recategorització
recategorització
- ca recategorització, n f
- es recategorización
- fr recatégorisation
- en recategorization
Definició
Canvi produït en la categoria lèxica o semàntica d'un element lingüístic.
Nota
- Per exemple, l'adjectiu blanc es transforma en substantiu en expressions com el blanc de l'ull, o el terme vedella, amb el sema [+animat], esdevé [−animat] en Menjarem vedella al pebre negre.
recció
recció
- ca recció, n f
- ca règim, n f sin. compl.
- es rección
- es régimen
- fr gouvernement
- fr rection
- en government
Definició
En la teoria del règim i del lligam, relació de dependència sintacticoestructural que s'estableix entre el nucli d'un sintagma i el complement que selecciona.
Nota
- La recció ha rebut diferents formalitzacions; segons una de les primeres i més generals, A regeix B si A és una categoria lèxica (una X en el sentit de la teoria de la X amb barra), A comanda categorialment B i B no està protegida per una projecció màxima. Des d'aquesta perspectiva, el concepte de recció és un tipus especial de comandament. Aquest concepte juga un paper important en la teoria del cas, en la teoria del paper temàtic i en el principi de les categories buides. A vegades, es diferencia la recció pròpia, que està delimitada en termes estrictament estructurals, de la recció lèxica, en què resulta de més a més pertinent la categoria lèxica del regent.
recció
recció
- ca recció, n f
- es rección
- fr gouvernement
- fr rection
- en government
Definició
En gramàtica tradicional, relació morfosintàctica entre dos elements lingüístics en la qual un d'aquests elements, anomenat regit, depén gramaticalment de l'altre, anomenat regent.
Nota
- El terme s'ha utilitzat sobretot per a delimitar la relació de dependència establida entre un verb transitiu o una preposició i el sintagma nominal que exigeixen. També s'ha utilitzat per a referir-se a la concordança de gènere i nombre que els substantius imposen als adjectius i determinants que els modifiquen o a la selecció del mode de l'oració subordinada exercida pel verb de la principal.
receptor
receptor
- ca receptor, n m
- ca destinatari, n m sin. compl.
- ca oïdor, n m sin. compl.
- ca oient, n m sin. compl.
- es oyente
- es receptor
- fr auditeur
- fr récepteur
- en hearer
- en receiver
Definició
En la teoria de la comunicació, persona o aparell que rep el missatge produït per un emissor i transmés a través d'un canal.
Nota
- En lingüística, el terme receptor s'utilitza normalment amb un sentit més restrictiu; concretament, com la persona que percep i descodifica un missatge. En la terminologia de Roman Jakobson s'anomena destinatari.
reciprocitat
reciprocitat
- ca reciprocitat, n f
- es reciprocidad
- fr réciprocité
- en converseness
Definició
Relació d'oposició establida entre termes els significats dels quals s'impliquen mútuament.
Nota
- Per exemple, la relació que existeix entre comprar i vendre, entre marit i muller o entre metge i pacient. Aquesta relació d'oposició és evident en estructures del tipus X és marit de Y o X compra alguna cosa a Y, que impliquen les construccions recíproques Y és muller de X o Y ven alguna cosa a X.
reciprocitat
reciprocitat
- ca reciprocitat, n f
- es reciprocidad
- fr réciprocité
- en converseness
Definició
En glossemàtica, funció en la qual hi ha unitats o functius de la mateixa classe, que poden ser o bé constants o bé variables.
reconstrucció
reconstrucció
- ca reconstrucció, n f
- es reconstrucción
- fr reconstruction
- en reconstruction
Definició
Procés inductiu que permet fixar hipotèticament, a partir de fenòmens lingüístics coneguts, fets que pertanyen a estadis desconeguts de la llengua.
Nota
- És una operació freqüent en els estudis etimològics. Generalment es diferencia la reconstrucció interna de la reconstrucció comparativa.
reconstrucció comparativa
reconstrucció comparativa
- ca reconstrucció comparativa, n f
- es reconstrucción comparativa
- fr reconstruction comparative
- en comparative reconstruction
Definició
Reconstrucció basada en una comparació sistemàtica dels elements que han tingut una evolució diferent en llengües emparentades.
Nota
- S'oposa a reconstrucció interna.
reconstrucció interna
reconstrucció interna
- ca reconstrucció interna, n f
- es reconstrucción interna
- fr reconstruction interne
- en internal reconstruction
Definició
Reconstrucció que utilitza les evidències d'una única llengua i que estableix hipòtesis a partir de l'estudi de les regularitats i irregularitats estructurals que presenta.
Nota
- Aquest mètode s'ha utilitzat sobretot en llengües sense documentació escrita o en llengües que presenten relacions de parentiu poc clares, com és el cas d'algunes llengües ameríndies i africanes. S'oposa a reconstrucció comparativa.
recte
recte
- ca recte, n m
- es recto
- fr (cas) direct
- fr (cas) subjectif
- en straight (case)
- en upright (case)
Definició
En llengües amb un sistema de dos casos, cas nominatiu, per oposició al cas oblic.
Nota
- V. oblic.
