reposador | reposadora
reposador | reposadora
Economia > Comerç
- ca reposador | reposadora, n m, f
- es reponedor
- fr réassortisseur
- en shelf filler
- en shelf stacker
Economia > Comerç
Definition
Persona que s'ocupa de tornar a omplir de productes les prestatgeries d'un supermercat a mesura que van quedant buides i de vetllar perquè tinguin una presentació adequada.
reposapeus
reposapeus
Mobles
- ca reposapeus, n m
- ca escambell, n m sin. compl.
- es apoyapiés
- fr repose-pied
- en footrest
Mobles
Definition
Peça situada a l'extrem inferior d'una butaca, o col·locada independentment al davant, emprada per a recolzar-hi els peus.
reposició rotatòria
reposició rotatòria
Ciències de la vida > Biologia cel·lular
- ca reposició rotatòria, n f
- es intercambio rotatorio, n m
- es mecanismo de tapiz rodante, n m
- es movimiento de noria, n m
- es recambio rotatorio, n m
- fr phénomène du tapis roulant, n m
- it flusso di subunità, n m
- it treadmilling, n m
- en treadmilling, n
Ciències de la vida > Biologia cel·lular
Definition
Fenomen pel qual els monòmers d'un filament van desplaçant contínuament la seva posició des d'un extrem del filament a l'altre sense fer variar la longitud total de la cadena, com a conseqüència de l'equilibri entre els processos de polimerització en un extrem i de despolimerització en l'altre.
Note
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme reposició rotatòria:
S'aprova el terme reposició rotatòria pels motius següents:
·és una alternativa catalana al manlleu anglès treadmilling (creat, seguint una imatge metafòrica, sobre el substantiu treadmill 'cinta de córrer'), força estès entre els especialistes;
·és una forma semànticament motivada: el nucli reposició remet clarament a la idea que un element que ha deixat de ser-hi se substitueix per un altre element de les mateixes característiques, i l'adjectiu rotatori fa referència al caràcter continu d'aquesta reposició en què es perden elements en un extrem de la cadena i es recuperen en l'altre;
·té el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.
Les formes intercanvi rotatori, recanvi rotatori i recanvi sens fi, que també serien solucions motivades des del punt de vista semàntic (intercanvi rotatori fins i tot té un cert ús amb aquest sentit), s'han descartat perquè la forma aprovada (reposició rotatòria) es considera semànticament més precisa.
La forma marxa, suggerida per algun especialista, també s'ha descartat perquè és poc precisa i no s'identifica amb el concepte.
[Acta 569, 23 de gener de 2014]
repositori
repositori
Informàtica > Aplicacions informàtiques
- ca repositori, n m
- es almacén
- es depósito
- es repositorio
- fr référentiel
- en repository
Informàtica > Aplicacions informàtiques
Definition
Sistema informàtic on s'emmagatzema la informació d'una organització amb la finalitat que els seus membres la puguin compartir.
represa
represa
Esport > Esports eqüestres > Hípica
- ca represa, n f
- es reprise
- fr reprise
- it ripresa
- en reprise
- en test
Esport > Esports eqüestres > Hípica
Definition
Conjunt de figures que executa un cavall en una competició de doma clàssica.
repristinació
repristinació
Construcció > Arquitectura, Antropologia > Antropologia social i cultural > Museologia. Patrimoni cultural
- ca repristinació, n f
- es repristinación
- es restitución del original
- fr dérestauration
- it ripristinamento
- it ripristinazione
- it ripristino
- en repristination
- en restoration to its original state
Construcció > Arquitectura, Antropologia > Antropologia social i cultural > Museologia. Patrimoni cultural
Definition
Recuperació de l'estat original d'una obra artística o del que tenia abans d'una restauració, a fi d'eliminar-ne elements afegits i alteracions produïdes al llarg del temps.
Note
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes repristinació i repristinar:
S'aproven els termes repristinació i repristinar, manlleus de l'italià (de l'adjectiu pristino, del llatí pristĭnus, -a, -um 'primigeni') pels motius següents:
·són les formes utilitzades normalment en l'àmbit de l'art i la restauració;
·es documenten en nombrosos textos d'especialitat en català;
·si bé són manlleus de l'italià, poden explicar-se també lingüísticament en català a partir de l'adjectiu pristí pristina (1), del mateix origen que l'italià pristino, amb canvi d'accent;
·són formes documentades, anàlogament, en altres llengües;
·tenen el vistiplau de tots els especialistes consultats.
Es desestima la forma desrestauració, paral·lela al francès dérestauration, perquè no té ús i perquè no és del tot adequada semànticament: en la repristinació es poden eliminar afegits d'una restauració (desrestauració), però també pot ser que s'eliminin elements propis del gust artístic d'una època posterior, afegits en el seu moment no pas per restaurar l'obra, sinó simplement per canvis en els gustos artístics.
Les formes restitució de l'original i recuperació, que també s'han valorat, no tenen gaire suport entre els especialistes, que confirmen que repristinació i repristinar són les denominacions d'ús habitual i les que designen de manera més inequívoca el concepte.
(1)Si bé als diccionaris catalans hi ha vacil·lació entre pristí i pristi, la darrera edició del diccionari normatiu recull tan sols pristí, que és la variant catalana antiga, ben documentada sota prestí, resultat d'una dissimilació de pristí.
repristinar
repristinar
Construcció > Arquitectura, Antropologia > Antropologia social i cultural > Museologia. Patrimoni cultural
- ca repristinar, v tr
- es repristinar
- fr dérestaurer
- fr remettre à l'état original
- it ripristinare
- en repristinate, to
- en restore to its original state, to
Construcció > Arquitectura, Antropologia > Antropologia social i cultural > Museologia. Patrimoni cultural
Definition
Fer una repristinació.
Note
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes repristinació i repristinar:
S'aproven els termes repristinació i repristinar, manlleus de l'italià (de l'adjectiu pristino, del llatí pristĭnus, -a, -um 'primigeni') pels motius següents:
·són les formes utilitzades normalment en l'àmbit de l'art i la restauració;
·es documenten en nombrosos textos d'especialitat en català;
·si bé són manlleus de l'italià, poden explicar-se també lingüísticament en català a partir de l'adjectiu pristí pristina (1), del mateix origen que l'italià pristino, amb canvi d'accent;
·són formes documentades, anàlogament, en altres llengües;
·tenen el vistiplau de tots els especialistes consultats.
Es desestima la forma desrestauració, paral·lela al francès dérestauration, perquè no té ús i perquè no és del tot adequada semànticament: en la repristinació es poden eliminar afegits d'una restauració (desrestauració), però també pot ser que s'eliminin elements propis del gust artístic d'una època posterior, afegits en el seu moment no pas per restaurar l'obra, sinó simplement per canvis en els gustos artístics.
Les formes restitució de l'original i recuperació, que també s'han valorat, no tenen gaire suport entre els especialistes, que confirmen que repristinació i repristinar són les denominacions d'ús habitual i les que designen de manera més inequívoca el concepte.
(1)Si bé als diccionaris catalans hi ha vacil·lació entre pristí i pristi, la darrera edició del diccionari normatiu recull tan sols pristí, que és la variant catalana antiga, ben documentada sota prestí, resultat d'una dissimilació de pristí.
repunt
repunt
Economia
- ca repunt, n m
- es repunte
- fr reprise
- en pickup
Economia
Definition
Pujada puntual de les cotitzacions de la borsa o del valor de qualsevol variable econòmica.
repuntar
repuntar
Economia
- ca repuntar, v intr
- es repuntar
- fr redresser
- fr reprendre
- en pick up, to
Economia
Definition
Pujar puntualment, les cotitzacions de la borsa o el valor de qualsevol variable econòmica.
requena
requena
Agricultura > Horticultura > Viticultura
- ca boval, n m
- ca requena, n m/f sin. compl.
- es bobal, n m
- es requena, n m
- fr bobal, n m
- pt boal, n m
Agricultura > Horticultura > Viticultura
Definition
Cep conreat tradicionalment al País Valencià, sobretot a la Plana d'Utiel, molt resistent i productiu.
Note
- 1. La denominació catalana requena s'utilitza especialment al sud de Catalunya i al País Valencià.
- 2. En català també es documenten les formes boal, bogal i bovadal (totes tres noms masculins), variants lingüístiques de boval, i raquena (nom masculí o femení), variant lingüística de requena.
-
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme boval (sin. compl. requena):
S'aproven la denominació boval (de l'adjectiu normatiu boval, derivat de bou) i el sinònim complementari requena (del topònim valencià Requena) pels motius següents:
·totes dues formes es documenten àmpliament en obres terminològiques i especialitzades del sector;
·són lingüísticament adequades: boval és una substantivació de l'adjectiu boval, derivat de bou; (1) requena és una lexicalització del topònim Requena, a la plana d'Utiel, on és habitual el conreu d'aquest cep, i segueix, doncs, el paral·lelisme de denominacions ja normatives, com ara borgonya o bordeus, també procedents de noms propis;
·en altres llengües es documenten denominacions anàlogues;
·tenen el vistiplau dels especialistes consultats.
Es descarta la forma bobal, documentada en algunes fonts (per exemple, a la llista varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA), perquè és inadequada en català des del punt de vista ortogràfic (és probablement una influència del castellà, llengua que devia adoptar bobal a partir del català boval).
Es descarta també la forma requeno (i igualment la variant gràfica raqueno), malgrat que té ús en algunes zones del País Valencià, perquè és un castellanisme innecessari.
Els especialistes corroboren, d'altra banda, que boval és una varietat negra i remarquen que boval blanc és una altra varietat, menys coneguda i diferent genèticament. El boval blanc no s'estudia en aquest document perquè no és una varietat esmentada en cap de les DO catalanes ni en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA).
(1) La motivació semàntica de boval no és clara, però és possible, segons Favà, que provingui de la idea de 'raïm apte per als bous', pel fet que és un cep molt productiu i, especialment, pel fet que el raïm és bast.
[Acta 607, 17 de juny de 2016]
