Vocabulari de la música

Expressió de la duració dels sons.

Conjunt d'instruments de vent d'una orquestra que estan fets de metall.

Instrument musical de percussió constituït per una sèrie de làmines metàl·liques afinades que es colpegen amb baquetes.

Tècnica de composició que consistix a estructurar una secció o obra musical sobre una sèrie de dotze tons, les notes de l'escala cromàtica, presentats una sola vegada i en l'orde que el compositor elegix.

Organització temporal de la música que sorgix de la repetició regular de valors temporals proporcionals creats tant per la mateixa articulació dels sons com pel conjunt d'accents, com ara dinàmic, tonal, etc., que pot acompanyar-los.

Part de la teoria musical que estudia el metre.

Aparell utilitzat en pedagogia musical per a indicar la velocitat a què s'ha d'executar una composició musical.

Interpretant un passatge musical a mitja veu.

Veu femenina de registre intermedi entre el de soprano i el de contralt.

Cantant que té veu de mezzosoprano.