oració especificativa
oració especificativa
- ca oració de relatiu especificativa, n f
- ca oració de relatiu restrictiva, n f sin. compl.
- ca oració especificativa, n f sin. compl.
- es oración de relativo especificativa
- es oración de relativo restrictiva
- es oración especificativa
- fr phrase de relative déterminative
- fr phrase déterminative
- fr proposition relative déterminative
- en restrictive clause
- en restrictive relative clause
Definició
Oració de relatiu adjectiva que restringeix o precisa l'extensió semàntica de l'antecedent.
Nota
- Per exemple, l'oració de relatiu de Els estudiants que aprovaren l'examen no van protestar. S'oposa a oració de relatiu explicativa.
oració exclamativa
oració exclamativa
- ca oració exclamativa, n f
- es oración exclamativa
- fr phrase exclamative
- en wh-exclamative sentence
Definició
Oració amb què es pondera una propietat expressada per un element oracional o que expressa admiració, sorpresa, retret, etc., per mitjà d'una entonació característica.
Nota
- Per exemple, Quina calor que fa!, en què es pondera el grau de calor, o Mira qui ha vingut!, en què s'expressa sorpresa davant la vinguda d'algú. Aquestes oracions contrasten amb les oracions declaratives perquè presenten una entonació característica que en la llengua escrita s'indica per mitjà del signe d'exclamació (!) i perquè van encapçalades normalment per un pronom o adjectiu exclamatiu. Les oracions exclamatives es poden classificar en totals i parcials, d'una banda, i en directes i indirectes, d'una altra.
oració exclamativa directa
oració exclamativa directa
- ca oració exclamativa directa, n f
- es oración exclamativa directa
- fr phrase exclamative directe
- en direct wh-exclamative sentence
Definició
Oració exclamativa no subordinada.
Nota
- Per exemple, Que bé que ens han tractat!, Quanta gent que hi ha!
oració exclamativa indirecta
oració exclamativa indirecta
- ca oració exclamativa indirecta, n f
- es oración exclamativa indirecta
- fr phrase exclamative indirecte
- en indirect wh-exclamative sentence
Definició
Oració exclamativa que funciona com a subordinada substantiva.
Nota
- Les exclamatives indirectes poden formar part d'una oració composta declarativa (És increïble com ens han tractat de bé), imperativa (Mira quanta gent que hi ha!) o interrogativa (Has vist quanta gent que hi ha?).
oració exclamativa parcial
oració exclamativa parcial
- ca oració exclamativa parcial, n f
- es oración exclamativa parcial
- fr phrase exclamative partielle
- en partial exclamative sentence
Definició
Oració exclamativa amb què es pondera una propietat expressada per un element oracional.
Nota
- Per exemple, Que grosses que són eixes maduixes!, en què es pondera la grossària d'unes maduixes.
oració exclamativa total
oració exclamativa total
- ca oració exclamativa total, n f
- es oración exclamativa total
- fr phrase exclamative totale
- en total exclamative sentence
Definició
Oració declarativa, imperativa o interrogativa que rep una entonació exclamativa amb què s'expressa sorpresa, admiració, retret, etc.
Nota
- Per exemple, Ara plou!, Mira qui parla!
oració exhortativa
oració exhortativa
- ca oració imperativa, n f
- ca oració exhortativa, n f sin. compl.
- es oración exhortativa
- es oración imperativa
- fr phrase impérative
- en imperative sentence
Definició
Oració que expressa una ordre o una prohibició.
Nota
- Per exemple, Creixeu i multipliqueu-vos!
oració explicativa
oració explicativa
- ca oració de relatiu explicativa, n f
- ca oració de relatiu no restrictiva, n f sin. compl.
- ca oració explicativa, n f sin. compl.
- es oración de relativo explicativa
- es oración de relativo no restrictiva
- es oración explicativa
- fr phrase appositive
- fr proposition relative appositive
- fr proposition relative appositive
- en non-restrictive clause
- en non-restrictive relative clause
Definició
Oració de relatiu adjectiva que no restringeix l'extensió semàntica de l'antecedent i que té una funció sintàctica apositiva.
Nota
- Les oracions explicatives sols admeten el mode indicatiu i poden modificar o bé un sintagma nominal, com en Els estudiants, que aprovaren l'examen, no van protestar, o bé tota l'oració principal, com en No va venir ningú, cosa que em molestà moltíssim. S'oposa a oració de relatiu especificativa.
oració final
oració final
- ca oració final, n f
- es oración final
- fr proposition finale
- en purpose clause
Definició
Oració subordinada adverbial que expressa la intenció o l'objectiu respecte a la significació de l'oració principal.
Nota
- Per exemple, perquè no se m'oblide en Ho apuntaré perquè no se m'oblide. Diferents lingüistes han defensat que les finals pertanyen a les oracions interordinades. Els nexes que normalment introdueixen aquestes oracions són perquè, per tal que, a fi que, etc.
oració finita
oració finita
- ca oració finita, n f
- es oración finita
- fr phrase finie
- en finite sentence
Definició
Oració que conté un verb en forma finita, temporal o personal i que pot funcionar com a oració simple o com a oració subordinada.
Nota
- Per exemple, Lluís treballa molt, Pere diu que Lluís treballa molt. S'oposa a oració no finita.
