diftong creixent
diftong creixent
- ca diftong creixent, n m
- ca diftong ascendent, n m sin. compl.
- es diptongo ascendente
- fr diphtongue croissante
- en rising diphthong
Definició
Diftong format per una gradual, [j] o [w], seguida d'una vocal nucli de síl·laba amb major grau d'obertura, /a, ɛ, e, ɔ, o/, com en guant.
diftong decreixent
diftong decreixent
- ca diftong decreixent, n m
- ca diftong descendent, n m sin. compl.
- es diptongo descendente
- fr diphtongue décroissante
- en falling diphthong
Definició
Diftong format per una gradual, [j] o [w], precedida d'una vocal nucli de síl·laba amb major grau d'obertura, /a, ɛ, e, ɔ, o/, com en nau.
diftong descendent
diftong descendent
- ca diftong decreixent, n m
- ca diftong descendent, n m sin. compl.
- es diptongo descendente
- fr diphtongue décroissante
- en falling diphthong
Definició
Diftong format per una gradual, [j] o [w], precedida d'una vocal nucli de síl·laba amb major grau d'obertura, /a, ɛ, e, ɔ, o/, com en nau.
diftong homogeni
diftong homogeni
- ca diftong neutre, n m
- ca diftong homogeni, n m sin. compl.
- es diptongo neutro
- fr diphtongue neutre
- en high diphthong
Definició
Diftong format per una gradual, [j] o [w], precedida o seguida d'una /i/ o una /u/ nucli de síl·laba, com en niu, [níw].
diftong neutre
diftong neutre
- ca diftong neutre, n m
- ca diftong homogeni, n m sin. compl.
- es diptongo neutro
- fr diphtongue neutre
- en high diphthong
Definició
Diftong format per una gradual, [j] o [w], precedida o seguida d'una /i/ o una /u/ nucli de síl·laba, com en niu, [níw].
diftongació
diftongació
- ca diftongació, n f
- es diptongación
- fr diphtongaison
- en diphthongization
Definició
Procés de formació d'un diftong, o bé per segmentació d'una vocal o bé per simplificació d'un grup en hiat.
Nota
- Com a exemple del primer cas, es pot citar l'evolució de la e breu llatina a [je] en contacte amb iod abans d'assimilar-se, com PROFĔCTU > *profjejtu > *profjejt > profit. Els exemples del segon cas són més abundants; per exemple, REGĪNA > reïna > reina.
difús -usa
difús -usa
- ca difús -usa, adj
- ca centrípet -a, adj sin. compl.
- es centrípeto ‑ta
- es difuso ‑sa
- fr centripète
- fr diffus ‑use
- en diffuse
Definició
En la teoria dels trets distintius intrínsecs postulada per Roman Jakobson i Morris Halle, dit del tret de sonoritat que es caracteritza, acústicament, pel fet de mostrar una concentració de l'energia en les zones extremes de l'espectre.
Nota
- Articulatòriament, són centrípets i presenten una cavitat menor davant de l'obstrucció (en les consonants) o de l'estretiment (en les vocals) que darrere. Són difuses les vocals tancades i les consonants labials i dentals. S'oposa a dens.
difusió lèxica
difusió lèxica
- ca difusió lèxica, n f
- es difusión léxica
- fr diffusion lexicale
- en lexical diffusion
Definició
En gramàtica històrica, extensió d'un canvi fònic a través del lèxic d'una llengua de manera progressiva i, per tant, sense necessitat que tots els mots l'experimenten al mateix temps.
Nota
- La difusió lèxica s'oposa a la hipòtesi de l'absència d'excepcions formulada pels neogramàtics, segons la qual els canvis fònics estan únicament sotmesos a condicionaments fonètics i no tenen excepcions.
diglòssia
diglòssia
- ca diglòssia, n f
- es diglosia
- fr diglossie
- en diglossia
Definició
Situació de distribució complementària de dues varietats lingüístiques en què una de les quals, anomenada A o alta, és usada per a funcions formals, com ara l'educació, l'administració, la religió, etc., i l'altra, anomenada B o baixa, per a funcions comunicatives informals, com la col·loquial o la familiar.
Nota
- El terme diglòssia va ser introduït per Charles A. Ferguson. Joshua Fishman va estendre aquest concepte a altres situacions, com ara l'ús jerarquitzat de dues llengües.
dígraf
dígraf
- ca dígraf, n m
- es dígrafo
- fr digramme
- en digraph
Definició
Aplec de dos grafemes que representen un únic so o fonema.
Nota
- És el cas de <rr, ss, ll, ny> i, en determinats contextos, <qu, gu>, i, en alguns dialectes i en deteminats contextos, <ix>.
