chuhe
chuhe
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Q'anjob'al-chuj > Chuj, Amèrica > Guatemala
- ca chuj
- ca chuh sin. compl.
- ca chuhe sin. compl.
- ca chuje sin. compl.
- cod koti
- cy Chuj
- cy Chuh sin. compl.
- cy Chuhe sin. compl.
- cy Chuje sin. compl.
- de Chuj
- de Chuh sin. compl.
- de Chuhe sin. compl.
- de Chuje sin. compl.
- de Czuj sin. compl.
- en Chuj
- en Chuh sin. compl.
- en Chuhe sin. compl.
- en Chuje sin. compl.
- es chuj
- es chuh sin. compl.
- es chuhe sin. compl.
- es chuje sin. compl.
- es koti sin. compl.
- eu chujera
- eu chuh sin. compl.
- eu chuhe sin. compl.
- eu chuj sin. compl.
- eu chuje sin. compl.
- fr chuj
- fr chuh sin. compl.
- fr chuhe sin. compl.
- fr chuje sin. compl.
- gl chuj
- gl chuh sin. compl.
- gl chuhe sin. compl.
- gl chuje sin. compl.
- gn chuj
- gn chuh sin. compl.
- gn chuhe sin. compl.
- gn chuje sin. compl.
- it chuj
- it chuh sin. compl.
- it chuhe sin. compl.
- it chuje sin. compl.
- pt chuj
- pt chuh sin. compl.
- pt chuhe sin. compl.
- pt chuje sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Q'anjob'al-chuj > Chuj, Amèrica > Guatemala
Definition
El chuj es parla força, malgrat el bilingüisme majoritari de la comunitat, especialment entre els joves. En general la llengua es transmet als infants, tot i que a Nentón hi ha un cert percentatge d'escolars monolingües en espanyol. Algunes fonts distingeixen dues varietats de chuj, el de San Mateo Ixtatán i el de San Sebastián Coatán.
A Mèxic hi ha població chuj, procedent de Guatemala, com a mínim des del segle XIX. A la dècada de 1980 es va produir una forta emigració chuj cap al país veí a causa de la violència derivada de la guerra civil.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
A Mèxic hi ha població chuj, procedent de Guatemala, com a mínim des del segle XIX. A la dècada de 1980 es va produir una forta emigració chuj cap al país veí a causa de la violència derivada de la guerra civil.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
chuj
chuj
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Q'anjob'al-chuj > Chuj, Amèrica > Guatemala
- ca chuj
- ca chuh sin. compl.
- ca chuhe sin. compl.
- ca chuje sin. compl.
- cod koti
- cy Chuj
- cy Chuh sin. compl.
- cy Chuhe sin. compl.
- cy Chuje sin. compl.
- de Chuj
- de Chuh sin. compl.
- de Chuhe sin. compl.
- de Chuje sin. compl.
- de Czuj sin. compl.
- en Chuj
- en Chuh sin. compl.
- en Chuhe sin. compl.
- en Chuje sin. compl.
- es chuj
- es chuh sin. compl.
- es chuhe sin. compl.
- es chuje sin. compl.
- es koti sin. compl.
- eu chujera
- eu chuh sin. compl.
- eu chuhe sin. compl.
- eu chuj sin. compl.
- eu chuje sin. compl.
- fr chuj
- fr chuh sin. compl.
- fr chuhe sin. compl.
- fr chuje sin. compl.
- gl chuj
- gl chuh sin. compl.
- gl chuhe sin. compl.
- gl chuje sin. compl.
- gn chuj
- gn chuh sin. compl.
- gn chuhe sin. compl.
- gn chuje sin. compl.
- it chuj
- it chuh sin. compl.
- it chuhe sin. compl.
- it chuje sin. compl.
- pt chuj
- pt chuh sin. compl.
- pt chuhe sin. compl.
- pt chuje sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Q'anjob'al-chuj > Chuj, Amèrica > Guatemala
Definition
El chuj es parla força, malgrat el bilingüisme majoritari de la comunitat, especialment entre els joves. En general la llengua es transmet als infants, tot i que a Nentón hi ha un cert percentatge d'escolars monolingües en espanyol. Algunes fonts distingeixen dues varietats de chuj, el de San Mateo Ixtatán i el de San Sebastián Coatán.
A Mèxic hi ha població chuj, procedent de Guatemala, com a mínim des del segle XIX. A la dècada de 1980 es va produir una forta emigració chuj cap al país veí a causa de la violència derivada de la guerra civil.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
A Mèxic hi ha població chuj, procedent de Guatemala, com a mínim des del segle XIX. A la dècada de 1980 es va produir una forta emigració chuj cap al país veí a causa de la violència derivada de la guerra civil.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
chuje
chuje
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Q'anjob'al-chuj > Chuj, Amèrica > Guatemala
- ca chuj
- ca chuh sin. compl.
- ca chuhe sin. compl.
- ca chuje sin. compl.
- cod koti
- cy Chuj
- cy Chuh sin. compl.
- cy Chuhe sin. compl.
- cy Chuje sin. compl.
- de Chuj
- de Chuh sin. compl.
- de Chuhe sin. compl.
- de Chuje sin. compl.
- de Czuj sin. compl.
- en Chuj
- en Chuh sin. compl.
- en Chuhe sin. compl.
- en Chuje sin. compl.
- es chuj
- es chuh sin. compl.
- es chuhe sin. compl.
- es chuje sin. compl.
- es koti sin. compl.
- eu chujera
- eu chuh sin. compl.
- eu chuhe sin. compl.
- eu chuj sin. compl.
- eu chuje sin. compl.
- fr chuj
- fr chuh sin. compl.
- fr chuhe sin. compl.
- fr chuje sin. compl.
- gl chuj
- gl chuh sin. compl.
- gl chuhe sin. compl.
- gl chuje sin. compl.
- gn chuj
- gn chuh sin. compl.
- gn chuhe sin. compl.
- gn chuje sin. compl.
- it chuj
- it chuh sin. compl.
- it chuhe sin. compl.
- it chuje sin. compl.
- pt chuj
- pt chuh sin. compl.
- pt chuhe sin. compl.
- pt chuje sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Q'anjob'al-chuj > Chuj, Amèrica > Guatemala
Definition
El chuj es parla força, malgrat el bilingüisme majoritari de la comunitat, especialment entre els joves. En general la llengua es transmet als infants, tot i que a Nentón hi ha un cert percentatge d'escolars monolingües en espanyol. Algunes fonts distingeixen dues varietats de chuj, el de San Mateo Ixtatán i el de San Sebastián Coatán.
A Mèxic hi ha població chuj, procedent de Guatemala, com a mínim des del segle XIX. A la dècada de 1980 es va produir una forta emigració chuj cap al país veí a causa de la violència derivada de la guerra civil.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
A Mèxic hi ha població chuj, procedent de Guatemala, com a mínim des del segle XIX. A la dècada de 1980 es va produir una forta emigració chuj cap al país veí a causa de la violència derivada de la guerra civil.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
chukchansi
chukchansi
Yokuts > De la vall, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca yokuts de la serra del nord
- ca chukchansi sin. compl.
- de Northern Hill Yokuts
- en Northern Mountains Yokuts
- en Chukchansi sin. compl.
- en Northern Foothill Yokuts sin. compl.
- en Northern foothill yokuts sin. compl.
- en Northern Hill Yokuts sin. compl.
- en Northern Hill Yokuts sin. compl.
- es yokuts de la sierra del norte
- es chukchansi sin. compl.
- es northern foothill yokuts sin. compl.
- es northern hill yokuts sin. compl.
- eu yokuts de la sierra del norte
- eu chukchansi sin. compl.
- eu northern foothill yokuts sin. compl.
- eu northern hill yokuts sin. compl.
- fr yokuts des montagnes du Nord
- fr northern hill Yokuts sin. compl.
- gl yokuts da sierra do norte
- gl chukchansi sin. compl.
- gl northern foothill yokuts sin. compl.
- gl northern hill yokuts sin. compl.
- it yokuts della sierra dil nord
- it chukchansi sin. compl.
- it northern foothill yokuts sin. compl.
- it northern hill yokuts sin. compl.
- nl Yokuts van het noordelijke sierra
- nl Northern hill Yokuts sin. compl.
- pt yokuts da serra do norte
- pt chukchansi sin. compl.
- pt northern foothill yokuts sin. compl.
- pt northern hill yokuts sin. compl.
Yokuts > De la vall, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definition
La majoria de llengües de la família yokuts (també anomenada mariposa) es van extingir durant el segle XX o abans. Per aquest motiu, en tenim molt poca informació i es fa molt difícil establir la classificació interna de la família. Sembla que constava d'unes quaranta varietats, però no sabem quines podrien considerar-se llengües independents i quines, varietats dialectals d'una mateixa llengua. La gramàtica de les diverses varietats s'assembla força; les principals diferències són lèxiques.
Actualment resten només uns quants parlants ancians de tres llengües yokuts: el yokuts de la vall del sud (dialectes yawelmani i tachi), el yokuts de la serra del nord (dialecte chukchansi) i el yokuts del peu de la serra (dialecte choinimni). En total no arriben a cinquanta parlants.
És molt probable que els yokuts arribessin a Califòrnia des del nord i anessin desplaçant cap avall de les valls de San Joaquín alguns pobles utoasteques. Era una comunitat que mantenia moltes relacions internes, per la qual cosa es creu que tots els individus parlaven diverses varietats dialectals.
El descens demogràfic dels pobles yokuts es va precipitar a partir del segle XIX per culpa d'epidèmies, dels efectes de l'aculturació i de la febre de l'or. Els primers contactes amb els colonitzadors espanyols s'havien produït al darrer terç del segle XVIII, però van ser escassos a causa de la inaccessibilitat del territori fins a les invasions genocides de mexicans a partir del 1820. El 1842 va esclatar la febre de l'or a la regió californiana i els indígenes van ser expulsats de les seves terres.
El terme yokuts significa 'persona'.
A més del chukchansi, hi ha una altra varietat del yokuts de la serra del nord que ha arribat al segle XXI, tot i que sembla que ara ja no té parlants. És el dumna.
El chukchansi viu els darrers estadis del procés d'extinció, ja que fa diverses generacions que no es transmet als infants. Tots els parlants són ancians. No obstant això, en els darrers anys s'han iniciat esforços de revitalització i s'ha elaborat un diccionari de la llengua.
Actualment resten només uns quants parlants ancians de tres llengües yokuts: el yokuts de la vall del sud (dialectes yawelmani i tachi), el yokuts de la serra del nord (dialecte chukchansi) i el yokuts del peu de la serra (dialecte choinimni). En total no arriben a cinquanta parlants.
És molt probable que els yokuts arribessin a Califòrnia des del nord i anessin desplaçant cap avall de les valls de San Joaquín alguns pobles utoasteques. Era una comunitat que mantenia moltes relacions internes, per la qual cosa es creu que tots els individus parlaven diverses varietats dialectals.
El descens demogràfic dels pobles yokuts es va precipitar a partir del segle XIX per culpa d'epidèmies, dels efectes de l'aculturació i de la febre de l'or. Els primers contactes amb els colonitzadors espanyols s'havien produït al darrer terç del segle XVIII, però van ser escassos a causa de la inaccessibilitat del territori fins a les invasions genocides de mexicans a partir del 1820. El 1842 va esclatar la febre de l'or a la regió californiana i els indígenes van ser expulsats de les seves terres.
El terme yokuts significa 'persona'.
A més del chukchansi, hi ha una altra varietat del yokuts de la serra del nord que ha arribat al segle XXI, tot i que sembla que ara ja no té parlants. És el dumna.
El chukchansi viu els darrers estadis del procés d'extinció, ja que fa diverses generacions que no es transmet als infants. Tots els parlants són ancians. No obstant això, en els darrers anys s'han iniciat esforços de revitalització i s'ha elaborat un diccionari de la llengua.
chulupí
chulupí
Aïllada, Amèrica > Argentina
- ca vilela
- ca atalalà sin. compl.
- ca chulupí sin. compl.
- ca chunupí sin. compl.
- ca uakambalelté sin. compl.
- cod waqha-umbabelte (Tawakhat-tumbabiltit)
- ar بيليلية
- cy Vilela
- cy Atalalá sin. compl.
- cy Chulupí sin. compl.
- cy Chunupí sin. compl.
- cy Uakambalelté sin. compl.
- de Vilela
- de Chulupí sin. compl.
- de Chunupí sin. compl.
- en Vilela
- en Atalalá sin. compl.
- en Chulupí sin. compl.
- en Chunupí sin. compl.
- en Uakambabelté sin. compl.
- es vilela
- es atalalá sin. compl.
- es chulupí sin. compl.
- es chunupí sin. compl.
- es uakambalelté sin. compl.
- eu vilelera
- eu atalalà sin. compl.
- eu chulupí sin. compl.
- eu chunupí sin. compl.
- eu uakambalelté sin. compl.
- fr vilela
- fr atalalá sin. compl.
- fr chulupie sin. compl.
- fr chunupí sin. compl.
- fr uakambalelté sin. compl.
- gl vilela
- gl atalalá sin. compl.
- gl chulupí sin. compl.
- gl chunupí sin. compl.
- gl uakambalelté sin. compl.
- gn vilela
- gn atalala sin. compl.
- gn chulupi sin. compl.
- gn chunupi sin. compl.
- gn uakambalelte sin. compl.
- it vilela
- it atalalà sin. compl.
- it chulupí sin. compl.
- it chunupí sin. compl.
- it uakambalelté sin. compl.
- ja ビレラ語
- ja チュヌピ語 sin. compl.
- ja チュルピ語、 sin. compl.
- ja アタララ語、 sin. compl.
- ja ワカンバレルテ語、 sin. compl.
- nl Vilela
- nl Atalalà sin. compl.
- nl Chulupí sin. compl.
- nl Chunupí sin. compl.
- nl Uakambalelté sin. compl.
- pt vilela
- pt atalalá sin. compl.
- pt chulupí sin. compl.
- pt chunupí sin. compl.
- pt uakambalelté sin. compl.
- ru Вилела
- ru Чулупи sin. compl.
- ru Чунупи sin. compl.
- ru Аталала sin. compl.
- ru Уакамбабельте sin. compl.
- sw Vilela
- sw Atalalá sin. compl.
- sw Chulupí sin. compl.
- sw Chunupí sin. compl.
- sw Uakambalelté sin. compl.
- tmh Tabililat
- zh 威莱拉
- zh 楚鲁皮 sin. compl.
- zh 楚诺皮 sin. compl.
- zh 阿塔拉兰 sin. compl.
- zh 乌阿卡姆巴贝台 sin. compl.
Aïllada, Amèrica > Argentina
Definition
Alguns autors consideren que el vilela i el lule (llengua extingida) formen una petita família lingüística, anomenada lule-vilela o lule-tonocoté.
El terme chunupí/chulupí és ambigu, ja que també es fa servir per a referir-se al nivaclé, una llengua de la família mataco/mataguai.
És difícil establir el nombre de membres del grup ètnic vilela, ja que aquesta comunitat viu en contacte permanent amb la comunitat toba i aparentment ha estat assimilada.
El terme chunupí/chulupí és ambigu, ja que també es fa servir per a referir-se al nivaclé, una llengua de la família mataco/mataguai.
És difícil establir el nombre de membres del grup ètnic vilela, ja que aquesta comunitat viu en contacte permanent amb la comunitat toba i aparentment ha estat assimilada.
chumano
chumano
Mosetén, Amèrica > Bolívia
- ca chimane
- ca chumano sin. compl.
- ca tsiname sin. compl.
- ar تشيمانية
- cy Chimane
- cy Chumano sin. compl.
- cy Tsiname sin. compl.
- de Chimane
- de Chiman sin. compl.
- de Chumano sin. compl.
- de Tsiname sin. compl.
- en Tsimané
- en Chinamé sin. compl.
- en Chumano sin. compl.
- es chimane
- es chumano sin. compl.
- es tsiname sin. compl.
- eu chimanera
- eu chumano sin. compl.
- eu tsiname sin. compl.
- fr chimane
- fr chumano sin. compl.
- fr tsiname sin. compl.
- gl chimane
- gl chumano sin. compl.
- gl tsiname sin. compl.
- gn chimane
- gn chumano sin. compl.
- gn tsiname sin. compl.
- it chimane
- it chumano sin. compl.
- it tsiname sin. compl.
- ja チマネ語
- ja チュマノ語 sin. compl.
- nl Chimane
- nl Chumano sin. compl.
- nl Tsiname sin. compl.
- pt chimane
- pt chumano sin. compl.
- pt tsiname sin. compl.
- ru Цимане
- ru Чимане sin. compl.
- ru Чимано sin. compl.
- ru Чумано sin. compl.
- sw Chimane
- sw Chumano sin. compl.
- sw Tsiname sin. compl.
- tmh Tacimant
- zh 奇马内
- zh 奇纳美 sin. compl.
- zh 楚玛诺 sin. compl.
Mosetén, Amèrica > Bolívia
Definition
El chimane i el mosetén formen la família lingüística mosetén. Hi ha autors que les consideren varietats d'una mateixa llengua, ja que la intercomprensió és molt alta. D'altres consideren que hi ha prou diferències lèxiques i gramaticals per considerar-les llengües diferents.
Fins ara els missioners no han aconseguit substituir el sistema religiós dels chimane, que tenen la seva pròpia cosmologia i una rica mitologia.
Fins ara els missioners no han aconseguit substituir el sistema religiós dels chimane, que tenen la seva pròpia cosmologia i una rica mitologia.
chuncho
chuncho
Tacana > Chama, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Perú
- ca esse ejja
- ca chama (despectiu) sin. compl.
- ca chuncho sin. compl.
- ca echoja sin. compl.
- ca ese eja sin. compl.
- ca guacanahua sin. compl.
- ca guarayo sin. compl.
- ca huarayo sin. compl.
- ca tiatinagua sin. compl.
- cod ese'ejja (isi'ijja)
- ar إيسي إيخا
- cy Esse Ejja
- cy Chama (enw difrïol) sin. compl.
- cy Chuncho sin. compl.
- cy Echoja sin. compl.
- cy Ese eja sin. compl.
- cy Guacanahua sin. compl.
- cy Guarayo sin. compl.
- cy Huarayo sin. compl.
- cy Tiatinagua sin. compl.
- de Ese'ejja
- de Chama (abwertend) sin. compl.
- de Ese Eja sin. compl.
- de Guarayo sin. compl.
- de Tambopata-Huarayo sin. compl.
- de Tiatinaguae sin. compl.
- en Ese Ejja
- en Chama (derogatory) sin. compl.
- en Chuncho sin. compl.
- en Echoja sin. compl.
- en Ese Eja sin. compl.
- en Guacanawa sin. compl.
- en Guaraní sin. compl.
- en Huarayo sin. compl.
- en Tiatinagua sin. compl.
- es ese ejja
- es chama (despectivo) sin. compl.
- es chuncho sin. compl.
- es echoja sin. compl.
- es ese eja sin. compl.
- es guacanahua sin. compl.
- es guacanawa sin. compl.
- es guarayo sin. compl.
- es huarayo sin. compl.
- es tiatinagua sin. compl.
- eu ese'ejjera
- eu chama (mespretxuzkoa) sin. compl.
- eu chuncho sin. compl.
- eu echoja sin. compl.
- eu ese eja sin. compl.
- eu guacanahua sin. compl.
- eu guarayo sin. compl.
- eu huarayo sin. compl.
- eu tiatinagua sin. compl.
- fr ese ejja
- fr chama (péjoratif) sin. compl.
- fr chuncho sin. compl.
- fr echoja sin. compl.
- fr ese eja sin. compl.
- fr ese exa sin. compl.
- fr guacanahua sin. compl.
- fr guarayo sin. compl.
- fr huarayo sin. compl.
- fr tiatinagua sin. compl.
- gl esse ejja
- gl chama (despectivo) sin. compl.
- gl chuncho sin. compl.
- gl echoja sin. compl.
- gl ese eja sin. compl.
- gl guacanahua sin. compl.
- gl guarayo sin. compl.
- gl huarayo sin. compl.
- gl tiatinagua sin. compl.
- gn ese ejja
- gn chama (ñembohorýramo) sin. compl.
- gn chuncho sin. compl.
- gn echoja sin. compl.
- gn ese eja sin. compl.
- gn guakanahua sin. compl.
- gn guakanawa sin. compl.
- gn guarayo sin. compl.
- gn huarayo sin. compl.
- gn tiatinagua sin. compl.
- it esse ejja
- it chama (spregiativo) sin. compl.
- it chuncho sin. compl.
- it echoja sin. compl.
- it ese eja sin. compl.
- it guacanahua sin. compl.
- it guarayo sin. compl.
- it huarayo sin. compl.
- it tiatinagua sin. compl.
- ja エセエハ語
- ja チャマ語(軽蔑語)、ウラヨ語 sin. compl.
- ja ワラヨ語、ワカナワ語、エチョハ語、チュンチョ語、ティアティナワ語 sin. compl.
- nl Esse Ejja
- nl Chama (minachtend) sin. compl.
- nl Chuncho sin. compl.
- nl Echoja sin. compl.
- nl Ese Eja sin. compl.
- nl Guacanahua sin. compl.
- nl Guarayo sin. compl.
- nl Huarayo sin. compl.
- nl Tiatinagua sin. compl.
- pt esse ejja
- pt chama (depreciativo) sin. compl.
- pt chuncho sin. compl.
- pt echoja sin. compl.
- pt ese eja sin. compl.
- pt guacanahua sin. compl.
- pt guarayo sin. compl.
- pt huarayo sin. compl.
- pt tiatinagua sin. compl.
- ru Эссе-эхха
- ru Эсе эха sin. compl.
- ru Чунчо sin. compl.
- ru Эсеха sin. compl.
- ru Эчоха sin. compl.
- ru Уарайо sin. compl.
- ru Эсеэха sin. compl.
- ru Эссейя sin. compl.
- ru Гуарайо sin. compl.
- ru Гуаканава sin. compl.
- ru Тиатинагуа sin. compl.
- ru Чама (уничижительно) sin. compl.
- sw Ese ejja
- sw Chama (despectivo) sin. compl.
- sw Chuncho sin. compl.
- sw Echoja sin. compl.
- sw Ese eja sin. compl.
- sw Guacanahua sin. compl.
- sw Guacanawa sin. compl.
- sw Guarayo sin. compl.
- sw Huarayo sin. compl.
- sw Tiatinagua sin. compl.
- tmh Tassijat
- zh 埃塞埃哈
- zh 华拉尤 sin. compl.
- zh 厄楚哈 sin. compl.
- zh 楚恩楚 sin. compl.
- zh 瓜拉尼 sin. compl.
- zh 埃塞埃哈 sin. compl.
- zh 瓜卡纳瓦 sin. compl.
- zh 迪亚迪纳瓜 sin. compl.
- zh 查玛（已不用） sin. compl.
Tacana > Chama, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Perú
Definition
Esse ejja és el nom emprat per a designar l'ètnia integrada pels clans bahuajja, sonene i esse'eja. Aquesta ètnia és originària probablement del departament de Madre de Dios, al Perú, i es va dispersar a causa de les espoliacions dels europeus i de les campanyes d'explotació del cautxú dutes a terme a la zona durant el segle XIX.
Mentre que en algunes zones, com Sonene i Palma Real, tots els nens adquireixen la llengua, a Infierno depèn del fet que la mare sigui esse-ejja o no.
Mentre que en algunes zones, com Sonene i Palma Real, tots els nens adquireixen la llengua, a Infierno depèn del fet que la mare sigui esse-ejja o no.
chunupí
chunupí
Aïllada, Amèrica > Argentina
- ca vilela
- ca atalalà sin. compl.
- ca chulupí sin. compl.
- ca chunupí sin. compl.
- ca uakambalelté sin. compl.
- cod waqha-umbabelte (Tawakhat-tumbabiltit)
- ar بيليلية
- cy Vilela
- cy Atalalá sin. compl.
- cy Chulupí sin. compl.
- cy Chunupí sin. compl.
- cy Uakambalelté sin. compl.
- de Vilela
- de Chulupí sin. compl.
- de Chunupí sin. compl.
- en Vilela
- en Atalalá sin. compl.
- en Chulupí sin. compl.
- en Chunupí sin. compl.
- en Uakambabelté sin. compl.
- es vilela
- es atalalá sin. compl.
- es chulupí sin. compl.
- es chunupí sin. compl.
- es uakambalelté sin. compl.
- eu vilelera
- eu atalalà sin. compl.
- eu chulupí sin. compl.
- eu chunupí sin. compl.
- eu uakambalelté sin. compl.
- fr vilela
- fr atalalá sin. compl.
- fr chulupie sin. compl.
- fr chunupí sin. compl.
- fr uakambalelté sin. compl.
- gl vilela
- gl atalalá sin. compl.
- gl chulupí sin. compl.
- gl chunupí sin. compl.
- gl uakambalelté sin. compl.
- gn vilela
- gn atalala sin. compl.
- gn chulupi sin. compl.
- gn chunupi sin. compl.
- gn uakambalelte sin. compl.
- it vilela
- it atalalà sin. compl.
- it chulupí sin. compl.
- it chunupí sin. compl.
- it uakambalelté sin. compl.
- ja ビレラ語
- ja チュヌピ語 sin. compl.
- ja チュルピ語、 sin. compl.
- ja アタララ語、 sin. compl.
- ja ワカンバレルテ語、 sin. compl.
- nl Vilela
- nl Atalalà sin. compl.
- nl Chulupí sin. compl.
- nl Chunupí sin. compl.
- nl Uakambalelté sin. compl.
- pt vilela
- pt atalalá sin. compl.
- pt chulupí sin. compl.
- pt chunupí sin. compl.
- pt uakambalelté sin. compl.
- ru Вилела
- ru Чулупи sin. compl.
- ru Чунупи sin. compl.
- ru Аталала sin. compl.
- ru Уакамбабельте sin. compl.
- sw Vilela
- sw Atalalá sin. compl.
- sw Chulupí sin. compl.
- sw Chunupí sin. compl.
- sw Uakambalelté sin. compl.
- tmh Tabililat
- zh 威莱拉
- zh 楚鲁皮 sin. compl.
- zh 楚诺皮 sin. compl.
- zh 阿塔拉兰 sin. compl.
- zh 乌阿卡姆巴贝台 sin. compl.
Aïllada, Amèrica > Argentina
Definition
Alguns autors consideren que el vilela i el lule (llengua extingida) formen una petita família lingüística, anomenada lule-vilela o lule-tonocoté.
El terme chunupí/chulupí és ambigu, ja que també es fa servir per a referir-se al nivaclé, una llengua de la família mataco/mataguai.
És difícil establir el nombre de membres del grup ètnic vilela, ja que aquesta comunitat viu en contacte permanent amb la comunitat toba i aparentment ha estat assimilada.
El terme chunupí/chulupí és ambigu, ja que també es fa servir per a referir-se al nivaclé, una llengua de la família mataco/mataguai.
És difícil establir el nombre de membres del grup ètnic vilela, ja que aquesta comunitat viu en contacte permanent amb la comunitat toba i aparentment ha estat assimilada.
churoya
churoya
Guahibo, Amèrica > Colòmbia
- ca guayabero
- ca churoya sin. compl.
- ca cunimía sin. compl.
- ca mítua sin. compl.
- ca mítus sin. compl.
- cod jiw
- ar غوايابيرو
- cy Guayabero
- cy Churoya sin. compl.
- cy Cunimía sin. compl.
- cy Mítua sin. compl.
- cy Mítus sin. compl.
- de Guayabero
- de Churoya sin. compl.
- de Cunimía sin. compl.
- de Mítua sin. compl.
- de Mítus sin. compl.
- en Guayabero
- en Churoya sin. compl.
- en Cunimía sin. compl.
- en Mítua sin. compl.
- en Mítus sin. compl.
- es guayabero
- es churoya sin. compl.
- es cunimía sin. compl.
- es mítua sin. compl.
- es mítus sin. compl.
- eu guayaberera
- eu churoya sin. compl.
- eu cunimía sin. compl.
- eu guayabero sin. compl.
- eu mítua sin. compl.
- eu mítus sin. compl.
- fr guayabero
- fr churoya sin. compl.
- fr cunimía sin. compl.
- fr mítua sin. compl.
- fr mítus sin. compl.
- gl guayabero
- gl churoya sin. compl.
- gl cunimía sin. compl.
- gl mítua sin. compl.
- gl mítus sin. compl.
- it guayabero
- it churoya sin. compl.
- it cunimía sin. compl.
- it mítua sin. compl.
- it mítus sin. compl.
- ja グアヤベロ語
- nl Guayabero
- nl Churoya sin. compl.
- nl Cunimía sin. compl.
- nl Mítua sin. compl.
- nl Mítus sin. compl.
- pt guayabero
- pt churoya sin. compl.
- pt cunimía sin. compl.
- pt mítua sin. compl.
- pt mítus sin. compl.
- ru Гуаяберо
- ru Чуроя sin. compl.
- zh 瓜亚贝罗语
- zh 楚洛亚、库尼米亚、米图斯、米图瓦 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Guahibo, Amèrica > Colòmbia
Definition
La família guahibo està formada per cinc llengües: sikuani, cuiba, guayabero, hitnü i playero. No s'ha fet encara un estudi intern que permeti delimitar un nombre exacte de llengües o variants dialectals.
Actualment els guayabero viuen distribuïts en set resguardos o àrees indígenes, on tenen com a veïns els nukak (d'Agua Bonita i Barrancon), i els tucano, piratapuyo, desano, yurutí, siriano i cubeo (de Panuré i El Refugio).
En general, els nens i les dones grans són monolingües en guayabero. La resta de membres de la comunitat tenen algun nivell de coneixement de l'espanyol.
Actualment els guayabero viuen distribuïts en set resguardos o àrees indígenes, on tenen com a veïns els nukak (d'Agua Bonita i Barrancon), i els tucano, piratapuyo, desano, yurutí, siriano i cubeo (de Panuré i El Refugio).
En general, els nens i les dones grans són monolingües en guayabero. La resta de membres de la comunitat tenen algun nivell de coneixement de l'espanyol.
chuufi
chuufi
Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun
- ca chufie'
- ca bafangi sin. compl.
- ca bafanji sin. compl.
- ca bafanyi sin. compl.
- ca chuufi sin. compl.
- ca nchufie sin. compl.
- ca ncufie sin. compl.
- de Bafanji
- de Nchufie sin. compl.
- en Chufie'
- en Bafangi sin. compl.
- en Bafanji sin. compl.
- en Bafanyi sin. compl.
- en Chuufi sin. compl.
- en Nchufie sin. compl.
- en Ncufie sin. compl.
- es chufie'
- es bafangi sin. compl.
- es bafanji sin. compl.
- es bafanyi sin. compl.
- es chuufi sin. compl.
- es nchufie sin. compl.
- es ncufie sin. compl.
- eu chufie'
- eu bafangi sin. compl.
- eu bafanji sin. compl.
- eu bafanyi sin. compl.
- eu chuufi sin. compl.
- eu nchufie sin. compl.
- eu ncufie sin. compl.
- fr bafanji
- fr bafangi sin. compl.
- fr bafanyi sin. compl.
- fr chufie' sin. compl.
- fr nchufie sin. compl.
- gl chufie'
- gl bafangi sin. compl.
- gl bafanji sin. compl.
- gl bafanyi sin. compl.
- gl chuufi sin. compl.
- gl nchufie sin. compl.
- gl ncufie sin. compl.
- it chufie'
- it bafangi sin. compl.
- it bafanji sin. compl.
- it bafanyi sin. compl.
- it chuufi sin. compl.
- it nchufie sin. compl.
- it ncufie sin. compl.
- nl Chufie'
- nl Bafangi sin. compl.
- nl Bafanji sin. compl.
- nl Bafanyi sin. compl.
- nl Nchufie sin. compl.
- pt chufie'
- pt bafangi sin. compl.
- pt bafanji sin. compl.
- pt bafanyi sin. compl.
- pt chuufi sin. compl.
- pt nchufie sin. compl.
- pt ncufie sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo, Àfrica > Camerun
Definition
El chufie, anomenat també ncufie o bafanji, es parla a l'oest del Camerun, concretament al poble de Bafanji. Sembla que la denominació ncufie deriva dels termes fie 'poble o habitants de Bafanji', i cufie 'llengua del poble o habitants de Bafanji'.
Dins de la comunitat chufie, l'ús de la llengua està condicionat pel tipus d'activitat, el context, i els interlocutors. El chufie s'utilitza amb normalitat en la vida diària, a l'entorn familiar i es transmet als fills com a llengua principal. En la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques s'utilitza majoritàriament el pidgin anglès del Camerun (especialment en les comunicacions informals), i també l'anglès (utilizat en l'àmbit educatiu) o el francès (que també s'ensenya a l'escola però que no té un lloc predominant com l'anglès).
Aquesta llengua presenta poca variació dialectal.
Dins de la comunitat chufie, l'ús de la llengua està condicionat pel tipus d'activitat, el context, i els interlocutors. El chufie s'utilitza amb normalitat en la vida diària, a l'entorn familiar i es transmet als fills com a llengua principal. En la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques s'utilitza majoritàriament el pidgin anglès del Camerun (especialment en les comunicacions informals), i també l'anglès (utilizat en l'àmbit educatiu) o el francès (que també s'ensenya a l'escola però que no té un lloc predominant com l'anglès).
Aquesta llengua presenta poca variació dialectal.
