Go back to the list of Online Dictionaries

Neoloteca

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  sensellarisme, n m
  • es  sinhogarismo, n m
  • fr  sans-abrisme, n m
  • en  homelessness, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**

Sociologia > Serveis socials, **Denominació catalana 1: Sufixació**

Definition
Situació d'una persona que no disposa de les mínimes condicions d'habitatge que permeten viure amb dignitat.

Note

  • La persona que es troba en situació de sensellarisme és una persona sense llar.
  • ca  persona sense sostre, n f
  • ca  sensesostre, n m, f sin. compl.
  • es  persona sin techo, n f
  • es  sin techo, n m, f
  • fr  personne sans-abri, n f
  • fr  sans-abri, n m, f
  • en  roofless, n
  • en  roofless person, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Sociologia > Serveis socials, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Prefixació amb adverbi/preposició amb funció de prefix**

Definition
Persona sense llar que viu en un espai públic o a la intempèrie o pernocta en un alberg i es veu forçada a passar la resta del dia en un espai públic.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme persona sense sostre (sin. compl. sensesostre)

    Resolució del Consell Supervisor

    Es revisa la decisió adoptada pel Consell Supervisor en la reunió núm. 324 (28 de febrer de 2001) i s'aprova ara la forma persona sense sostre com a sinònim preferent de la forma normalitzada sensesostre.

    Criteris aplicats

    ·Malgrat que sensesostre és una denominació lingüísticament possible, i es documenta, actualment la forma utilitzada amb normalitat és persona sense sostre.

    ·Dins l'àmbit especialitzat, la forma sensesostre es considera reduccionista i pejorativa (perquè el fet de no tenir un sostre propi passa a identificar completament la persona i a convertir-se en la seva única identitat), i per aquest motiu es tendeix a evitar.

    ·La forma persona sense sostre, en canvi, transmet millor la idea que el fet de trobar-se sense sostre és tan sols una circumstància de la persona en un moment determinat de la vida, però no la defineix en essència.

    Es manté la forma sensesostre com a sinònim complementari perquè, malgrat que és una forma connotada actualment, des del punt de vista estrictament lingüístic és adequada, es documenta i ha tingut una difusió notable.

    [Acta 738, 26 de maig de 2025]
  • ca  sensesostrisme, n m
  • es  sintechismo, n m
  • en  rooflessness, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**

Sociologia > Serveis socials, **Denominació catalana 1: Sufixació**

Definition
Situació d'una persona sense llar que viu en un espai públic o a la intempèrie o pernocta en un alberg i es veu forçada a passar la resta del dia en un espai públic.

Note

  • La persona que es troba en situació de sensesostrisme és una persona sense sostre.
  • ca  sensor d'escaneig per línies, n m
  • es  sensor de barrido longitudinal
  • es  sensor de empuje
  • es  sensor de escaneado longitudinal
  • fr  capteur en peigne
  • en  along-track sensor
  • en  pushbroom sensor

Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Teledetecció

Definition
Sensor constituït per diversos detectors alineats perpendicularment respecte a la direcció seguida per la plataforma.

Note

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la teledetecció:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes com a denominacions principals (sessió de normalització del dia 16 de juliol de 2012), tenint en compte els arguments següents:

    ·són en tots els casos denominacions catalanes, creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (satel·litari), la composició (aeroportat -ada, espacioportat -ada, etc.), la sintagmació (escaneig per línies, ecos indesitjats, etc.) i l'extensió de significat o la conversió lèxica de mots ja existents (actitud, bandat, dallada, deriva, guinyada, pigallat, etc.);

    ·són lingüísticament adequades i es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, fins i tot en aquells casos en què la denominació catalana s'ha calcat de l'anglès (per exemple actitud, de l'anglès attitude, o àrea d'entrenament, de training area en anglès);

    ·moltes de les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment la majoria dels especialistes assistents a la sessió (aeroportat -ada, espacioportat -ada, teledetecció aeroportada, satel·litari, escaneig transversal, escaneig, actitud, àrea d'entrenament, etc.);

    ·algunes de les formes acordades són alternatives neològiques a anglicismes en ús en català (per exemple, dallada per a swath, ecos indesitjats per a clutter, pigallat per a speckle i dades de vol sota vol per a underflight data);

    ·totes les denominacions tenen el suport dels especialistes assistents a la reunió, la qual cosa en pot afavorir la implantació.

    El Consell Supervisor ratifica també algunes de les denominacions acordades a la sessió de normalització com a sinònims complementaris de les denominacions principals, pels motius següents:

    ·són formes catalanes adequades lingüísticament (teledetecció aèria, teledetecció espacial, retorn, etc.), excepte la denominació híbrida transformació tasseled-cap;

    ·són denominacions força esteses i utilitzades al costat de les denominacions principals acordades;

    ·es documenten formes paral·leles en altres llengües, en algun cas com a denominació principal.

    El Consell Supervisor només descarta de fixar alguns dels sinònims complementaris acordats a la sessió perquè considera que són formes innecessàries, menys adequades des d'un punt de vista lingüístic o semàntic (satel·lital, escaneig d'empenta) o amb poca entitat terminològica (amplada d'escaneig), que poden dificultar la implantació de la denominació fixada com a forma principal.

    D'altra banda, el Consell Supervisor proposa de recollir els termes relacionats càrrega útil i plataforma per a facilitar la comprensió d'algunes definicions, ja que en l'àmbit de la teledetecció aquestes denominacions tenen significats molt específics.

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]
  • Observacions del Consell Supervisor sobre els termes escaneig per línies i sensor d'escaneig per línies:

    El Consell Supervisor aprova la denominació escaneig per línies, així com la forma relacionada sensor d'escaneig per línies, perquè és semànticament adequada -la particularitat d'aquest tipus d'escaneig és l'exploració per línies d'escaneig completes- i té el suport dels especialistes assistents a la sessió de normalització.

    El Consell Supervisor bandeja la denominació escaneig d'empenta, acordada a la sessió de normalització com a sinònim complementari de escaneig per línies, perquè, si bé té un cert ús i es documenta paral·lelament en castellà (empuje), es considera que no està del tot motivada des d'un punt de vista semàntic i que probablement correspon a una mala traducció de la denominació anglesa.(1)

    Es desestima la denominació escaneig longitudinal, tot i que es documenta anàlogament en francès i en castellà, perquè, d'acord amb els especialistes de l'àmbit, podria fer referència a un escaneig que, com l'escaneig per línies, s'efectués en la direcció d'avançament de la plataforma i, per tant, fos longitudinal, però en canvi no es fes per línies d'escaneig completes.

    Per a fer referència al sensor d'escaneig per línies es descarta la denominació sensor de barreta, malgrat que s'utilitza dins de l'àmbit, perquè des d'un punt de vista semàntic no és prou adequada, ja que exclouria un tipus particular de sensor d'aquesta classe que no està constituït per una barreta de detectors. A més, aquesta denominació no permetria crear un paral·lelisme formal amb la denominació del tipus d'escaneig que fan aquests sensors (*escaneig de barreta).

    (1)En anglès push significa 'empenta', però la forma composta pushbroom fa referència a un tipus d'escombra ('A long-handled wide brush that is designed to be pushed and is used for sweeping', d'acord amb el diccionari Merriam-Webster Online); la denominació pushbroom scanning, doncs, es basa en una imatge metafòrica, en què s'assimila aquest tipus d'escaneig al moviment que es fa amb una escombra del tipus pushbroom, similar a un rasclet.

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]
  • ca  sensor d'escaneig transversal, n m
  • es  sensor de barrido mecánico
  • es  sensor de barrido transversal
  • fr  capteur à balayage latéral
  • fr  capteur à balayage perpendiculaire
  • en  across-track sensor
  • en  spotlight sensor
  • en  whiskbroom sensor

Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació > Teledetecció

Definition
Sensor constituït per miralls rotatoris que reflecteixen la radiació del terreny a un únic detector o a un petit grup de detectors.

Note

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la teledetecció:

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions acordades pels especialistes com a denominacions principals (sessió de normalització del dia 16 de juliol de 2012), tenint en compte els arguments següents:

    ·són en tots els casos denominacions catalanes, creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (satel·litari), la composició (aeroportat -ada, espacioportat -ada, etc.), la sintagmació (escaneig per línies, ecos indesitjats, etc.) i l'extensió de significat o la conversió lèxica de mots ja existents (actitud, bandat, dallada, deriva, guinyada, pigallat, etc.);

    ·són lingüísticament adequades i es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, fins i tot en aquells casos en què la denominació catalana s'ha calcat de l'anglès (per exemple actitud, de l'anglès attitude, o àrea d'entrenament, de training area en anglès);

    ·moltes de les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment la majoria dels especialistes assistents a la sessió (aeroportat -ada, espacioportat -ada, teledetecció aeroportada, satel·litari, escaneig transversal, escaneig, actitud, àrea d'entrenament, etc.);

    ·algunes de les formes acordades són alternatives neològiques a anglicismes en ús en català (per exemple, dallada per a swath, ecos indesitjats per a clutter, pigallat per a speckle i dades de vol sota vol per a underflight data);

    ·totes les denominacions tenen el suport dels especialistes assistents a la reunió, la qual cosa en pot afavorir la implantació.

    El Consell Supervisor ratifica també algunes de les denominacions acordades a la sessió de normalització com a sinònims complementaris de les denominacions principals, pels motius següents:

    ·són formes catalanes adequades lingüísticament (teledetecció aèria, teledetecció espacial, retorn, etc.), excepte la denominació híbrida transformació tasseled-cap;

    ·són denominacions força esteses i utilitzades al costat de les denominacions principals acordades;

    ·es documenten formes paral·leles en altres llengües, en algun cas com a denominació principal.

    El Consell Supervisor només descarta de fixar alguns dels sinònims complementaris acordats a la sessió perquè considera que són formes innecessàries, menys adequades des d'un punt de vista lingüístic o semàntic (satel·lital, escaneig d'empenta) o amb poca entitat terminològica (amplada d'escaneig), que poden dificultar la implantació de la denominació fixada com a forma principal.

    D'altra banda, el Consell Supervisor proposa de recollir els termes relacionats càrrega útil i plataforma per a facilitar la comprensió d'algunes definicions, ja que en l'àmbit de la teledetecció aquestes denominacions tenen significats molt específics.

    [Acta 550, 6 de setembre de 2012]
  • ca  sensor de profunditat, n m
  • es  sensor de profundidad, n m
  • fr  capteur de profondeur, n m
  • en  depth sensor, n
  • cod  **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**

TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

Definition
Sensor que mesura la profunditat a què es troben els objectes dins del seu camp de visió.

Note

  • Els sensors de profunditat es basen generalment en el temps de vol d'un senyal de referència, des que s'emet fins que es rep.
  • ca  sensòrica, n f
  • es  sensórica, n f
  • fr  technologie des capteurs, n f
  • it  sensoristica, n f
  • en  sensorics, n
  • de  Sensorik, n f
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'alemany**

Electrònica > Electrotècnia, TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació, **Denominació catalana 1: Manlleu de l'alemany adaptat morfològicament**

Definition
Estudi teòric i aplicat dels sensors, que engloba la concepció, la construcció i l'aplicació d'aquest tipus de dispositius.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sensòrica

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma sensòrica.

    Criteris aplicats

    ·Malgrat que probablement és un manlleu de l'alemany vehiculat per l'anglès, pot considerar-se també una forma adequada en català, a partir d'un hipotètic adjectiu sensòric -a, derivat de sensor.

    ·És una forma anàloga formalment a altres denominacions catalanes, com ara acústica, botànica, política, sísmica o crítica. Malgrat que la majoria de substantius catalans en -ica provenen d'adjectius cultes, d'origen llatí o grec o creats a partir d'arrels cultes, hi ha alguns precedents de substantius que, com sensòrica, s'han creat a partir de formes patrimonials (és el cas, per exemple, de robòtica, sísmica o neutrònica). Cal tenir present, a més, que malgrat que sensor (base de sensòrica) és una forma presa de l'anglès, està creada sobre el llatí sensus.

    ·Es documenta en català, en textos d'especialitat.

    ·Els experts hi donen el vistiplau i confirmen que és una forma que ja té ús.

    ·En altres llengües s'utilitza la denominació anàloga.

    Formes desestimades

    Es descarta la forma sensorística (de sensor + -ística), com assagística, balística, enigmística, novel·lística o rondallística, perquè té molt poc ús en comparació amb sensòrica, malgrat que -ística és un sufix que s'adjunta sovint a arrels patrimonials, i, en aquest sentit, podria considerar-se una forma adequada. Els especialistes consultats, però, descarten aquesta solució i asseguren que la forma que realment s'utilitza és sensòrica.

    [Acta 674, 10 de març de 2021]
  • ca  sensorització, n f
  • es  sensoreo, n m
  • es  sensorificación, n f
  • es  sensorización, n f
  • fr  sensorisation, n f
  • en  sensorization, n
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès**

Tractament de la informació > Intel·ligència artificial, Electrònica, **Denominació catalana 1: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 1: Verb + sufix**

Definition
Tècnica consistent a posar sensors en un dispositiu, una màquina, una instal·lació o una persona, a fi d'obtenir dades en temps real del seu comportament o estat o de les condicions de l'entorn.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sensorització

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova la forma sensorització.

    Criteris aplicats

    ·És una forma lingüísticament adequada, creada per sufixació a partir del nucli verbal sensoritzar, ja aprovat pel Consell Supervisor.

    ·És una forma ja àmpliament utilitzada i documentada.

    ·Té el vistiplau dels especialistes.

    ·En altres llengües s'utilitza la forma anàloga.

    [Acta 691, 2 de maig de 2022]
  • ca  sensoritzar, v tr
  • es  sensorear, v tr
  • es  sensorificar, v tr
  • es  sensorizar, v tr
  • fr  sensoriser, v tr
  • pt  sensorear, v tr
  • en  sensorize, to, v tr
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'adequació formal d'una denominació en ús**
  • cod  **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un calc de l'anglès**

Tractament de la informació > Intel·ligència artificial, Electrònica, **Denominació catalana 1: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 1: Nom + sufix**

Definition
Posar sensors en un dispositiu, una màquina, una instal·lació o una persona, a fi d'obtenir dades en temps real del seu comportament o estat o de les condicions de l'entorn.

Note

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sensoritzar

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aprova el verb sensoritzar.

    Criteris aplicats

    ·Malgrat que es tracta, probablement, d'un calc de l'anglès, pot considerar-se també una forma adequada en català: es tracta d'un verb creat sobre el nucli nominal sensor amb adjunció del sufix -itzar, molt productiu en l'àmbit tècnic amb el sentit de 'convertir en' o 'dotar de', entre d'altres (en aquest cas, 'dotar de sensors' o 'fer sensòric').

    ·És una forma paral·lela a altres verbs de la llengua creats amb el mateix sufix i de significat anàleg, com ara senyalitzar ('dotar de senyals'), robotitzar ('utilitzar o introduir robots'), canalitzar ('solcar de canals (un indret)'), modelitzar ('elaborar el model d'un fenomen'), lematitzar ('aplegar sota un lema diverses formes lingüístiques'), etc.

    ·És una forma ja àmpliament utilitzada i documentada.

    ·Té el vistiplau dels especialistes.

    ·En altres llengües s'utilitza la forma anàloga.

    [Acta 691, 2 de maig de 2022]
  • ca  sentència d'execució, n f
  • es  sentencia de remate
  • fr  acte d'exécution

Dret

Definition
Sentència dictada en un judici executiu.