destinatari
destinatari
- ca receptor, n m
- ca destinatari, n m sin. compl.
- ca oïdor, n m sin. compl.
- ca oient, n m sin. compl.
- es oyente
- es receptor
- fr auditeur
- fr récepteur
- en hearer
- en receiver
Definició
En la teoria de la comunicació, persona o aparell que rep el missatge produït per un emissor i transmés a través d'un canal.
Nota
- En lingüística, el terme receptor s'utilitza normalment amb un sentit més restrictiu; concretament, com la persona que percep i descodifica un missatge. En la terminologia de Roman Jakobson s'anomena destinatari.
desvelarització
desvelarització
- ca desvelarització, n f
- es desvelarización
- fr devélarisation
- en develarization
Definició
Procés de pèrdua del tret velar d'una articulació, com a canvi diacrònic o bé com a realització sincrònica.
Nota
- Per exemple, la desvelarització de /l/ en una seqüència com ara mal geni.
desviació
desviació
- ca desviació, n f
- es desviación
- fr écart
- en deviation
Definició
Referida a la norma d'una llengua, ús que infringeix alguna de les regles establides, siga per error, siga per tendència generalitzada o bé amb finalitat estilística.
Det
Det
- ca determinant, n m
- ca especificador, n m sin. compl.
- ca D, n m sigla
- ca Det, n m abrev.
- es determinante
- es especificador
- es D sigla
- es Det abrev.
- fr déterminant
- fr spécificateur
- fr D sigla
- fr Det abrev.
- en determiner
- en specifier
- en D sigla
- en Det abrev.
Definició
Categoria lèxica, o element de la categoria, els membres de la qual es caracteritzen per precedir el nom, per concordar-hi en gènere i nombre i per capacitar-lo per a denotar entitats.
Nota
- Entre els determinants, es distingeix els articles (el, un), els demostratius (aquest/este, aqueix/eixe, aquell), els possessius (mon, ton, etc.), els quantificadors nominals (molt, algun, etc.) i el relatiu compost el qual (en casos com la qual persona). Hi ha autors, però, que consideren que els quantificadors formen una categoria lèxica diferent. Els determinants aporten al nom que modifiquen una especificació díctica (aquest llibre, aquella nit), individualitzadora (el en el regal), personal (mon en mon pare), quantificadora (moltes persones, algun en algun dia), etc. Des d'un punt de vista estructural, el determinant ocupa la posició d'especificador del sintagma nominal. Recentment, però, s'ha proposat que el determinant és el nucli d'un sintagma que té com a complement el sintagma nominal. L'abreviació Det és pròpia de la sintaxi. L'abreviació D s'ha usat en alguns treballs de gramàtica generativa.
determinació
determinació
- ca determinació, n f
- ca especificació, n f sin. compl.
- es determinación
- es especificación
- fr détermination
- fr spécification
- en determination
- en specification
Definició
En glossemàtica, dependència unilateral entre dos elements, de manera que el primer pressuposa el segon, però no al revés.
Nota
- La determinació rep el nom de selecció quan es produeix en el nivell sintagmàtic del decurs (per exemple, entre article i nom) i el de especificació quan es produeix en el nivell paradigmàtic del sistema (per exemple, dual pressuposa plural i singular, però ni plural ni singular pressuposen dual).
determinació
determinació
- ca determinació, n f
- es determinación
- fr détermination
- en determination
Definició
Funció lingüística pròpia dels determinants que consisteix en l'actualització d'un nom.
Nota
- Amb la determinació, el valor denotatiu del nom assoleix sentit referencial en un context donat, delimitant-lo com un membre concret de la classe a què pertany. Per exemple, un gat, el meu pare, aquesta poma.
determinant
determinant
- ca determinant, n m
- ca especificador, n m sin. compl.
- ca D, n m sigla
- ca Det, n m abrev.
- es determinante
- es especificador
- es D sigla
- es Det abrev.
- fr déterminant
- fr spécificateur
- fr D sigla
- fr Det abrev.
- en determiner
- en specifier
- en D sigla
- en Det abrev.
Definició
Categoria lèxica, o element de la categoria, els membres de la qual es caracteritzen per precedir el nom, per concordar-hi en gènere i nombre i per capacitar-lo per a denotar entitats.
Nota
- Entre els determinants, es distingeix els articles (el, un), els demostratius (aquest/este, aqueix/eixe, aquell), els possessius (mon, ton, etc.), els quantificadors nominals (molt, algun, etc.) i el relatiu compost el qual (en casos com la qual persona). Hi ha autors, però, que consideren que els quantificadors formen una categoria lèxica diferent. Els determinants aporten al nom que modifiquen una especificació díctica (aquest llibre, aquella nit), individualitzadora (el en el regal), personal (mon en mon pare), quantificadora (moltes persones, algun en algun dia), etc. Des d'un punt de vista estructural, el determinant ocupa la posició d'especificador del sintagma nominal. Recentment, però, s'ha proposat que el determinant és el nucli d'un sintagma que té com a complement el sintagma nominal. L'abreviació Det és pròpia de la sintaxi. L'abreviació D s'ha usat en alguns treballs de gramàtica generativa.
determinant definit
determinant definit
- ca determinant definit, n m
- es determinante definido
- fr déterminant défini
- en definite determiner
Definició
Determinant que individualitza l'entitat designada pel nom que modifica i que indica que és identificable pels interlocutors.
Nota
- Són determinants definits, per exemple, l'article definit (el cotxe), els possessius àtons (ma casa), els determinants demostratius (aquell edifici) i el quantificador ambdós (ambdós textos). Els sintagmes nominals amb aquests determinants es denominen sintagmes definits.
determinant demostratiu
determinant demostratiu
- ca determinant demostratiu, n m
- es determinante demostrativo
- fr déterminant démonstratif
- en demonstrative determiner
Definició
Determinant definit que té una funció díctica i identifica l'entitat designada pel nom que modifica a partir del grau de proximitat amb els interlocutors de l'acte de parla o amb el moment de l'acte de parla.
Nota
- Per exemple, aquest i aquell en Emporta't aquest llibre i deixa aquell altre en la prestatgeria, que indiquen, respectivament, proximitat i llunyania per referència als interlocutors de l'acte de parla, o aquell en Ja quasi havia oblidat aquells dies en la Universitat, que indica llunyania en el temps. En certs contextos pot tenir també una funció anafòrica i referir-se a elements apareguts en el discurs previ. Per exemple, en Vaig convidar a la festa la Marta i l'Antònia però només va assistir-hi aquesta, en què aquesta fa referència a l'Antònia. Amb un significat espacial, els determinants demostratius establien una oposició ternària en el català antic, que s'ha mantingut sobretot en valencià. En altres parlars, en canvi, l'oposició és binària. [V. dixi binària, dixi ternària]
determinant exclamatiu
determinant exclamatiu
- ca determinant exclamatiu, n m
- es determinante exclamativo
- fr déterminant exclamatif
- en exclamative determiner
Definició
Determinant que encapçala un sintagma exclamatiu.
Nota
- Per exemple, quina (Quina alegria!) o quants (Quants problemes!). Els sintagmes exclamatius poden constituir tots sols un enunciat, com en els exemples anteriors, o encapçalar una oració exclamativa, com en Quines ganes que tenia de parlar amb tu!
