Argot culinari i gastronòmic

Que té algun sabor, oposat a insípid.

Qualitat d'allò que és sàpid.

Pastís fet amb bescuit i crema de mantega, recobert amb la mateixa crema i trossets d'ametlles torrades. Creat en honor de la mítica actriu Sara Bernhardt, que actuà a Barcelona els anys 1883 i 1895.

Peix de color gris metàl·lic, fosc al dors i platejat al ventre, amb set o nou línies verticals fosques a cada costat. Habita aigües poc profundes. Peix blanc. Temporada maig-octubre. S'alimenta de crustacis i marisc, cosa que confereix a la seva carn un sabor delicat. Per la semblança amb la carn de l'orada i del pagre, admet les mateixes preparacions que aquests. De 20 a 30 cm de llargària, té la mida per a peix "de ració".

Peix blau. Temporada: juny-novembre. Aliment humil de classes populars, però també menja exquisida del paladar més exigent, són l'espècie més arrelada en la gastronomia nacional i gaudeixen d'un consum importantíssim. La paraula sardina procedeix del llatí, 'sarda', nom de l'illa de Sardenya, on se n'efectuaven importants captures en l'antiguitat. La sardina és un peix migratori que es reprodueix en grans bandades, sempre en aigües superficials, on cada femella pon 60.000 ous. Gràcies a aquesta fertilitat, s'asseguren captures massives que es xifren en milions de tones l'any. Cal esmentar de manera especial les sardines de llauna. Segons asseguren els experts, la maduració de les sardines en conserves de llauna pot equiparar-se al xampany més perfecte. De tal manera és així que aquets mateixos afeccionats aconsellen donar la volta a les llaunes una vegada al mes, per permetre que l'oli d'oliva circuli pel seu interior i saturi fins i tot el racó més petit del peix. La sardina admet nombroses formes de preparació i de condimentació, però la millor, la manera reina, la preferida entre els afeccionats, és rostida a la brasa, fins i tot sense graelles. Segons s'ha descobert recentment, el peix blau, i en especial la sardina, que abans s'acostumaven a dosificar a causa del seu contingut més elevat en greixos, ara sembla que fins i tot són aconsellables. Un estudi holandès destaca que el consum regular de petites quantitats de peix és suficient per a prevenir l'infart temut de tanta gent. Tan sols 30 g de peix diaris són suficients perquè disminueixi el nombre de morts causades per malalties del cor.

Menjada de sardines que sol fer-se a l'aire lliure per evitar el tuf desagradable durant la cocció a la brasa.

Branca d'un cep o d'una parra, llarga i prima. Quan han perdut els raïms i les fulles, ben secs, és la llenya ideal per a cuinar cargols a la llauna, sardines a la brasa, calçots, etc.

Arbust enfiladís de tiges espinoses, fulles corretjoses i fruits en bala, primer vermella i finalment negra. Amb aquesta planta es prepara una beguda refrescant fent bullir i escaldar les arrels i els rizomes (tiges subterrànies). També s'empren com a depuratiu, per a donar sabor a begudes no alcohòliques i per a medicaments.

Plat de peix variat tallat a rodanxes, calamars, musclos, etc., preparat amb el nostre universal sofregit. Prèviament es fregeix tot el peix.

Fer que una cosa esdevingui completament penetrada o impregnada per una altra.