ngindo
ngindo
- ca ngindo
- ca kingindo sin. compl.
- ca magingo sin. compl.
- ca njindo sin. compl.
- de Ngindo
- de Kingindo sin. compl.
- de Magingo sin. compl.
- de Njindo sin. compl.
- en Ngindo
- en Kingindo sin. compl.
- en Magingo sin. compl.
- en Njindo sin. compl.
- es ngindo
- es kingindo sin. compl.
- es magingo sin. compl.
- es njindo sin. compl.
- eu ngindo
- eu kingindo sin. compl.
- eu magingo sin. compl.
- eu njindo sin. compl.
- fr ngindo
- fr kingindo sin. compl.
- fr magingo sin. compl.
- fr njindo sin. compl.
- gl ngindo
- gl kingindo sin. compl.
- gl magingo sin. compl.
- gl njindo sin. compl.
- it ngindo
- it kingindo sin. compl.
- it magingo sin. compl.
- it njindo sin. compl.
- nl Ngindo
- nl Kingindo sin. compl.
- nl Magingo sin. compl.
- nl Njindo sin. compl.
- pt ngindo
- pt kingindo sin. compl.
- pt magingo sin. compl.
- pt njindo sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic ngindo se situa al sud-est de Tanzània. Entre els grups veïns dels ngindos trobem els mweres, els pogoros i els yaos.
El ngindo s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kingindo. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wangindo, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
El ngindo s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kingindo. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wangindo, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
