oració substantiva
oració substantiva
- ca oració substantiva, n f
- ca oració subordinada substantiva, n f sin. compl.
- es oración subordinada sustantiva
- es oración sustantiva
- fr phrase substantive
- en substantive sentence
- en substantive sentence
Definició
Oració subordinada que equival funcionalment i distribucionalment a un substantiu o a un sintagma nominal.
Nota
- Són substantives les oracions completives i les oracions de relatiu substantives.
oració transitiva
oració transitiva
- ca oració transitiva, n f
- es oración transitiva
- fr phrase transitive
- en transitive sentence
Definició
Oració que conté un complement directe.
Nota
- Per exemple, Joan ha escrit una carta.
ordenació
ordenació
- ca ordenació, n f
- es ordenación
- fr ordonnance
- en ordering
Definició
En gramàtica generativa, restricció imposades a l'aplicació de regles.
ordenació de regles
ordenació de regles
- ca ordenació de regles, n f
- es ordenación de reglas
- fr ordonnance de règles
- en rule ordering
Definició
En gramàtica generativa, restricció imposada a l'aplicació de regles segons la qual algunes d'aquestes regles s'apliquen abans que unes altres en el procés de derivació.
Nota
- Aquesta ordenació pot ser extrínseca o intrínseca.
ordenació extrínseca
ordenació extrínseca
- ca ordenació extrínseca, n f
- es ordenación de reglas extrínseca
- fr ordonnance de règles extrinsèques
- en extrinsic rule ordering
Definició
Restricció imposada a l'aplicació de regles que no està motivada per les propietats formals o lògiques d'un sistema de regles sinó per fets particulars d'una llengua.
ordenació intrínseca
ordenació intrínseca
- ca ordenació intrínseca, n f
- es ordenación de reglas intrínseca
- fr ordonnance de règles intrinsèques
- en intrinsec rule ordering
Definició
Restricció imposada a l'aplicació de regles que està motivada per les propietats formals o lògiques d'un sistema de regles.
ordinal
ordinal
- ca ordinal, n m
- es ordinal
- fr ordinal
- en ordinal
Definició
Adjectiu numeral que indica la posició d'una entitat en una seqüència o una sèrie ordenada i que, per tant, pot respondre a la pregunta En quin ordre? A més dels que es basen en els nombres naturals (primer, segon, tercer, etc.), també s'assimilen als ordinals els adjectius últim i darrer.
ordre
ordre
- ca ordre, n m
- es orden
- fr ordre
- en order
Definició
Manera de disposar i d'estructurar linealment els elements lingüístics.
Nota
- Generalment es diferencia l'ordre lineal, l'ordre pròpiament dit, de l'ordre de constituents, o ordre estructural.
ordre bàsic
ordre bàsic
- ca ordre bàsic, n m
- es orden básico
- fr ordre de base
- en basic order
Definició
Ordre no marcat dels elements oracionals d'una llengua determinada.
Nota
- Segons l'ordre bàsic del subjecte (S), el verb (V) i l'objecte directe (O), es diferencien les llengües amb ordre SVO, com les romàniques; SOV, com el llatí o el basc; OSV, com algunes llengües amazòniques; OVS, com algunes llengües del carib; VSO, com el gal·lés, i VOS, com algunes llengües de l'Amèrica Central.
ordre de constituents
ordre de constituents
- ca ordre de constituents, n m
- es orden de constituyentes
- fr ordre de constituants
- en constituent order
Definició
Organització jeràrquica i lineal dels components d'una estructura sintàctica.
Nota
- Un sintagma com ara Els amics de Marta i Pere presenta un únic ordre lineal, però dos ordres de constituents possibles, que es poden representar com segueix: [[Els amics de Marta] i [Pere]] i [Els amics de [Marta i Pere]].
