Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentació
  • ca  segona llengua, n f
  • ca  llengua L2, n f sin. compl.
  • ca  llengua segona, n f sin. compl.
  • ca  L2, n f abrev.
  • es  lengua L2
  • es  lengua segunda
  • es  segunda lengua
  • es  L2 abrev.
  • fr  langue L2
  • fr  langue seconde
  • fr  L2 abrev.
  • en  L2 language
  • en  second language
  • en  L2 abrev.

Definició
En glotodidàctica, llengua que no és la materna d'un parlant i que generalment s'aprén a l'escola.

Nota

  • Alguns autors estableixen diferències entre segona llengua i llengua estrangera: en el primer cas es tractaria d'una llengua que conviu amb la materna en un determinat territori; en el segon, d'una llengua que no és pròpia d'aquest territori. Aquesta distinció, tanmateix, a vegades té més aviat a veure amb diferències polítiques o administratives que no amb diferències lingüístiques. S'oposa a llengua primera o llengua materna.
  • ca  selecció, n f
  • es  selección
  • fr  sélection
  • en  selection

Definició
En la teoria del règim i del lligam, relació d'exigència que un nucli estableix amb l'argument o els arguments que subcategoritza.

Nota

  • El verb menjar, per exemple, selecciona un argument subjecte amb paper temàtic agent i un argument complement directe amb paper temàtic tema.
  • ca  selecció, n f
  • es  selección
  • fr  sélection
  • en  selection

Definició
En glossemàtica, relació de dependència unilateral establida en el nivell del decurs entre dos elements, de manera que el primer pressuposa el segon, però no al revés.

Nota

  • Un article, per exemple, que selecciona un substantiu. La selecció és un tipus de determinació.
  • ca  sema, n m
  • ca  tret semàntic, n m sin. compl.
  • es  sema
  • fr  sème
  • en  seme

Definició
En semàntica estructural, unitat mínima de significació, no susceptible de realització independent, que forma part d'una estructura semàntica independent o semema.

Nota

  • Així, per exemple, el semema butaca, que té els semes [+ per a seure], [+ per a una sola persona], [+ amb respatler], [+ amb potes], es diferencia del semema cadira pel sema [+ amb braços], que no es troba en aquesta darrera.
  • ca  semantema, n m
  • es  semantema
  • fr  sémantème
  • en  semanteme

Definició
En la terminologia de Bernard Pottier, conjunt de trets distintius semàntics o semes específics, constants i denotatius d'un semema.

Nota

  • El semantema, juntament amb el classema i el virtuema, constitueixen el semema.
  • ca  semantema, n m
  • es  semantema
  • fr  sémantème
  • en  semanteme

Definició
Unitat significativa que posseeix el significat lèxic en abstracte d'un mot, sense concretar-se en cap categoria.

Nota

  • El semantema és susceptible de revestir diverses formes, com ara el semantema {VEUR} que pot realitzar-se en veure, vist, veiem, etc. S'oposa a morfema i, més concretament, a morfema gramatical. En altres terminologies també s'anomena lexema.
  • ca  semàntica, n f
  • es  semántica
  • fr  sémantique
  • en  semantics

Definició
Teoria o model d'anàlisi del significat.

Nota

  • El terme s'usa en expressions com ara semàntica estructural, semàntica generativa, semàntica de prototips, etc.
  • ca  semàntica, n f
  • es  semántica
  • fr  sémantique
  • en  semantics

Definició
Branca de la lingüística que estudia el significat de les unitats lingüístiques, siguen morfemes, mots o unitats superiors, com ara oracions o textos.

Nota

  • El terme té un valor parcialment diferent en lògica i filosofia i en lingüística. En lògica i filosofia, la semàntica s'ocupa sobretot de les relacions que les expressions lingüístiques estableixen amb el món real o possible a què es refereixen i de les condicions en què aquestes expressions poden ser considerades vertaderes o falses. En lingüística, per contra, l'èmfasi se centra en la manera com el significat s'estructura en les llengües naturals. Segons l'aspecte del significat en què se centre l'anàlisi es poden diferenciar, entre d'altres, la semàntica lèxica, la semàntica oracional, la semàntica del discurs i la semàntica referencial.
semàntica de la teoria dels jocs semàntica de la teoria dels jocs

  • ca  semàntica de la teoria dels jocs, n f
  • es  semántica de la teoría de los juegos
  • fr  sémantique de théorie des jeux
  • en  game theoretical semantics

Definició
Model d'anàlisi semàntica basat en la semàntica veritativa i la semàntica teòrica del model.

Nota

  • En els casos més simples dos jugadors (jo mateix i la natura) juguen en un model o món possible (M) en el qual tots els conceptes de l'oració (O) que s'analitza estan definits: el primer jugador, jo mateix, tracta de verificar O en M, i guanya si ho aconsegueix, mentre que el segon tracta de falsar O en M, i guanya si ho aconsegueix.
semàntica de prototips semàntica de prototips

  • ca  teoria de prototips, n f
  • ca  semàntica de prototips, n f sin. compl.
  • es  semántica de prototipos
  • es  teoría de prototipos
  • fr  sémantique des prototypes
  • fr  théorie des prototypes
  • en  prototype semantics
  • en  prototype theory

Definició
Model d'anàlisi semàntica que, a diferència del model aristotèlic clàssic (segons el qual totes les categories són discretes, tenen membres igualment representatius i es poden definir per mitjà de condicions necessàries i suficients), parteix de la idea que hi ha categories amb límits difusos, que tenen membres més representatius (o prototípics) que d'altres i que s'han de delimitar a partir de relacions de semblança i no de condicions necessàries i suficients.

Nota

  • La teoria de prototips juga un paper important en la lògica difusa i en la lingüística cognitiva. Va ser desenvolupada originàriament per la psicòloga nord-americana Eleanor Rosch en la dècada dels setanta del segle XX.