Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentació
  • ca  etimologia popular, n f
  • ca  atracció paronímica, n f sin. compl.
  • ca  etimologia creuada, n f sin. compl.
  • ca  homonimització, n f sin. compl.
  • ca  paretimologia, n f sin. compl.
  • es  atracción paronímica
  • es  etimología popular
  • es  homonimización
  • fr  attraction paronymique
  • fr  étymologie populaire
  • en  folk etymology
  • en  paronymic attraction

Definició
Fenomen d'analogia pel qual el parlant relaciona dues formes que, sense estar emparentades genèticament, posseeixen una certa similitud formal.

Nota

  • El resultat és l'alteració de la forma menys usual d'acord amb les característiques de la més emprada. És el cas de mussol 'furóncol palpebral', modificació de la solució etimològica uçol < HORDĔŎLUM per analogia amb el nom de l'ocell.
  • ca  parla, n f
  • es  habla
  • fr  parole
  • en  parole

Definició
En la terminologia de Ferdinand de Saussure, ús individual d'una llengua que fa un parlant en un moment determinat.

Nota

  • Des d'aquesta perspectiva, la parla s'oposa a la llengua, que és una entitat abstracta interioritzada per tots els parlants d'una comunitat.
parla del cuidador parla del cuidador

  • ca  maternés, n m
  • ca  parla del cuidador, n m sin. compl.
  • es  habla del cuidador
  • es  lenguaje de bebé
  • es  maternés
  • fr  langage bébé
  • fr  mamanais
  • en  baby talk
  • en  caretaker speech
  • en  motherese

Definició
Estil de parla amb què els adults es comuniquen habitualment amb els infants més petits, i especialment les mares amb els seus fills petits.

Nota

  • Aquest estil presenta, entre altres característiques, una gramàtica simplificada, uns patrons tonals més exagerats, una hiperarticulació i un ús de mots truncats i de diminutius.
  • ca  parlant, n m, f
  • es  hablante
  • fr  locuteur
  • fr  parleur
  • en  speaker

Definició
Persona que coneix i pot utilitzar una llengua determinada.

Nota

  • Per oposició a oient, el terme designa la persona que realitza una activitat lingüística de caràcter oral.
parlant bidialectal parlant bidialectal

  • ca  parlant bidialectal, n m, f
  • es  hablante bidialectal
  • fr  locuteur bidialectal
  • en  bidialectal speaker

Definició
Parlant que coneix i pot utilitzar dos dialectes diferents.
parlant nadiu | parlant nadiua parlant nadiu | parlant nadiua

  • ca  parlant nadiu | parlant nadiua, n m, f
  • es  hablante nativo | hablante nativa
  • fr  locuteur natif | locutrice native
  • en  native speaker

Definició
Persona que ha aprés en la infantesa una determinada llengua com a llengua materna o primera.
parlant-oient ideal parlant-oient ideal

  • ca  parlant-oient ideal, n m, f
  • es  hablante-oyente ideal
  • fr  locuteur-auditeur idéal
  • en  ideal speaker-hearer

Definició
En gramàtica generativa, parlant idealitzat, i no cap persona concreta, amb un coneixement complet d'una llengua.
  • ca  parlar, n m
  • es  habla
  • fr  parler
  • en  speech

Definició
Modalitat lingüística local d'un dialecte o d'una llengua.

Nota

  • Així, el parlar de Sueca, el parlar salat, etc.
  • ca  parònim, n m
  • es  parónimo
  • fr  paronyme
  • en  paronym

Definició
Mot que presenta una similitud formal, etimològica o fonètica amb un altre o uns altres mots.

Nota

  • Per exemple, angost i agost.
  • ca  categoria lèxica, n f
  • ca  classe de mots, n f sin. compl.
  • ca  classe de paraules, n f sin. compl.
  • ca  part de l'oració, n f sin. compl.
  • ca  part del discurs, n f sin. compl.
  • es  categoría léxica
  • es  clase de palabras
  • es  parte de del discurso
  • es  parte de la oración
  • fr  catégorie lexicale
  • fr  classe de mots
  • fr  partie du discours
  • en  lexical category
  • en  part of speech
  • en  word-class

Definició
Categoria integrada pels mots que comparteixen una sèrie de propietats morfològiques, semàntiques i sintàctiques.

Nota

  • Les gramàtiques tradicionals diferencien, generalment, vuit categories: el nom, el pronom, l'adjectiu, el verb, l'adverbi, la preposició, la conjunció i la interjecció. En les propostes lingüístiques més recents, es tendeix a establir més categories (els determinants o els quantificadors, per exemple), tot i que a vegades hi ha també propostes d'agrupació (la inclusió dels adverbis en la classe de les preposicions, per exemple). Les expressions part de l'oració, part del discurs, classe de mots i categoria lèxica són, en general, sinònimes: les dues primeres són típiques de la gramàtica tradicional; la tercera, de l'estructuralisme, i la darrera dels corrents lingüístics més actuals. Tot i amb això, a vegades s'han tractat d'establir diferències entre els termes anteriors i s'ha considerat, per exemple, que les parts del discurs s'identifiquen amb les categories lèxiques i les parts de l'oració amb les categories sintagmàtiques