llenguatge
llenguatge
- ca llenguatge, n m
- es lenguaje
- fr langage
- en language
Definició
Capacitat de comunicació humana per mitjà de l'ús de signes vocals, de senyals o de símbols escrits.
Nota
- El terme també s'empra sovint per a referir-se als mitjans de comunicació animals i als sistemes de programació informàtica.
llenguatge d'especialitat
llenguatge d'especialitat
- ca llenguatge d'especialitat, n m
- ca tecnolecte, n m sin. compl.
- es lenguaje de especialidad
- es tecnolecto
- fr langue de spécialité
- fr technolecte
- en specialized language
- en specialized vocabulary
- en technical vocabulary
Definició
Subsistema lingüístic utilitzat pels especialistes d'una determinada disciplina científica o camp de coneixement.
llenguatge endofàsic
llenguatge endofàsic
- ca llenguatge endofàsic, n m
- es lenguaje endofásico
- fr langage endophasique
- en inner speech
- en internalized speech
Definició
Llenguatge que el parlant formula en la ment, per exemple, la construcció mental de les frases d'un discurs.
Nota
- S'oposa a llenguatge exofàsic.
llenguatge exofàsic
llenguatge exofàsic
- ca llenguatge exofàsic, n m
- es lenguaje exofásico
- fr langage exophasique
- en externalized speech
Definició
Llenguatge que el parlant expressa de manera vocal i audible.
Nota
- S'oposa a llenguatge endofàsic.
llenguatge infantil
llenguatge infantil
- ca llenguatge infantil, n m
- es lenguaje infantil
- fr langage infantile
- en child language
Definició
Llenguatge constituït per les primeres imatges fonicolèxiques que apareixen durant l'aprenentatge de la llengua primera, en el període del balboteig.
Nota
- Es caracteritza per la simplicitat de l'estructura, l'al·literació i la reduplicació sil·làbica.
llenguatge objecte
llenguatge objecte
- ca llenguatge objecte, n m
- es lenguaje objeto
- fr langage objet
- en object language
Definició
Qualsevol sistema de signes estudiat per mitjà d'un altre llenguatge, o metallenguatge.
Nota
- Tot i que el terme contrasta amb el de metallenguatge, cal tenir en compte que les llengües naturals poden ser llenguatge objecte i alhora contenir el seu propi metallenguatge.
llengües en contacte
llengües en contacte
- ca llengües en contacte, n f
- es lenguas en contacto
- fr langues en contact
- en languages in contact
Definició
Llengües utilitzades de manera habitual en un mateix territori.
lletra
lletra
- ca lletra, n f
- es letra
- fr lettre
- en letter
Definició
Cadascun dels signes gràfics, de nombre limitat, que representen els sons de les llengües amb escriptura alfabètica.
Nota
- Amb tot, entre lletres i sons no hi ha una correspondència exacta, ja que una lletra pot representar diversos sons o cap, i un fonema pot estar representat per diverses lletres.
llicenciament
llicenciament
- ca llicenciament, n m
- es habilitación
- fr licence
- en licensing
Definició
En la fonologia suprasegmental, condició segons la qual tot segment que es realitze superficialment ha d'aparéixer integrat en l'estructura sil·làbica.
Nota
- Altrament, és esborrat per la condició d'esborrament.
llicenciament
llicenciament
- ca llicenciament, n m
- es habilitación
- fr licence
- en licensing
Definició
En la teoria del règim i del lligam, condició que regula la relació de dependència entre els elements lingüístics i l'aparició en estructures ben formades.
Nota
- Per exemple, un sintagma nominal es llicencia en rebre cas i paper temàtic, una variable en estar lligada, un operador en lligar una variable, etc.
