nitinaht
nitinaht
Wakashana > Meridional o nootka, Amèrica > Canadà
- ca nitinat
- ca didinaht sin. compl.
- ca ditidat sin. compl.
- ca nitinaht sin. compl.
- ca nootka meridional sin. compl.
- de Nitinat
- de Didinaht sin. compl.
- de Ditidat sin. compl.
- de Nitinaht sin. compl.
- de Süd-Nootka sin. compl.
- en Nitinat
- en Didinaht sin. compl.
- en Ditidat sin. compl.
- en Nitinaht sin. compl.
- en Nootka meridional sin. compl.
- es nitinat
- es didinaht sin. compl.
- es ditidat sin. compl.
- es nitinaht sin. compl.
- es nootka meridional sin. compl.
- eu nitinat
- eu didinaht sin. compl.
- eu ditidat sin. compl.
- eu nitinaht sin. compl.
- eu nootka Hegoaldekoa sin. compl.
- fr nitinaht
- fr didinaht sin. compl.
- fr ditidat sin. compl.
- fr nitinat sin. compl.
- gl nitinat
- gl didinaht sin. compl.
- gl ditidat sin. compl.
- gl nitinaht sin. compl.
- gl nootka meridional sin. compl.
- it nitinat
- it didinaht sin. compl.
- it ditidat sin. compl.
- it nitinaht sin. compl.
- it nootka meridionale sin. compl.
- nl Nitinat
- nl Didinaht sin. compl.
- nl Ditidat sin. compl.
- nl Nitinaht sin. compl.
- pt nitinat
- pt didinaht sin. compl.
- pt ditidat sin. compl.
- pt nitinaht sin. compl.
- pt nootka meridional sin. compl.
Wakashana > Meridional o nootka, Amèrica > Canadà
Definition
El territori originari de la família wakashana coincideix grosso modo amb l'actual: regió nord-occidental de l'illa de Vancouver i costa central de la Colúmbia Britànica, al voltant de l'illa. Ja al segle XIX els lingüistes van observar la distinció de dues branques dins de la família, la del nord i la del sud.
La influència de l'entorn marítim és molt palesa en les llengües d'aquesta família, especialment pel que fa a la riquesa de vocabulari del mar.
Alguns lingüistes consideren el nitinat com el dialecte més meridional de la llengua nootka. Les diferències interlingüístiques, tanmateix, són força grans.
Juntament amb el makah i alguna de les llengües salish veïnes, el nitinat conforma una àrea lingüística amb característiques gramaticals molt particulars, com ara l'absència de consonants nasals. Aquestes consonants s'haurien perdut en els darrers segles, fet que ha portat a l'aparició de la designació ditidat per a la llengua.
Es considera que el primer europeu a trepitjar territori nootka va ser el capità Cook el 29 de març de 1778. Ben aviat la colonització es va escampar cap al sud per la costa de l'illa de Vancouver i va afectar els nitinats. Durant el segle XIX es van establir contactes permanents amb comerciants de pells i es van instal·lar a la zona les primeres missions presbiterianes.
Tots els parlants de nitinat són adults grans, ja que no es transmet a les noves generacions. La llengua viu un procés d'extinció molt avançat.
Des de la fi del segle XX, el nitinat s'ensenya a les escoles. S'ha elaborat una ortografia i materials per a l'ensenyament.
La influència de l'entorn marítim és molt palesa en les llengües d'aquesta família, especialment pel que fa a la riquesa de vocabulari del mar.
Alguns lingüistes consideren el nitinat com el dialecte més meridional de la llengua nootka. Les diferències interlingüístiques, tanmateix, són força grans.
Juntament amb el makah i alguna de les llengües salish veïnes, el nitinat conforma una àrea lingüística amb característiques gramaticals molt particulars, com ara l'absència de consonants nasals. Aquestes consonants s'haurien perdut en els darrers segles, fet que ha portat a l'aparició de la designació ditidat per a la llengua.
Es considera que el primer europeu a trepitjar territori nootka va ser el capità Cook el 29 de març de 1778. Ben aviat la colonització es va escampar cap al sud per la costa de l'illa de Vancouver i va afectar els nitinats. Durant el segle XIX es van establir contactes permanents amb comerciants de pells i es van instal·lar a la zona les primeres missions presbiterianes.
Tots els parlants de nitinat són adults grans, ja que no es transmet a les noves generacions. La llengua viu un procés d'extinció molt avançat.
Des de la fi del segle XX, el nitinat s'ensenya a les escoles. S'ha elaborat una ortografia i materials per a l'ensenyament.
nitinat
nitinat
Wakashana > Meridional o nootka, Amèrica > Canadà
- ca nitinat
- ca didinaht sin. compl.
- ca ditidat sin. compl.
- ca nitinaht sin. compl.
- ca nootka meridional sin. compl.
- de Nitinat
- de Didinaht sin. compl.
- de Ditidat sin. compl.
- de Nitinaht sin. compl.
- de Süd-Nootka sin. compl.
- en Nitinat
- en Didinaht sin. compl.
- en Ditidat sin. compl.
- en Nitinaht sin. compl.
- en Nootka meridional sin. compl.
- es nitinat
- es didinaht sin. compl.
- es ditidat sin. compl.
- es nitinaht sin. compl.
- es nootka meridional sin. compl.
- eu nitinat
- eu didinaht sin. compl.
- eu ditidat sin. compl.
- eu nitinaht sin. compl.
- eu nootka Hegoaldekoa sin. compl.
- fr nitinaht
- fr didinaht sin. compl.
- fr ditidat sin. compl.
- fr nitinat sin. compl.
- gl nitinat
- gl didinaht sin. compl.
- gl ditidat sin. compl.
- gl nitinaht sin. compl.
- gl nootka meridional sin. compl.
- it nitinat
- it didinaht sin. compl.
- it ditidat sin. compl.
- it nitinaht sin. compl.
- it nootka meridionale sin. compl.
- nl Nitinat
- nl Didinaht sin. compl.
- nl Ditidat sin. compl.
- nl Nitinaht sin. compl.
- pt nitinat
- pt didinaht sin. compl.
- pt ditidat sin. compl.
- pt nitinaht sin. compl.
- pt nootka meridional sin. compl.
Wakashana > Meridional o nootka, Amèrica > Canadà
Definition
El territori originari de la família wakashana coincideix grosso modo amb l'actual: regió nord-occidental de l'illa de Vancouver i costa central de la Colúmbia Britànica, al voltant de l'illa. Ja al segle XIX els lingüistes van observar la distinció de dues branques dins de la família, la del nord i la del sud.
La influència de l'entorn marítim és molt palesa en les llengües d'aquesta família, especialment pel que fa a la riquesa de vocabulari del mar.
Alguns lingüistes consideren el nitinat com el dialecte més meridional de la llengua nootka. Les diferències interlingüístiques, tanmateix, són força grans.
Juntament amb el makah i alguna de les llengües salish veïnes, el nitinat conforma una àrea lingüística amb característiques gramaticals molt particulars, com ara l'absència de consonants nasals. Aquestes consonants s'haurien perdut en els darrers segles, fet que ha portat a l'aparició de la designació ditidat per a la llengua.
Es considera que el primer europeu a trepitjar territori nootka va ser el capità Cook el 29 de març de 1778. Ben aviat la colonització es va escampar cap al sud per la costa de l'illa de Vancouver i va afectar els nitinats. Durant el segle XIX es van establir contactes permanents amb comerciants de pells i es van instal·lar a la zona les primeres missions presbiterianes.
Tots els parlants de nitinat són adults grans, ja que no es transmet a les noves generacions. La llengua viu un procés d'extinció molt avançat.
Des de la fi del segle XX, el nitinat s'ensenya a les escoles. S'ha elaborat una ortografia i materials per a l'ensenyament.
La influència de l'entorn marítim és molt palesa en les llengües d'aquesta família, especialment pel que fa a la riquesa de vocabulari del mar.
Alguns lingüistes consideren el nitinat com el dialecte més meridional de la llengua nootka. Les diferències interlingüístiques, tanmateix, són força grans.
Juntament amb el makah i alguna de les llengües salish veïnes, el nitinat conforma una àrea lingüística amb característiques gramaticals molt particulars, com ara l'absència de consonants nasals. Aquestes consonants s'haurien perdut en els darrers segles, fet que ha portat a l'aparició de la designació ditidat per a la llengua.
Es considera que el primer europeu a trepitjar territori nootka va ser el capità Cook el 29 de març de 1778. Ben aviat la colonització es va escampar cap al sud per la costa de l'illa de Vancouver i va afectar els nitinats. Durant el segle XIX es van establir contactes permanents amb comerciants de pells i es van instal·lar a la zona les primeres missions presbiterianes.
Tots els parlants de nitinat són adults grans, ja que no es transmet a les noves generacions. La llengua viu un procés d'extinció molt avançat.
Des de la fi del segle XX, el nitinat s'ensenya a les escoles. S'ha elaborat una ortografia i materials per a l'ensenyament.
nivaclé
nivaclé
Mataco/mataguai, Amèrica > Argentina, Amèrica > Paraguai
- ca nivaclé
- ca ajlujlay sin. compl.
- ca niwaklé chulupí sin. compl.
- cod niwaqlé hli'is (Taniwaklit tahliyist)
- ar نيفاكلية
- cy Nivaclé
- cy Ajlujlay sin. compl.
- cy Niwaklé chulupí sin. compl.
- de Nivaclé
- de Ajlujlay sin. compl.
- de Ashlushlay sin. compl.
- de Chulupí sin. compl.
- en Nivaclé
- en Ashlushlay sin. compl.
- en Chulupí sin. compl.
- en Niwaklé sin. compl.
- es nivaclé
- es ajlujlay sin. compl.
- es niwaklé chulupí sin. compl.
- eu nivacleera
- eu ajlujlay sin. compl.
- eu niwaklé chulupí sin. compl.
- fr nivaclé
- fr ashlushlay sin. compl.
- fr axluslay sin. compl.
- fr chulupie sin. compl.
- fr nivaklé sin. compl.
- fr niwaklé sin. compl.
- gl nivaclé
- gl ajlujlay sin. compl.
- gl niwaklé chulupí sin. compl.
- gn nivakle
- gn ajlujlai sin. compl.
- gn niwakle chulupi sin. compl.
- it nivaclé
- it ajlujlay sin. compl.
- it niwaklé chulupí sin. compl.
- ja ニバクレ語
- ja ニワクレ・チュルピ語、アルライ語 sin. compl.
- nl Nivaclé
- nl Ajlujlay sin. compl.
- nl Niwaklé Chulupí sin. compl.
- pt nivaclé
- pt ajlujlay sin. compl.
- pt niwaklé chulupí sin. compl.
- ru Нивакле
- ru Чулупи sin. compl.
- ru Ашлушлай sin. compl.
- sw Nivaclé
- sw Ajlujlay sin. compl.
- sw Niwaklé chulupí sin. compl.
- tmh Tanibaklit
- zh 尼瓦科莱
- zh 楚鲁皮 sin. compl.
- zh 尼瓦科莱 sin. compl.
- zh 阿什鲁什雷 sin. compl.
Mataco/mataguai, Amèrica > Argentina, Amèrica > Paraguai
Definition
Els antropòlegs Hermann i Nordenskiöld van ser els primers europeus que van contactar amb els nivaclés, l'any 1908. Els nivaclés no van acceptar viure sota el règim de les missions catòliques i protestants fins després de la Guerra del Chaco (1932-1935). Van mantenir la seva forma de vida tradicional, malgrat l'oposició dels missioners.
Podem dividir els nivaclés en quatre subgrups: tovoc lhavós ('gent del riu [Pilcomayo]'), yita'a lhavós ('gent de la muntanya'), jotoy lhavós (al nord de les colònies menonites), tavashay lhavós (o 'nivaclés del camp'). Aquest últim grup ha tingut relacions molt estretes amb els makes.
Podem dividir els nivaclés en quatre subgrups: tovoc lhavós ('gent del riu [Pilcomayo]'), yita'a lhavós ('gent de la muntanya'), jotoy lhavós (al nord de les colònies menonites), tavashay lhavós (o 'nivaclés del camp'). Aquest últim grup ha tingut relacions molt estretes amb els makes.
niwaklé chulupí
niwaklé chulupí
Mataco/mataguai, Amèrica > Argentina, Amèrica > Paraguai
- ca nivaclé
- ca ajlujlay sin. compl.
- ca niwaklé chulupí sin. compl.
- cod niwaqlé hli'is (Taniwaklit tahliyist)
- ar نيفاكلية
- cy Nivaclé
- cy Ajlujlay sin. compl.
- cy Niwaklé chulupí sin. compl.
- de Nivaclé
- de Ajlujlay sin. compl.
- de Ashlushlay sin. compl.
- de Chulupí sin. compl.
- en Nivaclé
- en Ashlushlay sin. compl.
- en Chulupí sin. compl.
- en Niwaklé sin. compl.
- es nivaclé
- es ajlujlay sin. compl.
- es niwaklé chulupí sin. compl.
- eu nivacleera
- eu ajlujlay sin. compl.
- eu niwaklé chulupí sin. compl.
- fr nivaclé
- fr ashlushlay sin. compl.
- fr axluslay sin. compl.
- fr chulupie sin. compl.
- fr nivaklé sin. compl.
- fr niwaklé sin. compl.
- gl nivaclé
- gl ajlujlay sin. compl.
- gl niwaklé chulupí sin. compl.
- gn nivakle
- gn ajlujlai sin. compl.
- gn niwakle chulupi sin. compl.
- it nivaclé
- it ajlujlay sin. compl.
- it niwaklé chulupí sin. compl.
- ja ニバクレ語
- ja ニワクレ・チュルピ語、アルライ語 sin. compl.
- nl Nivaclé
- nl Ajlujlay sin. compl.
- nl Niwaklé Chulupí sin. compl.
- pt nivaclé
- pt ajlujlay sin. compl.
- pt niwaklé chulupí sin. compl.
- ru Нивакле
- ru Чулупи sin. compl.
- ru Ашлушлай sin. compl.
- sw Nivaclé
- sw Ajlujlay sin. compl.
- sw Niwaklé chulupí sin. compl.
- tmh Tanibaklit
- zh 尼瓦科莱
- zh 楚鲁皮 sin. compl.
- zh 尼瓦科莱 sin. compl.
- zh 阿什鲁什雷 sin. compl.
Mataco/mataguai, Amèrica > Argentina, Amèrica > Paraguai
Definition
Els antropòlegs Hermann i Nordenskiöld van ser els primers europeus que van contactar amb els nivaclés, l'any 1908. Els nivaclés no van acceptar viure sota el règim de les missions catòliques i protestants fins després de la Guerra del Chaco (1932-1935). Van mantenir la seva forma de vida tradicional, malgrat l'oposició dels missioners.
Podem dividir els nivaclés en quatre subgrups: tovoc lhavós ('gent del riu [Pilcomayo]'), yita'a lhavós ('gent de la muntanya'), jotoy lhavós (al nord de les colònies menonites), tavashay lhavós (o 'nivaclés del camp'). Aquest últim grup ha tingut relacions molt estretes amb els makes.
Podem dividir els nivaclés en quatre subgrups: tovoc lhavós ('gent del riu [Pilcomayo]'), yita'a lhavós ('gent de la muntanya'), jotoy lhavós (al nord de les colònies menonites), tavashay lhavós (o 'nivaclés del camp'). Aquest últim grup ha tingut relacions molt estretes amb els makes.
njemnjem
njemnjem
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun
- ca suga
- ca galim sin. compl.
- ca jemjem sin. compl.
- ca njemnjem sin. compl.
- ca nyamnyam sin. compl.
- ca sewe sin. compl.
- ca ssuga sin. compl.
- cod nizaa
- de Suga
- de Galim sin. compl.
- de Nizaa sin. compl.
- de Nizm sin. compl.
- de Ssuga sin. compl.
- en Suga
- en Galim sin. compl.
- en Jemjem sin. compl.
- en Njemnhem sin. compl.
- en Nyamnyam sin. compl.
- en Sewe sin. compl.
- en Ssuga sin. compl.
- es suga
- es galim sin. compl.
- es jemjem sin. compl.
- es njemnhem sin. compl.
- es nyamnyam sin. compl.
- es sewe sin. compl.
- es ssuga sin. compl.
- eu suga
- eu galim sin. compl.
- eu jemjem sin. compl.
- eu njemnhem sin. compl.
- eu nyamnyam sin. compl.
- eu sewe sin. compl.
- eu ssuga sin. compl.
- fr suga
- fr galim sin. compl.
- fr jemjem sin. compl.
- fr nizaa sin. compl.
- fr nyamnyam sin. compl.
- gl suga
- gl galim sin. compl.
- gl jemjem sin. compl.
- gl njemnhem sin. compl.
- gl nyamnyam sin. compl.
- gl sewe sin. compl.
- gl ssuga sin. compl.
- it suga
- it galim sin. compl.
- it jemjem sin. compl.
- it njemnhem sin. compl.
- it nyamnyam sin. compl.
- it sewe sin. compl.
- it ssuga sin. compl.
- nl Suga
- nl Galim sin. compl.
- nl Jemjem sin. compl.
- nl Nizaa sin. compl.
- nl Nyamnyam sin. compl.
- pt suga
- pt galim sin. compl.
- pt jemjem sin. compl.
- pt njemnhem sin. compl.
- pt nyamnyam sin. compl.
- pt sewe sin. compl.
- pt ssuga sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun
Definition
Els parlants de suga s'autodenominen baghap i anomenen la seva llengua nizaa. Aquesta llengua s'inclou dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà de Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i el Camerun. El nombre de llengües incloses en aquest grup s'ha anat ampliant amb els anys, tot i que alguns casos són dubtosos.
El nizaa, però, se situa geogràficament fora de l'altiplà de Mambila (on es concentra la major part de les llengües d'aquest grup), al nord-oest d'aquest altiplà. No hi ha gaires dades sobre aquesta llengua.
No s'ha de confondre el suga amb el nimbari, una altra llengua del Camerun que pertany al grup adamawa i es troba pràcticament extingida, la qual s'anomena també nyamnyam.
El nizaa, però, se situa geogràficament fora de l'altiplà de Mambila (on es concentra la major part de les llengües d'aquest grup), al nord-oest d'aquest altiplà. No hi ha gaires dades sobre aquesta llengua.
No s'ha de confondre el suga amb el nimbari, una altra llengua del Camerun que pertany al grup adamawa i es troba pràcticament extingida, la qual s'anomena també nyamnyam.
njen
njen
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
- ca njen
- ca nyen sin. compl.
- ca nzin sin. compl.
- cod önzi
- de Njen
- de Nyen sin. compl.
- de Nzin sin. compl.
- en Njen
- en Nyen sin. compl.
- en Nzin sin. compl.
- es njen
- es nyen sin. compl.
- es nzin sin. compl.
- eu njen
- eu nyen sin. compl.
- eu nzin sin. compl.
- fr njen
- fr nyen sin. compl.
- fr nzin sin. compl.
- gl njen
- gl nyen sin. compl.
- gl nzin sin. compl.
- it njen
- it nyen sin. compl.
- it nzin sin. compl.
- nl Njen
- nl Nyen sin. compl.
- nl Nzin sin. compl.
- pt njen
- pt nyen sin. compl.
- pt nzin sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
Definition
El njen és una llengua del grup momo parlada al poble de Njen, al sud-oest del Camerun, en diversos barris que duen els noms de les primeres famílies que s'hi van establir: Boniguang, Batwobi, Bodambu, Beli, Beten, Bomanya, Bombulibet i Bomangwet. El grup s'autodenomina nzin i anomena la seva llengua önzi·.
La comunitat njen es va formar a partir de dos grups amb orígens i llengües diferents que es van establir a Njen cap a mitjan segle XIX: l'un procedia de Mendankwe (divisió Mezam) i l'altre de Kong (actualment Fontem, divisió Lebialem). Amb el temps han acabat parlant una mateixa llengua, tot i que no se sap del cert si les dues llengües van convergir fins a formar-ne una de sola o si una de les dues es va acabar imposant. Actualment no sembla haver-hi variació interna en njen.
Els njens tenen una relació força intensa amb els veïns moghamos. De fet, el poble de Njen es considera un barri del poble moghamo d'Ashong. Si bé la major part dels njens parla moghamo, llengua que els nens aprenen a partir dels sis anys, els moghamos no parlen njen. També tenen força contacte amb els mundanis, un altre grup veí, especialment amb el subgrup bamumbu. Fan servir el pidgin anglès del Camerun com a llengua franca i l'anglès és la llengua d'ensenyament.
El njen és la llengua habitual de comunicació dins la comunitat. No s'ha desenvolupat fins al moment un sistema d'escriptura per a aquesta llengua, però sembla que hi ha un mestre interessat a treballar-hi.
La comunitat njen es va formar a partir de dos grups amb orígens i llengües diferents que es van establir a Njen cap a mitjan segle XIX: l'un procedia de Mendankwe (divisió Mezam) i l'altre de Kong (actualment Fontem, divisió Lebialem). Amb el temps han acabat parlant una mateixa llengua, tot i que no se sap del cert si les dues llengües van convergir fins a formar-ne una de sola o si una de les dues es va acabar imposant. Actualment no sembla haver-hi variació interna en njen.
Els njens tenen una relació força intensa amb els veïns moghamos. De fet, el poble de Njen es considera un barri del poble moghamo d'Ashong. Si bé la major part dels njens parla moghamo, llengua que els nens aprenen a partir dels sis anys, els moghamos no parlen njen. També tenen força contacte amb els mundanis, un altre grup veí, especialment amb el subgrup bamumbu. Fan servir el pidgin anglès del Camerun com a llengua franca i l'anglès és la llengua d'ensenyament.
El njen és la llengua habitual de comunicació dins la comunitat. No s'ha desenvolupat fins al moment un sistema d'escriptura per a aquesta llengua, però sembla que hi ha un mestre interessat a treballar-hi.
njerep
njerep
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Nigèria
- ca njerep
- ca njurup sin. compl.
- de Njerep
- de Njerup sin. compl.
- en Njerep
- en Njurup sin. compl.
- es njerep
- es njurup sin. compl.
- eu njerep
- eu njurup sin. compl.
- fr njerep
- fr njerup sin. compl.
- gl njerep
- gl njurup sin. compl.
- it njerep
- it njurup sin. compl.
- nl Njerep
- nl Njerup sin. compl.
- pt njerep
- pt njurup sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Nigèria
Definition
El njerep es parla al poble de Somié, a Mvamngo, al sud-est de Nigèria. Segons la seva tradició oral no són originaris d'aquest indret, sinó que s'hi haurien traslladat des de Guesimi o des de Djeni.
Segons un cens de 1997, hi havia sis parlants de njerep, tots més grans de cinquanta anys. El njerep ja no era la llengua emprada habitualment a la comunitat; es feia servir únicament amb finalitat humorística o per a evitar ser entesos per altra gent. La llengua majoritària a la zona, una variant del mambila anomenada mvop, és ara la llengua principal dels njereps. També usen el fulfulde com a llengua franca general de la regió.
Segons els njereps, hi ha intercomprensió entre la seva llengua i el luo o kasave, una llengua aïllada. Tot i que no hi ha intercompresió amb el cambap, el consideren relacionat amb la seva llengua.
El njerep s'inclou dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà de Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i el Camerun. El nombre de llengües incloses en aquest grup s'ha anat ampliant amb els anys, tot i que alguns casos són dubtosos.
Segons un cens de 1997, hi havia sis parlants de njerep, tots més grans de cinquanta anys. El njerep ja no era la llengua emprada habitualment a la comunitat; es feia servir únicament amb finalitat humorística o per a evitar ser entesos per altra gent. La llengua majoritària a la zona, una variant del mambila anomenada mvop, és ara la llengua principal dels njereps. També usen el fulfulde com a llengua franca general de la regió.
Segons els njereps, hi ha intercomprensió entre la seva llengua i el luo o kasave, una llengua aïllada. Tot i que no hi ha intercompresió amb el cambap, el consideren relacionat amb la seva llengua.
El njerep s'inclou dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà de Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i el Camerun. El nombre de llengües incloses en aquest grup s'ha anat ampliant amb els anys, tot i que alguns casos són dubtosos.
njindo
njindo
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca ngindo
- ca kingindo sin. compl.
- ca magingo sin. compl.
- ca njindo sin. compl.
- de Ngindo
- de Kingindo sin. compl.
- de Magingo sin. compl.
- de Njindo sin. compl.
- en Ngindo
- en Kingindo sin. compl.
- en Magingo sin. compl.
- en Njindo sin. compl.
- es ngindo
- es kingindo sin. compl.
- es magingo sin. compl.
- es njindo sin. compl.
- eu ngindo
- eu kingindo sin. compl.
- eu magingo sin. compl.
- eu njindo sin. compl.
- fr ngindo
- fr kingindo sin. compl.
- fr magingo sin. compl.
- fr njindo sin. compl.
- gl ngindo
- gl kingindo sin. compl.
- gl magingo sin. compl.
- gl njindo sin. compl.
- it ngindo
- it kingindo sin. compl.
- it magingo sin. compl.
- it njindo sin. compl.
- nl Ngindo
- nl Kingindo sin. compl.
- nl Magingo sin. compl.
- nl Njindo sin. compl.
- pt ngindo
- pt kingindo sin. compl.
- pt magingo sin. compl.
- pt njindo sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic ngindo se situa al sud-est de Tanzània. Entre els grups veïns dels ngindos trobem els mweres, els pogoros i els yaos.
El ngindo s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kingindo. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wangindo, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
El ngindo s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kingindo. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wangindo, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
njoyame
njoyame
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
- ca ndoola
- ca ndoro sin. compl.
- ca njoyame sin. compl.
- ca nundoro sin. compl.
- de Ndoola
- de Ndola sin. compl.
- de Ndoro sin. compl.
- de Njoyame sin. compl.
- de Nundoro sin. compl.
- en Ndoola
- en Ndoro sin. compl.
- en Njoyame sin. compl.
- en Nundoro sin. compl.
- es ndoola
- es ndoro sin. compl.
- es njoyame sin. compl.
- es nundoro sin. compl.
- eu ndoola
- eu ndoro sin. compl.
- eu njoyame sin. compl.
- eu nundoro sin. compl.
- fr ndoola
- fr ndola sin. compl.
- fr ndoolai sin. compl.
- fr ndoro sin. compl.
- fr nundoro sin. compl.
- gl ndoola
- gl ndoro sin. compl.
- gl njoyame sin. compl.
- gl nundoro sin. compl.
- it ndoola
- it ndoro sin. compl.
- it njoyame sin. compl.
- it nundoro sin. compl.
- nl Ndoola
- nl Ndola sin. compl.
- nl Ndoolai sin. compl.
- nl Ndoro sin. compl.
- nl Nundoro sin. compl.
- pt ndoola
- pt ndoro sin. compl.
- pt njoyame sin. compl.
- pt nundoro sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
Definition
El ndoola s'inclou dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà de Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i el Camerun. El nombre de llengües incloses en aquest grup s'ha anat ampliant amb els anys, tot i que alguns casos són dubtosos.
El territori del ndoola, però, se situa fora de l'altiplà de Mambila (on es concentra la major part de les llengües d'aquest grup), al nord-oest d'aquest altiplà. No hi ha gaires dades sobre aquesta llengua.
El territori del ndoola, però, se situa fora de l'altiplà de Mambila (on es concentra la major part de les llengües d'aquest grup), al nord-oest d'aquest altiplà. No hi ha gaires dades sobre aquesta llengua.
njurup
njurup
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Nigèria
- ca njerep
- ca njurup sin. compl.
- de Njerep
- de Njerup sin. compl.
- en Njerep
- en Njurup sin. compl.
- es njerep
- es njurup sin. compl.
- eu njerep
- eu njurup sin. compl.
- fr njerep
- fr njerup sin. compl.
- gl njerep
- gl njurup sin. compl.
- it njerep
- it njurup sin. compl.
- nl Njerep
- nl Njerup sin. compl.
- pt njerep
- pt njurup sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Nigèria
Definition
El njerep es parla al poble de Somié, a Mvamngo, al sud-est de Nigèria. Segons la seva tradició oral no són originaris d'aquest indret, sinó que s'hi haurien traslladat des de Guesimi o des de Djeni.
Segons un cens de 1997, hi havia sis parlants de njerep, tots més grans de cinquanta anys. El njerep ja no era la llengua emprada habitualment a la comunitat; es feia servir únicament amb finalitat humorística o per a evitar ser entesos per altra gent. La llengua majoritària a la zona, una variant del mambila anomenada mvop, és ara la llengua principal dels njereps. També usen el fulfulde com a llengua franca general de la regió.
Segons els njereps, hi ha intercomprensió entre la seva llengua i el luo o kasave, una llengua aïllada. Tot i que no hi ha intercompresió amb el cambap, el consideren relacionat amb la seva llengua.
El njerep s'inclou dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà de Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i el Camerun. El nombre de llengües incloses en aquest grup s'ha anat ampliant amb els anys, tot i que alguns casos són dubtosos.
Segons un cens de 1997, hi havia sis parlants de njerep, tots més grans de cinquanta anys. El njerep ja no era la llengua emprada habitualment a la comunitat; es feia servir únicament amb finalitat humorística o per a evitar ser entesos per altra gent. La llengua majoritària a la zona, una variant del mambila anomenada mvop, és ara la llengua principal dels njereps. També usen el fulfulde com a llengua franca general de la regió.
Segons els njereps, hi ha intercomprensió entre la seva llengua i el luo o kasave, una llengua aïllada. Tot i que no hi ha intercompresió amb el cambap, el consideren relacionat amb la seva llengua.
El njerep s'inclou dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà de Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i el Camerun. El nombre de llengües incloses en aquest grup s'ha anat ampliant amb els anys, tot i que alguns casos són dubtosos.
