Back to top
  • ca  pimbwe
  • ca  cipimbwe sin. compl.
  • ca  ichipimbwe sin. compl.
  • ca  icipimbwe sin. compl.
  • ca  kipimbwe sin. compl.
  • de  Pimbwe
  • de  Cipimbwe sin. compl.
  • de  Ichipimbwe sin. compl.
  • de  Kipimbwe sin. compl.
  • en  Pimbwe
  • en  Cipimbwe sin. compl.
  • en  Ichipimbwe sin. compl.
  • en  Kipimbwe sin. compl.
  • es  pimbwe
  • es  cipimbwe sin. compl.
  • es  ichipimbwe sin. compl.
  • es  kipimbwe sin. compl.
  • eu  pimbwe
  • eu  cipimbwe sin. compl.
  • eu  ichipimbwe sin. compl.
  • eu  kipimbwe sin. compl.
  • fr  pimbwe
  • fr  cipimbwe sin. compl.
  • fr  ichipimbwe sin. compl.
  • fr  icipimbwe sin. compl.
  • fr  kipimbwe sin. compl.
  • gl  pimbwe
  • gl  cipimbwe sin. compl.
  • gl  ichipimbwe sin. compl.
  • gl  kipimbwe sin. compl.
  • it  pimbwe
  • it  cipimbwe sin. compl.
  • it  ichipimbwe sin. compl.
  • it  kipimbwe sin. compl.
  • nl  Pimbwe
  • nl  Cipimbwe sin. compl.
  • nl  Ichipimbwe sin. compl.
  • nl  Icipimbwe sin. compl.
  • nl  Kipimbwe sin. compl.
  • pt  pimbwe
  • pt  cipimbwe sin. compl.
  • pt  ichipimbwe sin. compl.
  • pt  kipimbwe sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definition
El grup etnolingüístic pimbwe se situa a l'oest de Tanzània; el seu territori tradicional es troba a la vall del Rift, al nord-oest del llac Rukwa. Entre els grups veïns dels pimbwes trobem els lungwes i els fipes (parlants de llengües properes al pimbwe), al sud i l'est; els konongos, al nord-est, i els bendes, al nord-oest.

El pimbwe s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.

Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kipimbwe. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
  • ca  adigué
  • ca  circassià occidental sin. compl.
  • ca  txerkès inferior sin. compl.
  • cod  Адыгэбзэ (Adigebze)
  • ar  الأديغية
  • cy  Adyge
  • de  Adygeisch
  • en  Adyghe
  • en  Lower Circassian sin. compl.
  • en  West Circassian sin. compl.
  • es  adigués
  • es  cherkés inferior sin. compl.
  • es  circasiano occidental sin. compl.
  • eu  adigera
  • eu  adyghera sin. compl.
  • eu  behe txerkesera sin. compl.
  • eu  mendebaldeko txerkesera sin. compl.
  • fr  adygué
  • fr  circassien de l'ouest sin. compl.
  • fr  tcherkesse inférieur sin. compl.
  • gn  adigues
  • gn  cherkes iguypeguave sin. compl.
  • gn  sirkasiáno kuarahyreikegua sin. compl.
  • it  adighé
  • ja  アディゲ語
  • ja  下位チェルケス語、西チェルケス語 sin. compl.
  • nl  Adygisch (of Adyghe)
  • nl  Beneden Tsjerkessië sin. compl.
  • nl  Westelijk Circassië sin. compl.
  • pt  adigue
  • pt  adyguei sin. compl.
  • pt  cherkes sin. compl.
  • pt  circasiano ocidental sin. compl.
  • ru  Адыгейский язык
  • ru  Кяхский sin. compl.
  • ru  Черкесский sin. compl.
  • ru  Нижнечеркесский sin. compl.
  • ru  Западночеркесский sin. compl.
  • tmh  Tadigit
  • zh  阿迪盖语
  • scr  Alfabet ciríl·lic

Caucàsica nord-occidental o abkhazoadigué > Circassiana, Àsia > Rússia

Definition
Els adigués són un poble circassià. Els circassians apareixen com a nació al segle X al Caucas, entre la costa est de la mar Negra -de la boca del riu Don al territori d'Abkhàzia- i la part baixa del riu Kuban. La invasió mongola del segle XIII va fer emigrar una part dels circassians a l'est, cap a la plana central precaucàsica. Aquest fet va iniciar la formació de dues llengües diferenciades: la llengua adigué i la llengua kabardina.

La llengua adigué és, doncs, molt propera a la kabardina, fins al punt que alguns lingüistes consideren que, en realitat, es tracta de la mateixa llengua amb estàndards escrits diferents. Actualment, els dos grups lingüístics circassians estan repartits en quatre de les àrees administratives de la Federació Russa, al Caucas, i comparteixen tradicions i història. Hi ha un moviment nacional pancircassià molt fort per a mantenir la cultura tradicional en el teatre, la dansa i el cant.

L'adigué té quatre blocs dialectals principals: dos blocs occidentals (el shapsugh i el bezhedugh) i dos blocs orientals (el temirgoi i l'abadzekh). L'estàndard es basa en el dialecte temirgoi, que és el més estès.

Fins a la industrialització i l'ordenació administrativa soviètica de principis del segle XX, els adigués eren majoria al seu territori. La creació de ciutats industrials va implicar l'arribada de treballadors d'altres ètnies, sobretot russos, i el mapa demogràfic de la regió va canviar. El 1991, amb la caiguda de l'URSS, hi va haver un renaixement cultural i nacional adigué impulsat per una política favorable del govern d'Adiguèsia cap a la llengua i la cultura pròpies, que va provocar tensions amb la majoria russòfona. La llengua té presència a l'escola primària i secundària, i també a la Universitat.

La literatura en adigué és molt jove. De fet, els primers textos escrits són de 1918. La llengua posseeix una rica tradició oral folklòrica, representada en les sagues Nart, també presents en altres nacionalitats del Caucas. S'han publicat diccionaris, gramàtiques i manuals escolars en llengua adigué. També s'hi fan programes de ràdio i televisió, i s'editen algunes publicacions periòdiques.

Hi ha grups de parlants d'adigué en diàspora en uns 50 països. La major diàspora es va produir al 1864, amb la fi de la guerra del Caucas, quan el 90% de la població adigué va ser deportada cap a l'Imperi otomà. Amb la Primera Guerra Mundial va tenir lloc una segona migració cap a Turquia. La quantitat total de parlants en diàspora pot ser d'uns 400.000, més de la meitat dels quals a Turquia, on el procés de substitució lingüística cap al turc és ben avançat.
  • ca  kabardí
  • ca  circassià oriental sin. compl.
  • ca  txerquès sin. compl.
  • cod  Къэбэрдеибзэ (K'eberdeibze)
  • ar  القباردية
  • cy  Kabardi
  • cy  Cherkes sin. compl.
  • cy  Circaseg dwyreiniol sin. compl.
  • de  Kabardinisch
  • de  Ost-Tscherkessisch sin. compl.
  • de  Tscherkessisch sin. compl.
  • en  Kabardian
  • en  Cherkess sin. compl.
  • en  East Circassian sin. compl.
  • es  kabardino
  • es  cherkés sin. compl.
  • es  circasiano oriental sin. compl.
  • eu  kabardera
  • eu  ekialdeko txerkesera sin. compl.
  • eu  txerkesera sin. compl.
  • fr  kabarde
  • fr  circassien de l'est sin. compl.
  • fr  tcherkesse sin. compl.
  • gn  kavardino
  • gn  cherkes sin. compl.
  • gn  sirkasiáno kuarahyresẽgua sin. compl.
  • it  cabardino
  • it  circasso orientale sin. compl.
  • ja  カバルド語
  • ja  チェルケス語、東チェルケス語 sin. compl.
  • nl  Kabardijns
  • nl  Oostelijk Circassisch sin. compl.
  • nl  Tsjerkessisch sin. compl.
  • pt  cabardiano
  • pt  circassiano oriental sin. compl.
  • ru  Кабардино-черкесский язык
  • ru  Черкесский sin. compl.
  • ru  Кабардинский sin. compl.
  • tmh  Takabardit
  • zh  卡巴尔达语
  • zh  切尔克斯语 sin. compl.
  • zh  东部索卡西亚语 sin. compl.
  • scr  Alfabet ciríl·lic
  • scr  Alfabet llatí

Caucàsica nord-occidental o abkhazoadigué > Circassiana, Àsia > Rússia

Definition
Els kabardins són un poble circassià. Els circassians apareixen com a nació al segle X al Caucas, entre la costa est de la mar Negra -de la boca del riu Don al territori d'Abkhàzia- i la part baixa del riu Kuban. La invasió mongola del segle XIII va fer emigrar una part dels circassians cap a l'est, a la plana central precaucàsica. Aquesta escissió és a l'origen de la llengua kabardina. Els circassians que es van quedar a prop de la mar Negra van mantenir el nom d'adigués, mentre que els altres es van anomenar kabardins.

Al segle XVII, un grup de kabardins van traslladar-se a l'oest, a la part superior del riu Kuban i es van unir amb un altre grup, per constituir els que avui s'anomenen txerquessos, a la República dels Karatxais i dels Txerquessos. Aquests darrers continuen parlant un dialecte de la llengua kabardina i utilitzen l'estàndard escrit kabardí.

Actualment, els dos grups lingüístics circassians estan repartits en quatre de les àrees administratives de la Federació Russa, al Caucas, i comparteixen tradicions i història. Hi ha un moviment nacional pancircassià molt fort per a mantenir la cultura tradicional en el teatre, la dansa i el cant.

La llengua kabardina és, doncs, molt propera a l'adigué (fins al punt que alguns lingüistes consideren que, en realitat, es tracta de la mateixa llengua amb estàndards escrits diferents) i una mica menys a la resta de les llengües caucàsiques nord-occidentals (l'abazí, l'abkhaz i l'extinta ubikh).

La llengua kabardina es divideix en cinc grans blocs dialectals:

- kabardí, que inclou els subdialectes baksan i terek (República dels Kabardins i dels Balkars) i és la base de la llengua literària;

- mozdok (Ossètia Septentrional);

- txerquès (República dels Karatxais i dels Txerquessos);

- kuban (Adiguèsia oriental);

- beslenei (República dels Karatxais i dels Txerquessos), que té un elevat grau d'intel·ligibilitat amb l'adigué i es considera un dialecte de transició entre ambdues llengües o, fins i tot, una llengua independent.

En les dues repúbliques on és oficial, la llengua s'ensenya a les escoles de primària i secundària, i també té presència a la Universitat.

La literatura escrita és molt jove -l'estàndard escrit, basat en el subdialecte gran kabardí o terek, no es crea fins al 1923-, però la llengua posseeix una rica tradició oral folklòrica representada en les sagues Nart, també presents en altres nacions de Caucas.

S'han publicat diccionaris, gramàtiques i manuals escolars en kabardí. Hi ha pocs textos científics i els manuals universitaris es limiten a poques àrees temàtiques (lingüística, folklore, literatura, pedagogia). També es fan programes de radio i televisió, i hi ha publicacions periòdiques.

Hi ha grups de parlants de kabardí en diàspora a Turquia (al voltant de mig milió, sobretot a les províncies centrals del país, a Ankara i a Istanbul), els EUA i el Pròxim Orient (Jordània i Síria). A Turquia, el procés de substitució lingüística entre els nascuts a partir dels anys 1970 és molt avançat. La diàspora es va originar el 1864 quan va finalitzar la guerra del Caucas i els kabardins, tot i la seva neutralitat durant la guerra, van ser deportats per la força a l'Imperi otomà. Només el 10% de la població es va quedar als seus territoris tradicionals.
  • ca  safwa
  • ca  cisafwa sin. compl.
  • ca  ishisafwa sin. compl.
  • ca  kisafwa sin. compl.
  • ar  سافوا
  • cy  Safwa
  • cy  Cisafwa sin. compl.
  • cy  Ishisafwa sin. compl.
  • cy  Kisafwa sin. compl.
  • de  Safwa
  • de  Cisafwa sin. compl.
  • de  Ishisafwa sin. compl.
  • de  Kisafwa sin. compl.
  • en  Safwa
  • en  Cisafwa sin. compl.
  • en  Ishisafwa sin. compl.
  • en  Kisafwa sin. compl.
  • es  safua
  • es  cisafwa sin. compl.
  • es  ishisafwa sin. compl.
  • es  kisafwa sin. compl.
  • es  safwa sin. compl.
  • eu  safwera
  • eu  cisafwa sin. compl.
  • eu  ishisafwa sin. compl.
  • eu  kisafwa sin. compl.
  • eu  safwa sin. compl.
  • fr  safwa
  • fr  cisafwa sin. compl.
  • fr  ishisafwa sin. compl.
  • fr  kisafwa sin. compl.
  • gl  safwa
  • gl  cisafwa sin. compl.
  • gl  ishisafwa sin. compl.
  • gl  kisafwa sin. compl.
  • gn  safwa
  • gn  cisafwa sin. compl.
  • gn  ishisafwa sin. compl.
  • gn  kisafwa sin. compl.
  • it  safwa
  • it  cisafwa sin. compl.
  • it  ishisafwa sin. compl.
  • it  kisafwa sin. compl.
  • pt  safwa
  • pt  cisafwa sin. compl.
  • pt  ishisafwa sin. compl.
  • pt  kisafwa sin. compl.
  • tmh  Tasafwat
  • tmh  Cisafwa sin. compl.
  • tmh  ishisafwa sin. compl.
  • tmh  kisafwa sin. compl.
  • zh  萨弗瓦语
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definition
El grup etnolingüístic safwa se situa tradicionalment al sud-oest de Tanzània, entre els llacs Rukwa i Nyasa. Entre els grups veïns dels safwes trobem els wungus, al nord-oest; els sangus, al nord-est; els wanjis, a l'est; els nyakyuses, al sud-est; els maliles, al sud, i els nyihes, a l'oest.

El terme safwa generalment s'utilitza per a referir-se a cinc grups relacionats a nivell cultural i lingüístic: els safwes, els songwes, els gurukes, els porotos i els mbwiles, els quals parlen la seva varietat de la llengua safwa. A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han rebut un fort impacte cultural i lingüístic de les comunitats veïnes. Aquest és el cas dels safwes, que han rebut una forta influència dels nyakyuses.

Els parlants del safwa són generalment bilingües: el safwa s'utilitza en l'entorn familiar, en les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques s'utilitza el suahili o una altra llengua parlada a la regió.

Pel que fa al nombre de parlants d'aquesta llengua, les dades disponibles són molt divergents: un cens de l'any 1957 estima que la població safwa és de 63.027 persones, mentre que segons altres fonts, l'any 1987 la població safwa arribava a 158.000 persones.

La llengua safwa s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
  • ca  clallam
  • ca  klallam sin. compl.
  • de  Clallam
  • de  Klallam sin. compl.
  • de  S'klallam sin. compl.
  • en  Clallam
  • en  Klallam sin. compl.
  • es  clallam
  • es  klallam sin. compl.
  • eu  clallam
  • eu  klallam sin. compl.
  • fr  clallam
  • fr  klallam sin. compl.
  • gl  clallam
  • gl  klallam sin. compl.
  • it  clallam
  • it  klallam sin. compl.
  • nl  Klallam
  • nl  Klallam sin. compl.
  • pt  clallam
  • pt  klallam sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí combinat amb símbols fonètics
  • num  Sistema aràbic

Salish > Central, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definition
Les llengües salishes integren una família molt gran i diversificada, originària dels territoris costaners que ocupa actualment. S'estén des de la costa i l'interior sud de la Colúmbia Britànica cap al sud fins a la costa central d'Oregon i cap a l'est fins al nord-oest de Montana i fins al nord d'Idaho.

El clallam i l'straits són llengües estructuralment i genèticament molt properes. La intercomprensió dels parlants és relativament fàcil.

Els darrers parlants de clallam, tots adults grans, han col·laborat intensament en el programa de revitalització de la llengua, tot proporcionant el seu coneixement per elaborar materials didàctics. El projecte es va iniciar a la dècada dels noranta del segle XX.

Actualment la llengua s'ensenya a les escoles en tots els nivells educatius. Més de 200 joves l'han apresa com a segona llengua.
  • ca  pomo oriental
  • ca  clear lake pomo sin. compl.
  • de  Östliches Pomo
  • de  Eastern Pomo sin. compl.
  • en  Clear lake pomo
  • es  pomo oriental
  • es  clear lake pomo sin. compl.
  • eu  pomo Ekialdekoa
  • eu  clear lake pomo sin. compl.
  • fr  pomo de l'Est
  • fr  eastern Pomo sin. compl.
  • fr  pomo oriental sin. compl.
  • gl  pomo oriental
  • gl  clear lake pomo sin. compl.
  • it  pomo Orientale
  • it  clear lake pomo sin. compl.
  • nl  Oostelijk Pomo
  • nl  Eastern Pomo sin. compl.
  • pt  pomo oriental
  • pt  clear lake pomo sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Pomo > Oriental, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definition
Les set llengües de la família pomo (o kulanapana) són originàries de la regió del llac Clear, des d'on es van expandir pel nord de Califòrnia, concretament entre la costa del Pacífic i la vall de Sacramento. Tot i que els noms que reben fan pensar en varietats regionals d'una mateixa llengua, en realitat són molt diferents entre elles: són tan diferents com ho puguin ser el portuguès i el francès. El pomo nord-oriental és una llengua morta i totes les altres llengües estan pràcticament extingides.

La pèrdua de llengües a Califòrnia d'ençà de la colonització europea ha estat especialment greu. La febre de l'or va provocar massacres de comunitats indígenes i un esclavatge massiu.

El pomo oriental es dividia en dos dialectes, el de Big Valley i el d'Upper Lake.

Des de l'any 2003, la comunitat de Big Valley Rancheria ha començat a fer classes de pomo oriental a persones interessades de totes les edats. Els professors són els escassíssims ancians que encara coneixen la llengua. S'han aprofitat les classes per crear materials interactius per a l'aprenentatge i per a la documentació de la llengua.
  • ca  kwaza
  • ca  aràra sin. compl.
  • ca  coaià sin. compl.
  • ca  koaià sin. compl.
  • ca  koayà sin. compl.
  • ca  koià sin. compl.
  • ca  quaià sin. compl.
  • cod  kwazà
  • ar  كوازية
  • cy  Kwaza
  • cy  Arára sin. compl.
  • cy  Coaiá sin. compl.
  • cy  Koaiá sin. compl.
  • cy  Koayá sin. compl.
  • cy  Koiá sin. compl.
  • cy  Quaiá sin. compl.
  • de  Kwazá
  • de  Arará sin. compl.
  • de  Koaiá sin. compl.
  • de  Koayá sin. compl.
  • en  Kwaza
  • en  Arára sin. compl.
  • en  Coaia sin. compl.
  • en  Koaiá sin. compl.
  • en  Koayá sin. compl.
  • en  Quaiá sin. compl.
  • es  kwaza
  • es  arára sin. compl.
  • es  coaia sin. compl.
  • es  koaiá sin. compl.
  • es  koaya sin. compl.
  • es  quaiá sin. compl.
  • eu  kwazera
  • eu  aràra sin. compl.
  • eu  coaià sin. compl.
  • eu  koaià sin. compl.
  • eu  koayà sin. compl.
  • eu  koià sin. compl.
  • eu  quaià sin. compl.
  • fr  kwaza
  • fr  arára sin. compl.
  • fr  koaiá sin. compl.
  • fr  koayá sin. compl.
  • fr  kwaza sin. compl.
  • gl  kwaza
  • gl  arára sin. compl.
  • gl  coaiá sin. compl.
  • gl  koaiá sin. compl.
  • gl  koayá sin. compl.
  • gl  koiá sin. compl.
  • gl  quaiá sin. compl.
  • gn  kwasa
  • gn  arára sin. compl.
  • gn  coaia sin. compl.
  • gn  koaia sin. compl.
  • gn  koaja sin. compl.
  • gn  kuaia sin. compl.
  • it  kwaza
  • it  arara sin. compl.
  • it  coaià sin. compl.
  • it  koaià sin. compl.
  • it  koayà sin. compl.
  • it  koià sin. compl.
  • it  quaià sin. compl.
  • ja  クワサ語
  • ja  アララ語 sin. compl.
  • ja  コアヤ語 sin. compl.
  • ja  コイア語 sin. compl.
  • ja  ワイア語 sin. compl.
  • ja  コアイア語 sin. compl.
  • nl  Kwaza
  • nl  Arára sin. compl.
  • nl  Coaiá sin. compl.
  • nl  Koaiá sin. compl.
  • nl  Koayá sin. compl.
  • nl  Koiá sin. compl.
  • nl  Quaiá sin. compl.
  • pt  kwaza
  • pt  arára sin. compl.
  • pt  coaia sin. compl.
  • pt  koaiá sin. compl.
  • pt  koaya sin. compl.
  • pt  koiá sin. compl.
  • pt  quaiá sin. compl.
  • ru  Кважа
  • ru  Коая sin. compl.
  • ru  Арара sin. compl.
  • ru  Коайя sin. compl.
  • ru  Куайя sin. compl.
  • sw  Kwaza
  • sw  Arára sin. compl.
  • sw  Coaia sin. compl.
  • sw  Koaiá sin. compl.
  • sw  Koaya sin. compl.
  • sw  Quaiá sin. compl.
  • tmh  Takwazt
  • zh  克瓦扎
  • zh  库阿亚 sin. compl.
  • zh  阿拉拉 sin. compl.
  • zh  考阿亚 sin. compl.
  • zh  考阿雅 sin. compl.

Aïllada, Amèrica > Brasil

Definition
Els primers contactes entre els amerindis del sud de Rondònia i els europeus es van produir probablement al segle XVIII. A les primeres dècades del XX aquesta zona va esdevenir un centre important per a l'explotació del cautxú. Això va implicar un fort declivi de la població, sobretot a causa de malalties importades. Durant les darreres dècades aquest territori ha sofert una gran desforestació.

Actualment els kwaza supervivents -dues famílies-, viuen en una reserva amb parlants amerindis d'altres comunitats (150 aikanã i 20 latundê), i el 50% parlen també aikanã i portuguès.

El nom aràra pot crear confusió, atès que hi ha altres llengües sud-americanes que duen el mateix nom.
  • ca  awapit
  • ca  awa sin. compl.
  • ca  awa-cuaiquer sin. compl.
  • ca  coaiquer sin. compl.
  • ca  kwaiker sin. compl.
  • cod  tawa-pit
  • ar  أوابيتية
  • cy  Awapit
  • cy  Awa sin. compl.
  • cy  Awa-cuaiquer sin. compl.
  • cy  Coaiquer sin. compl.
  • cy  Kwaiker sin. compl.
  • de  Awa Pit
  • de  Awa sin. compl.
  • de  Coaiquer sin. compl.
  • de  Cuaiquer sin. compl.
  • de  Kwaiker sin. compl.
  • de  Quaiquer sin. compl.
  • en  Awapit
  • en  Awa sin. compl.
  • en  Awa-Cuaiquer sin. compl.
  • en  Cuaiquer sin. compl.
  • es  awapit
  • es  awa sin. compl.
  • es  awa-cuaiquer sin. compl.
  • es  coaiquer sin. compl.
  • es  kwaiker sin. compl.
  • eu  awa pit
  • eu  awa sin. compl.
  • eu  awa-cuaiquer sin. compl.
  • eu  coaiquer sin. compl.
  • eu  kwaiker sin. compl.
  • fr  awa-cuaiquer
  • fr  awa sin. compl.
  • fr  awa pit sin. compl.
  • fr  coaiquer sin. compl.
  • fr  kwaiker sin. compl.
  • fr  quaiquer sin. compl.
  • gl  awapit
  • gn  awapit
  • gn  awa sin. compl.
  • gn  awa-kuaiker sin. compl.
  • gn  koaiker sin. compl.
  • gn  kwaiker sin. compl.
  • it  awapit
  • it  awa sin. compl.
  • it  awa-cuaiquer sin. compl.
  • it  coaiquer sin. compl.
  • it  kwaiker sin. compl.
  • ja  アワピット語
  • ja  アワ語 sin. compl.
  • ja  クワイケル語 sin. compl.
  • ja  コワイケル語 sin. compl.
  • ja  アワ-コワイケル語 sin. compl.
  • nl  Awapit
  • nl  Awa sin. compl.
  • nl  Awa-Cuaiquer sin. compl.
  • nl  Coaiquer sin. compl.
  • nl  Kwaiker sin. compl.
  • pt  awapit
  • pt  awa-coaquier sin. compl.
  • pt  coaquier sin. compl.
  • ru  Ава-пит
  • ru  Ава sin. compl.
  • ru  Квайкер sin. compl.
  • ru  Коаикер sin. compl.
  • ru  Коайкер sin. compl.
  • ru  Ава-куайкер sin. compl.
  • sw  Awapit
  • sw  Awa sin. compl.
  • sw  Awa-cuaiquer sin. compl.
  • sw  Coaiquer sin. compl.
  • sw  Kwaiker sin. compl.
  • tmh  Tawapit
  • zh  阿瓦皮特
  • zh  阿瓦 sin. compl.
  • zh  瓜伊盖尔 sin. compl.
  • zh  阿瓦-瓜伊盖尔 sin. compl.

Barbacoa > Branca del nord, Amèrica > Colòmbia

Definition
Els awapit equatorians van arribar a aquest estat cap a 1920 procedents d'Altaquer, Colòmbia. Aquests awapit havien tingut sempre poc contacte amb el món occidental. Això no obstant, actualment hi ha un alt grau de bilingüisme en espanyol. En l'actualitat estan patint un fort procés d'aculturació que els podria dur a la desaparició com a grup ètnic.
  • ca  miwok de la costa
  • ca  coast miwok sin. compl.
  • de  Coast Miwok
  • de  Miwok-Costano sin. compl.
  • en  Coast Miwok
  • es  miwok de la costa
  • es  coast miwok sin. compl.
  • eu  miwok de la costa
  • eu  coast miwok sin. compl.
  • fr  miwok de la côte
  • fr  coast miwok sin. compl.
  • gl  miwok da costa
  • gl  coast miwok sin. compl.
  • it  miwok della costa
  • it  coast miwok sin. compl.
  • nl  Miwok van de kust
  • nl  Coast miwok sin. compl.
  • pt  miwok da costa
  • pt  coast miwok sin. compl.

Uti > Miwok > Oriental, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definition
Originàries de la regió central de Califòrnia, les llengües de la família uti s'agrupaven en dues branques, la miwok (o moquelumnan), al nord de Califòrnia, i la costanera, al nord-oest. Totes les llengües de la branca costanera (karkin, ramaytush, chalon, entre d'altres) es van extingir abans del 1935; s'estenien de San Francisco a Monterrey.

La branca miwok occidental s'estenia entre la Gran Vall Central i la costa de San Francisco.

La designació uti prové de l'arrel del mot propi d'aquestes llengües per al número dos. És una denominació creada pels lingüistes en constatar el parentiu de les llengües miwok i les costaneres.

El terme miwok significa 'persona' en la llengua miwok Sierra del nord.

Durant el segle XVIII, el territori miwok va ser colonitzat per invasors espanyols. A les missions la població miwok va davallar dràsticament per culpa de les epidèmies i les guerres. El descens demogràfic es va consolidar durant el segle XIX amb la febre de l'or. A l'inici del segle XX no es comptaven més de 700 miwoks.

Actualment, tota la població miwok de qualsevol de les comunitats originals viu repartida entre les reserves Jackson, Single Springs i Tuluomne Me-Wuk (Califòrnia).

Tradicionalment, el miwok de la costa es parlava entre la península Marin i Bodega Bay. Aquests dos punts geogràfics van donar nom als dos dialectes de la llengua.

Les dades demogràfiques sobre les llengües miwok són del 1994 (Hinton). En el millor dels casos, el miwok de la costa tindria un únic parlant ancià, ja que la llengua fa decennis que no es transmet a les noves generacions.
  • ca  cocama-cocamilla
  • ca  kokama-kokamilla sin. compl.
  • cod  kukama-kukamiria
  • ar  كوكامية-كوكاميوية
  • cy  Cocama-Cocamilla
  • cy  Kokama-kokamilla sin. compl.
  • de  Cocama-Cocamilla
  • de  Cocama sin. compl.
  • en  Cocama-Cocamilla
  • en  Kokama-Kokamilla sin. compl.
  • es  cocama-cocamilla
  • es  kokama-kokamilla sin. compl.
  • eu  kokama-kokamillera
  • eu  cocama-cocamilla sin. compl.
  • eu  kokama-kokamilla sin. compl.
  • fr  cocama-cocamilla
  • fr  kokama-kokamilla sin. compl.
  • gl  cocama-cocamilla
  • gl  kokama-kokamilla sin. compl.
  • gn  kokáma-kokamílla
  • gn  kokáma-kokamílla sin. compl.
  • it  cocama-cocamilla
  • it  kokama–kokamilla sin. compl.
  • ja  コカマ・コカミリャ語
  • nl  Cocama-Cocamilla
  • nl  Kokama-Kokamilla sin. compl.
  • pt  cocama-cocamilla
  • pt  kokama–kokamilla sin. compl.
  • ru  Кокама-кокамилья
  • ru  Кукама-кокамилья sin. compl.
  • sw  Cocama-cocamilla
  • sw  Kokama-kokamilla sin. compl.
  • tmh  Takukamt-takukamilt
  • zh  科卡玛-科卡米亚
  • zh  高卡玛-高卡米亚 sin. compl.

Tupí > Tupí-guaraní > Grup tupí > Cocama, Amèrica > Brasil, Amèrica > Perú

Definition
Aquesta llengua es troba en greu perill d'extinció, ja que només és utilitzada en situacions comunicatives molt restringides per unes 1.500 persones, majoritàriament gent gran. S'ha interromput el procés de transmissió lingüística intergeneracional.

Sembla que ja s'ha extingit a Colòmbia i gairebé ja no es parla al Brasil.

Es distingeixen dues varietats d'aquesta llengua, d'acord amb principis històrics i geogràfics: el cocamilla, parlat en comunitats distribuïdes a la part alta del riu Huallaga, i el cocama, parlat a les zones baixes dels rius Marañón, Samiria, Ucayali i Amazones. Només hi ha certes diferències fonològiques i lèxiques entre aquestes dues varietats, que no entorpeixen en absolut la comunicació.