SConc
SConc
- ca sintagma concordança, n m
- ca SConc, n m abrev.
- es sintagma concordancia
- es SConc abrev.
- fr syntagme d'accord
- fr SAcc abrev.
- en agreement phrase
- en AgrP abrev.
Definició
En la teoria del règim i del lligam, sintagma que té com a nucli l'afix verbal de concordança amb el subjecte, com a complement el sintagma temps i com a especificador el sintagma nominal subjecte.
Nota
- El nucli funcional concordança atorga cas nominatiu al sintagma nominal subjecte. El sintagma concordança resulta de la descomposició del sintagma flexiu en dos sintagmes amb nuclis funcionals: el sintagma amb informació nominal, el sintagma concordança, i el sintagma amb informació de caràcter més típicament verbal, el sintagma temps.
SD
SD
- ca sintagma determinant, n m
- ca SD, n m abrev.
- es sintagma determinante
- es SD abrev.
- fr syntagme déterminant
- fr SD abrev.
- en determiner phrase
- en DP abrev.
Definició
En alguns models gramaticals recents, sintagma que conté un determinant que funciona com a nucli i un sintagma nominal que funciona com a complement.
Nota
- El sintagma l'últim graó, per exemple, és un sintagma determinant, que té com a nucli l'article definit (l') i com a complement el sintagma nominal últim graó.
segment
segment
- ca segment, n m
- es segmento
- fr segment
- en segment
Definició
Fracció de la cadena parlada o unitat discreta, especialment en el pla fonètic, fonològic i morfològic, que resulta d'un procés de divisió i esta constituïda per un conjunt de trets.
Nota
- El terme s'utilitza sobretot en fonologia generativa, en què denota una unitat discreta identificable, físicament o auditivament, i constituïda per una seqüència de trets. En aquest sentit, el terme està íntimament relacionat amb el de fonema (però sense el valor mental d'aquest) i s'oposa a les unitats fonològiques de caràcter suprasegmental, com ara l'accent o l'entonació.
segment complex
segment complex
- ca segment complex, n m
- es segmento complejo
- fr segment complexe
- en complex segment
Definició
Segment que conté dues propietats fonològiques del mateix tipus simultàniament.
Nota
- Per exemple, la vocal /u/, que és velar i labialitzada, o les consonants palatals, que poden ser interpretades com a coronals i palatals.
segment de contorn
segment de contorn
- ca segment de contorn, n m
- es segmento de contorno
- fr segment de contour
- en contour segment
Definició
Segment que presenta dues propietats fonològiques del mateix tipus successivament.
Nota
- Per exemple, les consonants africades, que tenen un moment oclusiu i un moment fricatiu.
segment de suport
segment de suport
- ca segment de suport, n m
- es segmento de apoyo
- fr segment d'appui
- en epenthetic segment
- en intrusive segment
Definició
En fonologia, vocal o consonant que és requerida per a l'articulació de determinats grups consonàntics.
Nota
- Per exemple, la vocal e de escola (del llatí SCHŎLA), o la consonant d de gendre (del llatí GĔNĔRUM, genre en la llengua antiga).
segmentació
segmentació
- ca segmentació, n f
- es segmentación
- fr segmentation
- en segmentation
Definició
En lingüística estructural, procediment que consisteix a dividir un enunciat en unitats discretes o elements constitutius, les quals es divideixen alhora en unes altres unitats discretes, i així successivament fins a arribar a la segmentació fonètica.
Nota
- Per exemple, la fragmentació d'una oració en sintagmes, dels sintagmes en mots, dels mots en morfemes o en síl·labes, i d'aquests en fonemes.
segon formant
segon formant
- ca segon formant, n m
- ca F2, n m abrev.
- es segundo formante
- es F2 abrev.
- fr deuxième formant
- fr F2 abrev.
- en first formant
- en F2 abrev.
Definició
En fonètica acústica, formant que depén directament de l'avançament de la llengua i inversament de la dimensió de la cavitat posterior al punt de constricció.
Nota
- Per aquestes característiques, la vocal /i/ té un segon formant superior al de la vocal /ɛ/.
segon terme de la comparació
segon terme de la comparació
- ca segon terme de la comparació, n m
- es segundo término de la comparación
- fr deuxième terme de la comparaison
- en second term of comparison
Definició
Constituent d'una construcció comparativa que designa allò amb què es compara un altre element i que es pren com a referència per a establir la relació d'igualtat o de desigualtat.
Nota
- El segon terme de la comparació està precedit per les conjuncions que o com o per la preposició de, amb les quals forma la coda o complement comparatiu. En les oracions Ha comprat més llibres que tu, Ha comprat tants llibres com tu i Ha comprat més llibres dels que pot llegir, el segon terme de la comparació és tu, en les dues primeres i els que pot llegir en la tercera.
segona articulació
segona articulació
- ca segona articulació, n f
- es segunda articulación
- fr deuxième articulation
- en secondary articulation
Definició
D'acord amb la hipòtesi del lingüista francés André Martinet, nivell o pla del llenguatge que consta de les unitats més petites dotades de significant però no de significat.
Nota
- Es tracta, concretament, dels fonemes, que tot i no tenir significat, contribueixen a delimitar el significat de les unitats de la primera articulació, dotades de significat i significant.
