paretimologia
paretimologia
- ca etimologia popular, n f
- ca atracció paronímica, n f sin. compl.
- ca etimologia creuada, n f sin. compl.
- ca homonimització, n f sin. compl.
- ca paretimologia, n f sin. compl.
- es atracción paronímica
- es etimología popular
- es homonimización
- fr attraction paronymique
- fr étymologie populaire
- en folk etymology
- en paronymic attraction
Definició
Fenomen d'analogia pel qual el parlant relaciona dues formes que, sense estar emparentades genèticament, posseeixen una certa similitud formal.
Nota
- El resultat és l'alteració de la forma menys usual d'acord amb les característiques de la més emprada. És el cas de mussol 'furóncol palpebral', modificació de la solució etimològica uçol < HORDĔŎLUM per analogia amb el nom de l'ocell.
parla
parla
- ca parla, n f
- es habla
- fr parole
- en parole
Definició
En la terminologia de Ferdinand de Saussure, ús individual d'una llengua que fa un parlant en un moment determinat.
Nota
- Des d'aquesta perspectiva, la parla s'oposa a la llengua, que és una entitat abstracta interioritzada per tots els parlants d'una comunitat.
parla del cuidador
parla del cuidador
- ca maternés, n m
- ca parla del cuidador, n m sin. compl.
- es habla del cuidador
- es lenguaje de bebé
- es maternés
- fr langage bébé
- fr mamanais
- en baby talk
- en caretaker speech
- en motherese
Definició
Estil de parla amb què els adults es comuniquen habitualment amb els infants més petits, i especialment les mares amb els seus fills petits.
Nota
- Aquest estil presenta, entre altres característiques, una gramàtica simplificada, uns patrons tonals més exagerats, una hiperarticulació i un ús de mots truncats i de diminutius.
parlant
parlant
- ca parlant, n m, f
- es hablante
- fr locuteur
- fr parleur
- en speaker
Definició
Persona que coneix i pot utilitzar una llengua determinada.
Nota
- Per oposició a oient, el terme designa la persona que realitza una activitat lingüística de caràcter oral.
parlant bidialectal
parlant bidialectal
- ca parlant bidialectal, n m, f
- es hablante bidialectal
- fr locuteur bidialectal
- en bidialectal speaker
Definició
Parlant que coneix i pot utilitzar dos dialectes diferents.
parlant nadiu | parlant nadiua
parlant nadiu | parlant nadiua
- ca parlant nadiu | parlant nadiua, n m, f
- es hablante nativo | hablante nativa
- fr locuteur natif | locutrice native
- en native speaker
Definició
Persona que ha aprés en la infantesa una determinada llengua com a llengua materna o primera.
parlant-oient ideal
parlant-oient ideal
- ca parlant-oient ideal, n m, f
- es hablante-oyente ideal
- fr locuteur-auditeur idéal
- en ideal speaker-hearer
Definició
En gramàtica generativa, parlant idealitzat, i no cap persona concreta, amb un coneixement complet d'una llengua.
parlar
parlar
- ca parlar, n m
- es habla
- fr parler
- en speech
Definició
Modalitat lingüística local d'un dialecte o d'una llengua.
Nota
- Així, el parlar de Sueca, el parlar salat, etc.
parònim
parònim
- ca parònim, n m
- es parónimo
- fr paronyme
- en paronym
Definició
Mot que presenta una similitud formal, etimològica o fonètica amb un altre o uns altres mots.
Nota
- Per exemple, angost i agost.
part de l'oració
part de l'oració
- ca categoria lèxica, n f
- ca classe de mots, n f sin. compl.
- ca classe de paraules, n f sin. compl.
- ca part de l'oració, n f sin. compl.
- ca part del discurs, n f sin. compl.
- es categoría léxica
- es clase de palabras
- es parte de del discurso
- es parte de la oración
- fr catégorie lexicale
- fr classe de mots
- fr partie du discours
- en lexical category
- en part of speech
- en word-class
Definició
Categoria integrada pels mots que comparteixen una sèrie de propietats morfològiques, semàntiques i sintàctiques.
Nota
- Les gramàtiques tradicionals diferencien, generalment, vuit categories: el nom, el pronom, l'adjectiu, el verb, l'adverbi, la preposició, la conjunció i la interjecció. En les propostes lingüístiques més recents, es tendeix a establir més categories (els determinants o els quantificadors, per exemple), tot i que a vegades hi ha també propostes d'agrupació (la inclusió dels adverbis en la classe de les preposicions, per exemple). Les expressions part de l'oració, part del discurs, classe de mots i categoria lèxica són, en general, sinònimes: les dues primeres són típiques de la gramàtica tradicional; la tercera, de l'estructuralisme, i la darrera dels corrents lingüístics més actuals. Tot i amb això, a vegades s'han tractat d'establir diferències entre els termes anteriors i s'ha considerat, per exemple, que les parts del discurs s'identifiquen amb les categories lèxiques i les parts de l'oració amb les categories sintagmàtiques
