Neoloteca

ca gotejat, n m
es gotelé
es revoco a la tirolesa
es revoco tirolés
fr gouttelette
pt gotelé
en droplet effect
en goutelette

Construcció

Definició

Estucat granellut, en forma de gotes, obtingut per mitjans mecànics.

ca citra vina, n f
ca gotuvadhya, n m
es chitravina
es gottuvadhyam
es gottuvadyam
fr chitra vina
fr gottuvadhyam
fr gottuvadyam
en chitraveena
en chitravina
en gottuvadhyam
en gottuvadyam

Música > Instruments musicals

Definició

Instrument cordòfon de la família dels llaüts, constituït per una caixa de ressonància de forma aproximadament semiesfèrica, feta tradicionalment amb una carabassa, i un mànec d'uns 80 cm de llargada, a l'extrem del qual hi ha una caixa de ressonància més petita que fa de ressonador secundari, sense trasts i amb sis cordes principals, tres bordons i entre onze i tretze cordes harmòniques, que es toca amb una peça que divideix la longitud vibrant de la corda.

Nota

És un instrument d'origen indi.
La grafia c de citra correspon a una oclusiva palatal sorda, si bé hi ha una certa tendència, especialment en les llengües en què no existeix aquest so, a fer-ne una realització avançada, com a africada postalveolar. El grup dh correspon a una dental oclusiva aspirada. Les transliteracions segons el sistema internacional són gottuvadhya i citrā vīṇā.
Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes d'origen hindi ghata, khanjira, mridanga, dhol, dholaka, sarod, surbàhara, citra vina (sin. gotuvadhya), vícitra vina i mohana vina, relatius a instruments musicals:

En tots els casos s'ha optat per l'adopció del manlleu al català i s'ha descartat la possibilitat de substituir-lo per denominacions alternatives pels motius següents:

·són formes que fan referència a instruments musicals que són propis de l'Índia i s'utilitzen exclusivament en la interpretació de música índia, de manera que si es fixessin denominacions catalanes alternatives es perdria informació sobre l'origen d'aquests instruments;

·en totes les llengües consultades s'utilitzen les formes procedents de l'hindi i no s'han documentat denominacions descriptives paral·leles;

·els especialistes consultats són partidaris de l'adopció dels manlleus.

Pel que fa a la grafia dels manlleus, el Consell Supervisor ha optat per l'adaptació o per la semiadaptació de la forma d'origen a l'ortografia catalana, partint de la proposta de transliteració segons el sistema internacional(1). L'adaptació o semiadaptació ha comportat la supressió de tots els signes diacrítics de la transliteració estricta (els màcrons que marquen la llargada de les vocals, els punts sota de certes consonants que indiquen la realització retroflexa, la titlla sobre la n que fa referència a la pronúncia palatalitzada de la nasal, etc.), per així fer possible la representació d'aquestes formes en qualsevol context i facilitar la pronúncia d'unes denominacions que, en la llengua d'origen, inclouen sons i matisos fonètics inexistents en català. També s'han reduït les consonants dobles (gotuvadhya per gottuvadhya) i s'han aplicat les regles d'accentuació pròpies de l'ortografia catalana per reproduir la tonicitat de la llengua d'origen (surbàhara i vícitra, per exemple, s'han accentuat gràficament perquè aquestes formes són esdrúixoles en hindi). Totes aquestes decisions, de fet, són coherents amb el criteri seguit pel Consell Supervisor en altres ocasions en què també ha aprovat manlleus procedents de llengües escrites amb l'alfabet devanagari, segons el qual en general ha optat per l'adaptació o semiadaptació del manlleu (bansuri, dilruba, txatri, gòpura, vèdika, etc.) en comptes de fixar les formes transliterades estrictes (bānsuri, dilrubā, chattri, gopura, vedikā, etc.).

Tot i així, s'han mantingut de la transliteració la grafia k i els dígrafs gh, kh i dh (ghata, khanjira, dhol, dholaka i gotuvadhya en comptes de *gata, *canjira, *dol, *dolaca i gotuvadya), ja que donen informació sobre l'origen forà dels termes. En general, doncs, s'han descartat naturalitzacions completes dels termes tenint en compte que designen conceptes propis d'una altra cultura. Altra vegada, aquesta decisió és coherent amb el criteri seguit en ocasions anteriors pel Consell Supervisor (en manlleus procedents del sànscrit com ara vèdika, amalaka o xíkhara).

En els casos en què no s'ha optat per les adaptacions completes, s'ha fet constar en nota la pronúncia adequada segons la llengua d'origen. Així, per exemple, en la nota de l'entrada ghata s'explicita que la grafia gh correspon a un so velar aproximant aspirat, i en la nota de l'entrada mohana vina s'indica que la grafia h correspon a un so aspirat.

Amb la finalitat de donar la màxima informació als usuaris, el Consell Supervisor proposa, tal com ja ha fet en altres ocasions, de fer constar en nota la forma corresponent a la transliteració estricta en aquells casos en què s'hagi fet una adaptació de la forma transliterada. La transliteració és la forma acadèmicament més rigorosa de traslladar els termes, té caràcter internacional i és també, per tant, una solució del tot adequada, especialment en textos altament especialitzats.

Pel que fa al gènere dels termes, i atès que només en el cas de khanjira s'ha documentat una certa vacil·lació en català i en la resta de llengües romàniques pel que fa a l'ús del masculí i el femení, s'ha optat per seguir el model de la llengua d'origen. D'aquesta manera, s'han mantingut en femení els termes que en sànscrit són femenins i s'han deixat en masculí els termes que en sànscrit són masculins, independentment que, pel tipus de terminació o de referent, puguin suggerir en català el gènere contrari.

Quant al nombre, es consideren formes regulars i, per tant, amb flexió de nombre.

D'altra banda, s'ha optat per fixar les formes sense declinar (ghata, mridanga i gotuvadhya), tot i que les més difoses són les declinades (ghatam, mridangam i gotuvadhyam), perquè són més neutres i més rigoroses des d'un punt de vista lingüístic. En els casos afectats, s'ha fet constar en nota que la forma acabada amb m correspon a la forma declinada.

(1)La forma d'escriptura que utilitza el sànscrit i també l'hindi és l'alfabet devanagari (devanāgarī, en transliteració estricta). El sistema de romanització del sànscrit més estès és l'alfabet internacional de transliteració sànscrita (AITS), paral·lel al sistema de transliteració proposat per l'ISO (norma ISO 15919) i basat en l'estàndard establert pel Congrés Internacional d'Orientalistes de Ginebra de 1894. Els sistemes de transliteració de la Library of Congress i de la Biblioteca Nacional de Calcuta són extensions d'aquest sistema de transliteració pensats per a la romanització de totes les escriptures índiques.
Observacions del Consell Supervisor sobre el terme citra vina (sin. gotuvadhya):

La grafia c de citra correspon a una oclusiva palatal sorda, si bé hi ha una certa tendència, especialment en les llengües en què no existeix aquest so, a fer-ne una realització avançada, com a africada postalveolar (tx). Tot i així, es descarta l'adaptació txitra perquè s'allunya en excés de la grafia transliterada i tampoc no reprodueix fidelment la pronúncia de la llengua d'origen; a més, tenint en compte que no es tracta d'un terme gaire estès, es considera que l'adaptació no està del tot justificada.

Pel que fa a la forma vina, es tracta d'una adaptació del sànscrit vīṇā ja normalitzada pel Consell Supervisor, com a substantiu femení, per a designar l'instrument cordòfon pinçat de la família dels llaüts, que pot fer fins a 150 cm de llargada, amb un mànec llarg a la part posterior del qual es fixa una carabassa que fa de ressonador secundari, i amb una caixa de ressonància principal de forma semiesfèrica, feta també amb una carabassa o bé de fusta, amb trasts, claviller i set cordes metàl·liques, quatre de principals i tres de secundàries.

En la forma gottuvadhya, el grup dh correspon a una dental oclusiva aspirada.

Es descarta la denominació gottuvadhyam, acabada en m, tot i que és la més difosa en totes les llengües consultades, perquè correspon a la forma declinada i es prefereix donar prioritat a la forma de tema invariable.

ca goura, n f
es gura, n f
fr goura, n m
it gura, n f
pt pomba-goura, n f
en crowned-pigeon, n
de Krontaube, n f

Zoologia > Ocells

Definició

Cadascuna de les espècies d'ocells dels gèneres Goura i Microgoura, de la família dels colúmbids, de l'ordre dels columbiformes, pròpies dels boscos de Nova Guinea i altres illes pròximes.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme goura:

S'aprova la denominació goura pels motius següents:

·és la denominació originària d'aquest grup d'ocells, procedent d'una llengua aborigen de Nova Guinea, segons les fonts consultades;

·s'utilitza també en francès i en portuguès (pomba-goura), i com a nom científic del gènere a què pertanyen majoritàriament aquest grup d'ocells (Goura);

·té el vistiplau dels especialistes.

Es descarta la forma gura, utilitzada en castellà i en italià, perquè es prefereix optar per la forma més fidel al nom científic. D'altra banda, no sembla que el nom del gènere (Goura) hagi estat una llatinització de la forma original vehiculada a través del francès (fet que podria justificar l'adaptació catalana gura), ja que els naturalistes que van descriure per primera vegada aquests ocells (James Francis Stephens i el seu col·laborador Georges Shaw) eren britànics.

Pel que fa al gènere gramatical, s'aprova com a femení, d'acord amb el gènere del nom científic (Goura) i d'acord també amb l'ús en castellà, italià i portuguès.

[Acta 624, 17 de juliol de 2017]

ca goura coronada, n f
es gura occidental, n f
fr goura couronné, n m
en Western crowned-pigeon, n
de Krontaube, n f
nc Goura cristata

Zoologia > Ocells

Definició

Taxonomia: Columbiformes > Colúmbids > Goura

ca goura de Scheepmaker, n f
es gura de Scheepmaker, n f
fr goura de Scheepmaker, n m
en Scheepmaker's crowned-pigeon, n
de Maronenbrust-Krontaube, n f
nc Goura scheepmakeri

Zoologia > Ocells

Definició

Taxonomia: Columbiformes > Colúmbids > Goura

Nota

El nom específic de Scheepmaker fa referència al col·leccionista holandès Cornelius Scheepmaker, que va descriure aquest ocell l'any 1876.

ca goura de Sclater, n f
es gura de Sclater, n f
fr goura de Sclater, n m
en Sclater's crowned-pigeon, n
de Sclaterkrontaube, n f
nc Goura sclaterii
nc Goura scheepmakeri sclaterii alt. sin.

Zoologia > Ocells

Definició

Taxonomia: Columbiformes > Colúmbids > Goura

Nota

El nom específic de Sclater fa referència a l'ornitòleg anglès Philip Lutley Sclater (1829-1913).

ca goura de Victòria, n f
es gura de Victoria, n f
fr goura de Victoria, n m
en Victoria crowned-pigeon, n
de Fächertaube, n f
nc Goura victoria

Zoologia > Ocells

Definició

Taxonomia: Columbiformes > Colúmbids > Goura

ca goura nana, n f
es paloma perdiz de la Choiseul, n f
fr microgoura de Choiseul, n m
en Choiseul pigeon, n
de Salomonentaube, n f
nc Microgoura meeki

Zoologia > Ocells

Definició

Taxonomia: Columbiformes > Colúmbids > Microgoura

ca governança de dades, n f
es gobernanza de datos, n f
es gobernanza de los datos, n f
es gobierno de datos, n m
fr data governance, n f
fr gouvernance des données, n f
it data governance, n f
it governance dei dati, n f
it governo dei dati, n m
pt governança de datos, n f
en data governance, n
de Data Governance, n f
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Informàtica > Estructura de les dades, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**

Definició

Política de gestió integral de les dades d'una organització destinada a assegurar-ne la disponibilitat, la usabilitat, la consistència, la integritat i la seguretat, a fi que esdevinguin útils i s'adeqüin als objectius estratègics establerts.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme governança de dades

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma governança de dades.

Criteris aplicats

·Malgrat que és un calc de l'anglès data governance, és també una forma lingüísticament adequada en català, creada a partir del nucli governança, forma recollida al diccionari normatiu en l'àmbit de la sociologia i la política referida a una manera positiva de governar.

·És una forma que s'associa inequívocament al concepte.

·Ja es documenta àmpliament en català.

·Té el vistiplau dels especialistes consultats.

·En altres llengües es documenta la forma anàloga.

Formes desestimades

-data governance: Es considera un manlleu innecessari.

-governança de les dades: És també una forma possible, però la denominació sense article té més ús, terminològicament resulta més travada i segueix el paral·lelisme de moltes altres formes afins, com ara anàlisi de dades, auditoria de dades, automatització de dades, comissionat de dades, emmagatzematge de dades, gestió de dades, coordinació de dades, etc.

-govern de dades / govern de les dades: Aquestes formes tenen força menys ús que governança de dades. També tenen l'inconvenient que govern remet sobretot a accions executives i no té el matís d'estratègia (ni de positivitat) que suggereix, en canvi, governança i que és important en aquest concepte.

[Acta 694, 27 de juny de 2022]

ca governant | governanta, n m, f
es gobernante
fr gouvernante
en housekeeper
de Hauswirtschafterin

Lleure > Turisme

Definició

Persona que s'ocupa de planificar, dirigir i supervisar les activitats de neteja, preparació i conservació de les habitacions i les zones públiques d'un establiment hoteler.

Nota

Les denominacions francesa i alemanya només són aplicables a persones del sexe femení.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota