dialecte constitutiu
dialecte constitutiu
- ca dialecte constitutiu, n m
- es dialecto constitutivo
- fr dialecte constitutif
- en metropolitan dialect
Definició
Dialecte nascut in situ.
Nota
- Pel que fa al català, els dialectes formats directament a partir del llatí vulgar són el català central i el nord-occidental.
dialecte decadent
dialecte decadent
- ca dialecte decadent, n m
- es dialecto decadente
- fr dialecte décadent
- en recessive dialect
Definició
Dialecte que, a causa de la defecció d'una gran part dels parlants en benefici d'una altra llengua, és molt poc parlat.
Nota
- El dialecte rossellonés n'és un exemple.
dialecte extingit
dialecte extingit
- ca dialecte extingit, n m
- es dialecto extinguido
- fr dialecte disparu
- en extinct dialect
Definició
Dialecte que s'ha deixat de parlar.
dialecte històric
dialecte històric
- ca dialecte històric, n m
- es dialecto histórico
- fr dialecte historique
- en historical dialect
Definició
Varietat lingüística parlada en un estadi concret de la història d'una llengua.
dialecte normal
dialecte normal
- ca dialecte normal, n m
- es dialecto normal
- fr dialecte normal
- en living dialect
Definició
Dialecte que, pel que fa a la vitalitat, compta amb un sistema d'ús espontani.
Nota
- La majoria dels dialectes catalans pertanyen a aquest grup.
dialecte residual
dialecte residual
- ca dialecte residual, n m
- es dialecto residual
- fr dialecte résiduel
- en dialect residue
Definició
Dialecte que només es manifesta en alguns hàbits articulatoris, i en el lèxic de certs camps semàntics.
Nota
- És propi d'àrees on s'ha imposat un altre sistema lingüístic. Els parlars xurros de filiació castellana, per exemple, presenten elements propis del primitiu aragonés.
dialecte social
dialecte social
- ca sociolecte, n m
- ca dialecte social, n m sin. compl.
- es dialecto social
- es sociolecto
- fr dialecte social
- fr sociolecte
- en social dialect
- en sociolect
Definició
Varietat característica d'un determinat grup o capa social d'una comunitat.
Nota
- Els parlants d'un sociolecte normalment comparteixen unes determinades característiques socioeconòmiques i educatives.
dialectologia
dialectologia
- ca dialectologia, n f
- ca lingüística dialectal, n f sin. compl.
- es dialectología
- es lingüística dialectal
- fr dialectologie
- fr linguistique dialectale
- en dialectology
Definició
Disciplina lingüística que estudia les varietats d'una llengua, especialment les diatòpiques o geogràfiques.
Nota
- Un dels mètodes de treball d'aquesta disciplina és la disposició cartogràfica dels materials recollits en una enquesta per a traçar-ne les isoglosses, fixar els límits entre els dialectes, etc. Aquesta metodologia rep el nom de geografia lingüística. Pel que fa a les classificacions d'aquesta disciplina, es pot distingir, des d'una perspectiva temporal, la dialectologia sincrònica de la diacrònica. Segons que la dialectologia adopte una perspectiva purament geogràfica o introduïsca variables socials, es diferencia la dialectologia pròpiament dita de la dialectologia social.
dialectologia diacrònica
dialectologia diacrònica
- ca dialectologia diacrònica, n f
- es dialectología diacrónica
- fr dialectologie diachronique
- en diachronic dialectology
Definició
Dialectologia que estudia les varietats diatòpiques d'una llengua des de la perspectiva de l'evolució històrica.
dialectologia estructural
dialectologia estructural
- ca dialectologia estructural, n f
- es dialectología estructural
- fr dialectologie structuralle
- en structural dialectology
Definició
Model d'anàlisi dialectològica que no estudia els fets lingüístics dels diferents dialectes de manera aïllada, sinó que els considera en conjunt, mostrant les concordances i divergències entre els sistemes de diversos parlars.
Nota
- El concepte de diasistema hi juga un paper important.
