Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentació
  • ca  oració interrogativa total, n f
  • ca  oració interrogativa tancada, n f sin. compl.
  • es  oración interrogativa total
  • fr  phrase interrogative totale
  • en  yes-no question

Definició
Oració interrogativa en què es formula una pregunta que recau sobre el conjunt de l'oració.

Nota

  • Aquest tipus d'oració interrogativa apareix sense cap nexe o amb la conjunció que quan és directa, com en Has vist el meu germà?, Que has vist el meu germà?; va introduïda per la conjunció si quan és indirecta, com en Em preguntà si havia vist el seu germà. Les interrogatives totals poden classificar-se en polars, confirmatòries i de contraexpectativa. S'oposa a oració interrogativa parcial.
  • ca  oració intransitiva, n f
  • es  oración intransitiva
  • fr  phrase intransitive
  • en  intransitive sentence

Definició
Oració que no conté complement directe.

Nota

  • Per exemple, Joan corre molt ràpid.
  • ca  oració irreal, n f
  • es  oración irreal
  • fr  phrase irréelle
  • en  irreal sentence

Definició
En gramàtica tradicional, oració condicional la pròtasi de la qual formula una condició que no es realitza o que no es pot realitzar.

Nota

  • Per exemple, Si fos de nit, veuríem la lluna.
  • ca  oració juxtaposada, n f
  • es  oración yuxtapuesta
  • fr  phrase juxtaposée
  • en  juxtaposed sentence

Definició
Oració que apareix unida amb una altra sense cap nexe que explicite el tipus de relació semàntica que s'hi estableix.

Nota

  • Per exemple, Estava molt cansat. Se'n va anar. En l'exemple anterior, les oracions juxtaposades mantenen un tipus de relació que pot ser expressat per mitjà de conjuncions coordinades o subordinades: Estava molt cansat i se'n va anar, Com que estava molt cansat, se'n va anar.
  • ca  oració mal formada, n f
  • ca  oració agramatical, n f sin. compl.
  • es  oración mal formada
  • fr  phrase mal formée
  • en  ill-formed sentence

Definició
En gramàtica generativa, oració que no s'adequa a la gramàtica d'una llengua.
  • ca  oració principal, n f
  • ca  clàusula principal, n f sin. compl.
  • ca  oració matriu, n f sin. compl.
  • es  cláusula principal
  • es  oración matriz
  • es  oración principal
  • fr  phrase matrice
  • fr  proposition principale
  • en  main clause
  • en  main sentence
  • en  matrix sentence

Definició
Oració que, en una oració composta, no depén de cap altra i a la qual se subordinen una o més d'una oració.

Nota

  • És el cas de Lluïsa va dir en Lluïsa va dir que no vindria. S'oposa a oració subordinada.
  • ca  construcció mitjana, n f
  • ca  oració mitjana, n f sin. compl.
  • es  construcción media
  • es  oración media
  • fr  construction moyenne
  • fr  phrase moyenne
  • en  middle construction
  • en  middle sentence

Definició
Construcció pronominal que, respecte a la no pronominal paral·lela, no conté cap argument que provoque o desencadene el procés expressat pel verb i té com a subjecte l'entitat que s'hi veu afectada.

Nota

  • Aquestes construccions porten el verb en un temps imperfectiu i solen contenir un circumstancial (de manera, de temps, instrumental). És mitjana, per exemple, la construcció Els vidres d'aquestes ulleres es netegen bé. Si el verb netejar exigeix un subjecte agent i un complement directe tema (algú neteja alguna cosa), en la construcció mitjana anterior no hi figura l'agent i el tema fa de subjecte.
  • ca  oració negativa, n f
  • es  oración negativa
  • fr  phrase négative
  • en  negative sentence

Definició
Oració declarativa que expressa la falsedat o l'incompliment d'una situació.

Nota

  • Per exemple, No plou. S'oposa a oració afirmativa.
  • ca  oració no finita, n f
  • es  oración no finita
  • fr  phrase non-finie
  • en  non-finite sentence

Definició
Oració subordinada que conté el verb en forma no finita, això és, en infinitiu, en gerundi o en participi.

Nota

  • Per exemple, escriure una novel·la en Lluís vol escriure una novel·la. S'oposa a oració finita.
  • ca  oració nominal, n f
  • es  oración nominal
  • fr  phrase nominale
  • en  nominal sentence

Definició
Oració el predicat de la qual no té verb explícit.

Nota

  • Són oracions nominals determinades oracions imperatives, interrogatives, emfàtiques i les sentències sense verb. Per exemple, Silenci!, Tu, ací?, Que lleig!, Home de molts oficis, pobre segur.