patwa
patwa
Crioll de base francesa, Amèrica > Dominica
- ca crioll francès de Dominica
- ca crioll francès de les Petites Antilles sin. compl.
- ca patois sin. compl.
- ca patwa sin. compl.
- cod kwèyòl
- de Dominican Creole French
- de Antillen-Kreolisch sin. compl.
- en Dominican Creole French
- en Lesser Antillean Creole French sin. compl.
- en patois sin. compl.
- en patwa sin. compl.
- es criollo francés de Dominica
- es criollo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- es patois sin. compl.
- es patwa sin. compl.
- eu dominica Frantses jatorriko kreolera
- eu patois sin. compl.
- eu patwa sin. compl.
- fr créole français dominicain
- fr créole français des Petites Antilles sin. compl.
- gl crioulo francés de las pequeñas Antillas
- gl patois sin. compl.
- gl patwa sin. compl.
- it creolo francese di Dominica
- it creolo francese delle Piccole Antille sin. compl.
- it patois sin. compl.
- it patwa sin. compl.
- nl Creools Frans op de Dominicaanse Republiek
- nl Frans-Creools van de Dominicaanse Republiek sin. compl.
- nl Haïtiaans Creools sin. compl.
- pt crioulo francês da Dominica
- pt crioulo francês das pequenas Antilhas sin. compl.
- pt patois sin. compl.
- pt patwa sin. compl.
Crioll de base francesa, Amèrica > Dominica
Definition
El crioll francès de Dominica es considera una variant d'un crioll parlat també a les illes Windward, Saint Lucia i Grenada, que van esdevenir britàniques al segle XVIII. Probablement també va ser present a Saint Vincent, però allà fou substituït pel crioll anglès, i també a Trinitat. Aquest crioll es considera igualment la mateixa llengua que el crioll francès de la Martinica i Guadeloupe, però en aquestes illes no s'hi troba la influència notable de l'anglès present en les varietats de les illes Windward i de Trinitat, causada per la coexistència històrica amb aquesta llengua.
Cristòfor Colom va batejar l'illa com a Dominica un diumenge de 1493. Des d'aleshores, espanyols, francesos i anglesos se'n van disputar la possessió. A partir de 1635 s'hi van establir molts colons francesos amb els seus esclaus, provinents d'illes veïnes. Aquests esclaus van introduir el crioll de base francesa que esdevindria la llengua principal del territori. El 1763 quedà en mans dels britànics. Va esdevenir un estat independent el 1978.
El crioll de base francesa de Dominica, anomenat localment kwèyòl, és parlat aproximadament pel 80% de la població del país com a primera llengua. L'anglès, llengua oficial del país, és la llengua d'un 10% de la població. Hi ha també un petit nombre de francòfons, tot just una cinquantena. Finalment, hi ha dues petites comunitats en què es parla un crioll de base anglesa, el kokoy o cocoy.
Els darrers anys s'han començat a desenvolupar iniciatives per promoure l'ús del crioll al Parlament i als mitjans de comunicació, i introduir-lo en l'ensenyament secundari. D'altra banda, Dominica es beneficia de projectes regionals del govern francès destinats a afavorir l'ensenyament de la llengua francesa a secundària; hi ha el projecte d'establir-la com a segona llengua obligatòria a totes les escoles de Dominica.
Cristòfor Colom va batejar l'illa com a Dominica un diumenge de 1493. Des d'aleshores, espanyols, francesos i anglesos se'n van disputar la possessió. A partir de 1635 s'hi van establir molts colons francesos amb els seus esclaus, provinents d'illes veïnes. Aquests esclaus van introduir el crioll de base francesa que esdevindria la llengua principal del territori. El 1763 quedà en mans dels britànics. Va esdevenir un estat independent el 1978.
El crioll de base francesa de Dominica, anomenat localment kwèyòl, és parlat aproximadament pel 80% de la població del país com a primera llengua. L'anglès, llengua oficial del país, és la llengua d'un 10% de la població. Hi ha també un petit nombre de francòfons, tot just una cinquantena. Finalment, hi ha dues petites comunitats en què es parla un crioll de base anglesa, el kokoy o cocoy.
Els darrers anys s'han començat a desenvolupar iniciatives per promoure l'ús del crioll al Parlament i als mitjans de comunicació, i introduir-lo en l'ensenyament secundari. D'altra banda, Dominica es beneficia de projectes regionals del govern francès destinats a afavorir l'ensenyament de la llengua francesa a secundària; hi ha el projecte d'establir-la com a segona llengua obligatòria a totes les escoles de Dominica.
patwa
patwa
Crioll de base francesa, Amèrica > Guadeloupe
- ca crioll de Guadeloupe
- ca crioll francès de les Petites Antilles sin. compl.
- ca patois sin. compl.
- ca patois français sin. compl.
- ca patwa sin. compl.
- de Antillen-Kreolisch
- de Lesser Antillean Creole French sin. compl.
- en Lesser Antillean Creole French
- en Créole franco-antillais sin. compl.
- en créole martiniquais sin. compl.
- en kreyol sin. compl.
- en lesser antillean creole french sin. compl.
- en Lesser Antillean Creole French sin. compl.
- es criollo de la Guadeloupe
- es créole franco-antillais sin. compl.
- es créole guadeloupéen sin. compl.
- es créole martiniquais sin. compl.
- es criollo de base francesa sin. compl.
- es criollo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- es lesser Antillean Creole French sin. compl.
- eu guadeloupe Kreolera
- eu créole franco-antillais sin. compl.
- eu créole guadeloupéen sin. compl.
- eu créole martiniquais sin. compl.
- eu frantses jatorriko kreolera sin. compl.
- eu frantses kreolera de las pequeñas Antillas sin. compl.
- eu lesser Antillean Creole French sin. compl.
- fr créole guadeloupéen
- fr créole de la Guadeloupe sin. compl.
- fr créole français des Petites Antilles sin. compl.
- fr créole franco-antillais sin. compl.
- fr créole franco-antillais sin. compl.
- fr créole guadeloupéen sin. compl.
- fr créole martiniquais sin. compl.
- fr lesser Antillean Creole French sin. compl.
- gl crioulo da Guadeloupe
- gl créole franco-antillais sin. compl.
- gl créole guadeloupéen sin. compl.
- gl créole martiniquais sin. compl.
- gl crioulo de base francesa sin. compl.
- gl crioulo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- gl lesser Antillean Creole French sin. compl.
- it creolo della Guadeloupe
- it créole franco-antillais sin. compl.
- it créole guadeloupéen sin. compl.
- it créole martiniquais sin. compl.
- it creolo di base francesa sin. compl.
- it creolo francese de las pequeñas Antillas sin. compl.
- it lesser Antillean Creole French sin. compl.
- nl Creools Frans op Guadeloupe
- nl Frans-Creools van Guadeloupe sin. compl.
- nl Guadeloups Creools sin. compl.
- nl Lesser Antillean Creole French sin. compl.
- pt crioulo da Guadeloupe
- pt créole franco-antillais sin. compl.
- pt créole guadeloupéen sin. compl.
- pt créole martiniquais sin. compl.
- pt crioulo de base francesa sin. compl.
- pt crioulo francês de las pequeñas Antillas sin. compl.
- pt lesser Antillean Creole French sin. compl.
Crioll de base francesa, Amèrica > Guadeloupe
Definition
El crioll francès de la Martinica i Guadeloupe es considera la mateixa llengua que les variants parlades a Trinitat i a les illes Windward, Grenada, Dominica i Saint Lucia, que van esdevenir britàniques al segle XVIII. Probablement també va ser present a Saint Vincent, però allà fou substituït pel crioll anglès. En la variant d'aquestes illes de les Antilles franceses no s'hi troba, però, la influència notable de l'anglès present en les varietats de les illes Windward i de Trinitat, causada per la coexistència històrica amb aquesta llengua.
L'illa de Guadeloupe està constituïda per dues parts, la Basse-Terre i la Grande-Terre, separades per un canal estret, tot i que unides per un pont. Hi ha diverses illes més petites que constitueixen dependències administratives de Guadeloupe: l'illa de Marie-Galante, l'arxipèlag de les Saintes (nou illes, de les quals tan sols dues són habitades, Terre-de-Haut i Terre-de-Bas), els dos illots de la Petite-Terre (Terre de Haut i Terre de Bas) i l'illa de La Désirade. Saint-Barthélemy i la part francesa de Saint-Martin estaven incloses també en el departament de Guadeloupe, però el 2007 se'n van separar i van esdevenir col·lectivitats franceses d'ultramar d'acord amb el resultat d'un referèndum.
L'illa de Guadeloupe fou anomenada Karukéra, 'illa de belles aigües', per la població ameríndia carib. Fou descoberta per Cristòfor Colom (1493), que va anomenar-la Santa María de Guadalupe, i colonitzada pels francesos a partir de 1635, que van desenvolupar-hi el conreu de la canya de sucre amb mà d'obra esclava portada de l'Àfrica. Entre 1691 i 1816 anglesos i francesos es van disputar l'illa, que va canviar de mans diverses vegades. El tractat de París (1814) cedí definitivament Guadeloupe a França. Des de 2003 és un departament i una regió d'ultramar de l'Estat francès.
El crioll de Guadeloupe és parlat per prop del 96% de la població de l'illa i les illes dependents. La immensa majoria dels parlants de crioll són bilingües en francès, llengua molt present en la vida diària de la comunitat. Les administracions públiques funcionen en francès, llengua oficial, tot i que el crioll és força emprat en les comunicacions orals. Pel que fa als mitjans de comunicació, la presència del crioll es limita a algunes publicacions i diverses emissores locals de ràdio. Fins molt recentment, el francès ha estat l'única llengua d'ensenyament; els darrers anys s'ha introduït l'ensenyament del crioll com a assignatura opcional, però es tracta d'un programa molt minoritari.
El francès és la primera llengua d'una petita minoria blanca que en general també parla o entén el crioll. A l'illa Terre-de-Haut, de Les Saintes, hi ha una situació força particular: la major part de la població és descendent de colons bretons, normands i de Poitiers; aquesta població blanca parla igualment una variant del crioll de Guadeloupe i no pas una variant regional del francès com passa generalment a les Antilles franceses.
A Saint-Barthélemy, o Saint Barts, també es parla crioll de Guadeloupe, a la part oriental de l'illa. Però també s'hi parla una variant criolla local, que segons algunes fonts podria ser una llengua diferenciada. A la part occidental, els descendents dels primers colons parlen una variant regional del francès. Els parlants de crioll i de francès estan separats per la ciutat de Gustàvia. Sembla que en aquesta ciutat s'havia parlat fins fa pocs anys un crioll de base anglesa.
També es parla crioll de Guadeloupe a Saint Thomas, que actualment forma part de les illes Verges nord-americanes. Parlants tant de crioll com de francès regional van emigrar des de Saint Barts cap a Saint Thomas a partir de 1870 per causes econòmiques. Els parlants de crioll es van establir a la zona nord, mentre que els parlants de francès es van establir al sud, a Carenage. Tot i que hi ha intercomprensió entre els membres d'una i altra comunitat, solen comunicar-se en anglès.
L'illa de Guadeloupe està constituïda per dues parts, la Basse-Terre i la Grande-Terre, separades per un canal estret, tot i que unides per un pont. Hi ha diverses illes més petites que constitueixen dependències administratives de Guadeloupe: l'illa de Marie-Galante, l'arxipèlag de les Saintes (nou illes, de les quals tan sols dues són habitades, Terre-de-Haut i Terre-de-Bas), els dos illots de la Petite-Terre (Terre de Haut i Terre de Bas) i l'illa de La Désirade. Saint-Barthélemy i la part francesa de Saint-Martin estaven incloses també en el departament de Guadeloupe, però el 2007 se'n van separar i van esdevenir col·lectivitats franceses d'ultramar d'acord amb el resultat d'un referèndum.
L'illa de Guadeloupe fou anomenada Karukéra, 'illa de belles aigües', per la població ameríndia carib. Fou descoberta per Cristòfor Colom (1493), que va anomenar-la Santa María de Guadalupe, i colonitzada pels francesos a partir de 1635, que van desenvolupar-hi el conreu de la canya de sucre amb mà d'obra esclava portada de l'Àfrica. Entre 1691 i 1816 anglesos i francesos es van disputar l'illa, que va canviar de mans diverses vegades. El tractat de París (1814) cedí definitivament Guadeloupe a França. Des de 2003 és un departament i una regió d'ultramar de l'Estat francès.
El crioll de Guadeloupe és parlat per prop del 96% de la població de l'illa i les illes dependents. La immensa majoria dels parlants de crioll són bilingües en francès, llengua molt present en la vida diària de la comunitat. Les administracions públiques funcionen en francès, llengua oficial, tot i que el crioll és força emprat en les comunicacions orals. Pel que fa als mitjans de comunicació, la presència del crioll es limita a algunes publicacions i diverses emissores locals de ràdio. Fins molt recentment, el francès ha estat l'única llengua d'ensenyament; els darrers anys s'ha introduït l'ensenyament del crioll com a assignatura opcional, però es tracta d'un programa molt minoritari.
El francès és la primera llengua d'una petita minoria blanca que en general també parla o entén el crioll. A l'illa Terre-de-Haut, de Les Saintes, hi ha una situació força particular: la major part de la població és descendent de colons bretons, normands i de Poitiers; aquesta població blanca parla igualment una variant del crioll de Guadeloupe i no pas una variant regional del francès com passa generalment a les Antilles franceses.
A Saint-Barthélemy, o Saint Barts, també es parla crioll de Guadeloupe, a la part oriental de l'illa. Però també s'hi parla una variant criolla local, que segons algunes fonts podria ser una llengua diferenciada. A la part occidental, els descendents dels primers colons parlen una variant regional del francès. Els parlants de crioll i de francès estan separats per la ciutat de Gustàvia. Sembla que en aquesta ciutat s'havia parlat fins fa pocs anys un crioll de base anglesa.
També es parla crioll de Guadeloupe a Saint Thomas, que actualment forma part de les illes Verges nord-americanes. Parlants tant de crioll com de francès regional van emigrar des de Saint Barts cap a Saint Thomas a partir de 1870 per causes econòmiques. Els parlants de crioll es van establir a la zona nord, mentre que els parlants de francès es van establir al sud, a Carenage. Tot i que hi ha intercomprensió entre els membres d'una i altra comunitat, solen comunicar-se en anglès.
patwa
patwa
Crioll de base francesa, Amèrica > Saint Lucia
- ca crioll francès de Saint Lucia
- ca crioll francès de les Petites Antilles sin. compl.
- ca patwa sin. compl.
- cod kwéyòl
- de Saint Lucian Creole French
- de Antillen-Kreolisch sin. compl.
- en lesser antillean creole french
- en Lesser Antillean Creole French sin. compl.
- en patwa sin. compl.
- en Saint Lucian Creole French sin. compl.
- en Saint lucian creole French sin. compl.
- es crioll francés de Saint Lucia
- es criollo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- es criollo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- es lesser antillean creole french sin. compl.
- es patwa sin. compl.
- es saint lucian creole French sin. compl.
- eu crioll francés de Saint Lucia
- eu frantses kreolera de las pequeñas Antillas sin. compl.
- eu frantses kreolera de las pequeñas Antillas sin. compl.
- eu lesser antillean creole french sin. compl.
- eu patwa sin. compl.
- eu saint lucian creole French sin. compl.
- fr créole français de Sainte-Lucie
- fr créole français des Petites Antilles sin. compl.
- fr créole sainte-lucien sin. compl.
- fr saint Lucian Creole French sin. compl.
- gl crioll francés de Saint Lucia
- gl crioulo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- gl crioulo francés de las pequeñas Antillas sin. compl.
- gl lesser antillean creole french sin. compl.
- gl patwa sin. compl.
- gl saint lucian creole French sin. compl.
- it crioll francese di Saint Lucia
- it creolo francese de las pequeñas Antillas sin. compl.
- it creolo francese de las pequeñas Antillas sin. compl.
- it lesser antillean creole french sin. compl.
- it patwa sin. compl.
- it saint lucian creole French sin. compl.
- nl Creools Frans op Saint Lucia
- nl Frans-Creools van Saint Lucie sin. compl.
- nl Saint Lucian Creole French sin. compl.
- pt crioll francês da Saint Lucia
- pt crioulo francês de las pequeñas Antillas sin. compl.
- pt crioulo francês de las pequeñas Antillas sin. compl.
- pt lesser antillean creole french sin. compl.
- pt patwa sin. compl.
- pt saint lucian creole French sin. compl.
Crioll de base francesa, Amèrica > Saint Lucia
Definition
El crioll de base francesa de Saint Lucia es considera una variant d'un crioll parlat també a Trinitat i a les illes Windward, Dominica i Grenada, que van esdevenir britàniques el segle XVIII. Probablement també va ser present a Saint Vincent, però allà fou substituït pel crioll anglès. Igualment es considera la mateixa llengua que el crioll francès de Martinica i Guadeloupe, però en aquestes illes no s'hi trobala influència notable de l'anglès present en les varietats de les illes Windward i de Trinitat, causada per la coexistència històrica amb aquesta llengua.
Entre els segles XVI i XVII França i Anglaterra es van disputar l'illa de Saint Lucia. Va ser colònia francesa entre 1650 i 1795 (excepte un breu període de quinze anys). El 1814, en virtut del tractat de París, quedà en mans britàniques. Tot i que l'anglès va substituir el francès en les administracions, el crioll de base francesa va continuar essent la llengua habitual entre la població esclava. Saint Lucia va esdevenir un estat independent el 1979.
Actualment, el crioll francès de Saint Lucia és parlat com a primera llengua per aproximadament el 75% de la població de Saint Lucia. És la llengua predominant en les zones rurals, mentre que als centres urbans l'anglès hi és més present. Des dels anys cinquanta del segle passat, l'anglès, vist com a mitjà d'ascens social, ha anat guanyant terreny al crioll a les ciutats principals. S'observa igualment una influència creixent de l'anglès sobre el crioll. Hi ha també una petita comunitat francòfona, d'aproximadament 2.500 persones, a Saint Lucia.
L'anglès, llengua oficial de facto, és la llengua de les administracions, de la major part dels mitjans de comunicació i de l'ensenyament, especialment en l'escriptura; en el vessant oral el crioll és força més tolerat. Els darrers anys s'han fet alguns gestos a favor de la promoció del crioll en els afers públics, però ara com ara no s'han traduït en accions concretes.
Entre els segles XVI i XVII França i Anglaterra es van disputar l'illa de Saint Lucia. Va ser colònia francesa entre 1650 i 1795 (excepte un breu període de quinze anys). El 1814, en virtut del tractat de París, quedà en mans britàniques. Tot i que l'anglès va substituir el francès en les administracions, el crioll de base francesa va continuar essent la llengua habitual entre la població esclava. Saint Lucia va esdevenir un estat independent el 1979.
Actualment, el crioll francès de Saint Lucia és parlat com a primera llengua per aproximadament el 75% de la població de Saint Lucia. És la llengua predominant en les zones rurals, mentre que als centres urbans l'anglès hi és més present. Des dels anys cinquanta del segle passat, l'anglès, vist com a mitjà d'ascens social, ha anat guanyant terreny al crioll a les ciutats principals. S'observa igualment una influència creixent de l'anglès sobre el crioll. Hi ha també una petita comunitat francòfona, d'aproximadament 2.500 persones, a Saint Lucia.
L'anglès, llengua oficial de facto, és la llengua de les administracions, de la major part dels mitjans de comunicació i de l'ensenyament, especialment en l'escriptura; en el vessant oral el crioll és força més tolerat. Els darrers anys s'han fet alguns gestos a favor de la promoció del crioll en els afers públics, però ara com ara no s'han traduït en accions concretes.
patween
patween
Wintu > Meridional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca patwin del nord
- ca patween sin. compl.
- ca southern wintu sin. compl.
- cy Patwin Gogleddol
- cy Patween sin. compl.
- cy Southern wintu sin. compl.
- de Nord-Patwin
- de Patween sin. compl.
- de Southern Wintu sin. compl.
- en North Patwin
- en Patween sin. compl.
- en Southern Wintu sin. compl.
- es patwin del norte
- es patween sin. compl.
- es wintu del sur sin. compl.
- eu iparraldeko patwinera
- eu hegoaldeko wintuera sin. compl.
- eu iparraldeko patwinera sin. compl.
- eu north patwin sin. compl.
- eu patween sin. compl.
- eu patwin sin. compl.
- fr patwin du Nord
- fr patween sin. compl.
- fr wintu du sud sin. compl.
- gl patwin do norte
- gl patween sin. compl.
- gl southern wintu sin. compl.
- gn patwin (yvateogua)
- gn patween sin. compl.
- gn southern wintu sin. compl.
- it patwin del nord
- it patween sin. compl.
- it southern wintu sin. compl.
- pt patwin do norte
- pt patween sin. compl.
- pt southern wintu sin. compl.
Wintu > Meridional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definition
El territori del patwin se situava al sud del territori del nomlaki, una altra llengua de la família wintu, i s'estenia al llarg de la badia de San Francisco. El patwin del nord es compon de les variants dialectals següents: el hill patwin (amb les subvariants kabalmem, tebti i southern hill patwin) i el river patwin (amb les subvariants colusa i grimes). La denominació patwin deriva del terme patwin , 'persona'.
Hi havia una llengua de la branca meridional de la família wintu, el patwin del sud, que es va extingir fa anys. No hi ha gaire documentació sobre aquesta llengua, de manera que no és gaire clar quin lloc ocupava dins la família. Alguns autors consideren que el patwin del nord i el patwin del sud eren variants d'una mateixa llengua. El patwin del sud es componia de les variants dialectals següents: knight's landing, dixon i suisun.
Les llengües de la família wintu es parlaven a la vall de Sacramento i a la conca del riu Trinity, a la zona centre-nord de Califòrnia. Hi ha la hipòtesi que el protowintu era originari de la zona sud-occidental de l'interior d'Oregon o del nord-oest de Califòrnia, (potser al llarg del curs superior del riu Rogue) i que els wintus es van introduir a Califòrnia des del nord. Algunes fonts tracten les llengües d'aquesta família com a variants dialectals d'una mateixa llengua.
El patwin, i també la resta de llengües de la família, es troba al límit de l'extinció, amb tan sols uns quants parlants. Els darrers anys s'han desenvolupat algunes iniciatives per mirar de revitalitzar les llengües wintus.
Hi havia una llengua de la branca meridional de la família wintu, el patwin del sud, que es va extingir fa anys. No hi ha gaire documentació sobre aquesta llengua, de manera que no és gaire clar quin lloc ocupava dins la família. Alguns autors consideren que el patwin del nord i el patwin del sud eren variants d'una mateixa llengua. El patwin del sud es componia de les variants dialectals següents: knight's landing, dixon i suisun.
Les llengües de la família wintu es parlaven a la vall de Sacramento i a la conca del riu Trinity, a la zona centre-nord de Califòrnia. Hi ha la hipòtesi que el protowintu era originari de la zona sud-occidental de l'interior d'Oregon o del nord-oest de Califòrnia, (potser al llarg del curs superior del riu Rogue) i que els wintus es van introduir a Califòrnia des del nord. Algunes fonts tracten les llengües d'aquesta família com a variants dialectals d'una mateixa llengua.
El patwin, i també la resta de llengües de la família, es troba al límit de l'extinció, amb tan sols uns quants parlants. Els darrers anys s'han desenvolupat algunes iniciatives per mirar de revitalitzar les llengües wintus.
patwin del nord
patwin del nord
Wintu > Meridional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca patwin del nord
- ca patween sin. compl.
- ca southern wintu sin. compl.
- cy Patwin Gogleddol
- cy Patween sin. compl.
- cy Southern wintu sin. compl.
- de Nord-Patwin
- de Patween sin. compl.
- de Southern Wintu sin. compl.
- en North Patwin
- en Patween sin. compl.
- en Southern Wintu sin. compl.
- es patwin del norte
- es patween sin. compl.
- es wintu del sur sin. compl.
- eu iparraldeko patwinera
- eu hegoaldeko wintuera sin. compl.
- eu iparraldeko patwinera sin. compl.
- eu north patwin sin. compl.
- eu patween sin. compl.
- eu patwin sin. compl.
- fr patwin du Nord
- fr patween sin. compl.
- fr wintu du sud sin. compl.
- gl patwin do norte
- gl patween sin. compl.
- gl southern wintu sin. compl.
- gn patwin (yvateogua)
- gn patween sin. compl.
- gn southern wintu sin. compl.
- it patwin del nord
- it patween sin. compl.
- it southern wintu sin. compl.
- pt patwin do norte
- pt patween sin. compl.
- pt southern wintu sin. compl.
Wintu > Meridional, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definition
El territori del patwin se situava al sud del territori del nomlaki, una altra llengua de la família wintu, i s'estenia al llarg de la badia de San Francisco. El patwin del nord es compon de les variants dialectals següents: el hill patwin (amb les subvariants kabalmem, tebti i southern hill patwin) i el river patwin (amb les subvariants colusa i grimes). La denominació patwin deriva del terme patwin , 'persona'.
Hi havia una llengua de la branca meridional de la família wintu, el patwin del sud, que es va extingir fa anys. No hi ha gaire documentació sobre aquesta llengua, de manera que no és gaire clar quin lloc ocupava dins la família. Alguns autors consideren que el patwin del nord i el patwin del sud eren variants d'una mateixa llengua. El patwin del sud es componia de les variants dialectals següents: knight's landing, dixon i suisun.
Les llengües de la família wintu es parlaven a la vall de Sacramento i a la conca del riu Trinity, a la zona centre-nord de Califòrnia. Hi ha la hipòtesi que el protowintu era originari de la zona sud-occidental de l'interior d'Oregon o del nord-oest de Califòrnia, (potser al llarg del curs superior del riu Rogue) i que els wintus es van introduir a Califòrnia des del nord. Algunes fonts tracten les llengües d'aquesta família com a variants dialectals d'una mateixa llengua.
El patwin, i també la resta de llengües de la família, es troba al límit de l'extinció, amb tan sols uns quants parlants. Els darrers anys s'han desenvolupat algunes iniciatives per mirar de revitalitzar les llengües wintus.
Hi havia una llengua de la branca meridional de la família wintu, el patwin del sud, que es va extingir fa anys. No hi ha gaire documentació sobre aquesta llengua, de manera que no és gaire clar quin lloc ocupava dins la família. Alguns autors consideren que el patwin del nord i el patwin del sud eren variants d'una mateixa llengua. El patwin del sud es componia de les variants dialectals següents: knight's landing, dixon i suisun.
Les llengües de la família wintu es parlaven a la vall de Sacramento i a la conca del riu Trinity, a la zona centre-nord de Califòrnia. Hi ha la hipòtesi que el protowintu era originari de la zona sud-occidental de l'interior d'Oregon o del nord-oest de Califòrnia, (potser al llarg del curs superior del riu Rogue) i que els wintus es van introduir a Califòrnia des del nord. Algunes fonts tracten les llengües d'aquesta família com a variants dialectals d'una mateixa llengua.
El patwin, i també la resta de llengües de la família, es troba al límit de l'extinció, amb tan sols uns quants parlants. Els darrers anys s'han desenvolupat algunes iniciatives per mirar de revitalitzar les llengües wintus.
paucerne
paucerne
Tupí > Tupí-guaraní > Grup guarayú, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil
- ca pauserna
- ca guarasu-g'wé sin. compl.
- ca guarasu'we sin. compl.
- ca guarasug'we sin. compl.
- ca guarasugwé sin. compl.
- ca guarayu-ta sin. compl.
- ca paucerne sin. compl.
- cod guarasu-g'wé
- ar باوسيرنا
- cy Pauserna
- cy Guarasu-g'wé sin. compl.
- cy Guarasu'we sin. compl.
- cy Guarasug'we sin. compl.
- cy Guarasugwé sin. compl.
- cy Paucerne sin. compl.
- de Pauserna
- de Guarasu-G'wé sin. compl.
- de Guarasu'we sin. compl.
- de Guarasug'we sin. compl.
- de Guarasugwé sin. compl.
- de Guarayu-Ta sin. compl.
- de Paucerne sin. compl.
- en Pauserna
- en Guarasu-G'wé sin. compl.
- en Guarasu'we sin. compl.
- en Guarasug'we sin. compl.
- en Guarayu-Ta sin. compl.
- en Paucerne sin. compl.
- en Pauserna-Guarasugwé sin. compl.
- es pauserna
- es guarasu-g'wé sin. compl.
- es guarasu'we sin. compl.
- es guarasug'we sin. compl.
- es guarasugwé sin. compl.
- es guarayu-ta sin. compl.
- es paucerne sin. compl.
- eu pausernera
- eu guarasu-g'wé sin. compl.
- eu guarasu'we sin. compl.
- eu guarasug'we sin. compl.
- eu guarasugwé sin. compl.
- eu guarayu-ta sin. compl.
- eu paucerne sin. compl.
- eu pauserna sin. compl.
- fr pauserna
- fr guarasu-g'wéguarasugwé sin. compl.
- fr guarasu'we sin. compl.
- fr guarasug'we sin. compl.
- fr guarayu-ta sin. compl.
- fr paucerne sin. compl.
- gl pauserna
- gl guarasu-g'wé sin. compl.
- gl guarasu'we sin. compl.
- gl guarasug'we sin. compl.
- gl guarasugwé sin. compl.
- gl guarayu-ta sin. compl.
- gl paucerne sin. compl.
- it pauserna
- it guarasu-g'wé sin. compl.
- it guarasu'we sin. compl.
- it guarasug'we sin. compl.
- it guarasugwé sin. compl.
- it guarayu-ta sin. compl.
- it paucerne sin. compl.
- ja パウセルナ語
- nl Pauserna
- nl Guarasu-G'wé sin. compl.
- nl Guarasu'we sin. compl.
- nl Guarasug'we sin. compl.
- nl Guarasugwé sin. compl.
- nl Guarayu-Ta sin. compl.
- nl Paucerne sin. compl.
- pt pauserna
- pt guarasu'we sin. compl.
- pt guarasug'we sin. compl.
- pt guarasugwé sin. compl.
- pt guarayu-ta sin. compl.
- pt paucerne sin. compl.
- ru Паусерна
- ru Гуараю-та sin. compl.
- ru Гуарасу-ве sin. compl.
- zh 帕乌塞纳语
- zh 瓜拉苏维、瓜拉苏赫维、瓜拉苏－赫维、瓜拉苏各维、帕乌塞内、瓜拉佑－塔 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Tupí > Tupí-guaraní > Grup guarayú, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil
Definition
Sembla que els pausernes i els guarayos formaven part d'un mateix grup, escindit a mitjan segle XIX, quan els guarayos van decidir viure a les missions. Tots dos pertanyien a grups guaranís arribats des del Paraguai cap al començament del segle XVI.
Malgrat que l'any 1974 el pauserna comptava només amb un petit grup de darrers parlants, el Decret Suprem 25894 de l'any 2000 el declara llengua oficial de Bolívia. Es calcula que al començament de la dècada del 1960 tenia una cinquantena de parlants, que ja estaven patint un fort procés de destribalització des que el 1940 es va iniciar la segona onada d'explotació del cautxú.
L'autodenominació guarasu-g'wé, aplicada al grup ètnic i a la llengua, significa 'homes'. El nom pauserna els va ser aplicat pels colonitzadors i significa 'cor de fusta'.
Malgrat que l'any 1974 el pauserna comptava només amb un petit grup de darrers parlants, el Decret Suprem 25894 de l'any 2000 el declara llengua oficial de Bolívia. Es calcula que al començament de la dècada del 1960 tenia una cinquantena de parlants, que ja estaven patint un fort procés de destribalització des que el 1940 es va iniciar la segona onada d'explotació del cautxú.
L'autodenominació guarasu-g'wé, aplicada al grup ètnic i a la llengua, significa 'homes'. El nom pauserna els va ser aplicat pels colonitzadors i significa 'cor de fusta'.
paumarí
paumarí
Arauà, Amèrica > Brasil
- ca paumarí
- ca ariathí sin. compl.
- ca pamoari sin. compl.
- ca purupurú sin. compl.
- cod pamoarí
- ar باومارية
- cy Paumarí
- cy Ariathí sin. compl.
- cy Pamoari sin. compl.
- cy Purupurú sin. compl.
- de Paumari
- de Ariathí sin. compl.
- de Pamoari sin. compl.
- de Paumarí sin. compl.
- de Purupurú sin. compl.
- en Paumarí
- en Ariathi sin. compl.
- en Pamoari sin. compl.
- en Paumari sin. compl.
- en Purupurú sin. compl.
- es paumarí
- es ariathí sin. compl.
- es pamoari sin. compl.
- es purupurú sin. compl.
- eu paumariera
- eu ariathí sin. compl.
- eu pamoari sin. compl.
- eu purupurú sin. compl.
- fr paumarí
- fr ariathí sin. compl.
- fr pamoari sin. compl.
- fr purupurú sin. compl.
- gn paumari
- gn ariathí sin. compl.
- gn pamoari sin. compl.
- gn purupurú sin. compl.
- it paumari
- it ariathí sin. compl.
- it pamoari sin. compl.
- it purupurú sin. compl.
- ja パウマリ語
- ja パモアリ語 sin. compl.
- ja プルプル語 sin. compl.
- ja アリアティ語 sin. compl.
- nl Paumarí
- nl Ariathí sin. compl.
- nl Pamoari sin. compl.
- nl Purupurú sin. compl.
- pt paumari
- pt ariathí sin. compl.
- pt pamoari sin. compl.
- pt paumaré sin. compl.
- pt purupurú sin. compl.
- ru Паумари
- ru Ариати sin. compl.
- ru Памоари sin. compl.
- ru Пурупуру sin. compl.
- zh 帕乌玛利语
- zh 帕莫阿利、普鲁普路、阿里亚提 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
- num Sistema aràbic
Arauà, Amèrica > Brasil
Definition
La família arauà està situada al sud-oest de l'Estat d'Amazones, al d' Acre (Brasil) i al departament peruà d'Ucayali. És un grup petit, amb llengües com el madi, el paumarí, el dení i el culina. No s'ha començat a estudiar fins a les darreres dècades del segle XX. Greenberg (1987) l'emparenta genèticament amb la família arawak, però la comparació lèxica de les llengües no dona suport a la hipòtesi.
Dins de la família arauà, el paumarí és la llengua amb més trets gramaticals diferencials. La variació dialectal entre els tres grups de paumarís és mínima.
Els del llac Marahà i els del riu Ituxi mantenen relacions ocasionals, mentre que els del riu Tapaua viuen aïllats dels altres.
Els blancs van entrar en contacte amb els paumarís al segle XIX. Malgrat els contactes, conserven la seva religió tradicional i el sistema de valors socioculturals. Són gent molt pacífica que viu del comerç de productes naturals. Es van integrar molt fàcilment als equips d'extracció del cautxú.
Avui només la gent gran parla paumarí amb fluïdesa. Les generacions més joves dominen i empren habitualment el portuguès, i només de vegades el paumarí.
Entre aquests parlants joves s'ha creat un pidgin que barreja estructures portugueses amb lèxic paumarí, inintel·ligible per a qui desconeix el paumarí. La primera llengua dels infants actualment és ja el portuguès.
El terme purupurú amb què també se'ls coneix significa 'pintat' en nheengatú i s'explica per les taques a la pell que solen tenir els paumarí, segurament per una malaltia deguda a l'alimentació.
Dins de la família arauà, el paumarí és la llengua amb més trets gramaticals diferencials. La variació dialectal entre els tres grups de paumarís és mínima.
Els del llac Marahà i els del riu Ituxi mantenen relacions ocasionals, mentre que els del riu Tapaua viuen aïllats dels altres.
Els blancs van entrar en contacte amb els paumarís al segle XIX. Malgrat els contactes, conserven la seva religió tradicional i el sistema de valors socioculturals. Són gent molt pacífica que viu del comerç de productes naturals. Es van integrar molt fàcilment als equips d'extracció del cautxú.
Avui només la gent gran parla paumarí amb fluïdesa. Les generacions més joves dominen i empren habitualment el portuguès, i només de vegades el paumarí.
Entre aquests parlants joves s'ha creat un pidgin que barreja estructures portugueses amb lèxic paumarí, inintel·ligible per a qui desconeix el paumarí. La primera llengua dels infants actualment és ja el portuguès.
El terme purupurú amb què també se'ls coneix significa 'pintat' en nheengatú i s'explica per les taques a la pell que solen tenir els paumarí, segurament per una malaltia deguda a l'alimentació.
paumelenho
paumelenho
Carib > Amazones meridional > Ararà, Amèrica > Brasil
- ca palmela
- ca palmella sin. compl.
- ca paumelenho sin. compl.
- ar بالميلا
- cy Palmela
- cy Palmella sin. compl.
- cy Paumelenho sin. compl.
- de Palmela
- de Palmella sin. compl.
- de Paumelenho sin. compl.
- en Palmela
- en Palmella sin. compl.
- en Paumelenho sin. compl.
- es palmela
- es palmella sin. compl.
- es paumelenho sin. compl.
- eu palmelera
- eu palmela sin. compl.
- eu palmella sin. compl.
- eu paumelenho sin. compl.
- fr palmela
- fr palmella sin. compl.
- fr paumelenho sin. compl.
- gl palmela
- gl palmella sin. compl.
- gl paumelenho sin. compl.
- it palmela
- it palmella sin. compl.
- it paumelenho sin. compl.
- ja パルメラ語
- ja パウメレニョ語 sin. compl.
- nl Palmela
- nl Palmella sin. compl.
- nl Paumelenho sin. compl.
- pt palmela
- ru Палмела
- zh 帕尔梅拉语
- zh 帕尔梅亚、帕乌梅伦霍 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Carib > Amazones meridional > Ararà, Amèrica > Brasil
Definition
No hi ha cap estudi recent que permeti saber si la llengua encara es parla, ni tan sols si el grup ètnic encara existeix. A la fi del segle XIX el grup estava integrat per uns 400 individus i tots parlaven la llengua pròpia. La comunitat es dividia en dos subgrups: els palmela i els paumelenho.
Sabem que els palmela eren originaris de la banda nord del riu Amazones, però van migrar cap al sud (cap a la zona del riu Guaporé) en època recent. Els estudis antropològics del segle XIX que en parlen els ubiquen ja al sud.
Sabem que els palmela eren originaris de la banda nord del riu Amazones, però van migrar cap al sud (cap a la zona del riu Guaporé) en època recent. Els estudis antropològics del segle XIX que en parlen els ubiquen ja al sud.
pauserna
pauserna
Tupí > Tupí-guaraní > Grup guarayú, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil
- ca pauserna
- ca guarasu-g'wé sin. compl.
- ca guarasu'we sin. compl.
- ca guarasug'we sin. compl.
- ca guarasugwé sin. compl.
- ca guarayu-ta sin. compl.
- ca paucerne sin. compl.
- cod guarasu-g'wé
- ar باوسيرنا
- cy Pauserna
- cy Guarasu-g'wé sin. compl.
- cy Guarasu'we sin. compl.
- cy Guarasug'we sin. compl.
- cy Guarasugwé sin. compl.
- cy Paucerne sin. compl.
- de Pauserna
- de Guarasu-G'wé sin. compl.
- de Guarasu'we sin. compl.
- de Guarasug'we sin. compl.
- de Guarasugwé sin. compl.
- de Guarayu-Ta sin. compl.
- de Paucerne sin. compl.
- en Pauserna
- en Guarasu-G'wé sin. compl.
- en Guarasu'we sin. compl.
- en Guarasug'we sin. compl.
- en Guarayu-Ta sin. compl.
- en Paucerne sin. compl.
- en Pauserna-Guarasugwé sin. compl.
- es pauserna
- es guarasu-g'wé sin. compl.
- es guarasu'we sin. compl.
- es guarasug'we sin. compl.
- es guarasugwé sin. compl.
- es guarayu-ta sin. compl.
- es paucerne sin. compl.
- eu pausernera
- eu guarasu-g'wé sin. compl.
- eu guarasu'we sin. compl.
- eu guarasug'we sin. compl.
- eu guarasugwé sin. compl.
- eu guarayu-ta sin. compl.
- eu paucerne sin. compl.
- eu pauserna sin. compl.
- fr pauserna
- fr guarasu-g'wéguarasugwé sin. compl.
- fr guarasu'we sin. compl.
- fr guarasug'we sin. compl.
- fr guarayu-ta sin. compl.
- fr paucerne sin. compl.
- gl pauserna
- gl guarasu-g'wé sin. compl.
- gl guarasu'we sin. compl.
- gl guarasug'we sin. compl.
- gl guarasugwé sin. compl.
- gl guarayu-ta sin. compl.
- gl paucerne sin. compl.
- it pauserna
- it guarasu-g'wé sin. compl.
- it guarasu'we sin. compl.
- it guarasug'we sin. compl.
- it guarasugwé sin. compl.
- it guarayu-ta sin. compl.
- it paucerne sin. compl.
- ja パウセルナ語
- nl Pauserna
- nl Guarasu-G'wé sin. compl.
- nl Guarasu'we sin. compl.
- nl Guarasug'we sin. compl.
- nl Guarasugwé sin. compl.
- nl Guarayu-Ta sin. compl.
- nl Paucerne sin. compl.
- pt pauserna
- pt guarasu'we sin. compl.
- pt guarasug'we sin. compl.
- pt guarasugwé sin. compl.
- pt guarayu-ta sin. compl.
- pt paucerne sin. compl.
- ru Паусерна
- ru Гуараю-та sin. compl.
- ru Гуарасу-ве sin. compl.
- zh 帕乌塞纳语
- zh 瓜拉苏维、瓜拉苏赫维、瓜拉苏－赫维、瓜拉苏各维、帕乌塞内、瓜拉佑－塔 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Tupí > Tupí-guaraní > Grup guarayú, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil
Definition
Sembla que els pausernes i els guarayos formaven part d'un mateix grup, escindit a mitjan segle XIX, quan els guarayos van decidir viure a les missions. Tots dos pertanyien a grups guaranís arribats des del Paraguai cap al començament del segle XVI.
Malgrat que l'any 1974 el pauserna comptava només amb un petit grup de darrers parlants, el Decret Suprem 25894 de l'any 2000 el declara llengua oficial de Bolívia. Es calcula que al començament de la dècada del 1960 tenia una cinquantena de parlants, que ja estaven patint un fort procés de destribalització des que el 1940 es va iniciar la segona onada d'explotació del cautxú.
L'autodenominació guarasu-g'wé, aplicada al grup ètnic i a la llengua, significa 'homes'. El nom pauserna els va ser aplicat pels colonitzadors i significa 'cor de fusta'.
Malgrat que l'any 1974 el pauserna comptava només amb un petit grup de darrers parlants, el Decret Suprem 25894 de l'any 2000 el declara llengua oficial de Bolívia. Es calcula que al començament de la dècada del 1960 tenia una cinquantena de parlants, que ja estaven patint un fort procés de destribalització des que el 1940 es va iniciar la segona onada d'explotació del cautxú.
L'autodenominació guarasu-g'wé, aplicada al grup ètnic i a la llengua, significa 'homes'. El nom pauserna els va ser aplicat pels colonitzadors i significa 'cor de fusta'.
paviotso
paviotso
Utoasteca > Utoasteca del nord > Numic > Occidental, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca paiute del nord
- ca paviotso sin. compl.
- ca paviotso-bannock-snake sin. compl.
- cy Paiute Gogleddol
- cy Paviotso sin. compl.
- cy Paviotso-bannock-snake sin. compl.
- de Nord-Paiute
- de Paviotso sin. compl.
- de Paviotso-Bannock-Snake sin. compl.
- de Piute sin. compl.
- en Northern Paiute
- en Numu sin. compl.
- en Paviotso sin. compl.
- en Paviotso-Bannock-Snake sin. compl.
- es payute del norte
- es bannock-snake sin. compl.
- es paviotso sin. compl.
- es plat-hollands sin. compl.
- eu iparraldeko paiuteera
- eu iparraldeko paiuteera sin. compl.
- eu paviotso sin. compl.
- eu paviotso-bannock-snake sin. compl.
- fr paiute du Nord
- fr paviotso sin. compl.
- fr paviotso-bannock-snake sin. compl.
- gl paiute do norte
- gl paviotso sin. compl.
- gl paviotso-bannock-snake sin. compl.
- gn paiute del norte (yvateogua)
- gn paviotso sin. compl.
- gn paviotso-bannock-snake sin. compl.
- it paiute del nord
- it paviotso sin. compl.
- it paviotso-bannock-snake sin. compl.
- pt paiute do norte
- pt paviotso sin. compl.
- pt paviotso-bannock-snake sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Utoasteca > Utoasteca del nord > Numic > Occidental, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definition
El paiute del nord, que és la llengua utoasteca més septentrional, es parla en unes 20 comunitats situades en diverses reserves de Nevada, el nord d'Oregon, l'est de Califòrnia i el nord d'Idaho. Consta de diverses variants dialectals, com ara el paviotso, el bannock i l'snake, totes mútuament intel·ligibles.
Algunes fonts estimen que hi ha entre 500 i 700 parlants de paiute del nord, mentre que d'altres proposen xifres més elevades, com ara al voltant dels 1.600.
El paiute del nord i el mono formen el grup númic occidental dins la família utoasteca. Aquesta família és una de les més grans d'Amèrica tant pel que fa a llengües com pel que fa a parlants. S'estén per una àmplia àrea que va des d'Idaho, al nord, fins al Salvador, al sud, i des de la costa de Califòrnia, a l'oest, fins a Oklahoma, a l'est. La classificació interna de les llengües utoasteques és força complexa a causa dels contactes entre llengües i variants dialectals.
Algunes fonts estimen que hi ha entre 500 i 700 parlants de paiute del nord, mentre que d'altres proposen xifres més elevades, com ara al voltant dels 1.600.
El paiute del nord i el mono formen el grup númic occidental dins la família utoasteca. Aquesta família és una de les més grans d'Amèrica tant pel que fa a llengües com pel que fa a parlants. S'estén per una àmplia àrea que va des d'Idaho, al nord, fins al Salvador, al sud, i des de la costa de Califòrnia, a l'oest, fins a Oklahoma, a l'est. La classificació interna de les llengües utoasteques és força complexa a causa dels contactes entre llengües i variants dialectals.
