component categorial
component categorial
- ca component categorial, n m
- es componente categorial
- fr composante catégorielle
- en categorial component
Definició
Subcomponent del component de base que conté el conjunt de regles sintagmàtiques, això és, les regles que desenvolupen una determinada categoria en una seqüència ordenada de categories.
component de base
component de base
- ca component de base, n m
- es componente de base
- fr composante de base
- en base component
Definició
Component sintàctic que conté els components categorial i lèxic, i que permet generar les estructures profundes de les oracions.
component fonològic
component fonològic
- ca component fonològic, n m
- ca forma fonològica, n m sin. compl.
- es componente fonológico
- fr composante phonologique
- en phonological component
Definició
Component interpretatiu que s'aplica a les estructures superficials de les oracions per tal de delimitar-ne la representació fonològica.
Nota
- En el model de la teoria del règim i del lligam rep el nom de forma fonològica.
component interpretatiu
component interpretatiu
- ca component interpretatiu, n m
- es componente interpretativo
- fr composante interprétative
- en interpretative component
Definició
Conjunt de components, integrat pel component semàntic i el fonològic, que s'apliquen a les estructures superficials de les oracions per tal de delimitar-ne la representació semàntica i fonològica.
component lèxic
component lèxic
- ca lexicó, n m
- ca component lèxic, n m sin. compl.
- es componente léxico
- es lexicón
- fr composante lexicale
- fr lexique
- en lexicon
Definició
En gramàtica generativa, component de la gramàtica que delimita la competència lèxica dels parlants nadius.
Nota
- Consta generalment d'un conjunt d'entrades lèxiques (cadascuna de les quals es defineix d'acord amb els seus trets fonològics, sintàctics i semàntics) i d'un nombre variable de regles (entre les quals cal destacar les regles de formació de mots).
component semàntic
component semàntic
- ca component semàntic, n m
- es componente semántico
- fr composante sémantique
- en semantic component
Definició
Component que conté les regles que possibiliten la interpretació semàntica de l'oració.
Nota
- En alguns models generativistes, com ara el de la semàntica generativa, aquest model no era interpretatiu sinó generatiu.
component sintàctic
component sintàctic
- ca component sintàctic, n m
- es componente sintáctico
- fr composante syntaxique
- en syntactic component
Definició
Conjunt de components integrat pel component de base i el component transformacional.
component transformacional
component transformacional
- ca component transformacional, n m
- es componente transformacional
- fr composante transformationnelle
- en transformational component
Definició
Component sintàctic que conté el conjunt de regles que s'apliquen a les estructures profundes de les oracions i formen les estructures superficials.
Nota
- Alguna d'aquestes regles són les de moviment, pronominalització, elisió, etc. Les regles transformacionals s'han vist restringides al llarg de la història de la gramàtica generativa. En el model de la teoria del règim i del lligam es postula l'existència d'una única regla, la regla de trasllat. D'altres models derivats del generativisme, com ara la gramàtica d'estructura sintagmàtica generalitzada, han eliminat totalment aquest component.
comportament fonètic
comportament fonètic
- ca comportament fonètic, n m
- es comportamiento fonético
- fr comportement phonétique
- en phonetic behavior
Definició
Manera constant o variable amb què es presenten les diverses qualitats que componen un so (el to, el timbre, la quantitat i la intensitat).
comportament verbal
comportament verbal
- ca comportament verbal, n m
- es comportamiento verbal
- fr comportement verbal
- en verbal behavior
Definició
Activitat del parlant consistent a emetre i comprendre enunciats lingüístics.
