semiòtica
semiòtica
- ca semiòtica, n f
- es semiótica
- fr sémiotique
- en semiotics
Definició
Ciència que estudia els sistemes de signes.
Nota
- Els estudis semiòtics poden ocupar-se tant de la teoria general dels signes com de l'estudi d'algun sistema molt particular de comunicació. Els termes semiòtica (introduït per Charles S. Peirce) i semiologia (introduït per Saussure) foren utilitzats com a sinònims, amb el valor de teoria dels sistemes de signes, fins a la primeria de la dècada dels setanta del segle XX; el primer era utilitzat sobretot pels estudiosos americans i el segon pels europeus. Tot i amb això, els termes tendeixen a diferenciar-se clarament en l'actualitat. La semiologia, així, s'identifica amb la teoria general de la investigació sobre fenòmens de la comunicació considerada com a elaboració de missatges sobre la base de codis convencionals, mentre que la semiòtica es reserva per als sistemes de signes i els mitjans amb què es reconeixen i formalitzen.
semivocal
semivocal
- ca semivocal, n f
- es semivocal
- fr semi-voyelle
- en semivowel
Definició
En la tradició lingüística hispànica, el terme s'ha utilitzat sovint amb un valor més restrictiu.
Nota
- Des d'aquesta perspectiva, les semivocals s'oposen a les semiconsonants i s'identifiquen amb el segon membre tancat d'un diftong. Aquesta distinció, tanmateix, resulta poc pertinent, per tal com totes dues tenen les mateixes propietats acústiques i articulatòries i sols es diferencien per la posició respecte a la vocal amb què formen diftong.
semivocal
semivocal
- ca semivocal, n f
- es semivocal
- fr semi-voyelle
- en semivowel
Definició
So o fonema amb una articulació intermèdia entre vocal i consonant fricativa que correspon a una i o u asil·làbiques, és a dir, a [j] i [w].
Nota
- Acústicament presenta una estructura de formants definida i una energia deguda a la manca d'obstrucció en la cavitat bucal. Pel que fa a la constitució sil·làbica, no pot funcionar com a nucli de síl·laba. Són semivocals, per exemple, la [w] de caure o de aigua. Les semivocals pertanyen a la classe de les graduals o aproximants.
sentit
sentit
- ca sentit, n m
- es sentido
- fr sens
- en sense
Definició
Significat intensional d'una unitat lèxica.
Nota
- El sentit s'identifica amb el conjunt de trets semàntics essencials d'una unitat lèxica delimitats a partir de les relacions que estableix amb la resta d'unitats del sistema i contrasta amb la referència, o denotació extralingüística. Les expressions estrella del matí i estrella de la nit, per exemple, tenen la mateixa referència, per tal com totes dues denoten el planeta Venus, però sentits diferents, ja que defineixen l'objecte de maneres diferents. L'oposició entre sentit i referència va ser establida per Gottlob Frege.
sentit
sentit
- ca sentit, n m
- es sentido
- fr sens
- en sense
Definició
Valor precís que pren el significat abstracte d'un signe quan se situa en un context concret únic.
Nota
- Hi ha autors, però, que utilitzen el terme amb un valor més general encara, amb un valor pròxim al de significat o significació.
sentit figurat
sentit figurat
- ca sentit figurat, n m
- es sentido figurado
- fr sens figuré
- en figurative sense
Definició
Sentit metafòric d'un mot.
Nota
- S'oposa a sentit recte.
sentit propi
sentit propi
- ca sentit propi, n m
- es sentido propio
- fr sens propre
- en direct sense
Definició
Sentit originari d'un mot, en oposició a altres significats.
sentit recte
sentit recte
- ca sentit recte, n m
- es sentido recto
- fr sens littéral
- en literal sense
Definició
Sentit literal d'un mot.
Nota
- S'oposa a sentit figurat.
senyal
senyal
- ca senyal, n m
- es señal
- fr signal
- en signal
Definició
Suport físic d'un signe, com ara els sons, les grafies, els moviments de banderes, etc.
senyal demarcatiu
senyal demarcatiu
- ca senyal demarcatiu, n m
- es señal demarcativa
- fr signal démarcatif
- en demarcative signal
Definició
Element fònic, segmental o suprasegmental que, en determinades llengües, indica el començament o l'acabament d'un mot o d'un morfema.
Nota
- Per exemple, l'accent d'intensitat que recau en algunes llengües sobre la primera o la darrera síl·laba d'un mot.
