nguru
nguru
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca ngulu
- ca kingulu sin. compl.
- ca nguru sin. compl.
- de Ngulu
- de Geja sin. compl.
- de Kingulu sin. compl.
- de Nguru sin. compl.
- de Nguu sin. compl.
- en Ngulu
- en Kingulu sin. compl.
- en Nguru sin. compl.
- es ngulu
- es kingulu sin. compl.
- es nguru sin. compl.
- eu ngulu
- eu kingulu sin. compl.
- eu nguru sin. compl.
- fr ngulu
- fr kingulu sin. compl.
- fr nguru sin. compl.
- fr nguu sin. compl.
- gl ngulu
- gl kingulu sin. compl.
- gl nguru sin. compl.
- it ngulu
- it kingulu sin. compl.
- it nguru sin. compl.
- nl Ngulu
- nl Kingulu sin. compl.
- nl Nguru sin. compl.
- nl Nguu sin. compl.
- pt ngulu
- pt kingulu sin. compl.
- pt nguru sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
Els ngulus són un grup etnolingüístic establert a la part est de Tanzània central. Entre els grups veïns dels ngulus trobem els zigües i els kweres, a l'est; els lugurus, al sud, i els kagurus, a l'oest.
Els parlants de ngulu generalment són bilingües ngulu-suahili: el suahili és la llengua dominant, és utilitzat en situacions formals i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques, mentre que el ngulu s'empra a l'entorn familiar, les comunicacions informals i les pràctiques tradicionals.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Els parlants de ngulu generalment són bilingües ngulu-suahili: el suahili és la llengua dominant, és utilitzat en situacions formals i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques, mentre que el ngulu s'empra a l'entorn familiar, les comunicacions informals i les pràctiques tradicionals.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
nguruimi
nguruimi
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca ngurimi
- ca dengurume sin. compl.
- ca ikingurimi sin. compl.
- ca ngurimi sin. compl.
- ca nguruimi sin. compl.
- ar نغوريمي
- cy Ngurimi
- cy Dengurume sin. compl.
- cy Ikingurimi sin. compl.
- cy Ngurimi sin. compl.
- cy Nguruimi sin. compl.
- de Ngurimi
- de Dengurume sin. compl.
- de Ikingurimi sin. compl.
- de Ngoreme sin. compl.
- de Ngurime sin. compl.
- de Nguruimi sin. compl.
- en Ngurimi
- en Dengurume sin. compl.
- en Ikingurimi sin. compl.
- en Ngoreme sin. compl.
- en Ngruimi sin. compl.
- en Nguruimi sin. compl.
- es engurimi
- es dengurume sin. compl.
- es ikingurimi sin. compl.
- es ngurimi sin. compl.
- es nguruimi sin. compl.
- eu ngurimiera
- eu dengurume sin. compl.
- eu ikingurimi sin. compl.
- eu ngurimi sin. compl.
- eu ngurimiera sin. compl.
- eu nguruimi sin. compl.
- fr ngoreme
- fr dengurume sin. compl.
- fr ikingurimi sin. compl.
- fr ngurimi sin. compl.
- fr nguruimi sin. compl.
- gl ngurimi
- gl dengurume sin. compl.
- gl ikingurimi sin. compl.
- gl nguruimi sin. compl.
- gn ngurimi
- gn dengurume sin. compl.
- gn ikingurimi sin. compl.
- gn ngurimi sin. compl.
- gn nguruimi sin. compl.
- it ngurimi
- it dengurume sin. compl.
- it ikingurimi sin. compl.
- it nguruimi sin. compl.
- pt ngurimi
- pt dengurume sin. compl.
- pt ikingurimi sin. compl.
- pt ngurimi sin. compl.
- pt nguruimi sin. compl.
- tmh Tangurimit
- tmh Dengurume sin. compl.
- tmh ikingurimi sin. compl.
- tmh nguruimi sin. compl.
- zh 恩古里米语
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El ngurimi és una llengua bantú parlada al nord de Tanzània, a prop de la frontera amb Kenya. Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El ngurimi és lingüísticament proper al kuria, llengua que es parla al nord-oest de Tanzània i al sud-oest de Kenya.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El ngurimi és lingüísticament proper al kuria, llengua que es parla al nord-oest de Tanzània i al sud-oest de Kenya.
ngwaw
ngwaw
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
- ca amasi
- ca miguhni sin. compl.
- ca nguni sin. compl.
- ca ngunu sin. compl.
- ca ngwaw sin. compl.
- cod ngwo
- de Amasi
- en Amasi
- en Miguhni sin. compl.
- en Nguni sin. compl.
- en Ngunu sin. compl.
- en Ngwaw sin. compl.
- es amasi
- es miguhni sin. compl.
- es nguni sin. compl.
- es ngunu sin. compl.
- es ngwaw sin. compl.
- eu amasi
- eu miguhni sin. compl.
- eu nguni sin. compl.
- eu ngunu sin. compl.
- eu ngwaw sin. compl.
- fr amasi
- fr miguhni sin. compl.
- fr nguni sin. compl.
- fr ngunu sin. compl.
- fr ngwaw sin. compl.
- gl amasi
- gl miguhni sin. compl.
- gl nguni sin. compl.
- gl ngunu sin. compl.
- gl ngwaw sin. compl.
- it amasi
- it miguhni sin. compl.
- it nguni sin. compl.
- it ngunu sin. compl.
- it ngwaw sin. compl.
- nl Amasi
- nl Miguhni sin. compl.
- nl Nguni sin. compl.
- nl Ngunu sin. compl.
- nl Ngwaw sin. compl.
- pt amasi
- pt miguhni sin. compl.
- pt nguni sin. compl.
- pt ngunu sin. compl.
- pt ngwaw sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
Definition
L'amasi, parlat als pobles d'Amasi i Ayi, s'havia classificat com una variant del manta (llengua inclosa inicialment dins el grup tivoide i posteriorment dins el momo occidental), però actualment es considera més aviat pròxim al ngwo.
Els amasis es consideren pertanyents a la comunitat widikum, juntament amb altres grups veïns, les llengües dels quals han estat considerades variants dialectals d'una única llengua, el ngwo. Tots aquests grups anomenen la llengua i el grup propis amb denominacions diverses. A més del ngwo i l'amasi, en formarien part els grups següents: a Ikweri els ikwitis, que parlen egami-ikwiti; a Ekwebo, els ekwebos, que parlen igama o (muaghama)-ekwebo; a Banya, els banyés, de llengua també banyé; a Basa, els mishulengus, que parlen odzamagu; a Bakwa, els sasokubis, que parlen odzokubi.
No és del tot clar si totes aquestes varietats són dialectes del ngwo o si es tracta de diverses llengües relacionades. Els estudis estableixen que hi ha cert nivell d'intercomprensió, més o menys elevat segons els casos, però que depèn en certa mesura de coneixements lingüístics adquirits. Algunes fonts agrupen aquestes varietats en tres grups lingüístics: el primer, el d'Ikweri, el d'Ekwebo, el de Banya, el de Basa i el de Bakwa (i potser el de Bako); el segon, el de Konda, i el d'Amasi i el d'Ayi; el tercer, el ngwo en solitari. Altres fonts distingeixen quatre llengües diferents: ngwo, amasi, basa i konda. Totes aquestes llengües o varietats formen part del grup momo.
Els parlants d'aquestes varietats fan servir el pidgin anglès del Camerun com a llengua franca amb parlants d'altres llengües, i fins i tot en alguns casos amb parlants d'altres varietats incloses dins del ngwo.
S'han produït alguns materials escrits en ngwo. Parlants d'algunes varietats o llengües, com els bakwes o el bases, no accepten els materials escrits en ngwo.
Els amasis es consideren pertanyents a la comunitat widikum, juntament amb altres grups veïns, les llengües dels quals han estat considerades variants dialectals d'una única llengua, el ngwo. Tots aquests grups anomenen la llengua i el grup propis amb denominacions diverses. A més del ngwo i l'amasi, en formarien part els grups següents: a Ikweri els ikwitis, que parlen egami-ikwiti; a Ekwebo, els ekwebos, que parlen igama o (muaghama)-ekwebo; a Banya, els banyés, de llengua també banyé; a Basa, els mishulengus, que parlen odzamagu; a Bakwa, els sasokubis, que parlen odzokubi.
No és del tot clar si totes aquestes varietats són dialectes del ngwo o si es tracta de diverses llengües relacionades. Els estudis estableixen que hi ha cert nivell d'intercomprensió, més o menys elevat segons els casos, però que depèn en certa mesura de coneixements lingüístics adquirits. Algunes fonts agrupen aquestes varietats en tres grups lingüístics: el primer, el d'Ikweri, el d'Ekwebo, el de Banya, el de Basa i el de Bakwa (i potser el de Bako); el segon, el de Konda, i el d'Amasi i el d'Ayi; el tercer, el ngwo en solitari. Altres fonts distingeixen quatre llengües diferents: ngwo, amasi, basa i konda. Totes aquestes llengües o varietats formen part del grup momo.
Els parlants d'aquestes varietats fan servir el pidgin anglès del Camerun com a llengua franca amb parlants d'altres llengües, i fins i tot en alguns casos amb parlants d'altres varietats incloses dins del ngwo.
S'han produït alguns materials escrits en ngwo. Parlants d'algunes varietats o llengües, com els bakwes o el bases, no accepten els materials escrits en ngwo.
ngwaw
ngwaw
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
- ca konda
- ca miguhni sin. compl.
- ca nguni sin. compl.
- ca ngunu sin. compl.
- ca ngwaw sin. compl.
- cod ngwo
- de Konda
- de Miguhni sin. compl.
- de Nguni sin. compl.
- de Ngunu sin. compl.
- de Ngwaw sin. compl.
- en Konda
- en Miguhni sin. compl.
- en Nguni sin. compl.
- en Ngunu sin. compl.
- en Ngwaw sin. compl.
- es konda
- es miguhni sin. compl.
- es nguni sin. compl.
- es ngunu sin. compl.
- es ngwaw sin. compl.
- eu konda
- eu miguhni sin. compl.
- eu nguni sin. compl.
- eu ngunu sin. compl.
- eu ngwaw sin. compl.
- fr konda
- fr miguhni sin. compl.
- fr nguni sin. compl.
- fr ngunu sin. compl.
- fr ngwaw sin. compl.
- gl konda
- gl miguhni sin. compl.
- gl nguni sin. compl.
- gl ngunu sin. compl.
- gl ngwaw sin. compl.
- it konda
- it miguhni sin. compl.
- it nguni sin. compl.
- it ngunu sin. compl.
- it ngwaw sin. compl.
- nl Konda
- nl Miguhni sin. compl.
- nl Nguni sin. compl.
- nl Ngunu sin. compl.
- nl Ngwaw sin. compl.
- pt konda
- pt miguhni sin. compl.
- pt nguni sin. compl.
- pt ngunu sin. compl.
- pt ngwaw sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
Definition
El konda és parlat per una comunitat que s'autodenomina konda o ikonda i anomena la seva llengua konda tigako. Els kondes es consideren pertanyents a la comunitat widikum, juntament amb altres grups veïns. Tots aquests grups, que anomenen la llengua i el grup propis amb denominacions diverses, han estat considerats variants dialectals d'una única llengua, el ngwo.
A més del konda i el ngwo, en formarien part els grups següents: a Ikweri els ikwitis, que parlen egami-ikwiti; a Ekwebo, els ekwebos, que parlen igama o (muaghama)-ekwebo; a Banya, els banyés, de llengua també banyé; a Basa, els mishulengus, que parlen odzamagu; a Bakwa, els sasokubis, que parlen odzokubi. Cal afegir-hi l'amasi, parlat als pobles d'Amasi i Ayi, que s'havia classificat com una variant de la llengua manta i actualment es considera més aviat pròxim al ngwo.
No és del tot clar si totes aquestes varietats són dialectes del ngwo o si es tracta de diverses llengües relacionades. Els estudis estableixen que hi ha cert nivell d'intercomprensió, més o menys elevat segons els casos, però que depèn en certa mesura de coneixements lingüístics adquirits. Algunes fonts agrupen aquestes varietats en tres grups lingüístics: el primer, el d'Ikweri, el d'Ekwebo, el de Banya, el de Basa i el de Bakwa (i potser el de Bako); el segon, el de Konda, i el d'Amasi i el d'Ayi, i el tercer, el ngwo en solitari. Altres fonts distingeixen quatre llengües diferents: ngwo, amasi, basa i konda. Totes aquestes llengües o varietats formen part del grup momo.
Els parlants d'aquestes varietats fan servir el pidgin anglès del Camerun com a llengua franca amb parlants d'altres llengües, i fins i tot en alguns casos amb parlants d'altres varietats incloses dins del ngwo.
S'han produït alguns materials escrits en ngwo. Parlants d'algunes varietats o llengües, com els bakwes o el bases, no accepten els materials escrits en ngwo.
A més del konda i el ngwo, en formarien part els grups següents: a Ikweri els ikwitis, que parlen egami-ikwiti; a Ekwebo, els ekwebos, que parlen igama o (muaghama)-ekwebo; a Banya, els banyés, de llengua també banyé; a Basa, els mishulengus, que parlen odzamagu; a Bakwa, els sasokubis, que parlen odzokubi. Cal afegir-hi l'amasi, parlat als pobles d'Amasi i Ayi, que s'havia classificat com una variant de la llengua manta i actualment es considera més aviat pròxim al ngwo.
No és del tot clar si totes aquestes varietats són dialectes del ngwo o si es tracta de diverses llengües relacionades. Els estudis estableixen que hi ha cert nivell d'intercomprensió, més o menys elevat segons els casos, però que depèn en certa mesura de coneixements lingüístics adquirits. Algunes fonts agrupen aquestes varietats en tres grups lingüístics: el primer, el d'Ikweri, el d'Ekwebo, el de Banya, el de Basa i el de Bakwa (i potser el de Bako); el segon, el de Konda, i el d'Amasi i el d'Ayi, i el tercer, el ngwo en solitari. Altres fonts distingeixen quatre llengües diferents: ngwo, amasi, basa i konda. Totes aquestes llengües o varietats formen part del grup momo.
Els parlants d'aquestes varietats fan servir el pidgin anglès del Camerun com a llengua franca amb parlants d'altres llengües, i fins i tot en alguns casos amb parlants d'altres varietats incloses dins del ngwo.
S'han produït alguns materials escrits en ngwo. Parlants d'algunes varietats o llengües, com els bakwes o el bases, no accepten els materials escrits en ngwo.
ngwaw
ngwaw
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
- ca ngwo
- ca miguhni sin. compl.
- ca nguni sin. compl.
- ca ngunu sin. compl.
- ca ngwaw sin. compl.
- cod ngwo
- ar نغوو
- cy Ngwo
- cy Banya sin. compl.
- cy Ngwaw sin. compl.
- de Ngwo
- de Banya sin. compl.
- de Ngwaw sin. compl.
- en Ngwo
- en Banya sin. compl.
- en Ngwaw sin. compl.
- es enguo
- es banya sin. compl.
- es ngwaw sin. compl.
- es ngwo sin. compl.
- eu ngwoera
- eu banya sin. compl.
- eu ngwaw sin. compl.
- fr ngwo
- fr banya sin. compl.
- fr ngwaw sin. compl.
- gl ngwo
- gl banya sin. compl.
- gl ngwaw sin. compl.
- gn enguo
- it ngwo
- it banya sin. compl.
- it ngwaw sin. compl.
- ja ングウォ語
- nl Ngwo
- nl Banya sin. compl.
- nl Ngwaw sin. compl.
- pt ngwo
- pt banya sin. compl.
- pt ngwaw sin. compl.
- ru Нгво
- ru Банья sin. compl.
- zh 恩沃语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
Definition
El ngwo és una llengua del grup momo parlada al poble de Ngwo, a la subdivisió Njikwa. El grup ètnic s'autodenomina widikum i anomena ngwo la seva llengua. A diversos pobles de la zona hi ha altres grups que es consideren també pertanyents a la comunitat widikum, però que anomenen la llengua i el grup propis amb denominacions diverses: a Ikweri trobem els ikwitis, que parlen egami-ikwiti; a Ekwebo, els ekwebos, que parlen igama o (muaghama)-ekwebo; a Banya, els banyés, de llengua també banyé; a Konda, els kondes o ikondes, que parlen konda tigako; a Bakwa, els sasokubis, que parlen odzokubi; a Basa, els mishulengus, que parlen odzamagu. Cal afegir-hi l'amasi, parlat als pobles d'Amasi i Ayi, que s'havia classificat com una variant de la llengua manta i actualment es considera més aviat pròxim al ngwo.
No és del tot clar si totes aquestes varietats són dialectes del ngwo o si es tracta de diverses llengües relacionades. Els estudis estableixen que hi ha cert nivell d'intercomprensió, més o menys elevat segons els casos, però que depèn en certa mesura de coneixements lingüístics adquirits. Algunes fonts agrupen aquestes varietats en tres grups lingüístics: el primer, el d'Ikweri, el d'Ekwebo, el de Banya, el de Basa i el de Bakwa (i potser el de Bako); el segon, el de Konda, i el d'Amasi i el d'Ayi, i el tercer, el ngwo en solitari. Altres fonts distingeixen quatre llengües diferents: ngwo, amasi, basa i konda. Les dades sobre el nombre de parlants mostren moltes divergències: van des dels 22.000 parlants fins als 67.000. Probablement la inclusió o no de certes varietats influeix en aquesta variació.
Els parlants d'aquestes varietats fan servir el pidgin anglès del Camerun com a llengua franca amb parlants d'altres llengües, i fins i tot en alguns casos amb parlants d'altres varietats incloses dins del ngwo. Aquestes variants són emprades de manera habitual en la vida de la comunitat; tan sols a Bakwa es destaca un ús creixent del pidgin anglès entre els joves.
S'han produït alguns materials escrits en ngwo. Parlants d'algunes varietats o llengües, com els bakwes o el bases, no accepten aquests materials en ngwo.
No és del tot clar si totes aquestes varietats són dialectes del ngwo o si es tracta de diverses llengües relacionades. Els estudis estableixen que hi ha cert nivell d'intercomprensió, més o menys elevat segons els casos, però que depèn en certa mesura de coneixements lingüístics adquirits. Algunes fonts agrupen aquestes varietats en tres grups lingüístics: el primer, el d'Ikweri, el d'Ekwebo, el de Banya, el de Basa i el de Bakwa (i potser el de Bako); el segon, el de Konda, i el d'Amasi i el d'Ayi, i el tercer, el ngwo en solitari. Altres fonts distingeixen quatre llengües diferents: ngwo, amasi, basa i konda. Les dades sobre el nombre de parlants mostren moltes divergències: van des dels 22.000 parlants fins als 67.000. Probablement la inclusió o no de certes varietats influeix en aquesta variació.
Els parlants d'aquestes varietats fan servir el pidgin anglès del Camerun com a llengua franca amb parlants d'altres llengües, i fins i tot en alguns casos amb parlants d'altres varietats incloses dins del ngwo. Aquestes variants són emprades de manera habitual en la vida de la comunitat; tan sols a Bakwa es destaca un ús creixent del pidgin anglès entre els joves.
S'han produït alguns materials escrits en ngwo. Parlants d'algunes varietats o llengües, com els bakwes o el bases, no accepten aquests materials en ngwo.
ngwele
ngwele
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca kwere
- ca kakwere sin. compl.
- ca kikwere sin. compl.
- ca kinghwele sin. compl.
- ca kwele sin. compl.
- ca ng'were sin. compl.
- ca ngh'wele sin. compl.
- ca ngwele sin. compl.
- ca nhwele sin. compl.
- ca tsinghwele sin. compl.
- de Kwere
- de Kakwere sin. compl.
- de Kikwere sin. compl.
- de Kinghwele sin. compl.
- de Kwele sin. compl.
- en Kwere
- en Kakwere sin. compl.
- en kikwere sin. compl.
- en Kinghwele sin. compl.
- en Kwele sin. compl.
- en Ng'wele sin. compl.
- en Ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
- es kwere
- es kakwere sin. compl.
- es kikwere sin. compl.
- es kinghwele sin. compl.
- es kwele sin. compl.
- es ng'wele sin. compl.
- es ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
- eu kwere
- eu kakwere sin. compl.
- eu kikwere sin. compl.
- eu kinghwele sin. compl.
- eu kwele sin. compl.
- eu ng'wele sin. compl.
- eu ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
- fr ikwere
- fr kakwere sin. compl.
- fr kikwere sin. compl.
- fr kwele sin. compl.
- fr kwere sin. compl.
- gl kwere
- gl kakwere sin. compl.
- gl kikwere sin. compl.
- gl kinghwele sin. compl.
- gl kwele sin. compl.
- gl ng'wele sin. compl.
- gl ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
- it kwere
- it kakwere sin. compl.
- it kikwere sin. compl.
- it kinghwele sin. compl.
- it kwele sin. compl.
- it ng'wele sin. compl.
- it ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
- nl Kwere
- nl Ikwere sin. compl.
- nl Kakwere sin. compl.
- nl Kikwere sin. compl.
- nl Kwele sin. compl.
- pt kwere
- pt kakwere sin. compl.
- pt kikwere sin. compl.
- pt kinghwele sin. compl.
- pt kwele sin. compl.
- pt ng'wele sin. compl.
- pt ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic kwere se situa a l'est de Tanzània. La majoria dels kweres viuen a la regió de Pwani (a les zones tradicionals al districte de Bagamoyo i al districte veí de Kisarawe). També hi ha petits grups kweres a la regió de Morogoro i Dar Es Salaam. Entre els grups veïns trobem els zigües i els does, al nord; els lugurus i els zaramos, al sud, i els ngulus, a l'oest.
Pel que fa al nombre de parlants de kwere, les dades disponibles són divergents: un cens de l'any 1967 estima que la població kwere és d'unes 48.000 persones; segons altres fonts, l'any 1987 la població kwere arribava a 98.000.
Sembla que molts kweres han abandonat la seva llengua i han adoptat el suahili com a llengua d'ús habitual. Així, el kwere és utilitzat principalment en certs rituals i pràctiques tradicionals de la comunitat.
El kwere s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El kwere rep altres denominacions, entre les quals kikwere. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wakwere, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Pel que fa al nombre de parlants de kwere, les dades disponibles són divergents: un cens de l'any 1967 estima que la població kwere és d'unes 48.000 persones; segons altres fonts, l'any 1987 la població kwere arribava a 98.000.
Sembla que molts kweres han abandonat la seva llengua i han adoptat el suahili com a llengua d'ús habitual. Així, el kwere és utilitzat principalment en certs rituals i pràctiques tradicionals de la comunitat.
El kwere s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El kwere rep altres denominacions, entre les quals kikwere. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wakwere, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
ngweshe-ndaghan
ngweshe-ndaghan
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
- ca gvoko
- ca gavoko sin. compl.
- ca gevoko sin. compl.
- ca ghboko sin. compl.
- ca kuvoko sin. compl.
- ca nggweshe sin. compl.
- ca ngoshe sama sin. compl.
- ca ngoshe-ndhang sin. compl.
- ca ngossi sin. compl.
- ca ngweshe-ndaghan sin. compl.
- cod gvoko
- de Gvoko
- de Gavoko sin. compl.
- de Gevoko sin. compl.
- de Kuvoko sin. compl.
- en Gvoko
- en Gavoko sin. compl.
- en Gevoko sin. compl.
- en Ghoboko sin. compl.
- en Kuvoko sin. compl.
- en Nggweshe sin. compl.
- en Ngose sama/ngoshe-ndhang/ngossi/ngweshe-ndaghan sin. compl.
- es gvoko
- es gavoko sin. compl.
- es gevoko sin. compl.
- es ghoboko sin. compl.
- es kuvoko sin. compl.
- es nggweshe sin. compl.
- es ngose sama/ngoshe-ndhang/ngossi/ngweshe-ndaghan sin. compl.
- eu gvoko
- eu gavoko sin. compl.
- eu gevoko sin. compl.
- eu ghoboko sin. compl.
- eu kuvoko sin. compl.
- eu nggweshe sin. compl.
- eu ngose sama/ngoshe-ndhang/ngossi/ngweshe-ndaghan sin. compl.
- fr gvoko
- fr gavoko sin. compl.
- fr gevoko sin. compl.
- fr kuvoko sin. compl.
- fr ngossi sin. compl.
- gl gvoko
- gl gavoko sin. compl.
- gl gevoko sin. compl.
- gl ghoboko sin. compl.
- gl kuvoko sin. compl.
- gl nggweshe sin. compl.
- gl ngose sama/ngoshe-ndhang/ngossi/ngweshe-ndaghan sin. compl.
- it gvoko
- it gavoko sin. compl.
- it gevoko sin. compl.
- it ghoboko sin. compl.
- it kuvoko sin. compl.
- it nggweshe sin. compl.
- it ngose sama/ngoshe-ndhang/ngossi/ngweshe-ndaghan sin. compl.
- nl Gvoko
- nl Gavoko sin. compl.
- nl Gevoko sin. compl.
- nl Kuvoko sin. compl.
- nl Ngossi sin. compl.
- pt gvoko
- pt gavoko sin. compl.
- pt gevoko sin. compl.
- pt ghoboko sin. compl.
- pt kuvoko sin. compl.
- pt nggweshe sin. compl.
- pt ngose sama/ngoshe-ndhang/ngossi/ngweshe-ndaghan sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
Definition
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El gvoko és molt proper genèticament i gramaticalment a les llengües glavda, mandara, parkwa, hdi i vemgo-mabas, entre d'altres.
Històricament, els gvokos provenen de la regió de Tourou, al Camerun. Actualment tots els parlants de gvoko es concentren a la localitat de Ngossi (anomenada Gvoko pels autòctons). Ngossi queda dividida per la frontera de Nigèria i Camerun. Pertany al Camerun només una petita franja de l'extensió total de la ciutat.
El gvoko gaudeix de bona vitalitat: és emprat en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat.
Els parlants de gvoko també solen conèixer el hdi, llengua de la mateixa família parlada més al sud. A la zona de contacte, el gvoko i el hdi presenten força semblança. Tot i així, el gvoko és una llengua força homogènia sense grans diferències dialectals.
Els gvokos també parlen la llengua d'ús interètnic, el haussa, amb qualsevol altre grup veí llevat dels hdi. Antigament a la regió camerunesa empraven el ful en aquests usos, però ha estat substituït pel haussa. A més, a les escoles l'alfabetització es fa en francès (al Camerun) i anglès (a Nigèria).
Històricament, els gvokos provenen de la regió de Tourou, al Camerun. Actualment tots els parlants de gvoko es concentren a la localitat de Ngossi (anomenada Gvoko pels autòctons). Ngossi queda dividida per la frontera de Nigèria i Camerun. Pertany al Camerun només una petita franja de l'extensió total de la ciutat.
El gvoko gaudeix de bona vitalitat: és emprat en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat.
Els parlants de gvoko també solen conèixer el hdi, llengua de la mateixa família parlada més al sud. A la zona de contacte, el gvoko i el hdi presenten força semblança. Tot i així, el gvoko és una llengua força homogènia sense grans diferències dialectals.
Els gvokos també parlen la llengua d'ús interètnic, el haussa, amb qualsevol altre grup veí llevat dels hdi. Antigament a la regió camerunesa empraven el ful en aquests usos, però ha estat substituït pel haussa. A més, a les escoles l'alfabetització es fa en francès (al Camerun) i anglès (a Nigèria).
ngwo
ngwo
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
- ca ngwo
- ca miguhni sin. compl.
- ca nguni sin. compl.
- ca ngunu sin. compl.
- ca ngwaw sin. compl.
- cod ngwo
- ar نغوو
- cy Ngwo
- cy Banya sin. compl.
- cy Ngwaw sin. compl.
- de Ngwo
- de Banya sin. compl.
- de Ngwaw sin. compl.
- en Ngwo
- en Banya sin. compl.
- en Ngwaw sin. compl.
- es enguo
- es banya sin. compl.
- es ngwaw sin. compl.
- es ngwo sin. compl.
- eu ngwoera
- eu banya sin. compl.
- eu ngwaw sin. compl.
- fr ngwo
- fr banya sin. compl.
- fr ngwaw sin. compl.
- gl ngwo
- gl banya sin. compl.
- gl ngwaw sin. compl.
- gn enguo
- it ngwo
- it banya sin. compl.
- it ngwaw sin. compl.
- ja ングウォ語
- nl Ngwo
- nl Banya sin. compl.
- nl Ngwaw sin. compl.
- pt ngwo
- pt banya sin. compl.
- pt ngwaw sin. compl.
- ru Нгво
- ru Банья sin. compl.
- zh 恩沃语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional > Grassfields > Grassfields estricte > Momo, Àfrica > Camerun
Definition
El ngwo és una llengua del grup momo parlada al poble de Ngwo, a la subdivisió Njikwa. El grup ètnic s'autodenomina widikum i anomena ngwo la seva llengua. A diversos pobles de la zona hi ha altres grups que es consideren també pertanyents a la comunitat widikum, però que anomenen la llengua i el grup propis amb denominacions diverses: a Ikweri trobem els ikwitis, que parlen egami-ikwiti; a Ekwebo, els ekwebos, que parlen igama o (muaghama)-ekwebo; a Banya, els banyés, de llengua també banyé; a Konda, els kondes o ikondes, que parlen konda tigako; a Bakwa, els sasokubis, que parlen odzokubi; a Basa, els mishulengus, que parlen odzamagu. Cal afegir-hi l'amasi, parlat als pobles d'Amasi i Ayi, que s'havia classificat com una variant de la llengua manta i actualment es considera més aviat pròxim al ngwo.
No és del tot clar si totes aquestes varietats són dialectes del ngwo o si es tracta de diverses llengües relacionades. Els estudis estableixen que hi ha cert nivell d'intercomprensió, més o menys elevat segons els casos, però que depèn en certa mesura de coneixements lingüístics adquirits. Algunes fonts agrupen aquestes varietats en tres grups lingüístics: el primer, el d'Ikweri, el d'Ekwebo, el de Banya, el de Basa i el de Bakwa (i potser el de Bako); el segon, el de Konda, i el d'Amasi i el d'Ayi, i el tercer, el ngwo en solitari. Altres fonts distingeixen quatre llengües diferents: ngwo, amasi, basa i konda. Les dades sobre el nombre de parlants mostren moltes divergències: van des dels 22.000 parlants fins als 67.000. Probablement la inclusió o no de certes varietats influeix en aquesta variació.
Els parlants d'aquestes varietats fan servir el pidgin anglès del Camerun com a llengua franca amb parlants d'altres llengües, i fins i tot en alguns casos amb parlants d'altres varietats incloses dins del ngwo. Aquestes variants són emprades de manera habitual en la vida de la comunitat; tan sols a Bakwa es destaca un ús creixent del pidgin anglès entre els joves.
S'han produït alguns materials escrits en ngwo. Parlants d'algunes varietats o llengües, com els bakwes o el bases, no accepten aquests materials en ngwo.
No és del tot clar si totes aquestes varietats són dialectes del ngwo o si es tracta de diverses llengües relacionades. Els estudis estableixen que hi ha cert nivell d'intercomprensió, més o menys elevat segons els casos, però que depèn en certa mesura de coneixements lingüístics adquirits. Algunes fonts agrupen aquestes varietats en tres grups lingüístics: el primer, el d'Ikweri, el d'Ekwebo, el de Banya, el de Basa i el de Bakwa (i potser el de Bako); el segon, el de Konda, i el d'Amasi i el d'Ayi, i el tercer, el ngwo en solitari. Altres fonts distingeixen quatre llengües diferents: ngwo, amasi, basa i konda. Les dades sobre el nombre de parlants mostren moltes divergències: van des dels 22.000 parlants fins als 67.000. Probablement la inclusió o no de certes varietats influeix en aquesta variació.
Els parlants d'aquestes varietats fan servir el pidgin anglès del Camerun com a llengua franca amb parlants d'altres llengües, i fins i tot en alguns casos amb parlants d'altres varietats incloses dins del ngwo. Aquestes variants són emprades de manera habitual en la vida de la comunitat; tan sols a Bakwa es destaca un ús creixent del pidgin anglès entre els joves.
S'han produït alguns materials escrits en ngwo. Parlants d'algunes varietats o llengües, com els bakwes o el bases, no accepten aquests materials en ngwo.
nheengatú
nheengatú
Tupí > Tupí-guaraní > Grup tupí > Tupí, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
- ca jeral
- ca nheengatú
- ca geral sin. compl.
- ca língua boa sin. compl.
- ca língua brasílica sin. compl.
- ca yeral sin. compl.
- cod tutlayt jiral tamazunt
- cod lingua geral do norte sin. compl.
- ar نهينغاتية
- cy Nheengatú
- cy Geral sin. compl.
- cy Língua boa sin. compl.
- cy Língua brasílica sin. compl.
- cy Lingua geral do norte sin. compl.
- cy Yeral sin. compl.
- de Nheengatu
- de Língua Geral do Amazonia sin. compl.
- en Nheengatú
- en Geral sin. compl.
- en Língua Boa sin. compl.
- en Língua Brasílica sin. compl.
- en Lingua Geral Do Norte sin. compl.
- en Yeral sin. compl.
- es nheengatú
- es geral sin. compl.
- es língua boa sin. compl.
- es língua brasílica sin. compl.
- es língua geral do norte sin. compl.
- es yeral sin. compl.
- eu nheengatu
- eu geral sin. compl.
- eu língua boa sin. compl.
- eu língua brasílica sin. compl.
- eu lingua geral do norte sin. compl.
- eu yeral sin. compl.
- fr língua geral
- fr nhengatu
- fr geral sin. compl.
- fr língua boa sin. compl.
- fr língua brasílica sin. compl.
- fr lingua geral do norte sin. compl.
- fr yeral sin. compl.
- gl nheengatú
- gl geral sin. compl.
- gl língua boa sin. compl.
- gl língua brasílica sin. compl.
- gl lingua geral do norte sin. compl.
- gl yeral sin. compl.
- gn neengatu
- gn geral sin. compl.
- gn jeral sin. compl.
- gn língua geral do norte sin. compl.
- gn língua voa sin. compl.
- gn língua vrasílica sin. compl.
- it nheengatú
- it geral sin. compl.
- it lingua boa sin. compl.
- it lingua brasilica sin. compl.
- it lingua geral do norte sin. compl.
- it yeral sin. compl.
- ja ニェエンガトゥー語
- ja リンガ・ボア語、リンガ・ブラシリカ語、北リンガ・ジェラール語、イェラル語、ジェラル語 sin. compl.
- nl Nheengatú
- nl Geral sin. compl.
- nl Língua Boa sin. compl.
- nl Lingua Brasílica sin. compl.
- nl Lingua Geral do Norte sin. compl.
- nl Yeral sin. compl.
- pt nheengatu
- pt geral sin. compl.
- pt língua boa sin. compl.
- pt língua brasílica sin. compl.
- pt lingua geral do norte sin. compl.
- pt yeral sin. compl.
- ru Ньенгату
- ru Лингуа боа sin. compl.
- ru Бразильский язык sin. compl.
- ru Йерал sin. compl.
- ru Лингуа жерал амазоника sin. compl.
- ru Северный лингуа жерал sin. compl.
- sw Nheengatú
- sw Geral sin. compl.
- sw Língua boa sin. compl.
- sw Língua brasílica sin. compl.
- sw Língua geral do norte sin. compl.
- sw Yeral sin. compl.
- tmh Tanhingat
- zh 尼尔嘎图
- zh 灵瓜 波阿 sin. compl.
- zh 灵瓜海拉尔多 诺特 sin. compl.
- zh 椰拉尔 sin. compl.
- zh 海拉尔 sin. compl.
- zh 灵瓜巴西里卡 sin. compl.
Tupí > Tupí-guaraní > Grup tupí > Tupí, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela
Definition
El nheengatú no és exactament un pidgin ni una interllengua, sinó més aviat una versió simplificada del tupinambà que es va desenvolupar com a llengua franca per a la comunicació interètnica al nord del Brasil. Era fins fa pocs anys la llengua franca usada a la regió del Vaupés de Brasil i Colòmbia, on trobem un sistema multilingüe exogàmic. Actualment, però, ha estat substituïda en aquesta funció pel tucano, que està absorbint també parlants d'altres llengües de la regió.
Lingua geral és un terme portuguès usat en l'època colonial per a fer referència a la llengua indígena més comunament parlada en diverses regions (així, el terme espanyol lengua general s'aplicà al guaraní al Paraguai i al quítxua al Perú).
A Veneçuela s'ha discutit si calia considerar-la una llengua o si es tractava d'una ètnia mestissa. Alguns autors creuen que és una llengua amb el seu corresponent entorn i perfil etnocultural, encara que hagi pres molts elements de les llengües i cultures arawaks de la regió, especialment del baré.
Lingua geral és un terme portuguès usat en l'època colonial per a fer referència a la llengua indígena més comunament parlada en diverses regions (així, el terme espanyol lengua general s'aplicà al guaraní al Paraguai i al quítxua al Perú).
A Veneçuela s'ha discutit si calia considerar-la una llengua o si es tractava d'una ètnia mestissa. Alguns autors creuen que és una llengua amb el seu corresponent entorn i perfil etnocultural, encara que hagi pres molts elements de les llengües i cultures arawaks de la regió, especialment del baré.
nhwele
nhwele
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca kwere
- ca kakwere sin. compl.
- ca kikwere sin. compl.
- ca kinghwele sin. compl.
- ca kwele sin. compl.
- ca ng'were sin. compl.
- ca ngh'wele sin. compl.
- ca ngwele sin. compl.
- ca nhwele sin. compl.
- ca tsinghwele sin. compl.
- de Kwere
- de Kakwere sin. compl.
- de Kikwere sin. compl.
- de Kinghwele sin. compl.
- de Kwele sin. compl.
- en Kwere
- en Kakwere sin. compl.
- en kikwere sin. compl.
- en Kinghwele sin. compl.
- en Kwele sin. compl.
- en Ng'wele sin. compl.
- en Ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
- es kwere
- es kakwere sin. compl.
- es kikwere sin. compl.
- es kinghwele sin. compl.
- es kwele sin. compl.
- es ng'wele sin. compl.
- es ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
- eu kwere
- eu kakwere sin. compl.
- eu kikwere sin. compl.
- eu kinghwele sin. compl.
- eu kwele sin. compl.
- eu ng'wele sin. compl.
- eu ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
- fr ikwere
- fr kakwere sin. compl.
- fr kikwere sin. compl.
- fr kwele sin. compl.
- fr kwere sin. compl.
- gl kwere
- gl kakwere sin. compl.
- gl kikwere sin. compl.
- gl kinghwele sin. compl.
- gl kwele sin. compl.
- gl ng'wele sin. compl.
- gl ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
- it kwere
- it kakwere sin. compl.
- it kikwere sin. compl.
- it kinghwele sin. compl.
- it kwele sin. compl.
- it ng'wele sin. compl.
- it ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
- nl Kwere
- nl Ikwere sin. compl.
- nl Kakwere sin. compl.
- nl Kikwere sin. compl.
- nl Kwele sin. compl.
- pt kwere
- pt kakwere sin. compl.
- pt kikwere sin. compl.
- pt kinghwele sin. compl.
- pt kwele sin. compl.
- pt ng'wele sin. compl.
- pt ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic kwere se situa a l'est de Tanzània. La majoria dels kweres viuen a la regió de Pwani (a les zones tradicionals al districte de Bagamoyo i al districte veí de Kisarawe). També hi ha petits grups kweres a la regió de Morogoro i Dar Es Salaam. Entre els grups veïns trobem els zigües i els does, al nord; els lugurus i els zaramos, al sud, i els ngulus, a l'oest.
Pel que fa al nombre de parlants de kwere, les dades disponibles són divergents: un cens de l'any 1967 estima que la població kwere és d'unes 48.000 persones; segons altres fonts, l'any 1987 la població kwere arribava a 98.000.
Sembla que molts kweres han abandonat la seva llengua i han adoptat el suahili com a llengua d'ús habitual. Així, el kwere és utilitzat principalment en certs rituals i pràctiques tradicionals de la comunitat.
El kwere s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El kwere rep altres denominacions, entre les quals kikwere. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wakwere, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Pel que fa al nombre de parlants de kwere, les dades disponibles són divergents: un cens de l'any 1967 estima que la població kwere és d'unes 48.000 persones; segons altres fonts, l'any 1987 la població kwere arribava a 98.000.
Sembla que molts kweres han abandonat la seva llengua i han adoptat el suahili com a llengua d'ús habitual. Així, el kwere és utilitzat principalment en certs rituals i pràctiques tradicionals de la comunitat.
El kwere s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El kwere rep altres denominacions, entre les quals kikwere. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wakwere, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
