nucli ventral del túber cineri
nucli ventral del túber cineri
Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia, Oftalmologia
- ca nucli ventral del túber cineri, n m
Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia, Oftalmologia
Definition
Nucli de la part inferior de l'hipotàlem, situat per dintre la cinta òptica. Les neurites de les seves cèl·lules acaben a l'eminència mediana de l'hipotàlem. En realitat és format per un conjunt de petits nuclis, també anomenats nuclis laterobasals.
nucli vermell
nucli vermell
Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia
- ca nucli roig, n m
- ca nucli de Sappey, n m sin. compl.
- ca nucli de Stilling, n m sin. compl.
- ca nucli del tegment, n m sin. compl.
- ca nucli roig de la calota, n m sin. compl.
- ca nucli roig de Stilling, n m sin. compl.
- ca nucli vermell, n m sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia
Definition
Formació de substància grisa pròpia dels peduncles cerebrals, que ocupa la part més anterior de la calota. Sofreix una estrangulació en contacte amb les fibres del fascicle de Meynert, que marca el límit de les seves dues porcions: subtalàmica i peduncular. Presenta connexions aferents amb el cerebel, el cos estriat i l'escorça cerebral, i vies eferents que arriben al tàlem òptic, la medul·la espinal i l'oliva bulbar.
nucli vesicular
nucli vesicular
Anatomia > Citologia, Bioquímica i biologia molecular
- ca nucli vesicular, n m
Anatomia > Citologia, Bioquímica i biologia molecular
Definition
Forma de nucli cel·lular, la membrana del qual es tenyeix intensament, mentre que la part central roman més pàl·lida.
nucli vestibular
nucli vestibular
Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia, Otorrinolaringologia
- ca nucli del nervi vestibular, n m
- ca nucli vestibular, n m sin. compl.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia, Otorrinolaringologia
Definition
Cadascun dels nuclis terminals de l'arrel vestibular del nervi acústic. Les fibres d'aquest nervi penetren en el bulb raquidi per la fosseta lateral i es divideixen en branques ascendents, que acaben en els nuclis dorsal extern, dorsal intern, de Bekhterev i del sostre del cerebel, i en branques descendents, que es reuneixen en l'arrel inferior de l'acústic i acaben en una columna de cèl·lules nervioses anomenada nucli ascendent de neurones disseminades de Gilis.
núclid radioactiu
núclid radioactiu
Farmacologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Disciplines de suport > Química, Disciplines de suport > Física
- ca radionúclid, n m
- ca isòtop radioactiu, n m sin. compl.
- ca núclid radioactiu, n m sin. compl.
- ca radioisòtop, n m sin. compl.
- ca radiotraçador, n m sin. compl.
- es radionucleido
- es radionúclido
- fr radionuclide
- en radionuclide
Farmacologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Disciplines de suport > Química, Disciplines de suport > Física
Definition
Núclid radioactiu que pot desintegrar-se emetent radiacions corpusculars o radioactives.
Entre els núclids d'un element químic, uns són estables i d'altres són inestables. Si la proporció de protons i neutrons no permet l'estat d'equilibri, el nucli tendeix a desintegrar-se tot emetent una radiació nuclear del tipus alfa, beta o gamma. És el cas dels radionúclids, que constitueixen l'element bàsic de la medicina nuclear. Cada radionúclid és caracteritzat pel seu període de semidesintegració o període radioactiu o semivida (temps necessari per a la desintegració de la meitat d'una mostra qualsevol).
El descobriment de la radioactivitat artificial o induïda i els progressos en la fabricació d'acceleradors de partícules necessaris per a produir transformacions nuclears permeten la preparació a gran escala de radionúclids artificials. Tots els radionúclids emprats en medicina són artificials i són produïts mitjançant el bombardeig dels nuclis d'elements químics estables amb neutrons (reactor nuclear) o amb d'altres partícules (accelerador lineal i ciclotó).
Tant en les exploracions diagnòstiques (gammagrafia, tomografia per emissió de fotó simple, tomografia per emissió de positrons) com en les aplicacions terapèutiques, rarament s'empra un radionúclid aïllat, sinó que el radionúclid forma part d'una molècula o preparat més complex anomenat radiofàrmac.
En les exploracions diagnòstiques, es tendeix a utilitzar radionúclids amb una període de semidesintegració curt, de l'ordre de vàries hores, amb emissió de radiació gamma i sense emissió beta. Pel que fa a l'ús terapèutic es fan servir radionúclids emissors de radiacions gamma i beta; les partícules gamma permeten de seguir el radionúclid en el seu viatge per l'organisme, mentre que les partícules beta, que posseeixen una penetració menor, consenteixen l'administració de radiacions a l'òrgan diana suficients per a assolir l'efecte terapèutic desitjat. Hi ha un altre grup de radionúclids, emissors de positrons, que presenten un període de semidesintegració ultracurt, emprats en la tomografia per emissió de positrons.
Entre els núclids d'un element químic, uns són estables i d'altres són inestables. Si la proporció de protons i neutrons no permet l'estat d'equilibri, el nucli tendeix a desintegrar-se tot emetent una radiació nuclear del tipus alfa, beta o gamma. És el cas dels radionúclids, que constitueixen l'element bàsic de la medicina nuclear. Cada radionúclid és caracteritzat pel seu període de semidesintegració o període radioactiu o semivida (temps necessari per a la desintegració de la meitat d'una mostra qualsevol).
El descobriment de la radioactivitat artificial o induïda i els progressos en la fabricació d'acceleradors de partícules necessaris per a produir transformacions nuclears permeten la preparació a gran escala de radionúclids artificials. Tots els radionúclids emprats en medicina són artificials i són produïts mitjançant el bombardeig dels nuclis d'elements químics estables amb neutrons (reactor nuclear) o amb d'altres partícules (accelerador lineal i ciclotó).
Tant en les exploracions diagnòstiques (gammagrafia, tomografia per emissió de fotó simple, tomografia per emissió de positrons) com en les aplicacions terapèutiques, rarament s'empra un radionúclid aïllat, sinó que el radionúclid forma part d'una molècula o preparat més complex anomenat radiofàrmac.
En les exploracions diagnòstiques, es tendeix a utilitzar radionúclids amb una període de semidesintegració curt, de l'ordre de vàries hores, amb emissió de radiació gamma i sense emissió beta. Pel que fa a l'ús terapèutic es fan servir radionúclids emissors de radiacions gamma i beta; les partícules gamma permeten de seguir el radionúclid en el seu viatge per l'organisme, mentre que les partícules beta, que posseeixen una penetració menor, consenteixen l'administració de radiacions a l'òrgan diana suficients per a assolir l'efecte terapèutic desitjat. Hi ha un altre grup de radionúclids, emissors de positrons, que presenten un període de semidesintegració ultracurt, emprats en la tomografia per emissió de positrons.
nudofòbia
nudofòbia
Salut mental
- ca nudofòbia, n f
Salut mental
Definition
Aversió als cossos nus o a anar nu.
nudomania
nudomania
Salut mental
- ca nudomania, n f
Salut mental
Definition
Afecció als cossos nus o a anar nu.
nul·lípara
nul·lípara
Ciències de la salut > Conceptes troncals, Ginecologia i obstetrícia
- ca nul·lípara, adj
Ciències de la salut > Conceptes troncals, Ginecologia i obstetrícia
Definition
Dit de la dona que no ha parit.
nul·liparitat
nul·liparitat
Ciències de la salut > Conceptes troncals, Ginecologia i obstetrícia
- ca nul·liparitat, n f
Ciències de la salut > Conceptes troncals, Ginecologia i obstetrícia
Definition
Condició de la dona nul·lípara.
nul·lisòmic -a
nul·lisòmic -a
.FITXA REVISADA, Anatomia > Citologia, Disciplines de suport > Genètica i genòmica
- ca nul·lisòmic -a, adj
- es nulisómico -ca, adj
- fr nullisomique, adj
- en nullisomic, adj
.FITXA REVISADA, Anatomia > Citologia, Disciplines de suport > Genètica i genòmica
Definition
Dit de l'individu o de la cèl·lula diploide en què manquen els dos membres d'un parell de cromosomes homòlegs.
