trastorn mental induït per substàncies
trastorn mental induït per substàncies
- ca trastorn mental induït per substàncies, n m
- es trastorno mental inducido por sustancias, n m
- fr trouble mental induit par des substances, n m
- en substance-induced mental disorder, n
- de Substanzinduzierte psychische Störung, n f
Definition
Trastorn mental que apareix durant un període de consum intensiu o d'abstinència d'una substància, que no pot perllongar-se més de quatre setmanes des que es deixa de prendre la substància.
Note
- 1. Perquè un trastorn mental es pugui considerar que és induït per substàncies, la substància que l'ha provocat ha de ser coneguda per la seva capacitat de causar el trastorn.
- 2. Són trastorns mentals induïts per substàncies l'ansietat induïda per substàncies, la depressió induïda per substàncies i el trastorn psicòtic induït per substàncies.
trastorn mental orgànic
trastorn mental orgànic
- ca trastorn mental orgànic, n m
- es trastorno mental orgánico, n m
- fr trouble mental organique, n m
- en organic mental disorder, n
- de organische psychische Störung, n f
Definition
Trastorn caracteritzat per una disfunció identificable transitòria o permanent del teixit cerebral.
Note
- Per exemple, el delírium o la demència.
trastorn mixt del llenguatge receptivoexpressiu
trastorn mixt del llenguatge receptivoexpressiu
- ca trastorn mixt del llenguatge receptivoexpressiu, n m
- es trastorno mixto del lenguaje receptivo-expresivo, n m
- fr trouble du langage de type mixte réceptif-expressif, n m
- en mixed receptive-expressive language disorder, n
- de kombinierte rezeptiv-expressive Sprachstörung, n f
Definition
Trastorn de la comunicació caracteritzat per dificultats en el desenvolupament del llenguatge receptiu i expressiu que interfereixen significativament el rendiment acadèmic o laboral o la comunicació social.
trastorn narcisista de la personalitat
trastorn narcisista de la personalitat
- ca trastorn narcisista de la personalitat, n m
- es trastorno narcisista de la personalidad, n m
- fr trouble de la personnalité narcissique, n m
- en narcissistic personality disorder, n
- de narzisstische Persönlichkeitsstörung, n f
Definition
Trastorn de la personalitat caracteritzat per una pauta generalitzada d'autoimportància, necessitat d'admiració i falta d'empatia.
trastorn negativista desafiant
trastorn negativista desafiant
- ca trastorn negativista desafiant, n m
- es trastorno negativista desafiante, n m
- fr trouble oppositionnel avec provocation, n m
- en oppositional defiant disorder, n
- de Störung mit oppositionellem Trotzverhalten, n f
Definition
Trastorn d'inici en la infància o el començament de l'adolescència caracteritzat per un patró persistent de comportament d'oposició, provocació, hostilitat i desobediència envers l'autoritat.
trastorn neurocognitiu
trastorn neurocognitiu
- ca trastorn neurocognitiu, n m
- es trastorno neurocognitivo, n m
- fr trouble neurocognitif, n m
- en neurocognitive disorder, n
- de neurokognitive Störung, n f
Definition
Trastorn mental que es caracteritza per un dèficit adquirit de les capacitats cognitives, que pot ser degut a una malaltia orgànica, una lesió o al consum abusiu de medicaments o de substàncies psicoactives.
Note
- 1. Un trastorn neurocognitiu pot afectar capacitats cognitives com ara l'aprenentatge, la memòria, la percepció, la funció motora, l'atenció complexa i la cognició social, entre d'altres.
- 2. Habitualment, un trastorn neurocognitiu representa un declivi i pot tenir una patologia cerebral subjacent.
- 3. Són trastorns neurocognitius el delírium, el trastorn neurocognitiu major i el trastorn neurocognitiu menor.
trastorn neurocognitiu greu
trastorn neurocognitiu greu
- ca trastorn neurocognitiu greu, n m
- ca demència, n f sin. compl.
- ca trastorn neurocognitiu major, n m sin. compl.
- es demencia, n f
- es trastorno neurocognitivo grave, n m
- es trastorno neurocognitivo mayor, n m
- fr démence, n f
- fr trouble neurocognitif majeur, n m
- en dementia, n
- en major neurocognitive disorder, n
- de Demenz, n f
- de schwere neurokognitive Störung, n f
Definition
Trastorn neurocognitiu, amb tendència a una evolució crònica i irreversible, caracteritzat pel deteriorament de les funcions intel·lectives, de la memòria i de l'adaptació social de l'individu, sense alteració del nivell de consciència.
Note
- 1. Un trastorn neurocognitiu greu comporta un deteriorament cognitiu substancial prou accentuat per interferir en el desenvolupament autònom d'una persona en la seva vida quotidiana.
- 2. La denominació trastorn neurocognitiu greu és la forma recomanada en la cinquena edició del Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (DSM-V), mentre que la denominació demència és la forma que té tradició d'ús entre els especialistes i les especialistes de l'àmbit de la psiquiatria.
trastorn neurocognitiu lleu
trastorn neurocognitiu lleu
- ca trastorn neurocognitiu lleu, n m
- ca trastorn neurocognitiu menor, n m sin. compl.
- es trastorno neurocognitivo leve, n m
- es trastorno neurocognitivo menor, n m
- fr trouble neurocognitif léger, n m
- en mild neurocognitive disorder, n
- de leichte neurokognitive Störung, n f
Definition
Trastorn neurocognitiu que es caracteritza per alteracions cognitives que no són habituals en l'envelliment sa però que no són prou greus per considerar-se part d'un procés de demència, que es manifesta fonamentalment per dèficits de memòria i alentiment de la velocitat de processament de la informació.
Note
- Un trastorn neurocognitiu lleu no comporta un deteriorament cognitiu substancial prou accentuat per interferir en el desenvolupament autònom d'una persona en la seva vida quotidiana.
trastorn neurocognitiu major
trastorn neurocognitiu major
- ca trastorn neurocognitiu greu, n m
- ca demència, n f sin. compl.
- ca trastorn neurocognitiu major, n m sin. compl.
- es demencia, n f
- es trastorno neurocognitivo grave, n m
- es trastorno neurocognitivo mayor, n m
- fr démence, n f
- fr trouble neurocognitif majeur, n m
- en dementia, n
- en major neurocognitive disorder, n
- de Demenz, n f
- de schwere neurokognitive Störung, n f
Definition
Trastorn neurocognitiu, amb tendència a una evolució crònica i irreversible, caracteritzat pel deteriorament de les funcions intel·lectives, de la memòria i de l'adaptació social de l'individu, sense alteració del nivell de consciència.
Note
- 1. Un trastorn neurocognitiu greu comporta un deteriorament cognitiu substancial prou accentuat per interferir en el desenvolupament autònom d'una persona en la seva vida quotidiana.
- 2. La denominació trastorn neurocognitiu greu és la forma recomanada en la cinquena edició del Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (DSM-V), mentre que la denominació demència és la forma que té tradició d'ús entre els especialistes i les especialistes de l'àmbit de la psiquiatria.
trastorn neurocognitiu menor
trastorn neurocognitiu menor
- ca trastorn neurocognitiu lleu, n m
- ca trastorn neurocognitiu menor, n m sin. compl.
- es trastorno neurocognitivo leve, n m
- es trastorno neurocognitivo menor, n m
- fr trouble neurocognitif léger, n m
- en mild neurocognitive disorder, n
- de leichte neurokognitive Störung, n f
Definition
Trastorn neurocognitiu que es caracteritza per alteracions cognitives que no són habituals en l'envelliment sa però que no són prou greus per considerar-se part d'un procés de demència, que es manifesta fonamentalment per dèficits de memòria i alentiment de la velocitat de processament de la informació.
Note
- Un trastorn neurocognitiu lleu no comporta un deteriorament cognitiu substancial prou accentuat per interferir en el desenvolupament autònom d'una persona en la seva vida quotidiana.
