Argot culinari i gastronòmic

Arbust comú a Europa. Mesura de 2 a 5 m d'alçada. Es cria en les rieres i és cultivat amb freqüència. Les seves flors, molt aromàtiques, així com els fruits i l'escorça, s'usen com a medicinals, en forma d'infusions, essències, empastaments, etc. En cuina, amb les seves flors, es preparen bunyols, i serveixen per a perfumar confitures i vinagres. També s'utilitza per a fabricar diverses begudes fermentades. Els seus brots tendres contenen una medalla comestible i delicada que admet les mateixes preparacions que els espàrrecs.

Peix de cos ovoide i lleugerament comprimit, de color grisenc. Boca petita, llavis carnosos i dents tallants. Presenta una sola aleta dorsal i flancs amb bandes longitudinals daurades. Peix blanc. Temporada: octubre-novembre. És un peix vegetarià, que s'alimenta exclusivament d'algues. Per aquest motiu, té una cotització baixa, tot i que pot ser una menja excel·lent si es limita el seu consum al període de l'any en què l'espècie assoleix la plena saó. Així mateix, és imprescindible netejar-li les tripes poc temps després de la seva captura. Atesa la seva forma i el seu color, la salpa és un peix inconfusible. No obstant això, és objecte d'un frau constant, en què es fa passar per orada ratllada, o simplement orada, pel color de les seves vistents línies laterals. Culinàriament la salpa admet i agraeix les mateixes preparacions que el besuc i l'orada. Es cou bé al forn, amb cebes i patates, i millor a la graella, assaonada amb oli d'oliva i un fregit d'alls i bitxos picants.

Molt prim, escàs de carn o de greix.

Dit del vi, del xampany, de l'aiguardent, etc. preparats per a tenir un tast poc dolç.

Sense altres detalls o particularitats.

Mancat d'humitat, de vapor o d'aigua, sense suc.

Bescuit prim i llarg, usat principalment per a prendre xocolata desfeta sucant-l'hi.

Oliva primerenca que, caiguda de l'arbre, s'asseca i s'arruga tota. Antany acompanyada d'una llesca de pa, servia per a matar la gana als treballadors del camp, i també als infants per a anar a l'escola.

Dit d'un fruit, especialment d'una figa, molt tou i rugós de tan madur.

Cèrcol generalment de fusta proveït d'un fons de teixit més o menys clar de cerres, de fil de seda, de fil metàl·lic, etc., o de xapa perforada, de forats més o menys grans, que serveix per a separar a mà les partícules de diferent grandària de farina o altres matèries pulverulentes o granulars que s'hi passen.