partícula discursiva
partícula discursiva
- ca partícula discursiva, n f
- es partícula discursiva
- fr particule discursive
- en discours particle
Definició
Partícula que guia la interpretació del discurs, amb la qual el parlant justifica una conclusió, expressa la seua opinió, canvia de tema o el recondueix, interpel·la l'interlocutor, tracta de mantenir el seu torn de parla, etc.
Nota
- Per exemple, per tant, a més, per cert, d'una banda… d'altra banda, ah!, veritat?, oi?
partícula modal
partícula modal
- ca partícula modal, n f
- es partícula discursiva
- fr particule modale
- en modal particle
Definició
Partícula sense contingut proposicional que expressa l'actitud del parlant i modifica la força il·locutiva de l'oració.
Nota
- Per exemple, la partícula modal omen del basc, amb què s'indica que l'asseveració realitzada pel parlant prové de fonts indirectes i no ha estat contrastada pel parlant, com en l'oració Lau urte hauetan ez omen da kanpora atera, 'Segons diuen, no ha eixit durant els últims quatre anys'. En alguns parlars valencians, s'usa la partícula paral·lela diuque formada per la gramaticalització de la seqüència diu que: Han apujat el preu de la gasolina, diuque.
partitiu
partitiu
- ca partitiu, n m
- ca fraccionari, n m sin. compl.
- es fraccionario
- es partitivo
- fr fractionnaire
- fr partitif
- en fractional
- en partitive
Definició
Numeral que indica la divisió per un nombre natural.
Nota
- Així, quart en un quart de litre.
partitiu
partitiu
- ca partitiu, n m
- es partitivo
- fr partitif
- en partitive
Definició
Cas que expressa la part d'un tot, l'absència d'entitats o de matèria o la falta d'identitat específica.
Nota
- És propi de llengües com el basc o el finés. En basc el cas partitiu es marca mitjançant el sufix -(r)ik. Comparem, per exemple, l'oració Ez du libururik erosi (no ha llibre.PART comprat 'No ha comprat cap llibre'), en què el nom liburu 'llibre' apareix en cas partitiu, amb l'oració Liburua erosi du (llibre.el comprat ha 'Ha comprat el llibre'), en què no presenta aquest cas. El partitiu s'empra en oracions negatives, com la primera de les dues anteriors, però també en oracions interrogatives (Libururik erosi du? (llibre.PART comprat ha 'Ha comprat algun llibre?'), condicionals Libururik erosi badu, esadazu (llibre.PART comprat si.ha, dit.a-mi.tu 'Si ha comprat cap/algun llibre, digues-m'ho') i en les construccions superlatives (libururik garestiena (llibre.PART car.més.el 'el llibre més car, el més car dels llibres').
passat
passat
- ca passat, n m
- ca pretèrit, n m sin. compl.
- es pasado
- es pretérito
- fr passé
- fr prétérit
- en past
- en preterite
Definició
Temps verbal que situa l'esdeveniment designat pel verb en un interval temporal anterior al de l'acte de parla.
passat
passat
- ca passat, n m
- es pretérito
- fr passé
- en past
Definició
Temps verbal del mode indicatiu que pot presentar formes simples (per exemple, cantí, cantares, cantà, cantàrem, cantàreu, cantaren) o perifràstiques, formades per l'auxiliar va i l'infinitiu del verb conjugat (per exemple, vaig cantar, vas o vares cantar, va cantar, vam o vàrem cantar, vau o vàreu cantar, van o varen cantar), que localitza la situació expressada pel verb en un interval temporal anterior i no vinculat al de l'acte de parla i que indica que aquest esdeveniment té un caràcter global, complet o acabat.
Nota
- Per exemple, el temps verbal de fou o va ser en La representació de dilluns passat fou (o va ser) un èxit. En el primer cas, es parla de passat simple, i en el segon, de passat perifràstic. Des d'una perspectiva estilística, s'ha assenyalat sovint que el passat és un temps que atorga dinamisme a la narració i que s'utilitza per a introduir els esdeveniments més importants, aquells que constitueixen el primer pla de la narració, i fa avançar el temps narratiu, enfront de l'imperfet, utilitzat més aviat per a les descripcions. En la nostra tradició també s'ha denominat pretèrit perfet, però aquesta expressió planteja el problema que usa el terme perfet amb un valor diferent del que és habitual en els estudis sobre el temps i l'aspecte verbal. [V. perfet]
passat anterior
passat anterior
- ca passat anterior, n m
- ca pretèrit anterior, n m sin. compl.
- es pasado anterior
- fr passé antérieur
- en anterior past
Definició
Temps verbal del mode indicatiu que indica que la situació expressada per l'oració es produeix en un moment immediatament anterior a un altre moment passat.
Nota
- Per exemple, el temps verbal de hagué descansat en l'oració Quan hagué descansat continuà el seu viatge. Té un ús molt restringit i se circumscriu a les subordinades temporals introduïdes per així que, una vegada (o un cop, una volta), quan, després, fins, etc. En la llengua parlada, és habitual substituir-lo pel passat simple o el perifràstic: Quan descansà continuà el seu viatge. Morfològicament, el passat anterior pot presentar dues formes diferents, la simple i la perifràstica. El passat anterior simple es forma amb el passat simple de l'auxiliar haver: hagué cantat; el passat anterior perifràstic es forma amb el passat perifràstic de l'auxiliar haver: va haver cantat.
passat hodiern
passat hodiern
- ca passat hodiern, n m
- es pretérito hodierno
- fr passé hodiern
- en hodiernal past
Definició
Passat que situa l'esdeveniment en un interval temporal inclòs en el dia en què es realitza l'acte de parla.
Nota
- El perfet, per exemple, es comporta com un passat hodiern, com es pot comprovar en oracions del tipus Aquest matí l'he vist, Avui no ha vingut a treballar, però *Ahir l'he vist.
passat perifràstic de subjuntiu
passat perifràstic de subjuntiu
- ca passat perifràstic de subjuntiu, n m
- es pasado perifrástico de subjuntivo
- fr passé périphrastique du subjonctif
- en subjunctive periphrastic past
Definició
Temps verbal del mode subjuntiu que fa referència a situacions delimitades temporalment en el passat i no vinculades al moment de l'acte de parla.
Nota
- Com el passat perifràstic d'indicatiu es forma a partir de l'auxiliar va, en aquest cas en subjuntiu, seguit de l'infinitiu del verb que es conjuga. Per exemple, el temps de vaja fer (o vagi fer) en Dubtem molt que ho vaja fer. És un temps poc usual i el seu valor pot ser expressat per altres temps de subjuntiu, com l'imperfet de subjuntiu (Dubtem molt que ho fes).
passiva perifràstica
passiva perifràstica
- ca passiva perifràstica, n f
- es pasiva perifrástica
- fr passive périphrastique
- en periphrastic passive
Definició
Oració passiva formada a partir de l'auxiliar ser i del participi d'un verb transitiu.
Nota
- Per exemple, El llibre fou presentat per l'autor.
