refonologització
refonologització
- ca refonologització, n f
- ca transfonologització, n f sin. compl.
- es refonologización
- es transfonologización
- fr rephonologisation
- en rephonologization
Definició
Procés diacrònic pel qual es produeix un canvi de trets distintius dins d'una oposició fonològica.
Nota
- Per exemple, l'oposició llatina entre Ō i Ŏ, basada en la quantitat vocàlica, s'ha refonologitzat en català en l'oposició entre /o/ i /ɔ/, respectivament, basada en l'obertura vocàlica.
reforçament
reforçament
- ca reforçament, n m
- es refuerzo
- fr renforcement
- en strengthening
Definició
Fenomen diacrònic pel qual s'afig un fonema a un mot per tal d'emfatitzar-ne alguna part o d'evitar la pèrdua d'algun tret fonològic.
Nota
- Alguns casos d'epèntesi, per exemple, són fenòmens de reforçament.
regent
regent
- ca regent, n m
- es regente
- fr recteur
- en governor
Definició
Element lingüístic que imposa una relació de dependència gramatical sobre un altre element, anomenat regit.
Nota
- En una oració transitiva, per exemple, el verb és el regent i el complement directe el regit. [V. recció]
règim
règim
- ca recció, n f
- ca règim, n f sin. compl.
- es rección
- es régimen
- fr gouvernement
- fr rection
- en government
Definició
En la teoria del règim i del lligam, relació de dependència sintacticoestructural que s'estableix entre el nucli d'un sintagma i el complement que selecciona.
Nota
- La recció ha rebut diferents formalitzacions; segons una de les primeres i més generals, A regeix B si A és una categoria lèxica (una X en el sentit de la teoria de la X amb barra), A comanda categorialment B i B no està protegida per una projecció màxima. Des d'aquesta perspectiva, el concepte de recció és un tipus especial de comandament. Aquest concepte juga un paper important en la teoria del cas, en la teoria del paper temàtic i en el principi de les categories buides. A vegades, es diferencia la recció pròpia, que està delimitada en termes estrictament estructurals, de la recció lèxica, en què resulta de més a més pertinent la categoria lèxica del regent.
règim
règim
- ca règim, n m
- es régimen
- fr rection
- en government
Definició
Mot o mots que, en una oració, depenen gramaticalment d'un altre.
Nota
- S'utilitza sobretot per a referir-se al complement verbal introduït per preposició o complement de règim verbal.
registre
registre
- ca registre, n m
- es registro
- fr registre
- en register
Definició
En fonètica, banda de freqüència en què se situa acústicament un element fònic.
registre
registre
- ca registre, n m
- ca nivell de llengua, n m sin. compl.
- es nivel de lengua
- es registro
- fr niveau de langue
- fr registre
- en language level
- en register
Definició
Varietat funcional d'una llengua definida d'acord amb els factors de la situació comunicativa, com el grau de formalitat, el tema del qual es parla, etc.
Nota
- D'acord amb Michael A. K. Halliday i, en general, la sistèmica, els registres es poden delimitar i classificar a partir de tres paràmetres: el camp del discurs, el mode del discurs i el tenor del discurs. Les àmplies possibilitats de concreció i de combinació d'aquests factors poden donar lloc a una gran varietat de registres, que, tanmateix, poden ser classificats en funció d'algun o de diversos factors. Així, es poden diferenciar el registre oral i l'escrit (a partir del mode), el formal i l'informal (a partir del tenor), el científic, el jurídic, etc. (a partir del camp).
registre formal
registre formal
- ca registre formal, n m
- es registro formal
- fr registre soutenu
- en formal register
Definició
Registre que es caracteritza per un ús lingüístic acurat que resulta adequat en situacions en què no predomina el relaxament ni la confiança entre els interlocutors i en què es parla de temes de certa transcendència.
Nota
- S'oposa a registre informal.
registre informal
registre informal
- ca registre informal, n m
- es registro informal
- fr registre non soutenu
- en informal register
Definició
Registre que es caracteritza per un ús lingüístic poc acurat que resulta adequat en situacions en què predomina el relaxament i la confiança entre els interlocutors i en què es parla de temes de poca transcendència.
Nota
- S'oposa a registre formal.
regit
regit
- ca regit, n m
- es regido
- fr régi
- en governed
Definició
Element lingüístic que depén gramaticalment d'un altre element, anomenat regent.
Nota
- En una oració transitiva, per exemple, el complement directe és el regit i el verb el regent. [V. recció]
