Diccionari nàutic

Zona d'acumulació d'aigua resultant de la variació espacial dels corrents a la mar en la qual s'acostumen a produir subduccions d'aigua.

Línia al voltant de l'oceà Antàrtic entre 50º i 60º latitud sud, on s'uneixen en la capa superficial de l'oceà les aigües fredes del sud amb aigües menys fredes i menys denses del nord, ocasionant l'enfonsament de les primeres sota les segones.

Trossos de gel flotant que es compacten quan estan subjectes a moviment de convergència, que incrementen la concentració i produeixen tensions que poden acabar en processos de deformació.

Angle entre la direcció del nord veritable i la direcció d'un dels laterals del marc de la carta.

Angle format per la direcció del nord geogràfic i la del nord d'una quadrícula.

Disminució progressiva de la separació entre meridians geogràfics quan es passa de l'equador als pols.

Diferència entre dos azimuts geodèsics de dos punts.

Diferència angular de la direcció entre el nord de la quadrícula i el nord veritable, que s'amida a oest a partir del nord veritable.

Franja o zona al llarg de la qual convergeixen les aigües superficials de l'hemisferi nord i de l'hemisferi sud.

Situació en la qual aigües de diferents orígens es reuneixen en un punt, o més comunament, al llarg d'una línia anomenada línia de convergència.