Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Neoloteca

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  guia de pràctica clínica, n f
  • ca  GPC, n f sigla
  • es  guía de la práctica clínica
  • es  guía de práctica
  • es  guía de práctica clínica
  • es  GPC sigla
  • fr  guide de pratique clinique
  • fr  lignes directrices
  • fr  lignes directrices cliniques
  • fr  lignes directrices de pratique clinique
  • fr  recommandations de pratique clinique
  • fr  RPC sigla
  • en  clinical guideline
  • en  clinical guidelines
  • en  clinical practice guidelines
  • en  guidelines
  • en  practice guideline
  • en  practice guidelines
  • en  CPG sigla

Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública, Ciències de la salut > Tècniques de diagnosi i exploració

Definició
Conjunt de recomanacions basades en l'evidència científica i desenvolupades de manera sistemàtica per a ajudar el personal sanitari i els pacients en la presa de decisions a l'hora d'atendre un problema de salut en circumstàncies clíniques específiques.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la cronicitat (sessió de normalització del dia 21 de novembre de 2012):

    El Consell Supervisor ratifica totes les denominacions principals acordades a la sessió de normalització (excepte el manlleu adaptat ageisme, de l'anglès ageism, i el calc condició crònica, de l'anglès chronic condition, que considera innecessaris), tenint en compte els arguments següents:

    ·són denominacions creades a partir dels recursos propis de la llengua: la derivació (comorbiditat, multimorbiditat, desprescripció), la composició (autocura, telemedicina, telemonitoratge, etc.), la sintagmació (atenció intermèdia, matriu de cures, ruta assistencial, via clínica, etc.) i l'extensió de significat (cronicitat);

    ·es poden considerar motivades des d'un punt de vista semàntic, tal com es pot observar en designacions descriptives com per exemple guia de pràctica clínica o revisió de la medicació i en designacions metafòriques com ara estratègia multipalanca o ruta assistencial;

    ·les formes acordades són les denominacions que fan servir habitualment els especialistes de l'àmbit (multimorbiditat, infermer -a d'enllaç, hospitalització domiciliària, guia de pràctica clínica, estratègia multipalanca, etc.), si bé en la majoria dels casos no es recullen en els diccionaris terminològics de referència, ni en català ni paral·lelament en les llengües de l'entorn.

    En general, doncs, són termes que no presenten problemes de tipus lingüístic, però per a la majoria dels quals no hi ha una definició clarament consensuada, tenint en compte que l'atenció a la cronicitat constitueix un enfocament de l'atenció sanitària molt innovador i transversal, en què no sols intervenen professionals sanitaris de diferents nivells assistencials sinó també professionals d'altres àmbits. En aquest sentit, els acords de la sessió de normalització, a la qual han participat especialistes referents en aquesta matèria, han permès assolir els objectius següents:

    ·establir les diferències conceptuals entre termes relacionats (per exemple, entre comorbiditat i multimorbiditat, entre ruta assistencial o via clínica i guia de pràctica clínica, entre telemedicina i telemonitoratge, o entre pacient postagut i pacient subagut);

    ·actualitzar les definicions de termes ja normalitzats (comorbiditat, per exemple) o de termes de més llarga tradició (hospitalització domiciliària), d'acord amb la concepció acceptada actualment dins l'àmbit;

    ·delimitar conceptualment neologismes que encara no es recullen en les principals obres terminològiques, ni en català ni paral·lelament en la resta de llengües (multimorbiditat, conciliació terapèutica, infermer -a d'enllaç, atenció intermèdia, matriu de cures, pacient postagut, pacient subagut, etc.).

    [Acta 554, 13 de desembre de 2012]
  • ca  sistema de posicionament global, n m
  • ca  GPS, n m sigla
  • es  sistema de posicionamiento global
  • es  GPS sigla
  • fr  système de positionnement mondial
  • fr  système mondial de localisation
  • fr  GPS sigla
  • en  global positioning system
  • en  GPS sigla

Telecomunicacions

Definició
Sistema de posicionament que, per mitjà de satèl·lits, permet localitzar les coordenades terrestres i l'altura sobre el nivell del mar on es troba un receptor.

Nota

  • La sigla GPS correspon a la denominació anglesa global positioning system.
  • ca  gra, n m
  • es  grain
  • es  grano
  • fr  grain
  • en  grain

Esport > Tir > Tir amb arc

Definició
Unitat de mesura equivalent aproximadament a 0,065 g, que s'utilitza per a expressar el pes de les fletxes i de les puntes.

Nota

  • 7.000 grans corresponen a una lliura (454 grams).
  • ca  gra verd, n m
  • es  abortamiento
  • es  corrido
  • es  corrimiento
  • fr  millerandage
  • en  hen-and-chickens
  • en  millerandage

Agricultura > Horticultura > Viticultura

Definició
Avortament de les baies que provoca que no es desenvolupin completament.
  • ca  fossa tectònica, n f
  • ca  graben, n m sin. compl.
  • es  fosa tectónica
  • es  graben
  • fr  fossé tectonique
  • fr  graben
  • it  fossa tettonica
  • en  fault trough
  • en  graben

Ciències de la Terra > Geologia

Definició
Bloc enfonsat limitat per dues falles normals o sistemes de falles normals subparal·leles.
  • ca  gràcia, n f
  • ca  serif, n m
  • es  gracia
  • es  remate
  • es  terminal
  • fr  empattement
  • it  grazia
  • it  terminazione
  • pt  remate
  • pt  serifa
  • en  serif
  • de  Schraffe
  • de  Serif

Indústria > Arts gràfiques. Edició

Definició
Traç decoratiu que forma la terminació de les astes de les lletres egípcies, romanes antigues i romanes modernes.
  • ca  grada, n f
  • en  tier

Lingüística > Fonologia

Definició
Seqüència de segments utilitzada en representacions fonològiques autosegmentals.
  • ca  graduació, n f
  • es  cotación
  • es  graduación
  • fr  cotation
  • en  grading
  • en  rating

Esport > Muntanyisme

Definició
Classificació d'una via segons criteris diversos, com ara el grau de dificultat, la durada del recorregut o l'estat dels ancoratges.

Nota

  • Tradicionalment als Països Catalans s'ha fet servir el sistema de graduació francès, que valora la dificultat total d'una via segons una escala oberta de graus en què el primer grau és el més senzill.
  • ca  graèllsia, n f
  • es  graelsia, n f
  • es  isabelina, n f
  • es  mariposa isabelina, n f
  • fr  isabelle, n m/f
  • fr  isabelle de France, n m/f
  • fr  papillon vitrail, n m
  • en  Spanish moon moth, n
  • nc  Graellsia isabelae
  • nc  Actias isabelae alt. sin.
  • nc  Actias isabellae alt. sin.
  • nc  Graellsia isabellae alt. sin.

Zoologia > Insectes

Definició
Insecte lepidòpter de la família dels satúrnids de 90 a 100 mm d'obertura alar i ales d'un verd groguenc, amb nervis bruns i un ocel envoltat de negre a cada ala, endèmic de la península Ibèrica i d'algunes zones de França i amb les fulles de pinassa i de pi roig com a aliment en fase d'eruga, que vola durant la primavera.

Nota

  • 1. La graèllsia presenta un acusat dimorfisme sexual: el mascle té les antenes plomoses i les ales posteriors acabades cadascuna en una cua excepcionalment llarga, mentre que la femella té les antenes filiformes i les ales posteriors acabades cadascuna en una cua curta.
  • 2. La denominació catalana (graèllsia) és una adaptació del nom del gènere, Graellsia, procedent del cognom del naturalista que va descobrir aquesta espècie l'any 1849, Marià de la Pau Graells.
  • 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme graèllsia:

    S'aprova la denominació graèllsia pels motius següents:

    ·és una forma lingüísticament adequada, adaptació del nom del gènere d'aquesta espècie, Graellsia, procedent del cognom del naturalista que va descobrir-la, Marià de la Pau Graells;

    ·és una forma ja documentada en nombroses obres catalanes, tant especialitzades com lexicogràfiques, i ha tingut, doncs, una gran difusió;

    ·s'identifica inequívocament amb aquesta espècie;

    ·té el vistiplau dels especialistes, que asseguren que és la forma més utilitzada dins el sector.

    Entre graèllsia (amb accent obert) i graéllsia (amb accent tancat), s'ha optat per la forma amb accent obert -malgrat que el cognom de procedència (Graells) se sol pronunciar amb e tancada (la sonant palatal posterior a la vocal tònica té històricament una tendència tancadora)- perquè, a banda que és la forma més documentada, és un mot esdrúixol, i les paraules esdrúixoles tendeixen a l'accentuació oberta (anècdota, bèstia, acadèmia, etc.). Igualment, la e va seguida d'una síl·laba amb i, i en aquests casos hi ha tendència a l'obertura de la e i la o tòniques (com en èxit, dèbil, bacteri, etc.). Finalment, graèllsia podria considerar-se un derivat creat per adjunció del sufix nominalitzador preaccentuat -i, -ia (graells > graellsi, graèllsia), que tindria també un efecte obridor sobre la vocal mitjana precedent (com en carbó > carboni, divisor > divisori o modest > modèstia).(1)

    Es descarta la forma graèlsia, que es podria justificar com a adaptació del nom del gènere segons la pronúncia llatina, perquè es documenta poc i perquè, si bé diversos especialistes han confirmat que pronuncien el mot amb alveolar ([l]), no es pot afirmar que aquesta sigui la pronúncia més generalitzada.

    També s'han desestimat, d'altra banda, solucions com isabelina, papallona isabelina, papallona isabel·la o reina isabel, perquè, a diferència de la forma aprovada, tenen molt poc ús.

    (1) Vegeu, per a més dades sobre l'obertura de les vocals mitjanes tòniques, l'apartat 3.3.2 de la gramàtica normativa (Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2016.)

    [Acta 617, 24 de febrer de 2017]
  • ca  grafà, n m
  • es  grafano
  • fr  graphane
  • en  graphane

Tecnologia. Recerca > Nanotecnologia

Definició
Hidrocarbur saturat bidimensional derivat del grafè.

Nota

  • Actualment el grafà se sol obtenir per hidrogenació del grafè.
  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de l'àmbit de la nanotecnologia:

    El Consell Supervisor ratifica totes les propostes de denominació acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 16 d'abril de 2012), tenint en compte els arguments següents:

    ·totes les denominacions acordades, llevat d'un sinònim complementari (qbit) i d'algunes sigles preses directament de l'anglès, són propostes catalanes lingüísticament adequades, creades a partir de mecanismes de formació de paraules propis: derivació (plasmó, plasmònica, grafè, grafà, etc.), composició (memoresistència, nanoxip, efecte lotus, efecte dragó, etc.) i sintagmació (plasmó de superfície, entrellaçament quàntic, transistor electroluminescent orgànic, etc.);

    ·totes les propostes estan motivades des d'un punt de vista semàntic i en algun cas són semànticament més adequades i transparents que les formes en ús, com és el cas de grafè per exfoliació en comptes de grafè exfoliat, o de memoresistència en comptes de memristor;

    ·la majoria de les denominacions acordades ja tenen més o menys ús en català (bit quàntic, entrellaçament quàntic, grafà, plasmó de superfície, tecnologies convergents, etc.), però fins ara no es recollien en obres lexicogràfiques i terminològiques catalanes de referència;

    ·algunes propostes són alternatives neològiques als manlleus o calcs de l'anglès (efecte dragó per efecte gecko, memoresistència per memristència i memristor, nanoempremtació i nanoempremtador per nanoindentació i nanoindentador, respectivament, nanopartícula de disseny per engineered nanoparticle, innovació incremental per sustaining innovation, etc.);

    ·algunes de les denominacions catalanes són paral·leles a les que es documenten en altres llengües, per exemple les formes entrellaçament quàntic (entrelazamiento cuántico en castellà), plasmó de superfície (plasmón de superficie en castellà i plasmon de surface en francès), memoresistència (memoresistencia en algunes fonts en castellà), computació quàntica (computación cuántica en castellà), ordinador quàntic (ordenador cuántico en castellà i ordinateur quantique en francès) i tecnologies convergents NBIC (technologies convergentes NBIC en francès);

    ·només es proposa de manllevar directament de l'anglès la forma abreujada qbit (acrònim de l'anglès quantum bit), com a sinònim complementari de la denominació descriptiva bit quàntic, i les sigles SPR, OLET, OLED i OFET, procedents de les denominacions angleses desenvolupades corresponents, perquè són formes abreujades ja molt esteses que s'utilitzen a escala internacional.

    El Consell Supervisor, a més, proposa de recollir els formants -ó (present a plasmó i polaritó) i nano- (present a nanoxip i nanopartícula) amb el sentit concret que tenen en l'àmbit de la física i la nanotecnologia, respectivament.

    Igualment, proposa de donar d'alta el terme nanopartícula, perquè aquest substantiu és el nucli de diverses denominacions acordades a la sessió de normalització (nanopartícula de disseny, nanopartícula incidental, nanopartícula natural).

    [Acta 546, 17 de maig de 2012]
  • Observacions del Consell Supervisor sobre el terme grafà:

    La denominació grafà està formada per la base graf(it) i el sufix -à designador d'hidrocarburs saturats, paral·lelament a formes com ara alcà (de alcohol + -à), butà (de butíric + -à) i età (de etil + -à).

    [Acta 546, 17 de maig de 2012]