Back to top
  • ca  trastorn esquizoide de la personalitat, n m
  • es  trastorno esquizoide de la personalidad, n m
  • fr  trouble de la personnalité schizoïde, n m
  • en  schizoid personality disorder, n
  • de  schizoide Persönlichkeitsstörung, n f

Definition
Trastorn de la personalitat caracteritzat per una pauta generalitzada d'indiferència a les relacions socials i un marc restringit d'experiència i expressió emocional, com ara timidesa, introversió i sentiments d'aïllament social i solitud.
  • ca  trastorn esquizotípic de la personalitat, n m
  • es  trastorno esquizotípico de la personalidad, n m
  • fr  trouble de la personnalité schizotypique, n m
  • en  schizotypal personality disorder, n
  • de  schizotypische Persönlichkeitsstörung, n f

Definition
Trastorn de la personalitat caracteritzat per un patró general de dèficit significatiu en les relacions socials i interpersonals, causat per una capacitat reduïda per a la interrelació personal, que va associat a alteracions cognitives o perceptives i a excentricitats del comportament.
  • ca  trastorn explosiu intermitent, n m
  • es  trastorno explosivo intermitente, n m
  • fr  trouble explosif intermittent, n m
  • en  intermittent explosive disorder, n
  • de  intermittierende explosible Störung, n f

Definition
Trastorn del control dels impulsos caracteritzat per l'aparició recurrent d'episodis sobtats i aïllats d'agressivitat desproporcionada respecte de l'esdeveniment desencadenant, amb atacs verbals i físics o amb comportaments destructius.
  • ca  trastorn factici, n m
  • es  trastorno facticio, n m
  • fr  trouble factice, n m
  • en  factitious disorder, n
  • de  vorgetäuschte Störung, n f

Definition
Trastorn en què la persona es provoca de manera intencionada i repetida l'aparició de símptomes físics o psicològics de caràcter aparentment greu, que comporten nombroses consultes mèdiques, ingressos hospitalaris o intervencions quirúrgiques, amb l'únic objectiu d'assumir el paper de malalt.

Note

  • Són subtipus del trastorn factici la síndrome de Münchhausen i la síndrome de Münchhausen per poders.
  • ca  trastorn fonològic, n m
  • es  trastorno fonológico, n m
  • fr  trouble phonologique, n m
  • en  phonological disorder, n
  • de  phonologische Störung, n f

Definition
Trastorn de la comunicació caracteritzat per un fracàs persistent en l'articulació correcta dels sons del llenguatge oral.

Note

  • Clàssicament, el trastorn fonològic es designava amb la denominació trastorn del desenvolupament en l'articulació.
  • ca  trastorn generalitzat del desenvolupament, n m
  • es  trastorno generalizado del desarrollo, n m
  • fr  trouble envahissant du développement, n m
  • en  pervasive developmental disorder, n
  • de  tiefgreifende Entwicklungsstörung, n f

Definition
Trastorn d'inici en la infància caracteritzat per un deteriorament qualitatiu en el desenvolupament de la interacció social i de les habilitats comunicatives.
  • ca  trastorn d'ansietat per malaltia, n m
  • ca  hipocondria, n f sin. compl.
  • ca  trastorn hipocondríac, n m sin. compl.
  • es  hipocondría, n f
  • es  trastorno de ansiedad por enfermedad, n m
  • es  trastorno hipocondríaco, n m
  • fr  hypocondrie, n f
  • fr  trouble anxieux dû à une maladie, n m
  • fr  trouble hypocondriaque, n m
  • en  hypochondriacal disorder, n
  • en  hypochondriasis, n
  • en  illness anxiety disorder, n
  • de  Hypochondrie, n f
  • de  Krankheitsangststörung, n f

Definition
Trastorn somatomorf caracteritzat per l'ansietat respecte a la salut pròpia i per la tendència a exagerar els sofriments reals o imaginaris, que no respon a una patologia orgànica real sinó a interpretacions poc realistes i exagerades de les sensacions o els signes físics.
  • ca  trastorn histriònic de la personalitat, n m
  • es  trastorno histriónico de la personalidad, n m
  • fr  trouble de la personnalité histrionique, n m
  • en  histrionic personality disorder, n
  • de  histrionische Persönlichkeitsstörung, n f

Definition
Trastorn de la personalitat caracteritzat per una pauta generalitzada d'hiperreactivitat emocional, una cerca d'atenció exagerada i l'aparició de canvis bruscos en l'estat d'ànim.
  • ca  trastorn límit de la personalitat, n m
  • ca  TLP, n m sigla
  • es  trastorno límite de la personalidad, n m
  • es  TLP, n m sigla
  • fr  trouble de la personnalité borderline, n m
  • fr  trouble de la personnalité limite, n m
  • fr  TPL, n m sigla
  • en  borderline personality disorder, n
  • en  BPD, n sigla
  • de  Borderline-Persönlichkeitsstörung, n f
  • de  BPS, n f sigla

Definition
Trastorn de la personalitat caracteritzat per la inestabilitat afectiva, tant en les relacions interpersonals com en la vivència de la pròpia imatge, per la impulsivitat, pel comportament suïcida i per una sensació de buidor crònica.
  • ca  trastorn mental, n m
  • ca  malaltia mental, n f sin. compl.
  • ca  trastorn, n m sin. compl.
  • es  enfermedad mental, n f
  • es  trastorno, n m
  • es  trastorno mental, n m
  • fr  maladie mentale, n f
  • fr  trouble, n m
  • fr  trouble mental, n m
  • en  disorder, n
  • en  mental disorder, n
  • en  mental illness, n
  • de  Geisteskrankheit, n f
  • de  seelische Störung, n f
  • de  Störung, n f

Definition
Alteració conductual o psicològica que suposa canvis funcionals significatius en la vida de l'individu, i que pot ser deguda a causes biològiques, socials, psicològiques o genètiques.