Vocabulari de la música

Música que acompanya el ball homònim, de ritme ternari i temps ràpid, originària de Polònia.

Tocar (les cordes o les tecles d'un instrument musical).

Que és (una execució musical) lenta i solemne.

Peça rígida col·locada perpendicularment sobre la taula harmònica dels cordòfons, que manté separades les cordes i tramet la vibració a la resta de l'instrument.

Peça rígida col·locada perpendicularment sobre la taula harmònica dels cordòfons, que manté separades les cordes i tramet la vibració a la resta de l'instrument.

Estil de música lleugera i popular, sorgit al començament dels anys seixanta del segle XX, que arreplega influències del jazz, del rock, del folk i del blues.

Del pop-rock o que hi té relació.

Estil de música que mescla elements de la música pop i del rock-and-roll, i que es caracteritza per composicions d'estructura senzilla i l'ús de la guitarra elèctrica i del teclat com a base instrumental.

Peça musical formada per una successió de melodies o temes de cançons reunits per mitjà d'alguns compassos d'introducció i de connexió.

En una interpretació musical, tècnica de passar d'una nota a una altra, sense interrompre l'emissió sonora, passant insensiblement per les notes intermèdies.