Back to top
llana d'angora llana d'angora

Indústria > Indústria tèxtil > Fibres

  • ca  angora, n f
  • ca  llana d'angora, n f
  • es  angora
  • es  lana de Angora
  • fr  angora
  • fr  laine d'Angora
  • en  angora
  • en  Angora wool

Indústria > Indústria tèxtil > Fibres

Definició
Pèl llarg, brillant i sedós, generalment de color blanc pur, que procedeix de la cabra d'Angora i que s'utilitza per a fabricar teixits de qualitat.
llana de Dishley llana de Dishley

Indústria > Indústria tèxtil > Fibres

  • ca  llana de Dishley, n f
  • es  lana de Dishley
  • fr  laine de Dishley
  • en  Dishley wool

Indústria > Indústria tèxtil > Fibres

Definició
Llana que procedeix de les ovelles de raça Dishley.
llana de Dorset llana de Dorset

Indústria > Indústria tèxtil > Fibres

  • ca  llana de Dorset, n f
  • es  lana de Dorset
  • fr  laine de Dorset
  • en  Dorset wool

Indústria > Indústria tèxtil > Fibres

Definició
Llana que procedeix de les ovelles de raça Dorset.
llana de Lincoln llana de Lincoln

Indústria > Indústria tèxtil > Fibres

  • ca  llana de Lincoln, n f
  • es  lana de Lincoln
  • fr  laine de Lincoln
  • en  Lincoln wool

Indústria > Indústria tèxtil > Fibres

Definició
Llana que procedeix de les ovelles de raça Lincoln.
llana de New Kent llana de New Kent

Indústria > Indústria tèxtil > Fibres

  • ca  llana de New Kent, n f
  • es  lana de New Kent
  • fr  laine de New Kent
  • en  New Kent wool

Indústria > Indústria tèxtil > Fibres

Definició
Llana que procedeix de les ovelles de raça New Kent.
llana de Rambouillet llana de Rambouillet

Indústria > Indústria tèxtil > Fibres

  • ca  llana de Rambouillet, n f
  • es  lana de Rambouillet
  • fr  laine de Rambouillet
  • en  Rambouillet wool

Indústria > Indústria tèxtil > Fibres

Definició
Llana que procedeix de les ovelles de raça Rambouillet.
llana de Worsted llana de Worsted

Indústria > Indústria tèxtil > Fibres

  • ca  llana de Worsted, n f
  • es  lana de Worsted
  • fr  laine de Worsted
  • en  Worsted wool
  • de  Worsted Wolle

Indústria > Indústria tèxtil > Fibres

Definició
Llana que procedeix de les ovelles de raça Worsted.
llançador | llançadora llançador | llançadora

Esport > Tir > Tir olímpic

  • ca  llançador | llançadora, n m, f
  • es  lanzador
  • es  puller
  • fr  lanceur
  • fr  puller
  • en  puller

Esport > Tir > Tir olímpic

Definició
Persona encarregada del funcionament de la màquina llançaplats.
llançador | llançadora llançador | llançadora

Esport > Esports de pilota > Criquet

  • ca  llançador | llançadora, n m, f
  • es  boleador
  • es  bowler
  • es  lanzador
  • fr  lanceur
  • it  lanciatore
  • en  bowler

Esport > Esports de pilota > Criquet

Definició
Jugador que té la funció d'enviar la pilota en direcció al wicket, amb la intenció de tombar-lo superant el batedor.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de criquet:

    El Consell Supervisor ratifica majoritàriament les propostes de denominació acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 10 d'octubre de 2011) tenint en compte els arguments següents:

    ·la gran majoria de denominacions acordades són alternatives catalanes als manlleus de l'anglès (pista, línia frontal, línia lateral, jugador -a de camp, torn de bat, tombat -ada, atrapat -ada en correguda, atrapat -ada fora, pilota injugable, etc.);

    ·totes les propostes catalanes són lingüísticament adequades i estan motivades des d'un punt de vista semàntic;

    ·moltes d'aquestes propostes ja s'utilitzen anàlogament en altres esports (camp de joc, camp interior, camp exterior, pista, batedor -a, llançador -a, pal, travesser, línia frontal, línia lateral, torn de bat, correguda, marcar una correguda, etc.);

    ·algunes de les denominacions catalanes són paral·leles a les que s'han documentat en altres llengües, com per exemple les formes camp de joc (campo de juego en castellà), pista (piste en francès), travesser (travesaño en castellà i traversa en italià), línia de wicket (ligne du guichet en francès), tots eliminats (tous éliminés en francès), llançament nul (nulo en castellà) o pilota injugable (balle injouable en francès);

    ·els pocs anglicismes que es proposa de fixar (wicket, over, bye i leg-bye) fan referència a elements emblemàtics del criquet o bé designen conceptes per als quals no s'ha trobat cap alternativa catalana semànticament satisfactòria.

    El Consell Supervisor només ha introduït petites modificacions en quatre de les denominacions acordades a la sessió de normalització (línia de wicket en comptes de línia del wicket; defensor -a de wicket en comptes de defensor -a del wicket; agafat -ada al vol en comptes de la forma simple agafat -ada, i cama davant wicket, amb la sigla CDW, en comptes de eliminat -ada per cama davant del wicket, amb el sinònim eliminat -ada per CDW).

    [Acta 535, 27 d'octubre de 2011]
llançament llançament

Esport > Twirling

  • ca  llançament, n m
  • es  lanzamiento, n m
  • fr  lancé, n m
  • en  aerial, n
  • en  aerial move, n
  • en  toss, n

Esport > Twirling

Definició
Element consistent a projectar el bastó cap amunt amb la mà de manera que rodi repetidament en l'aire sense contacte amb el twirler.

Nota

  • 1. Segons si s'executen en posició estàtica o bé durant un moviment, els llançaments es classifiquen en llançaments estàtics i llançaments desplaçats, i, segons si el bastó roda en l'aire en posició vertical o bé en posició horitzontal, en llançaments verticals i llançaments horitzontals.
  • 2. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de twirling:

    El Consell Supervisor ratifica majoritàriament les denominacions acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 12 de maig de 2014), tenint en compte els motius següents:

    ·si bé el twirling és un esport d'origen nord-americà, la terminologia utilitzada en català no té una excessiva presència de manlleus i les denominacions proposades, que en general són també les utilitzades en l'àmbit, poden considerar-se formacions adequades i explicables en català, llevat d'excepcions puntuals: llançament, element, banderes, pompons, marxa bàsica, marxa lliure, grup, equip, posició de descans, posició d'atenció, recepció o recollida, vuit, cascada, etc.;

    ·moltes de les denominacions proposades són ja vives en l'àmbit de la gimnàstica, disciplina amb la qual el twirling comparteix molts elements, o bé en altres esports (patinatge, hoquei, etc.): exercici, sèrie, element, individual, parella, recepció, cua de peix, flip, bucle, cascada, etc.;

    ·la majoria de denominacions referides a elements o posicions són o bé descriptives de l'element, ja sigui de manera recta (marxa en L, marxa en X, posició de descans, recepció cega, llançament de revés, simple horitzontal, simple vertical) o metafòrica (brètzel o llaç, vuit, cua de peix, bucle, cascada, monstre), o bé, tal com passa en altres esports, provenen d'antropònims (fujimi, hollie, angelo), i poden considerar-se, per tant, formes lingüísticament adequades;

    ·només s'ha recorregut a manlleus o a calcs lingüísticament poc consistents en casos excepcionals, quan es tracta de formes molt consolidades i rellevants en l'àmbit o quan no s'ha trobat cap alternativa catalana prou precisa i satisfactòria per substituir-los (és el cas de material de contacte o de flip).

    Respecte als acords de la sessió de normalització, el Consell Supervisor ha proposat els canvis següents, en la majoria de casos avalats també posteriorment per especialistes:

    ·la substitució de la denominació rolat, calc del castellà rolado, potser de l'anglès roll o del francès roulé, per rodament, que és una solució ja utilitzada en gimnàstica rítmica per a designar un concepte similar;

    ·la substitució dels manlleus monster (de l'anglès) i torbellino (del castellà) pels calcs monstre i remolí, respectivament, que tenen la mateixa motivació semàntica que les formes de partida i s'identifiquen sense problema amb els conceptes respectius.

    [Acta 580, 9 d'octubre de 2014]
  • 3. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme llançament:

    Es descarta el calc de l'anglès aeri perquè no té cap ús referit a aquest element, segons els especialistes.

    [Acta 580, 9 d'octubre de 2014]