Argot culinari i gastronòmic

Bolet molsut, gran i molt saborós. De 3 a 12 cm, és de color cremós o blanc trencat, a vegades groguenc i fins i tot ocraci; presenta la vora fina i una mica cargolada. La carn és blanca i espessa, de sabor agradable i amb una olor característica de farina fresca. Surt en moltes contrades dels Pirineus a la primavera, i constitueix una veritable primícia de primavera. De bona qualitat. Dels moixernons assecats, se'n fa una salsa que s'afegeix als plats de carn en curs de cocció, ja que admeten una cocció perllongada. Aquest bolet és l'autèntic moixernó, sense cap tret en comú, com es pot comprovar fàcilment, amb els "moixernons" dessecats de les botigues, que són cama-secs o carreretes, i als quals impròpiament apliquen el nom de moixernó. El seu nom prové del fet que surt pels volts de Sant Jordi.

Bolet carnós i molt apreciat a taula, amb el barret de color farinós i agrisat, de 4 a 12 cm, convex al principi, després aplanat i sempre amb el marge enrotllat. Peu curt, ple i tendre. Carn blanca, poc consistent. Desprèn una olor de farina fresca i el seu gust és entre dolç i aspre. És un bolet de tardor poc freqüent a les nostres comarques. De bona qualitat.

Bolet comestible sense valor culinari de 5 cm d'alçada i 4 d'amplada. Barret marró clar vermellós, un xic més fosc quan el bolet envelleix. Làmines primes molt decurrents. Peu del mateix color, gairebé sempre pelut a la base. Carn consistent, de color marró pàl·lid i sabor acidulat. Es troba en pinedes, i es produeix en grups. Temporada: finals d'any.

Bolet de capell globulós, viscós i brillant, de talla regular (5 a 10 cm) i de color bru o torrat, de vegades amb algunes taques vermelles. Peu robust i groguenc, una mica granellut al capdamunt, i generalment torçat o irregular. La carn és compacta i tendra, de color groc la del barret i una mica rovellosa la del peu. És dolça i suaument olorosa. No canvia de color. Viu a les pinedes. Surt molt aviat a l'estiu i va florint al llarg de la tardor. És comestible, però cal pelar el barret i eliminar l'esponja.

Peix delicat i transparent, de cap aixafat, ulls grossos, que habita a la superfície de les aigües en grans bancs. Té una aparença semblant a les llisses, però de mida inferior, en cap cas no supera els 14 cm. És un peix molt blanc, de poc greix, que, com el lluç, és recomanable per a malalts. Adient per a fregir o per a fer guisats senzills, així com per a fer-ne truites.

Ocell de petites dimensions.

Esbart de peixos que neden.

Reduir un sòlid granular a pols o a petits fragments.

Estofa o drap, generalment de llana, que es posa a sota de les estovalles per amortir el soroll que es pugui fer amb els plats, els coberts, les copes, etc.

Instrument manual o elèctric destinat a reduir a pols un gènere sòlid.