nguemba
nguemba
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
- ca ngemba
- ca megimba sin. compl.
- ca mogimba sin. compl.
- ca ngomba sin. compl.
- ca nguemba sin. compl.
- ar نغمبا
- cy Ngemba
- cy Megimba sin. compl.
- cy Mogimba sin. compl.
- cy Ngomba sin. compl.
- cy Nguemba sin. compl.
- de Ngemba
- de Megimba sin. compl.
- de Mogimba sin. compl.
- de Ngomba sin. compl.
- de Nguemba sin. compl.
- en Ngemba
- en Megimba sin. compl.
- en Mogimba sin. compl.
- en Ngomba sin. compl.
- en Nguemba sin. compl.
- es enguemba
- es megimba sin. compl.
- es mogimba sin. compl.
- es ngomba sin. compl.
- es nguemba sin. compl.
- eu negembera
- eu megimba sin. compl.
- eu mogimba sin. compl.
- eu ngomba sin. compl.
- eu nguemba sin. compl.
- fr ngemba
- fr megimba sin. compl.
- fr mogimba sin. compl.
- fr ngomba sin. compl.
- fr nguemba sin. compl.
- gl ngemba
- gl megimba sin. compl.
- gl mogimba sin. compl.
- gl ngomba sin. compl.
- gl nguemba sin. compl.
- gn enguémba
- gn megimba sin. compl.
- gn mogimba sin. compl.
- gn ngomba sin. compl.
- gn nguemba sin. compl.
- it ngemba
- it megimba sin. compl.
- it mogimba sin. compl.
- it ngomba sin. compl.
- it nguemba sin. compl.
- ja ンゲンバ語
- nl Ngemba
- nl Megimba sin. compl.
- nl Mogimba sin. compl.
- nl Ngomba sin. compl.
- nl Nguemba sin. compl.
- pt ngemba
- pt megimba sin. compl.
- pt mogimba sin. compl.
- pt ngomba sin. compl.
- pt nguemba sin. compl.
- ru Нгемба
- ru Нгомбе sin. compl.
- ru Мегимба sin. compl.
- ru Могимба sin. compl.
- ru Нгуемба sin. compl.
- zh 恩艮巴语
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
Definition
El ngemba constitueix un contínuum dialectal format per les varietats següents: bafut (68.000 parlants), bambili (14.000), awing (19.000), beba' (3.000), mankon, mundum, mendankwe-nkwen (23.050), bamukumbit (7.300) i pinyin (24.600). La mútua intel·ligibilitat entre les varietats esmentades és, en general, possible.
Els parlants de ngemba utilitzen també el pidgin anglès del Camerun, probablement la llengua més parlada del país, emprada com a llengua franca tant a les províncies anglòfones com a les francòfones.
Els parlants de ngemba utilitzen també el pidgin anglès del Camerun, probablement la llengua més parlada del país, emprada com a llengua franca tant a les províncies anglòfones com a les francòfones.
ngulu
ngulu
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca ngulu
- ca kingulu sin. compl.
- ca nguru sin. compl.
- de Ngulu
- de Geja sin. compl.
- de Kingulu sin. compl.
- de Nguru sin. compl.
- de Nguu sin. compl.
- en Ngulu
- en Kingulu sin. compl.
- en Nguru sin. compl.
- es ngulu
- es kingulu sin. compl.
- es nguru sin. compl.
- eu ngulu
- eu kingulu sin. compl.
- eu nguru sin. compl.
- fr ngulu
- fr kingulu sin. compl.
- fr nguru sin. compl.
- fr nguu sin. compl.
- gl ngulu
- gl kingulu sin. compl.
- gl nguru sin. compl.
- it ngulu
- it kingulu sin. compl.
- it nguru sin. compl.
- nl Ngulu
- nl Kingulu sin. compl.
- nl Nguru sin. compl.
- nl Nguu sin. compl.
- pt ngulu
- pt kingulu sin. compl.
- pt nguru sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
Els ngulus són un grup etnolingüístic establert a la part est de Tanzània central. Entre els grups veïns dels ngulus trobem els zigües i els kweres, a l'est; els lugurus, al sud, i els kagurus, a l'oest.
Els parlants de ngulu generalment són bilingües ngulu-suahili: el suahili és la llengua dominant, és utilitzat en situacions formals i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques, mentre que el ngulu s'empra a l'entorn familiar, les comunicacions informals i les pràctiques tradicionals.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Els parlants de ngulu generalment són bilingües ngulu-suahili: el suahili és la llengua dominant, és utilitzat en situacions formals i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques, mentre que el ngulu s'empra a l'entorn familiar, les comunicacions informals i les pràctiques tradicionals.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
ngumbi
ngumbi
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Guinea Equatorial
- ca ngumbi
- ca combe sin. compl.
- ca kombe sin. compl.
- ar نغومبي
- cy Ngumbi
- cy Combe sin. compl.
- cy Kombe sin. compl.
- de Ngumbi
- de Combe sin. compl.
- de Kombe sin. compl.
- en Ngumbi
- en Combe sin. compl.
- en Kombe sin. compl.
- es engumbi
- es combe sin. compl.
- es kombe sin. compl.
- eu kombera
- eu combe sin. compl.
- eu kombe sin. compl.
- eu kombera sin. compl.
- eu ngumbi sin. compl.
- fr ngumbi
- fr combé sin. compl.
- fr kombé sin. compl.
- gl ngumbi
- gl combe sin. compl.
- gl kombe sin. compl.
- gn ngumbi
- gn combe sin. compl.
- gn kombe sin. compl.
- it ngumbi
- it combe sin. compl.
- it kombe sin. compl.
- pt ngumbi
- pt combe sin. compl.
- pt kombe sin. compl.
- tmh Tangumbit
- tmh combe sin. compl.
- tmh Kombe sin. compl.
- zh 恩贡比语
- scr Alfabet llatí
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Guinea Equatorial
Definition
El grup etnolingüístic ngumbi o kombe s'inclou dins les comunitats lingüístiques i culturals conegudes col·lectivament com a ndowe o playeros (terme utilitzat pels colonitzadors espanyols per a referir-se als pobles que van trobar a les zones costaneres). Les llengües parlades per aquests grups són lingüísticament properes i tenen cert grau d'intercomprensió. El terme ndowe també es fa servir per a referir-se exclusivament al grup etnolingüístic kombe. El territori tradicional dels ngumbis o kombes es troba a la zona costanera del Riu Muni, nom que fa referència a la regió continental de Guinea Equatorial.
El ngumbi està format per tres variants dialectals: l'asonga, el bomudi i el moganda.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
El ngumbi està format per tres variants dialectals: l'asonga, el bomudi i el moganda.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
nguni
nguni
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
- ca amasi
- ca miguhni sin. compl.
- ca nguni sin. compl.
- ca ngunu sin. compl.
- ca ngwaw sin. compl.
- cod ngwo
- de Amasi
- en Amasi
- en Miguhni sin. compl.
- en Nguni sin. compl.
- en Ngunu sin. compl.
- en Ngwaw sin. compl.
- es amasi
- es miguhni sin. compl.
- es nguni sin. compl.
- es ngunu sin. compl.
- es ngwaw sin. compl.
- eu amasi
- eu miguhni sin. compl.
- eu nguni sin. compl.
- eu ngunu sin. compl.
- eu ngwaw sin. compl.
- fr amasi
- fr miguhni sin. compl.
- fr nguni sin. compl.
- fr ngunu sin. compl.
- fr ngwaw sin. compl.
- gl amasi
- gl miguhni sin. compl.
- gl nguni sin. compl.
- gl ngunu sin. compl.
- gl ngwaw sin. compl.
- it amasi
- it miguhni sin. compl.
- it nguni sin. compl.
- it ngunu sin. compl.
- it ngwaw sin. compl.
- nl Amasi
- nl Miguhni sin. compl.
- nl Nguni sin. compl.
- nl Ngunu sin. compl.
- nl Ngwaw sin. compl.
- pt amasi
- pt miguhni sin. compl.
- pt nguni sin. compl.
- pt ngunu sin. compl.
- pt ngwaw sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
Definition
L'amasi, parlat als pobles d'Amasi i Ayi, s'havia classificat com una variant del manta (llengua inclosa inicialment dins el grup tivoide i posteriorment dins el momo occidental), però actualment es considera més aviat pròxim al ngwo.
Els amasis es consideren pertanyents a la comunitat widikum, juntament amb altres grups veïns, les llengües dels quals han estat considerades variants dialectals d'una única llengua, el ngwo. Tots aquests grups anomenen la llengua i el grup propis amb denominacions diverses. A més del ngwo i l'amasi, en formarien part els grups següents: a Ikweri els ikwitis, que parlen egami-ikwiti; a Ekwebo, els ekwebos, que parlen igama o (muaghama)-ekwebo; a Banya, els banyés, de llengua també banyé; a Basa, els mishulengus, que parlen odzamagu; a Bakwa, els sasokubis, que parlen odzokubi.
No és del tot clar si totes aquestes varietats són dialectes del ngwo o si es tracta de diverses llengües relacionades. Els estudis estableixen que hi ha cert nivell d'intercomprensió, més o menys elevat segons els casos, però que depèn en certa mesura de coneixements lingüístics adquirits. Algunes fonts agrupen aquestes varietats en tres grups lingüístics: el primer, el d'Ikweri, el d'Ekwebo, el de Banya, el de Basa i el de Bakwa (i potser el de Bako); el segon, el de Konda, i el d'Amasi i el d'Ayi; el tercer, el ngwo en solitari. Altres fonts distingeixen quatre llengües diferents: ngwo, amasi, basa i konda. Totes aquestes llengües o varietats formen part del grup momo.
Els parlants d'aquestes varietats fan servir el pidgin anglès del Camerun com a llengua franca amb parlants d'altres llengües, i fins i tot en alguns casos amb parlants d'altres varietats incloses dins del ngwo.
S'han produït alguns materials escrits en ngwo. Parlants d'algunes varietats o llengües, com els bakwes o el bases, no accepten els materials escrits en ngwo.
Els amasis es consideren pertanyents a la comunitat widikum, juntament amb altres grups veïns, les llengües dels quals han estat considerades variants dialectals d'una única llengua, el ngwo. Tots aquests grups anomenen la llengua i el grup propis amb denominacions diverses. A més del ngwo i l'amasi, en formarien part els grups següents: a Ikweri els ikwitis, que parlen egami-ikwiti; a Ekwebo, els ekwebos, que parlen igama o (muaghama)-ekwebo; a Banya, els banyés, de llengua també banyé; a Basa, els mishulengus, que parlen odzamagu; a Bakwa, els sasokubis, que parlen odzokubi.
No és del tot clar si totes aquestes varietats són dialectes del ngwo o si es tracta de diverses llengües relacionades. Els estudis estableixen que hi ha cert nivell d'intercomprensió, més o menys elevat segons els casos, però que depèn en certa mesura de coneixements lingüístics adquirits. Algunes fonts agrupen aquestes varietats en tres grups lingüístics: el primer, el d'Ikweri, el d'Ekwebo, el de Banya, el de Basa i el de Bakwa (i potser el de Bako); el segon, el de Konda, i el d'Amasi i el d'Ayi; el tercer, el ngwo en solitari. Altres fonts distingeixen quatre llengües diferents: ngwo, amasi, basa i konda. Totes aquestes llengües o varietats formen part del grup momo.
Els parlants d'aquestes varietats fan servir el pidgin anglès del Camerun com a llengua franca amb parlants d'altres llengües, i fins i tot en alguns casos amb parlants d'altres varietats incloses dins del ngwo.
S'han produït alguns materials escrits en ngwo. Parlants d'algunes varietats o llengües, com els bakwes o el bases, no accepten els materials escrits en ngwo.
nguni
nguni
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
- ca konda
- ca miguhni sin. compl.
- ca nguni sin. compl.
- ca ngunu sin. compl.
- ca ngwaw sin. compl.
- cod ngwo
- de Konda
- de Miguhni sin. compl.
- de Nguni sin. compl.
- de Ngunu sin. compl.
- de Ngwaw sin. compl.
- en Konda
- en Miguhni sin. compl.
- en Nguni sin. compl.
- en Ngunu sin. compl.
- en Ngwaw sin. compl.
- es konda
- es miguhni sin. compl.
- es nguni sin. compl.
- es ngunu sin. compl.
- es ngwaw sin. compl.
- eu konda
- eu miguhni sin. compl.
- eu nguni sin. compl.
- eu ngunu sin. compl.
- eu ngwaw sin. compl.
- fr konda
- fr miguhni sin. compl.
- fr nguni sin. compl.
- fr ngunu sin. compl.
- fr ngwaw sin. compl.
- gl konda
- gl miguhni sin. compl.
- gl nguni sin. compl.
- gl ngunu sin. compl.
- gl ngwaw sin. compl.
- it konda
- it miguhni sin. compl.
- it nguni sin. compl.
- it ngunu sin. compl.
- it ngwaw sin. compl.
- nl Konda
- nl Miguhni sin. compl.
- nl Nguni sin. compl.
- nl Ngunu sin. compl.
- nl Ngwaw sin. compl.
- pt konda
- pt miguhni sin. compl.
- pt nguni sin. compl.
- pt ngunu sin. compl.
- pt ngwaw sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
Definition
El konda és parlat per una comunitat que s'autodenomina konda o ikonda i anomena la seva llengua konda tigako. Els kondes es consideren pertanyents a la comunitat widikum, juntament amb altres grups veïns. Tots aquests grups, que anomenen la llengua i el grup propis amb denominacions diverses, han estat considerats variants dialectals d'una única llengua, el ngwo.
A més del konda i el ngwo, en formarien part els grups següents: a Ikweri els ikwitis, que parlen egami-ikwiti; a Ekwebo, els ekwebos, que parlen igama o (muaghama)-ekwebo; a Banya, els banyés, de llengua també banyé; a Basa, els mishulengus, que parlen odzamagu; a Bakwa, els sasokubis, que parlen odzokubi. Cal afegir-hi l'amasi, parlat als pobles d'Amasi i Ayi, que s'havia classificat com una variant de la llengua manta i actualment es considera més aviat pròxim al ngwo.
No és del tot clar si totes aquestes varietats són dialectes del ngwo o si es tracta de diverses llengües relacionades. Els estudis estableixen que hi ha cert nivell d'intercomprensió, més o menys elevat segons els casos, però que depèn en certa mesura de coneixements lingüístics adquirits. Algunes fonts agrupen aquestes varietats en tres grups lingüístics: el primer, el d'Ikweri, el d'Ekwebo, el de Banya, el de Basa i el de Bakwa (i potser el de Bako); el segon, el de Konda, i el d'Amasi i el d'Ayi, i el tercer, el ngwo en solitari. Altres fonts distingeixen quatre llengües diferents: ngwo, amasi, basa i konda. Totes aquestes llengües o varietats formen part del grup momo.
Els parlants d'aquestes varietats fan servir el pidgin anglès del Camerun com a llengua franca amb parlants d'altres llengües, i fins i tot en alguns casos amb parlants d'altres varietats incloses dins del ngwo.
S'han produït alguns materials escrits en ngwo. Parlants d'algunes varietats o llengües, com els bakwes o el bases, no accepten els materials escrits en ngwo.
A més del konda i el ngwo, en formarien part els grups següents: a Ikweri els ikwitis, que parlen egami-ikwiti; a Ekwebo, els ekwebos, que parlen igama o (muaghama)-ekwebo; a Banya, els banyés, de llengua també banyé; a Basa, els mishulengus, que parlen odzamagu; a Bakwa, els sasokubis, que parlen odzokubi. Cal afegir-hi l'amasi, parlat als pobles d'Amasi i Ayi, que s'havia classificat com una variant de la llengua manta i actualment es considera més aviat pròxim al ngwo.
No és del tot clar si totes aquestes varietats són dialectes del ngwo o si es tracta de diverses llengües relacionades. Els estudis estableixen que hi ha cert nivell d'intercomprensió, més o menys elevat segons els casos, però que depèn en certa mesura de coneixements lingüístics adquirits. Algunes fonts agrupen aquestes varietats en tres grups lingüístics: el primer, el d'Ikweri, el d'Ekwebo, el de Banya, el de Basa i el de Bakwa (i potser el de Bako); el segon, el de Konda, i el d'Amasi i el d'Ayi, i el tercer, el ngwo en solitari. Altres fonts distingeixen quatre llengües diferents: ngwo, amasi, basa i konda. Totes aquestes llengües o varietats formen part del grup momo.
Els parlants d'aquestes varietats fan servir el pidgin anglès del Camerun com a llengua franca amb parlants d'altres llengües, i fins i tot en alguns casos amb parlants d'altres varietats incloses dins del ngwo.
S'han produït alguns materials escrits en ngwo. Parlants d'algunes varietats o llengües, com els bakwes o el bases, no accepten els materials escrits en ngwo.
nguni
nguni
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
- ca ngwo
- ca miguhni sin. compl.
- ca nguni sin. compl.
- ca ngunu sin. compl.
- ca ngwaw sin. compl.
- cod ngwo
- ar نغوو
- cy Ngwo
- cy Banya sin. compl.
- cy Ngwaw sin. compl.
- de Ngwo
- de Banya sin. compl.
- de Ngwaw sin. compl.
- en Ngwo
- en Banya sin. compl.
- en Ngwaw sin. compl.
- es enguo
- es banya sin. compl.
- es ngwaw sin. compl.
- es ngwo sin. compl.
- eu ngwoera
- eu banya sin. compl.
- eu ngwaw sin. compl.
- fr ngwo
- fr banya sin. compl.
- fr ngwaw sin. compl.
- gl ngwo
- gl banya sin. compl.
- gl ngwaw sin. compl.
- gn enguo
- it ngwo
- it banya sin. compl.
- it ngwaw sin. compl.
- ja ングウォ語
- nl Ngwo
- nl Banya sin. compl.
- nl Ngwaw sin. compl.
- pt ngwo
- pt banya sin. compl.
- pt ngwaw sin. compl.
- ru Нгво
- ru Банья sin. compl.
- zh 恩沃语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
Definition
El ngwo és una llengua del grup momo parlada al poble de Ngwo, a la subdivisió Njikwa. El grup ètnic s'autodenomina widikum i anomena ngwo la seva llengua. A diversos pobles de la zona hi ha altres grups que es consideren també pertanyents a la comunitat widikum, però que anomenen la llengua i el grup propis amb denominacions diverses: a Ikweri trobem els ikwitis, que parlen egami-ikwiti; a Ekwebo, els ekwebos, que parlen igama o (muaghama)-ekwebo; a Banya, els banyés, de llengua també banyé; a Konda, els kondes o ikondes, que parlen konda tigako; a Bakwa, els sasokubis, que parlen odzokubi; a Basa, els mishulengus, que parlen odzamagu. Cal afegir-hi l'amasi, parlat als pobles d'Amasi i Ayi, que s'havia classificat com una variant de la llengua manta i actualment es considera més aviat pròxim al ngwo.
No és del tot clar si totes aquestes varietats són dialectes del ngwo o si es tracta de diverses llengües relacionades. Els estudis estableixen que hi ha cert nivell d'intercomprensió, més o menys elevat segons els casos, però que depèn en certa mesura de coneixements lingüístics adquirits. Algunes fonts agrupen aquestes varietats en tres grups lingüístics: el primer, el d'Ikweri, el d'Ekwebo, el de Banya, el de Basa i el de Bakwa (i potser el de Bako); el segon, el de Konda, i el d'Amasi i el d'Ayi, i el tercer, el ngwo en solitari. Altres fonts distingeixen quatre llengües diferents: ngwo, amasi, basa i konda. Les dades sobre el nombre de parlants mostren moltes divergències: van des dels 22.000 parlants fins als 67.000. Probablement la inclusió o no de certes varietats influeix en aquesta variació.
Els parlants d'aquestes varietats fan servir el pidgin anglès del Camerun com a llengua franca amb parlants d'altres llengües, i fins i tot en alguns casos amb parlants d'altres varietats incloses dins del ngwo. Aquestes variants són emprades de manera habitual en la vida de la comunitat; tan sols a Bakwa es destaca un ús creixent del pidgin anglès entre els joves.
S'han produït alguns materials escrits en ngwo. Parlants d'algunes varietats o llengües, com els bakwes o el bases, no accepten aquests materials en ngwo.
No és del tot clar si totes aquestes varietats són dialectes del ngwo o si es tracta de diverses llengües relacionades. Els estudis estableixen que hi ha cert nivell d'intercomprensió, més o menys elevat segons els casos, però que depèn en certa mesura de coneixements lingüístics adquirits. Algunes fonts agrupen aquestes varietats en tres grups lingüístics: el primer, el d'Ikweri, el d'Ekwebo, el de Banya, el de Basa i el de Bakwa (i potser el de Bako); el segon, el de Konda, i el d'Amasi i el d'Ayi, i el tercer, el ngwo en solitari. Altres fonts distingeixen quatre llengües diferents: ngwo, amasi, basa i konda. Les dades sobre el nombre de parlants mostren moltes divergències: van des dels 22.000 parlants fins als 67.000. Probablement la inclusió o no de certes varietats influeix en aquesta variació.
Els parlants d'aquestes varietats fan servir el pidgin anglès del Camerun com a llengua franca amb parlants d'altres llengües, i fins i tot en alguns casos amb parlants d'altres varietats incloses dins del ngwo. Aquestes variants són emprades de manera habitual en la vida de la comunitat; tan sols a Bakwa es destaca un ús creixent del pidgin anglès entre els joves.
S'han produït alguns materials escrits en ngwo. Parlants d'algunes varietats o llengües, com els bakwes o el bases, no accepten aquests materials en ngwo.
ngunu
ngunu
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
- ca amasi
- ca miguhni sin. compl.
- ca nguni sin. compl.
- ca ngunu sin. compl.
- ca ngwaw sin. compl.
- cod ngwo
- de Amasi
- en Amasi
- en Miguhni sin. compl.
- en Nguni sin. compl.
- en Ngunu sin. compl.
- en Ngwaw sin. compl.
- es amasi
- es miguhni sin. compl.
- es nguni sin. compl.
- es ngunu sin. compl.
- es ngwaw sin. compl.
- eu amasi
- eu miguhni sin. compl.
- eu nguni sin. compl.
- eu ngunu sin. compl.
- eu ngwaw sin. compl.
- fr amasi
- fr miguhni sin. compl.
- fr nguni sin. compl.
- fr ngunu sin. compl.
- fr ngwaw sin. compl.
- gl amasi
- gl miguhni sin. compl.
- gl nguni sin. compl.
- gl ngunu sin. compl.
- gl ngwaw sin. compl.
- it amasi
- it miguhni sin. compl.
- it nguni sin. compl.
- it ngunu sin. compl.
- it ngwaw sin. compl.
- nl Amasi
- nl Miguhni sin. compl.
- nl Nguni sin. compl.
- nl Ngunu sin. compl.
- nl Ngwaw sin. compl.
- pt amasi
- pt miguhni sin. compl.
- pt nguni sin. compl.
- pt ngunu sin. compl.
- pt ngwaw sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
Definition
L'amasi, parlat als pobles d'Amasi i Ayi, s'havia classificat com una variant del manta (llengua inclosa inicialment dins el grup tivoide i posteriorment dins el momo occidental), però actualment es considera més aviat pròxim al ngwo.
Els amasis es consideren pertanyents a la comunitat widikum, juntament amb altres grups veïns, les llengües dels quals han estat considerades variants dialectals d'una única llengua, el ngwo. Tots aquests grups anomenen la llengua i el grup propis amb denominacions diverses. A més del ngwo i l'amasi, en formarien part els grups següents: a Ikweri els ikwitis, que parlen egami-ikwiti; a Ekwebo, els ekwebos, que parlen igama o (muaghama)-ekwebo; a Banya, els banyés, de llengua també banyé; a Basa, els mishulengus, que parlen odzamagu; a Bakwa, els sasokubis, que parlen odzokubi.
No és del tot clar si totes aquestes varietats són dialectes del ngwo o si es tracta de diverses llengües relacionades. Els estudis estableixen que hi ha cert nivell d'intercomprensió, més o menys elevat segons els casos, però que depèn en certa mesura de coneixements lingüístics adquirits. Algunes fonts agrupen aquestes varietats en tres grups lingüístics: el primer, el d'Ikweri, el d'Ekwebo, el de Banya, el de Basa i el de Bakwa (i potser el de Bako); el segon, el de Konda, i el d'Amasi i el d'Ayi; el tercer, el ngwo en solitari. Altres fonts distingeixen quatre llengües diferents: ngwo, amasi, basa i konda. Totes aquestes llengües o varietats formen part del grup momo.
Els parlants d'aquestes varietats fan servir el pidgin anglès del Camerun com a llengua franca amb parlants d'altres llengües, i fins i tot en alguns casos amb parlants d'altres varietats incloses dins del ngwo.
S'han produït alguns materials escrits en ngwo. Parlants d'algunes varietats o llengües, com els bakwes o el bases, no accepten els materials escrits en ngwo.
Els amasis es consideren pertanyents a la comunitat widikum, juntament amb altres grups veïns, les llengües dels quals han estat considerades variants dialectals d'una única llengua, el ngwo. Tots aquests grups anomenen la llengua i el grup propis amb denominacions diverses. A més del ngwo i l'amasi, en formarien part els grups següents: a Ikweri els ikwitis, que parlen egami-ikwiti; a Ekwebo, els ekwebos, que parlen igama o (muaghama)-ekwebo; a Banya, els banyés, de llengua també banyé; a Basa, els mishulengus, que parlen odzamagu; a Bakwa, els sasokubis, que parlen odzokubi.
No és del tot clar si totes aquestes varietats són dialectes del ngwo o si es tracta de diverses llengües relacionades. Els estudis estableixen que hi ha cert nivell d'intercomprensió, més o menys elevat segons els casos, però que depèn en certa mesura de coneixements lingüístics adquirits. Algunes fonts agrupen aquestes varietats en tres grups lingüístics: el primer, el d'Ikweri, el d'Ekwebo, el de Banya, el de Basa i el de Bakwa (i potser el de Bako); el segon, el de Konda, i el d'Amasi i el d'Ayi; el tercer, el ngwo en solitari. Altres fonts distingeixen quatre llengües diferents: ngwo, amasi, basa i konda. Totes aquestes llengües o varietats formen part del grup momo.
Els parlants d'aquestes varietats fan servir el pidgin anglès del Camerun com a llengua franca amb parlants d'altres llengües, i fins i tot en alguns casos amb parlants d'altres varietats incloses dins del ngwo.
S'han produït alguns materials escrits en ngwo. Parlants d'algunes varietats o llengües, com els bakwes o el bases, no accepten els materials escrits en ngwo.
ngunu
ngunu
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
- ca konda
- ca miguhni sin. compl.
- ca nguni sin. compl.
- ca ngunu sin. compl.
- ca ngwaw sin. compl.
- cod ngwo
- de Konda
- de Miguhni sin. compl.
- de Nguni sin. compl.
- de Ngunu sin. compl.
- de Ngwaw sin. compl.
- en Konda
- en Miguhni sin. compl.
- en Nguni sin. compl.
- en Ngunu sin. compl.
- en Ngwaw sin. compl.
- es konda
- es miguhni sin. compl.
- es nguni sin. compl.
- es ngunu sin. compl.
- es ngwaw sin. compl.
- eu konda
- eu miguhni sin. compl.
- eu nguni sin. compl.
- eu ngunu sin. compl.
- eu ngwaw sin. compl.
- fr konda
- fr miguhni sin. compl.
- fr nguni sin. compl.
- fr ngunu sin. compl.
- fr ngwaw sin. compl.
- gl konda
- gl miguhni sin. compl.
- gl nguni sin. compl.
- gl ngunu sin. compl.
- gl ngwaw sin. compl.
- it konda
- it miguhni sin. compl.
- it nguni sin. compl.
- it ngunu sin. compl.
- it ngwaw sin. compl.
- nl Konda
- nl Miguhni sin. compl.
- nl Nguni sin. compl.
- nl Ngunu sin. compl.
- nl Ngwaw sin. compl.
- pt konda
- pt miguhni sin. compl.
- pt nguni sin. compl.
- pt ngunu sin. compl.
- pt ngwaw sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
Definition
El konda és parlat per una comunitat que s'autodenomina konda o ikonda i anomena la seva llengua konda tigako. Els kondes es consideren pertanyents a la comunitat widikum, juntament amb altres grups veïns. Tots aquests grups, que anomenen la llengua i el grup propis amb denominacions diverses, han estat considerats variants dialectals d'una única llengua, el ngwo.
A més del konda i el ngwo, en formarien part els grups següents: a Ikweri els ikwitis, que parlen egami-ikwiti; a Ekwebo, els ekwebos, que parlen igama o (muaghama)-ekwebo; a Banya, els banyés, de llengua també banyé; a Basa, els mishulengus, que parlen odzamagu; a Bakwa, els sasokubis, que parlen odzokubi. Cal afegir-hi l'amasi, parlat als pobles d'Amasi i Ayi, que s'havia classificat com una variant de la llengua manta i actualment es considera més aviat pròxim al ngwo.
No és del tot clar si totes aquestes varietats són dialectes del ngwo o si es tracta de diverses llengües relacionades. Els estudis estableixen que hi ha cert nivell d'intercomprensió, més o menys elevat segons els casos, però que depèn en certa mesura de coneixements lingüístics adquirits. Algunes fonts agrupen aquestes varietats en tres grups lingüístics: el primer, el d'Ikweri, el d'Ekwebo, el de Banya, el de Basa i el de Bakwa (i potser el de Bako); el segon, el de Konda, i el d'Amasi i el d'Ayi, i el tercer, el ngwo en solitari. Altres fonts distingeixen quatre llengües diferents: ngwo, amasi, basa i konda. Totes aquestes llengües o varietats formen part del grup momo.
Els parlants d'aquestes varietats fan servir el pidgin anglès del Camerun com a llengua franca amb parlants d'altres llengües, i fins i tot en alguns casos amb parlants d'altres varietats incloses dins del ngwo.
S'han produït alguns materials escrits en ngwo. Parlants d'algunes varietats o llengües, com els bakwes o el bases, no accepten els materials escrits en ngwo.
A més del konda i el ngwo, en formarien part els grups següents: a Ikweri els ikwitis, que parlen egami-ikwiti; a Ekwebo, els ekwebos, que parlen igama o (muaghama)-ekwebo; a Banya, els banyés, de llengua també banyé; a Basa, els mishulengus, que parlen odzamagu; a Bakwa, els sasokubis, que parlen odzokubi. Cal afegir-hi l'amasi, parlat als pobles d'Amasi i Ayi, que s'havia classificat com una variant de la llengua manta i actualment es considera més aviat pròxim al ngwo.
No és del tot clar si totes aquestes varietats són dialectes del ngwo o si es tracta de diverses llengües relacionades. Els estudis estableixen que hi ha cert nivell d'intercomprensió, més o menys elevat segons els casos, però que depèn en certa mesura de coneixements lingüístics adquirits. Algunes fonts agrupen aquestes varietats en tres grups lingüístics: el primer, el d'Ikweri, el d'Ekwebo, el de Banya, el de Basa i el de Bakwa (i potser el de Bako); el segon, el de Konda, i el d'Amasi i el d'Ayi, i el tercer, el ngwo en solitari. Altres fonts distingeixen quatre llengües diferents: ngwo, amasi, basa i konda. Totes aquestes llengües o varietats formen part del grup momo.
Els parlants d'aquestes varietats fan servir el pidgin anglès del Camerun com a llengua franca amb parlants d'altres llengües, i fins i tot en alguns casos amb parlants d'altres varietats incloses dins del ngwo.
S'han produït alguns materials escrits en ngwo. Parlants d'algunes varietats o llengües, com els bakwes o el bases, no accepten els materials escrits en ngwo.
ngunu
ngunu
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
- ca ngwo
- ca miguhni sin. compl.
- ca nguni sin. compl.
- ca ngunu sin. compl.
- ca ngwaw sin. compl.
- cod ngwo
- ar نغوو
- cy Ngwo
- cy Banya sin. compl.
- cy Ngwaw sin. compl.
- de Ngwo
- de Banya sin. compl.
- de Ngwaw sin. compl.
- en Ngwo
- en Banya sin. compl.
- en Ngwaw sin. compl.
- es enguo
- es banya sin. compl.
- es ngwaw sin. compl.
- es ngwo sin. compl.
- eu ngwoera
- eu banya sin. compl.
- eu ngwaw sin. compl.
- fr ngwo
- fr banya sin. compl.
- fr ngwaw sin. compl.
- gl ngwo
- gl banya sin. compl.
- gl ngwaw sin. compl.
- gn enguo
- it ngwo
- it banya sin. compl.
- it ngwaw sin. compl.
- ja ングウォ語
- nl Ngwo
- nl Banya sin. compl.
- nl Ngwaw sin. compl.
- pt ngwo
- pt banya sin. compl.
- pt ngwaw sin. compl.
- ru Нгво
- ru Банья sin. compl.
- zh 恩沃语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
Definition
El ngwo és una llengua del grup momo parlada al poble de Ngwo, a la subdivisió Njikwa. El grup ètnic s'autodenomina widikum i anomena ngwo la seva llengua. A diversos pobles de la zona hi ha altres grups que es consideren també pertanyents a la comunitat widikum, però que anomenen la llengua i el grup propis amb denominacions diverses: a Ikweri trobem els ikwitis, que parlen egami-ikwiti; a Ekwebo, els ekwebos, que parlen igama o (muaghama)-ekwebo; a Banya, els banyés, de llengua també banyé; a Konda, els kondes o ikondes, que parlen konda tigako; a Bakwa, els sasokubis, que parlen odzokubi; a Basa, els mishulengus, que parlen odzamagu. Cal afegir-hi l'amasi, parlat als pobles d'Amasi i Ayi, que s'havia classificat com una variant de la llengua manta i actualment es considera més aviat pròxim al ngwo.
No és del tot clar si totes aquestes varietats són dialectes del ngwo o si es tracta de diverses llengües relacionades. Els estudis estableixen que hi ha cert nivell d'intercomprensió, més o menys elevat segons els casos, però que depèn en certa mesura de coneixements lingüístics adquirits. Algunes fonts agrupen aquestes varietats en tres grups lingüístics: el primer, el d'Ikweri, el d'Ekwebo, el de Banya, el de Basa i el de Bakwa (i potser el de Bako); el segon, el de Konda, i el d'Amasi i el d'Ayi, i el tercer, el ngwo en solitari. Altres fonts distingeixen quatre llengües diferents: ngwo, amasi, basa i konda. Les dades sobre el nombre de parlants mostren moltes divergències: van des dels 22.000 parlants fins als 67.000. Probablement la inclusió o no de certes varietats influeix en aquesta variació.
Els parlants d'aquestes varietats fan servir el pidgin anglès del Camerun com a llengua franca amb parlants d'altres llengües, i fins i tot en alguns casos amb parlants d'altres varietats incloses dins del ngwo. Aquestes variants són emprades de manera habitual en la vida de la comunitat; tan sols a Bakwa es destaca un ús creixent del pidgin anglès entre els joves.
S'han produït alguns materials escrits en ngwo. Parlants d'algunes varietats o llengües, com els bakwes o el bases, no accepten aquests materials en ngwo.
No és del tot clar si totes aquestes varietats són dialectes del ngwo o si es tracta de diverses llengües relacionades. Els estudis estableixen que hi ha cert nivell d'intercomprensió, més o menys elevat segons els casos, però que depèn en certa mesura de coneixements lingüístics adquirits. Algunes fonts agrupen aquestes varietats en tres grups lingüístics: el primer, el d'Ikweri, el d'Ekwebo, el de Banya, el de Basa i el de Bakwa (i potser el de Bako); el segon, el de Konda, i el d'Amasi i el d'Ayi, i el tercer, el ngwo en solitari. Altres fonts distingeixen quatre llengües diferents: ngwo, amasi, basa i konda. Les dades sobre el nombre de parlants mostren moltes divergències: van des dels 22.000 parlants fins als 67.000. Probablement la inclusió o no de certes varietats influeix en aquesta variació.
Els parlants d'aquestes varietats fan servir el pidgin anglès del Camerun com a llengua franca amb parlants d'altres llengües, i fins i tot en alguns casos amb parlants d'altres varietats incloses dins del ngwo. Aquestes variants són emprades de manera habitual en la vida de la comunitat; tan sols a Bakwa es destaca un ús creixent del pidgin anglès entre els joves.
S'han produït alguns materials escrits en ngwo. Parlants d'algunes varietats o llengües, com els bakwes o el bases, no accepten aquests materials en ngwo.
ngurimi
ngurimi
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca ngurimi
- ca dengurume sin. compl.
- ca ikingurimi sin. compl.
- ca ngurimi sin. compl.
- ca nguruimi sin. compl.
- ar نغوريمي
- cy Ngurimi
- cy Dengurume sin. compl.
- cy Ikingurimi sin. compl.
- cy Ngurimi sin. compl.
- cy Nguruimi sin. compl.
- de Ngurimi
- de Dengurume sin. compl.
- de Ikingurimi sin. compl.
- de Ngoreme sin. compl.
- de Ngurime sin. compl.
- de Nguruimi sin. compl.
- en Ngurimi
- en Dengurume sin. compl.
- en Ikingurimi sin. compl.
- en Ngoreme sin. compl.
- en Ngruimi sin. compl.
- en Nguruimi sin. compl.
- es engurimi
- es dengurume sin. compl.
- es ikingurimi sin. compl.
- es ngurimi sin. compl.
- es nguruimi sin. compl.
- eu ngurimiera
- eu dengurume sin. compl.
- eu ikingurimi sin. compl.
- eu ngurimi sin. compl.
- eu ngurimiera sin. compl.
- eu nguruimi sin. compl.
- fr ngoreme
- fr dengurume sin. compl.
- fr ikingurimi sin. compl.
- fr ngurimi sin. compl.
- fr nguruimi sin. compl.
- gl ngurimi
- gl dengurume sin. compl.
- gl ikingurimi sin. compl.
- gl nguruimi sin. compl.
- gn ngurimi
- gn dengurume sin. compl.
- gn ikingurimi sin. compl.
- gn ngurimi sin. compl.
- gn nguruimi sin. compl.
- it ngurimi
- it dengurume sin. compl.
- it ikingurimi sin. compl.
- it nguruimi sin. compl.
- pt ngurimi
- pt dengurume sin. compl.
- pt ikingurimi sin. compl.
- pt ngurimi sin. compl.
- pt nguruimi sin. compl.
- tmh Tangurimit
- tmh Dengurume sin. compl.
- tmh ikingurimi sin. compl.
- tmh nguruimi sin. compl.
- zh 恩古里米语
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El ngurimi és una llengua bantú parlada al nord de Tanzània, a prop de la frontera amb Kenya. Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El ngurimi és lingüísticament proper al kuria, llengua que es parla al nord-oest de Tanzània i al sud-oest de Kenya.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El ngurimi és lingüísticament proper al kuria, llengua que es parla al nord-oest de Tanzània i al sud-oest de Kenya.
