Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  concordat, n m
  • es  concordado
  • fr  accordé
  • en  agreement target

Definició
Element que, en una relació de concordança, reprodueix els accidents gramaticals que imposa un altre element.

Nota

  • V. concordança.
  • ca  aglutinació, n f
  • ca  concreció, n f sin. compl.
  • es  aglutinación
  • es  concreción
  • fr  agglutination
  • fr  concrétion
  • en  agglutination

Definició
Procediment pel qual dos o més mots que es troben freqüentment en contacte s'ajunten per a constituir-ne un de sol.

Nota

  • Una vegada fixada la unió, els elements que formen el nou mot es tornen difícilment analitzables de manera individual. És el cas de cantar he > cantaré.
  • ca  condició, n f
  • es  condición
  • fr  condition
  • en  condition

Definició
Factor que s'ha de tenir en compte per tal d'avaluar una teoria, una classificació, una anàlisi, etc.

Nota

  • Les condicions poden ser necessàries i/o suficients. En gramàtica generativa, el terme s'ha utilitzat fonamentalment per a referir-se als requisits previs que s'han de complir perquè puga operar una regla transformacional. En aquest sentit, es parla de condició d'adjacència, d'illa nominativa, de subjacència, de ciclicitat, etc.
  • ca  condició «i en la resta», n f
  • es  condición de la especificación
  • fr  condition du cas non-marqué
  • en  elsewhere condition

Definició
En fonologia i morfologia generatives, condició d'ordenació intrínseca de les regles d'acord amb la qual quan dues regles competeixen per la mateixa descripció estructural, aleshores s'aplica l'una o l'altra, però no les dues, i la més particular té preferència sobre la més general.
  • ca  condició d'adjacència, n f
  • ca  principi d'adjacència, n m sin. compl.
  • es  condición de adyacencia
  • es  principio de adyacencia
  • fr  condition d'adjacence
  • fr  principe d'adjacence
  • en  adjacency condition
  • en  adjacency principle

Definició
En la teoria del règim i del lligam, condició que exigeix que un complement aparega al costat mateix del nucli per tal de rebre cas.

Nota

  • En anglés, per exemple, el complement directe requereix adjacència estricta amb el verb, com demostra el fet que no es puga interposar cap element entre el verb i el complement directe: John read the novel in the bed però *John read in the bed the novel. L'agramaticalitat de la segona oració, des d'aquesta perspectiva, es deu al fet que el verb no pot assignar cas al complement directe.
  • ca  condició d'àtom, n f
  • es  condición de átomo
  • fr  condition d'atome
  • en  atom condition

Definició
Condició formulada per Edwin S. Williams segons la qual l'estructura interna d'una forma no és rellevant per a una derivació posterior; de manera més específica: una restricció en l'adjunció d'un afix X a Y sols pot fer referència a trets realitzats en Y.
  • ca  condició d'esborrament, n f
  • es  condición de borrado
  • fr  condition d'effacement
  • en  stray erasure condition

Definició
En fonologia autosegmental, condició que determina l'elisió dels segments no integrats en l'estructura sil·làbica.

Nota

  • Aquesta condició, per exemple, explica l'elisió de la consonant /p/ en la seqüència camp cobert.
  • ca  condició d'illa nominativa, n f
  • es  condición de isla nominativa
  • fr  condition des îlots nominatifs
  • en  nominative island condition

Definició
En la teoria del règim i del lligam, condició que determina que el subjecte d'una oració finita es comporte com un domini opac, això és, com un domini en el qual una anàfora no pot ser lliure i un pronominal no pot estar lligat.
  • ca  condició de ciclicitat estricta, n f
  • ca  ciclicitat estricta, n f sin. compl.
  • es  ciclicidad estricta
  • es  condición de ciclicidad estricta
  • fr  condition de cyclicité stricte
  • fr  cyclicité stricte
  • en  strict cycle condition
  • en  strict cyclicity
  • en  strict cyclicity condition

Definició
En gramàtica generativa, condició segons la qual determinades regles s'apliquen a una cadena sempre que facen ús específic de la informació que es troba en aquell cicle i prové del cicle anterior o de la informació que s'assigna en aquell cicle i prové d'una regla aplicada amb anterioritat.
  • ca  condició de felicitat, n f
  • es  condición de felicidad
  • fr  condition de félicité
  • en  felicity condition

Definició
En la teoria dels actes de parla, condició que ha de complir un acte de parla per a resultar satisfactori.

Nota

  • Una oració com ara Et promet que el sol eixirà per l'oest no pot ser una promesa satisfactòria, ja que no es compleixen totes les condicions que són necessàries en aquest tipus d'acte de parla; concretament, la condició que l'emissor tinga capacitat de realitzar o controlar l'acció promesa.