Argot culinari i gastronòmic

Part interior blana del pa o de tot allò que té crosta o clofolla.

Partícula del pa que es desprèn en partir-lo.

Es diu de les coses que són fàcils de partir o de trencar, especialment dels fruits que tenen clofolla o closca, com ara les ametlles, les avellanes, les nous o els pinyons.

Fer, els molls (peix), una olor molt forta, senyal que no són gaire frescos.

Peix de la mateixa família del lluç, que tradicionalment ha estat considerada de segona categoria, però que no obstant això, ofereix una carn blanca i delicada de bona qualitat. Es caracteritza i diferencia de l'autèntic lluç per alguns trets físics immediats, com és la barra superior, que sobrepassa la inferior, al contrari que el lluç. Es presta a les mateixes preparacions culinàries que el lluç. La mòllera es podria qualificar com el "lluç fals".

Bolet de capell globulós, viscós i brillant, de talla regular (5 a 10 cm) i de color bru o torrat, de vegades amb algunes taques vermelles. Peu robust i groguenc, una mica granellut al capdamunt, i generalment torçat o irregular. La carn és compacta i tendra, de color groc la del barret i una mica rovellosa la del peu. És dolça i suaument olorosa. No canvia de color. Viu a les pinedes. Surt molt aviat a l'estiu i va florint al llarg de la tardor. És comestible, però cal pelar el barret i eliminar l'esponja.

Bolet de 7 cm d'alçada i 8 d'amplada, barret carnós, convex i hemisfèric, irregularment aplanat, viscós i molt brillant. De color grogós, té el marge ondulat i la vora prima. La carn és blanquinosa o esgrogueïda, tova i un xic olorosa. Comestible, de poca qualitat, només se n'aprofita la carn del barret (sense l'esponja ni el peu). Es troba en pinedes i en sòls sorrencs. Temporada: estiu-tardor.

Estri de metall (ferro) en forma de tisores, que s'utilitza per a moure i remenar els tions, les estelles i les brases del foc de la llar.

Animal, marí o terrestre, de cos tou protegit per una closca. Els marins comprenen 80.000 espècies, i a les nostres costes se suposa que n'hi ha unes cinquanta, les més conegudes de les quals ja es troben descrites en aquest treball de manera individualitzada. Hi ha un grup de mol·luscs que no tenen closca, que s'anomenen cefalòpodes (pops, calamars, cananes, sèpies) i que es venen conjuntament amb els peixos. Els de clova (musclos, cloïsses, ostres i petxines), es preparen al vapor, a la marinera, farcits i de guarnició de plats cuinats, com ara d'arròs a la cassola o de paella valenciana, de peixos en salsa (sarsuela) o de peixos al forn i, segons els casos, llevats de la seva clova i ja cuits. Sempre han de ser rigorosament frescs per a evitar intoxicacions, ja que el marisc si no es congela es fa malbé en molt poc temps, i congelat no té cap interès, és una paròdia, una burla, un engany.

Acció de moldre.