regla
regla
- ca regla, n f
- ca norma, n f sin. compl.
- es regla
- fr règle
- en rule
Definició
En gramàtica tradicional i normativa, recomanació sobre l'ús considerat apropiat i correcte d'una llengua.
Nota
- Per exemple, la regla que condemna l'ús de la preposició a per a introduir el complement directe en una oració com ara He vist a la teua germana.
regla
regla
- ca regla, n f
- es regla
- fr règle
- en rule
Definició
En gramàtica generativa i, en general, en lingüística teòrica, instrucció explícita, formal i esquemàtica del tipus de relació existent entre uns determinats elements lingüístics o unes determinades estructures.
Nota
- En aquest sentit, la regla té, doncs, un caràcter predictiu, i no prescriptiu o normatiu. Les regles poden classificar-se, segons el component de la gramàtica en el qual intervenen, en regles fonològiques, regles lèxiques o morfològiques, regles sintàctiques, etc.
regla categorial
regla categorial
- ca regla de reescriptura, n f
- ca regla categorial, n f sin. compl.
- es regla categorial
- es regla reescritura
- fr règle catégorielle
- fr règle de réécriture
- en categorial rule
- en rewrite rule
Definició
En gramàtica generativa, regla que descompon una determinada categoria en les categories que la integren.
Nota
- Són regles del tipus X → YZ, això és, X es reescriu com a Y i Z. Per exemple, la regla que analitza l'oració com l'estructura formada per un sintagma nominal, una flexió i un sintagma verbal: O → SN FLEX SV.
regla d'estructura sintagmàtica
regla d'estructura sintagmàtica
- ca regla d'estructura sintagmàtica, n f
- es regla de estructura sintagmática
- fr règle de structure syntagmatique
- en phrase structure rule
Definició
En gramàtica generativa, cadascuna de les regles sintàctiques que delimiten l'estructura oracional a partir del símbol inicial O (oració), mitjançant un procediment de reescriptura que analitza una categoria en un conjunt de categories, successivament fins a arribar als símbols terminals.
Nota
- La primera regla és la que analitza l'oració com l'estructura formada per un sintagma nominal, una flexió i un sintagma verbal: O → SN FLEX SV.
regla d'indexació
regla d'indexació
- ca regla d'indexació, n f
- es regla de indexación
- fr règle d'indexation
- en indexing rule
Definició
En gramàtica generativa, regla semàntica que, en projectar-se sobre la representació lògica d'una oració, assigna índexs d'identificació a cada sintagma nominal per a la comprovació de les condicions de lligam.
Nota
- Aquestes regles permeten, per exemple, interpretar com a correferencials els dos sintagmes nominals de l'oració [Perei digué que elli hi aniria].
regla d'inserció lèxica
regla d'inserció lèxica
- ca regla d'inserció lèxica, n f
- es regla de inserción léxica
- fr règle d'insertion lexicale
- en lexical insertion rule
Definició
En gramàtica generativa, regla sintàctica que, a partir de la informació categorial que forneixen les regles d'estructura sintagmàtica, introdueix unitats lèxiques en els diferents símbols terminals.
Nota
- Aquestes regles, per exemple, permeten introduir nen en el símbol N (nom) i el en el símbol Det (determinant). L'estructura profunda d'una oració s'obté una vegada s'han aplicat les regles d'inserció lèxica als marcadors sintagmàtics generats per mitjà de les regles de reescriptura.
regla de complement
regla de complement
- ca regla de complement, n f
- es regla de complemento
- fr règle de complément
- en complement rule
Definició
En fonologia generativa, regla de redundància que introdueix un valor fonològic redundant que és el no marcat per a cert segment.
Nota
- Per exemple, el valor [−sonor] per a les obstruents /p/ o /s/.
regla de defecte
regla de defecte
- ca regla de defecte, n f
- es regla de defecto
- fr règle de défaut
- en default rule
Definició
En fonologia generativa, regla de redundància que introdueix un valor fonològic redundant que és inherent a cada segment.
Nota
- Per exemple, el valor [+sonor] a una nasal o a una vocal.
regla de formació de mots
regla de formació de mots
- ca regla de formació de mots, n f
- es regla de formación de palabras
- fr règle de formation de mots
- en word formation rule
Definició
Regla lèxica o morfològica que explicita el mecanisme de creació de mots derivats i que conté informació sobre el tipus de lexema amb què opera, sobre els canvis morfofonològics que s'hi produeixen i sobre les propietats sintàctiques i semàntiques dels mots derivats.
regla de projecció
regla de projecció
- ca regla de projecció, n f
- es regla de proyección
- fr règle de projection
- en projection rule
Definició
En la teoria estàndard i en la teoria estàndard ampliada, regla semàntica de caràcter recursiu que determina la manera com s'interpreta una determinada estructura a partir del significat de cadascun dels constituents.
Nota
- Aquest tipus de regla projecta la interpretació dels lexemes en la interpretació dels sintagmes i, tot seguit, la interpretació d'aquests en la interpretació de l'oració. Les regles de projecció foren formulades per Jerrold J. Katz i Jerry A. Fodor.
