composició
composició
- ca composició, n f
- es composición
- fr composition
- en compounding
Definició
Procediment de formació de mots a partir de la unió de mots, de bases cultes o de la combinació de mots i bases cultes.
Nota
- Per exemple, filferro (format pels mots fil i ferro), termòmetre (format per les bases cultes term(o) i metre) i hidroavió (format per la base culta hidr(o) i el mot avió). Entre les bases del compost s'estableixen relacions sintàctiques de coordinació i subordinació, cosa que ha dut alguns lingüistes a parlar d'una sintaxi dels mots compostos o d'una microsintaxi. Els mots compostos poden estar formats per bases de qualsevol categoria lèxica major (nom, adjectiu, verb i adverbi). Tenint en compte la categoria del mot compost resultant, es pot parlar de composició nominal (filferro), adjectival (agredolç) i verbal (capgirar). Segons les propietats morfosintàctiques dels constituents i el grau de fusió que s'hi estableix, es diferencia la composició pròpia de la impròpia. Finalment, segons el caràcter popular o culte de les bases que es combinen, es distingeix la composició culta de la composició pròpiament dita.
composició culta
composició culta
- ca composició culta, n f
- es composición culta
- fr composition savante
- en neo-classical compounding
Definició
Composició en la qual es combinen bases que provenen d'arrels preses directament d'una llengua clàssica, el grec o el llatí, com ara termòmetre o psicòleg.
Nota
- Aquests mots s'anomenen mots savis o cultismes.
composició impròpia
composició impròpia
- ca composició impròpia, n f
- es composición impropia
- fr composition impropre
- en improper composition
Definició
Composició en la qual els integrants lèxics s'escriuen separats i l'element que rep els morfemes flexius del compost no és el de la dreta, com ara paper moneda.
composició pròpia
composició pròpia
- ca composició pròpia, n f
- es composición propia
- fr composition propre
- en proper composition
Definició
Composició bàsica i prototípica d'acord amb la qual els integrants lèxics es fonen en una sola forma escrita i sols l'últim integrant admet flexió gramatical.
Nota
- Per exemple, filferro.
composicionalitat
composicionalitat
- ca composicionalitat, n f
- es composicionalidad
- fr compositionalité
- en compositionality
Definició
Propietat de les estructures lingüístiques que poden ser analitzades en unitats més petites.
Nota
- En semàntica, es considera que una construcció té un significat composicional si cada component té un significat que és funció del significat dels seus components interns i de la relació que s'estableix entre ells.
compost
compost
- ca mot compost, n m
- ca compost, n m sin. compl.
- es compuesto
- es palabra compuesta
- fr composé
- fr mot composé
- en compound
- en compound word
Definició
Mot format a partir de la unió de mots, d'elements cultes o de la combinació de mots i elements cultes.
Nota
- Per exemple, parallamps (format pels mots para i llamps), hidrocèfal (format pels elements cultes hidr(o) i ‑cèfal) i hidroavió (format per l'element culte hidr(o) i el mot avió). Tenint en compte la categoria del compost, els compostos es poden classificar en nominals (filferro), adjectivals (blaugrana) i verbals (capgirar). S'oposa a mot simple.
compost adjectival
compost adjectival
- ca compost adjectival, n m
- es compuesto adjetival
- fr composé adjectival
- en adjectival compound
Definició
Adjectiu format per composició.
Nota
- Per exemple, bocamoll, malparlat i sordmut.
compost culte
compost culte
- ca compost culte, n m
- es compuesto culto
- fr composé savant
- en neo-classical compound
Definició
Compost format per bases que provenen d'arrels preses directament del grec o el llatí, enllaçades en alguns casos per mitjà de les vocals o o i.
Nota
- Per exemple, semàfor (sense vocal d'enllaç), hidrocèfal (amb la vocal d'enllaç o) i homicida (amb la vocal d'enllaç i). Entre els compostos cultes també es poden incloure els formats per mots enllaçats per mitjà de la vocal d'enllaç o. Per exemple, fisicoquímic, occitanocatalà.
compost nominal
compost nominal
- ca compost nominal, n m
- es compuesto nominal
- fr composé nominal
- en nominal compound
Definició
Nom format per composició.
Nota
- Per exemple, parallamps, filferro i allioli.
compost sintagmàtic
compost sintagmàtic
- ca compost sintagmàtic, n m
- es compuesto sintagmático
- fr composé syntagmatique
- en syntagmatic compound
Definició
Compost format per la lexicalització d'un sintagma.
Nota
- Per exemple, maldecap, format a partir de la lexicalització del sintagma mal de cap. No tots els autors coincideixen en la delimitació dels elements lèxics que es poden caracteritzar com a compostos sintagmàtics. N'hi ha que inclouen elements, com gall d'indi o blat de moro, que tenen un significat idiosincràtic (com mostra l'existència dels geosinònims titot i dacsa o panís, respectivament) i no admeten la inserció de material lèxic entre els seus constituents (*gall petit d'indi, per exemple). Uns altres autors, tanmateix, consideren que són locucions substantives, ja que a diferència dels compostos propis tenen flexió interna (gall/galls d'indi) i el primer constituent (gall, blat) manté l'accent de mot. Així mateix, hi ha autors que consideren que són compostos sintagmàtics les construccions formades per dos noms del tipus paraula clau, vagó restaurant, ciutat jardí, encara que també es poden analitzar com a grups nominals en els quals el segon nom funciona com a adjunt del primer.
