
Sintagma preposicional o oració subordinada que expressa el motiu o la raó per la qual es fa una cosa, o que introdueix un incís explicatiu.

Note

  • Per exemple, el sintagma preposicional d'alegria en Plorava d'alegria, el sintagma preposicional a causa del treball en No assistirà a la festa a causa del treball o l'oració subordinada ja que insisteixes en Ja que insisteixes, t'ho diré.
  • ca  construcció causativa, n f
  • es  construcción causativa
  • fr  construction causative
  • en  causative construction

Definition
Construcció oracional transitiva derivada d'una construcció transitiva o intransitiva més simple, de la qual es diferencia pel fet que afig un subjecte que designa l'agent que fa executar o que provoca l'esdeveniment de la construcció més simple.

Note

  • Per exemple, la construcció Lluís fa plorar Laura, derivada de la construcció Laura plora.
  • ca  construcció comparativa, n f
  • ca  oració comparativa, n f sin. compl.
  • es  construcción comparativa
  • es  oración comparativa
  • fr  construction comparative
  • fr  phrase comparative
  • en  comparative clause
  • en  comparative construction

Definition
Construcció en què s'estableix una relació d'igualtat o de desigualtat entre entitats, propietats o situacions, que pot ser quantitativa o qualitativa.

Note

  • La construcció comparativa és quantitativa en un cas com El teu amic és més divertit que tu, i qualitativa en A mi em diu coses diferents que a tu. En les comparatives quantitatives, la igualtat o la diferència s'estableix per mitjà d'un quantificador de grau comparatiu (més, menys, tan o tant, millor, pitjor) i en les qualitatives per mitjà d'un adjectiu o un adverbi (igual, diferent, mateix, etc.). Tant en les quantitatives com en les qualitatives la relació s'estableix entre dos termes que ocupen posicions sintàctiques diferents: el primer terme, que és el que s'avalua (el teu amic i a mi, en els exemples anteriors), i el segon terme, que es pren com a estàndard o referència per a establir la relació d'igualtat o desigualtat (tu i a tu, en els exemples anteriors). Tenint en compte aquesta relació, es diferencien les comparatives d'igualtat de les de desigualtat. Per exemple, són comparatives d'igualtat la comparativa qualitativa El teu abric és igual que el meu i la comparativa quantitativa El teu amic és tan divertit com tu. I són comparatives de desigualtat la comparativa qualitativa El teu abric és diferent del meu, i la comparativa quantitativa El teu amic és més divertit que tu.
  • ca  construcció comparativa d'igualtat, n f
  • es  construcción comparativa de igualdad
  • fr  construction comparative d'égalité
  • en  comparative construction of equality

Definition
Construcció comparativa en què s'estableix una relació d'equivalència, que pot ser qualitativa, com en El teu amic és igual que tu, o quantitativa, com en El teu amic és tan divertit com tu.
  • ca  construcció comparativa de desigualtat, n f
  • es  construcción comparativa de desigualdad
  • fr  construction comparative d'inégalité
  • en  comparative construction of inequality

Definition
Construcció comparativa en què s'estableix una relació de diferència, que pot ser qualitativa o quantitativa, i en aquest darrer cas, d'inferioritat o de superioritat.

Note

  • Per exemple, la desigualtat és qualitativa en El teu abric és diferent del meu, i quantitativa en la comparativa de superioritat El teu amic és més divertit que tu i en la comparativa d'inferioritat El teu amic és menys divertit que tu.
  • ca  construcció comparativa proporcional, n f
  • es  construcción comparativa proporcional
  • fr  construction comparative proportionnelle
  • en  proportional comparative construction

Definition
Construcció en què s'indica la correlació entre l'augment o la disminució de dues magnituds i que conté dues oracions cadascuna amb un quantificador comparatiu.

Note

  • Per exemple, Com més treballava més ganes tenia de continuar o Com més temps passava menys ganes tenia de parlar amb ell.
  • ca  construcció consecutiva, n f
  • es  construcción consecutiva
  • fr  construction consecutive
  • en  consecutive construction

Definition
Construcció amb què s'expressa la conseqüència d'una situació extrema, com en l'oració Va fer tant d'exercici que després li feia mal tot el cos.

Note

  • Les construccions consecutives consten d'un sintagma quantificat (tant d'exercici) que fa referència al caràcter extrem de la situació expressada per una subordinada introduïda per la conjunció que (que després li feia mal tot el cos).