Neoloteca

ca sargantana italiana, n f
es lagartija italiana
fr lézard sicilien
en Italian wall lizard
de Ruineneidechse
nc Podarcis sicula

Zoologia > Amfibis. Rèptils

Definició

Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels saures, de la família dels lacèrtids, que pot fer fins a 90 mm de longitud cap-cos, amb el cap allargat i pla, la cua llarga i fina de la punta, i el dors de color gris, marró clar, verd viu o verd oliva, amb taques clares i fosques, sovint amb un color més marronós a la part del final del cos.

Nota

La sargantana italiana és una sargantana introduïda a Menorca.

ca sargantana mora, n f
es lagartija de Marruecos
en Moroccan rock lizard
de Brilleneidechse
nc Lacerta perspicillata

Zoologia > Amfibis. Rèptils

Definició

Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels saures, de la família dels lacèrtids, de talla petita, que pot fer fins a 50 mm de longitud cap-cos, amb escates dorsals petites i granulades, la cua llarga, i el dors de color oliva, gris, verdós o negrós, amb taques blanquinoses, grogoses o verdoses al centre, i amb una franja a cada costat que s'estén fins a la cua.

Nota

La sargantana mora és una sargantana introduïda a Menorca.

ca sargantana muntanyenca, n f
es lagartija serrana
fr lézard montagnard pyrénéen
en Iberian rock lizard
de iberische Gebirgseidechse
nc Lacerta monticola

Zoologia > Amfibis. Rèptils

Definició

Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels saures, de la família dels lacèrtids, que pot fer fins a 80 mm de longitud cap-cos, amb el cap pla i ample, la cua llarga, i el dors verdós o blavós i tacat de negre, amb els flancs normalment més foscos i tacats de blau.

Nota

Les femelles solen ser marronoses i amb el ventre groc.

ca sargantana roquera, n f
es lagartija roquera
fr lézard des murailles
fr lézard gris
en common wall lizard
de Mauereidechse
nc Podarcis muralis

Zoologia > Amfibis. Rèptils

Definició

Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels saures, de la família dels lacèrtids, que pot fer fins a 75 mm de longitud cap-cos, amb el cos i el cap aplanats i robustos, el dors amb escates granulars petites, un collaret llis, una cua que representa menys del doble de la longitud del cos i el dors de color bru, amb un punt de verd o gris, fortament pigmentat amb taques negres i amb dues línies dorsolaterals clares, amb els costats molt foscos.

ca sargantana vivípara, n f
es lagartija de turbera
fr lézard vivipare
en viviparous lizard
de Bergeidechse
de Waldeidechse
nc Zootoca vivipara

Zoologia > Amfibis. Rèptils

Definició

Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels saures, de la família dels lacèrtids, que pot fer fins a 65 mm de longitud cap-cos, amb el cap arrodonit i petit, les escates carenades i petites, un collaret serrat i la cua dues vegades més llarga que la longitud del cos, amb línies dorsals i laterals negres més o menys interrompudes sobre un fons bru-gris o verd, i amb dues línies dorsolaterals clares.

ca sargantana cuallarga, n f
ca sargantaner gros, n m
es lagartija colilarga
fr algire
fr lézard des sables
en large psammodromus
de algerischer Sandläufer
nc Psammodromus algirus

Zoologia > Amfibis. Rèptils

Definició

Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels saures, de la família dels lacèrtids, que pot fer fins a 80 mm de longitud cap-cos, amb el cos de secció cilíndrica recobert d'escates imbricades dorsalment carenades, el cap cònic, sense collaret, la cua rígida i molt llarga, i el dors bru o verd oliva, amb dues línies dorsolaterals groguenques.

ca sargantana corredora, n f
ca sargantaner petit, n m
es lagartija cenicienta
fr psammodrome d'Edwards
en Spanish psammodromus
de spanischer Sandläufer
nc Psammodromus hispanicus

Zoologia > Amfibis. Rèptils

Definició

Rèptil de l'ordre dels escatosos, del subordre dels saures, de la família dels lacèrtids, que pot fer fins a 50 mm de longitud cap-cos, amb el cos cilíndric recobert dorsalment per escates carenades de mida mitjana, el cap cònic i afilat, el coll amb un lleuger collaret i les extremitats curtes, i amb quatre línies longitudinals blanquinoses al dors, més o menys interrompudes per bandes transversals fosques sobre un fons bru o grisenc.

ca sari, n m
es sari
fr sari
it sari
en saree
en sari

Indumentària

Definició

Vestit femení constituït d'una sola peça rectangular, generalment de cotó o de seda, d'uns cinc metres de llargada i poc més d'un metre d'amplada, que s'ajusta al voltant del cos sense costura ni agulles, propi dels països del subcontinent indi.

ca liana, n f
ca sarma, n f sin. compl.
es enganche
es liana
es sarma
fr liane
fr sarma
en grapevine
en leg scissors

Esport > Esports de combat > Lluita

Definició

Agafada de lluita lliure consistent a passar una cama a l'entorn d'una cama de l'adversari, després d'haver-li aixecat amb una mà l'altra cama.

ca sarod, n m
es sarod
fr sarod
fr sarode
en sarod
en sarode

Música > Instruments musicals

Definició

Instrument cordòfon de la família dels llaüts, d'aproximadament 1 m de llargada, constituït per una caixa de ressonància de fusta de forma aproximadament semiesfèrica, una taula harmònica de pell de cabra, un mànec més estret a la banda del claviller i cobert d'un batedor metàl·lic, quatre cordes principals i un nombre variable de bordons i cordes harmòniques, que es toca amb un plectre fet de closca de coco en una mà mentre amb l'altra es pitgen les cordes contra el batedor.

Nota

És un instrument d'origen indi.
Sarod és la transliteració segons el sistema internacional.
Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes d'origen hindi ghata, khanjira, mridanga, dhol, dholaka, sarod, surbàhara, citra vina (sin. gotuvadhya), vícitra vina i mohana vina, relatius a instruments musicals:

En tots els casos s'ha optat per l'adopció del manlleu al català i s'ha descartat la possibilitat de substituir-lo per denominacions alternatives pels motius següents:

·són formes que fan referència a instruments musicals que són propis de l'Índia i s'utilitzen exclusivament en la interpretació de música índia, de manera que si es fixessin denominacions catalanes alternatives es perdria informació sobre l'origen d'aquests instruments;

·en totes les llengües consultades s'utilitzen les formes procedents de l'hindi i no s'han documentat denominacions descriptives paral·leles;

·els especialistes consultats són partidaris de l'adopció dels manlleus.

Pel que fa a la grafia dels manlleus, el Consell Supervisor ha optat per l'adaptació o per la semiadaptació de la forma d'origen a l'ortografia catalana, partint de la proposta de transliteració segons el sistema internacional(1). L'adaptació o semiadaptació ha comportat la supressió de tots els signes diacrítics de la transliteració estricta (els màcrons que marquen la llargada de les vocals, els punts sota de certes consonants que indiquen la realització retroflexa, la titlla sobre la n que fa referència a la pronúncia palatalitzada de la nasal, etc.), per així fer possible la representació d'aquestes formes en qualsevol context i facilitar la pronúncia d'unes denominacions que, en la llengua d'origen, inclouen sons i matisos fonètics inexistents en català. També s'han reduït les consonants dobles (gotuvadhya per gottuvadhya) i s'han aplicat les regles d'accentuació pròpies de l'ortografia catalana per reproduir la tonicitat de la llengua d'origen (surbàhara i vícitra, per exemple, s'han accentuat gràficament perquè aquestes formes són esdrúixoles en hindi). Totes aquestes decisions, de fet, són coherents amb el criteri seguit pel Consell Supervisor en altres ocasions en què també ha aprovat manlleus procedents de llengües escrites amb l'alfabet devanagari, segons el qual en general ha optat per l'adaptació o semiadaptació del manlleu (bansuri, dilruba, txatri, gòpura, vèdika, etc.) en comptes de fixar les formes transliterades estrictes (bānsuri, dilrubā, chattri, gopura, vedikā, etc.).

Tot i així, s'han mantingut de la transliteració la grafia k i els dígrafs gh, kh i dh (ghata, khanjira, dhol, dholaka i gotuvadhya en comptes de *gata, *canjira, *dol, *dolaca i gotuvadya), ja que donen informació sobre l'origen forà dels termes. En general, doncs, s'han descartat naturalitzacions completes dels termes tenint en compte que designen conceptes propis d'una altra cultura. Altra vegada, aquesta decisió és coherent amb el criteri seguit en ocasions anteriors pel Consell Supervisor (en manlleus procedents del sànscrit com ara vèdika, amalaka o xíkhara).

En els casos en què no s'ha optat per les adaptacions completes, s'ha fet constar en nota la pronúncia adequada segons la llengua d'origen. Així, per exemple, en la nota de l'entrada ghata s'explicita que la grafia gh correspon a un so velar aproximant aspirat, i en la nota de l'entrada mohana vina s'indica que la grafia h correspon a un so aspirat.

Amb la finalitat de donar la màxima informació als usuaris, el Consell Supervisor proposa, tal com ja ha fet en altres ocasions, de fer constar en nota la forma corresponent a la transliteració estricta en aquells casos en què s'hagi fet una adaptació de la forma transliterada. La transliteració és la forma acadèmicament més rigorosa de traslladar els termes, té caràcter internacional i és també, per tant, una solució del tot adequada, especialment en textos altament especialitzats.

Pel que fa al gènere dels termes, i atès que només en el cas de khanjira s'ha documentat una certa vacil·lació en català i en la resta de llengües romàniques pel que fa a l'ús del masculí i el femení, s'ha optat per seguir el model de la llengua d'origen. D'aquesta manera, s'han mantingut en femení els termes que en sànscrit són femenins i s'han deixat en masculí els termes que en sànscrit són masculins, independentment que, pel tipus de terminació o de referent, puguin suggerir en català el gènere contrari.

Quant al nombre, es consideren formes regulars i, per tant, amb flexió de nombre.

D'altra banda, s'ha optat per fixar les formes sense declinar (ghata, mridanga i gotuvadhya), tot i que les més difoses són les declinades (ghatam, mridangam i gotuvadhyam), perquè són més neutres i més rigoroses des d'un punt de vista lingüístic. En els casos afectats, s'ha fet constar en nota que la forma acabada amb m correspon a la forma declinada.

(1)La forma d'escriptura que utilitza el sànscrit i també l'hindi és l'alfabet devanagari (devanāgarī, en transliteració estricta). El sistema de romanització del sànscrit més estès és l'alfabet internacional de transliteració sànscrita (AITS), paral·lel al sistema de transliteració proposat per l'ISO (norma ISO 15919) i basat en l'estàndard establert pel Congrés Internacional d'Orientalistes de Ginebra de 1894. Els sistemes de transliteració de la Library of Congress i de la Biblioteca Nacional de Calcuta són extensions d'aquest sistema de transliteració pensats per a la romanització de totes les escriptures índiques.
Observacions del Consell Supervisor sobre el terme sarod:

Segons algunes fonts, la forma sarod, procedent de l'hindi, té l'origen en el persa.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Nota