Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentació
  • ca  sintagma concordança, n m
  • ca  SConc, n m abrev.
  • es  sintagma concordancia
  • es  SConc abrev.
  • fr  syntagme d'accord
  • fr  SAcc abrev.
  • en  agreement phrase
  • en  AgrP abrev.

Definició
En la teoria del règim i del lligam, sintagma que té com a nucli l'afix verbal de concordança amb el subjecte, com a complement el sintagma temps i com a especificador el sintagma nominal subjecte.

Nota

  • El nucli funcional concordança atorga cas nominatiu al sintagma nominal subjecte. El sintagma concordança resulta de la descomposició del sintagma flexiu en dos sintagmes amb nuclis funcionals: el sintagma amb informació nominal, el sintagma concordança, i el sintagma amb informació de caràcter més típicament verbal, el sintagma temps.
  • ca  sintagma determinant, n m
  • ca  SD, n m abrev.
  • es  sintagma determinante
  • es  SD abrev.
  • fr  syntagme déterminant
  • fr  SD abrev.
  • en  determiner phrase
  • en  DP abrev.

Definició
En alguns models gramaticals recents, sintagma que conté un determinant que funciona com a nucli i un sintagma nominal que funciona com a complement.

Nota

  • El sintagma l'últim graó, per exemple, és un sintagma determinant, que té com a nucli l'article definit (l') i com a complement el sintagma nominal últim graó.
  • ca  segment, n m
  • es  segmento
  • fr  segment
  • en  segment

Definició
Fracció de la cadena parlada o unitat discreta, especialment en el pla fonètic, fonològic i morfològic, que resulta d'un procés de divisió i esta constituïda per un conjunt de trets.

Nota

  • El terme s'utilitza sobretot en fonologia generativa, en què denota una unitat discreta identificable, físicament o auditivament, i constituïda per una seqüència de trets. En aquest sentit, el terme està íntimament relacionat amb el de fonema (però sense el valor mental d'aquest) i s'oposa a les unitats fonològiques de caràcter suprasegmental, com ara l'accent o l'entonació.
  • ca  segment complex, n m
  • es  segmento complejo
  • fr  segment complexe
  • en  complex segment

Definició
Segment que conté dues propietats fonològiques del mateix tipus simultàniament.

Nota

  • Per exemple, la vocal /u/, que és velar i labialitzada, o les consonants palatals, que poden ser interpretades com a coronals i palatals.
segment de contorn segment de contorn

  • ca  segment de contorn, n m
  • es  segmento de contorno
  • fr  segment de contour
  • en  contour segment

Definició
Segment que presenta dues propietats fonològiques del mateix tipus successivament.

Nota

  • Per exemple, les consonants africades, que tenen un moment oclusiu i un moment fricatiu.
  • ca  segment de suport, n m
  • es  segmento de apoyo
  • fr  segment d'appui
  • en  epenthetic segment
  • en  intrusive segment

Definició
En fonologia, vocal o consonant que és requerida per a l'articulació de determinats grups consonàntics.

Nota

  • Per exemple, la vocal e de escola (del llatí SCHŎLA), o la consonant d de gendre (del llatí GĔNĔRUM, genre en la llengua antiga).
  • ca  segmentació, n f
  • es  segmentación
  • fr  segmentation
  • en  segmentation

Definició
En lingüística estructural, procediment que consisteix a dividir un enunciat en unitats discretes o elements constitutius, les quals es divideixen alhora en unes altres unitats discretes, i així successivament fins a arribar a la segmentació fonètica.

Nota

  • Per exemple, la fragmentació d'una oració en sintagmes, dels sintagmes en mots, dels mots en morfemes o en síl·labes, i d'aquests en fonemes.
  • ca  segon formant, n m
  • ca  F2, n m abrev.
  • es  segundo formante
  • es  F2 abrev.
  • fr  deuxième formant
  • fr  F2 abrev.
  • en  first formant
  • en  F2 abrev.

Definició
En fonètica acústica, formant que depén directament de l'avançament de la llengua i inversament de la dimensió de la cavitat posterior al punt de constricció.

Nota

  • Per aquestes característiques, la vocal /i/ té un segon formant superior al de la vocal /ɛ/.
segon terme de la comparació segon terme de la comparació

  • ca  segon terme de la comparació, n m
  • es  segundo término de la comparación
  • fr  deuxième terme de la comparaison
  • en  second term of comparison

Definició
Constituent d'una construcció comparativa que designa allò amb què es compara un altre element i que es pren com a referència per a establir la relació d'igualtat o de desigualtat.

Nota

  • El segon terme de la comparació està precedit per les conjuncions que o com o per la preposició de, amb les quals forma la coda o complement comparatiu. En les oracions Ha comprat més llibres que tu, Ha comprat tants llibres com tu i Ha comprat més llibres dels que pot llegir, el segon terme de la comparació és tu, en les dues primeres i els que pot llegir en la tercera.
segona articulació segona articulació

  • ca  segona articulació, n f
  • es  segunda articulación
  • fr  deuxième articulation
  • en  secondary articulation

Definició
D'acord amb la hipòtesi del lingüista francés André Martinet, nivell o pla del llenguatge que consta de les unitats més petites dotades de significant però no de significat.

Nota

  • Es tracta, concretament, dels fonemes, que tot i no tenir significat, contribueixen a delimitar el significat de les unitats de la primera articulació, dotades de significat i significant.