aliment modificat genèticament, aliment genèticament modificat o aliment transgènic?
aliment modificat genèticament, aliment genèticament modificat o aliment transgènic?
Criteris d'especialitat > Ciències de la vida, Criteris d'especialitat > Indústria. Energia
- ca aliment modificat genèticament, aliment genèticament modificat o aliment transgènic?
- es alimento genéticamente modificado (aliment modificat genèticament), n m
- es alimento transgénico (aliment transgènic), n m
- fr aliment génétiquement modifié (aliment modificat genèticament), n m
- fr aliment transgénique (aliment transgènic), n m
- en genetically modified food (aliment modificat genèticament, aliment transgènic), n
- en transgenic food (aliment transgènic), n
Criteris d'especialitat > Ciències de la vida, Criteris d'especialitat > Indústria. Energia
Definició
Tant aliment modificat genèticament com aliment transgènic (tots dos, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, no es considera adequada la forma *aliment genèticament modificat.
- Un aliment modificat genèticament (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un aliment que procedeix d'un organisme modificat genèticament o bé que té en la seva composició un aliment o un derivat procedents d'un organisme modificat genèticament.
. Els motius de la tria d'aquesta forma en comptes de *aliment genèticament modificat són els següents:
(1) Té més suport entre els especialistes consultats.
(2) Segueix l'ordre dels constituents més normal en català, de manera que dona lloc a una denominació més neutra (la forma amb l'adverbi anteposat possiblement s'ha creat per mimetisme de l'anglès).
(3) En una forma negativa hipotètica, l'ordre habitual seria aliment no modificat genèticament i no *aliment genèticament no modificat, cosa que fa pensar que la proposta més adequada en català és aliment modificat genèticament.
. Els equivalents castellans són alimento genéticamente modificado, alimento GM i alimento modificado genéticamente; els francesos, aliment génétiquement modifié, aliment modifié génétiquement i la sigla AGM, i els anglesos, genetically engineered food, genetically modified food, genfood, GM food i les sigles GEF i GMF.
- Un aliment transgènic (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un aliment modificat genèticament que procedeix d'un organisme transgènic o bé que té en la seva composició un aliment o un derivat procedents d'un organisme transgènic.
. Els equivalents castellans són alimento sometido a ingeniería genética i alimento transgénico; els francesos, aliment modifié génétiquement i aliment transgénique, i els anglesos, genetically modified food, transgenic food, GM food i la sigla GMF.
Sovint els aliments modificats genèticament són aliments transgènics, cosa que explica que sovint s'utilitzin aquestes dues formes com a sinònimes. Estrictament, però, poden haver-hi aliments modificats genèticament que no siguin transgènics.
- Un aliment modificat genèticament (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un aliment que procedeix d'un organisme modificat genèticament o bé que té en la seva composició un aliment o un derivat procedents d'un organisme modificat genèticament.
. Els motius de la tria d'aquesta forma en comptes de *aliment genèticament modificat són els següents:
(1) Té més suport entre els especialistes consultats.
(2) Segueix l'ordre dels constituents més normal en català, de manera que dona lloc a una denominació més neutra (la forma amb l'adverbi anteposat possiblement s'ha creat per mimetisme de l'anglès).
(3) En una forma negativa hipotètica, l'ordre habitual seria aliment no modificat genèticament i no *aliment genèticament no modificat, cosa que fa pensar que la proposta més adequada en català és aliment modificat genèticament.
. Els equivalents castellans són alimento genéticamente modificado, alimento GM i alimento modificado genéticamente; els francesos, aliment génétiquement modifié, aliment modifié génétiquement i la sigla AGM, i els anglesos, genetically engineered food, genetically modified food, genfood, GM food i les sigles GEF i GMF.
- Un aliment transgènic (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un aliment modificat genèticament que procedeix d'un organisme transgènic o bé que té en la seva composició un aliment o un derivat procedents d'un organisme transgènic.
. Els equivalents castellans són alimento sometido a ingeniería genética i alimento transgénico; els francesos, aliment modifié génétiquement i aliment transgénique, i els anglesos, genetically modified food, transgenic food, GM food i la sigla GMF.
Sovint els aliments modificats genèticament són aliments transgènics, cosa que explica que sovint s'utilitzin aquestes dues formes com a sinònimes. Estrictament, però, poden haver-hi aliments modificats genèticament que no siguin transgènics.
Nota
- 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat els termes relacionats organisme modificat genèticament i organisme transgènic. (Vegeu la fitxa ORGANISME MODIFICAT GENÈTICAMENT, ORGANISME GENÈTICAMENT MODIFICAT, OMG, OGM O ORGANISME TRANSGÈNIC?)
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de aliment modificat genèticament i aliment transgènic al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Aliments modificats genèticament i aliments transgènics, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/aliments-modificats-geneticament-i-aliments-transgenics).
alimentació complementària a demanda / a requesta / a demanda i autoregulada / regulada pel nadó o lliiure?
alimentació complementària a demanda / a requesta / a demanda i autoregulada / regulada pel nadó o lliiure?
Criteris d'especialitat > Ciències de la salut
- ca alimentació complementària a demanda / a requesta / a demanda i autoregulada / regulada pel nadó o lliiure?
- es alimentación complementaria a demanda (alimentació complementària a demanda), n f
- fr diversification alimentaire autonome (alimentació complementària a demanda), n f
- en baby-led weaning (alimentació complementària a demanda), n
Criteris d'especialitat > Ciències de la salut
Definició
Es considera que les formes adequades en català són alimentació complementària a demanda i alimentació complementària a requesta (tots dos, noms femenins), i no *alimentació complementària a demanda i autoregulada, *alimentació complementària regulada pel nadó, *alimentació complementària lliure ni *alimentació a demanda.
Els motius de la tria de alimentació complementària a demanda i alimentació complementària a requesta (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) Són formes explicatives i fàcils d'interpretar.
(2) Pel que fa al nucli (alimentació complementària), és la forma habitual per a fer referència a l'alimentació que es proporciona al lactant addicionalment a la llet de base, sigui materna o adaptada; pel que fa al complement (a demanda o a requesta), ja s'utilitza en termes similars (com ara alletament a demanda) per a indicar que és el lactant el que estableix la quantitat i la freqüència de la ingestió.
(3) Estan avalades per especialistes de nutrició, pediatria i puericultura.
(4) Ja tenen ús en català.
En canvi, *alimentació complementària a demanda i autoregulada, *alimentació complementària regulada pel nadó, *alimentació complementària lliure i *alimentació a demanda presenten problemes:
- *alimentació complementària a demanda i autoregulada és una forma innecessàriament llarga, ja que a demanda i autoregulada són complements que diuen el mateix.
- *alimentació complementària regulada pel nadó és una forma molt llarga i menys utilitzada que les formes recomanades.
- *alimentació a demanda és una forma imprecisa, perquè no indica que es refereix a l'alimentació complementària i no a qualsevol tipus d'alimentació.
- *alimentació complementària lliure també és imprecisa perquè no indica que és el lactant el que decideix i, a més, no té formes paral·leles (a diferència de alimentació complementària a demanda, que conviu amb alletament a demanda).
L'alimentació complementària a demanda, o alimentació complementària a requesta, és un sistema d'introducció de l'alimentació complementària que consisteix a oferir aliments sense triturar a l'infant, assegurant-se que siguin adequats a la seva edat i a les seves habilitats motores i de deglució, i a deixar que triï ell si se'ls vol menjar i si se'ls vol menjar amb els dits o amb coberts.
. L'equivalent castellà és la alimentación complementaria; els francesos, l'alimentation complémentaire, l'alimentation d'appoint i le régime additionel; els anglesos, the additional feeding, the complementary feeding i the weaning, i els alemanys, die Beikost i die Zukost.
Els motius de la tria de alimentació complementària a demanda i alimentació complementària a requesta (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) Són formes explicatives i fàcils d'interpretar.
(2) Pel que fa al nucli (alimentació complementària), és la forma habitual per a fer referència a l'alimentació que es proporciona al lactant addicionalment a la llet de base, sigui materna o adaptada; pel que fa al complement (a demanda o a requesta), ja s'utilitza en termes similars (com ara alletament a demanda) per a indicar que és el lactant el que estableix la quantitat i la freqüència de la ingestió.
(3) Estan avalades per especialistes de nutrició, pediatria i puericultura.
(4) Ja tenen ús en català.
En canvi, *alimentació complementària a demanda i autoregulada, *alimentació complementària regulada pel nadó, *alimentació complementària lliure i *alimentació a demanda presenten problemes:
- *alimentació complementària a demanda i autoregulada és una forma innecessàriament llarga, ja que a demanda i autoregulada són complements que diuen el mateix.
- *alimentació complementària regulada pel nadó és una forma molt llarga i menys utilitzada que les formes recomanades.
- *alimentació a demanda és una forma imprecisa, perquè no indica que es refereix a l'alimentació complementària i no a qualsevol tipus d'alimentació.
- *alimentació complementària lliure també és imprecisa perquè no indica que és el lactant el que decideix i, a més, no té formes paral·leles (a diferència de alimentació complementària a demanda, que conviu amb alletament a demanda).
L'alimentació complementària a demanda, o alimentació complementària a requesta, és un sistema d'introducció de l'alimentació complementària que consisteix a oferir aliments sense triturar a l'infant, assegurant-se que siguin adequats a la seva edat i a les seves habilitats motores i de deglució, i a deixar que triï ell si se'ls vol menjar i si se'ls vol menjar amb els dits o amb coberts.
. L'equivalent castellà és la alimentación complementaria; els francesos, l'alimentation complémentaire, l'alimentation d'appoint i le régime additionel; els anglesos, the additional feeding, the complementary feeding i the weaning, i els alemanys, die Beikost i die Zukost.
Nota
- Podeu consultar la fitxa completa de alimentació complementària a demanda al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Neologismes també per a infants: l'alimentació complementària a demanda, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/neologismes-tambe-infants-lalimentacio-complementaria-demanda).
al·lèrgia alimentària o intolerància alimentària?; toxiinfecció alimentària, intoxicació alimentària o infecció alimentària?; perill alimentari o risc alimentari?
al·lèrgia alimentària o intolerància alimentària?; toxiinfecció alimentària, intoxicació alimentària o infecció alimentària?; perill alimentari o risc alimentari?
Criteris d'especialitat > Ciències de la salut
- ca al·lèrgia alimentària o intolerància alimentària?; toxiinfecció alimentària, intoxicació alimentària o infecció alimentària?; perill alimentari o risc alimentari?
- es alergia alimentaria (al·lèrgia alimentària), n f
- es infección alimentaria (infecció alimentària), n f
- es intolerancia alimentaria (intolerància alimentària), n f
- es intoxicación alimentaria (intoxicació alimentària), n f
- es peligro alimentario (perill alimentari), n m
- es riesgo alimentario (risc alimentari), n m
- es toxiinfección alimentaria (toxiinfecció alimentària), n f
- fr allergie alimentaire (al·lèrgia alimentària), n f
- fr danger alimentaire (perill alimentari), n m
- fr infection alimentaire (infecció alimentària), n f
- fr intolérance alimentaire (intolerància alimentària), n f
- fr intoxication alimentaire (intoxicació alimentària), n f
- fr risque alimentaire (risc alimentari), n m
- fr toxi-infection alimentaire (toxiinfecció alimentària), n f
- en food allergy (al·lèrgia alimentària), n
- en food infection (infecció alimentària), n
- en food intolerance (intolerància alimentària), n
- en food poisoning (toxiinfecció alimentària) (intoxicació alimentària), n
- en food risk (seguretat alimentària), n
- en foodborne hazard (perill alimentari), n
Criteris d'especialitat > Ciències de la salut
Definició
Són formes adequades tant al·lèrgia alimentària com intolerància alimentària, tant toxiinfecció alimentària com intoxicació alimentària i infecció alimentària i tant perill alimentari com risc alimentari, encara que tenen un abast diferent i cobreixen significats diferents.
Pel que fa a al·lèrgia alimentària i intolerància alimentària:
- Una al·lèrgia alimentària és una reacció adversa a un aliment o un component d'un aliment amb una resposta nociva i exagerada del sistema immunitari.
. Exemples: al·lèrgia als crustacis, al·lèrgia a les fruites amb closca, al·lèrgia als grans de sèsam
. L'equivalent castellà és una alergia alimentaria; els francesos, une allergie alimentaire o une allergie aux aliments, i l'anglès, a food allergy.
- Una intolerància alimentària és una reacció adversa a un aliment o un component d'un aliment per la incapacitat de l'organisme de digerir-lo, metabolitzar-lo o assimilar-lo d'una manera natural.
. Exemple: intolerància a la lactosa
. Els equivalents castellans són una intolerancia a los alimentos o una intolerancia alimentaria; els francesos, une intolérance alimentaire o une intolérance aux aliments, i l'anglès, a food intolerance.
Pel que fa a toxiinfecció alimentària, intoxicació alimentària i infecció alimentària:
- Una toxiinfecció alimentària, amb la sigla TIA, és qualsevol malaltia transmesa per aliments en què l'agent causant ingerit és un microorganisme patogen, una toxina o una substància química tòxica.
. L'equivalent castellà és una toxiinfección alimentaria (igualment amb la sigla TIA); el francès, une toxi-infection alimentaire (també amb la sigla TIA), i els anglesos, a food poisoning, a food toxi-infection o a toxi-infection.
En canvi, intoxicació alimentària i infecció alimentària són tipus de toxiinfeccions alimentàries:
- Una infecció alimentària és una toxiinfecció alimentària provocada per la ingestió d'un microorganisme patogen, amb capacitat de multiplicar-se dins l'organisme o de produir-hi elements tòxics.
. L'equivalent castellà és una infección alimentaria; els francesos, une infection alimentaire o une infection d'origine alimentaire, i els anglesos, a food infection o a foodborne infection (amb la variant food-borne infection).
- Una intoxicació alimentària és una toxiinfecció alimentària provocada per la ingestió d'una toxina o una substància química tòxica.
. L'equivalent castellà és una intoxicación alimentaria; els francesos, un empoisonnement alimentaire o une intoxication alimentaire, i els anglesos, a food poisoning o a foodborne intoxication (amb la variant food-borne intoxication).
Finalment, pel que fa a perill alimentari i risc alimentari, són formes també relacionades però diferents:
- Un perill alimentari és un agent biològic, físic o químic que pot causar un efecte advers sobre la salut si és present en un aliment.
. Exemples: perills biològics (anisakis, listèria monocitògena, salmonel·la); perills químics (bisfenol A, dioxines, nanoplàstics); perills físics (cos estrany, radiació ionitzant)
. L'equivalent castellà és un peligro alimentario; el francès, un danger alimentaire, i l'anglès, a foodborne hazard (amb la variant food-borne hazard).
- Un risc alimentari és la probabilitat que es produeixi un efecte advers sobre la salut com a conseqüència de l'exposició a un perill alimentari.
. L'equivalent castellà és un riesgo alimentario; el francès, un risque alimentaire, i l'anglès, a food risk.
Pel que fa a al·lèrgia alimentària i intolerància alimentària:
- Una al·lèrgia alimentària és una reacció adversa a un aliment o un component d'un aliment amb una resposta nociva i exagerada del sistema immunitari.
. Exemples: al·lèrgia als crustacis, al·lèrgia a les fruites amb closca, al·lèrgia als grans de sèsam
. L'equivalent castellà és una alergia alimentaria; els francesos, une allergie alimentaire o une allergie aux aliments, i l'anglès, a food allergy.
- Una intolerància alimentària és una reacció adversa a un aliment o un component d'un aliment per la incapacitat de l'organisme de digerir-lo, metabolitzar-lo o assimilar-lo d'una manera natural.
. Exemple: intolerància a la lactosa
. Els equivalents castellans són una intolerancia a los alimentos o una intolerancia alimentaria; els francesos, une intolérance alimentaire o une intolérance aux aliments, i l'anglès, a food intolerance.
Pel que fa a toxiinfecció alimentària, intoxicació alimentària i infecció alimentària:
- Una toxiinfecció alimentària, amb la sigla TIA, és qualsevol malaltia transmesa per aliments en què l'agent causant ingerit és un microorganisme patogen, una toxina o una substància química tòxica.
. L'equivalent castellà és una toxiinfección alimentaria (igualment amb la sigla TIA); el francès, une toxi-infection alimentaire (també amb la sigla TIA), i els anglesos, a food poisoning, a food toxi-infection o a toxi-infection.
En canvi, intoxicació alimentària i infecció alimentària són tipus de toxiinfeccions alimentàries:
- Una infecció alimentària és una toxiinfecció alimentària provocada per la ingestió d'un microorganisme patogen, amb capacitat de multiplicar-se dins l'organisme o de produir-hi elements tòxics.
. L'equivalent castellà és una infección alimentaria; els francesos, une infection alimentaire o une infection d'origine alimentaire, i els anglesos, a food infection o a foodborne infection (amb la variant food-borne infection).
- Una intoxicació alimentària és una toxiinfecció alimentària provocada per la ingestió d'una toxina o una substància química tòxica.
. L'equivalent castellà és una intoxicación alimentaria; els francesos, un empoisonnement alimentaire o une intoxication alimentaire, i els anglesos, a food poisoning o a foodborne intoxication (amb la variant food-borne intoxication).
Finalment, pel que fa a perill alimentari i risc alimentari, són formes també relacionades però diferents:
- Un perill alimentari és un agent biològic, físic o químic que pot causar un efecte advers sobre la salut si és present en un aliment.
. Exemples: perills biològics (anisakis, listèria monocitògena, salmonel·la); perills químics (bisfenol A, dioxines, nanoplàstics); perills físics (cos estrany, radiació ionitzant)
. L'equivalent castellà és un peligro alimentario; el francès, un danger alimentaire, i l'anglès, a foodborne hazard (amb la variant food-borne hazard).
- Un risc alimentari és la probabilitat que es produeixi un efecte advers sobre la salut com a conseqüència de l'exposició a un perill alimentari.
. L'equivalent castellà és un riesgo alimentario; el francès, un risque alimentaire, i l'anglès, a food risk.
Nota
- 1. Tots aquests termes pertanyen a l'àmbit de la seguretat alimentària, que és la qualitat d'un aliment de garantir que no pot causar cap dany al consumidor si es prepara o es consumeix d'acord amb l'ús a què està destinat.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de al·lèrgia alimentària, intolerància alimentària, toxiinfecció alimentària, intoxicació alimentària, infecció alimentària, perill alimentari i risc alimentari i també el document de criteri original, A l'estiu, us refresquem alguns termes de seguretat alimentària, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/lestiu-us-refresquem-alguns-termes-seguretat-alimentaria).
allunar i amartar o bé aterrar a la Lluna i aterrar a Mart?
allunar i amartar o bé aterrar a la Lluna i aterrar a Mart?
Criteris d'especialitat > Transports
- ca allunar i amartar o bé aterrar a la Lluna i aterrar a Mart?
- es alunizar (allunar), v intr
- es amartizar (amartar), v intr
- en land on Mars, to (amartar), v intr
- en land on the Moon, to (allunar), v intr
Criteris d'especialitat > Transports
Definició
Tant allunar i amartar com aterrar a la Lluna i aterrar a Mart (tots, verbs intransitius) són formes adequades per a designar l'acció d'una aeronau d'arribar a la Lluna o a Mart, respectivament.
Els motius d'aquesta tria són els següents:
- Pel que fa a allunar i amartar:
. Allunar és una forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, creada sobre el nom propi Lluna per a indicar que es tracta de prendre contacte amb la Lluna.
. Amartar és una forma creada sobre el nom propi Mart que segueix l'estructura de allunar.
. Totes dues són formes similars a aterrar, que indica l'acció de prendre contacte amb la superfície de la Terra.
- Pel que fa a aterrar a la Lluna i aterrar a Mart:
. Són formes descriptives, que utilitzen el sentit genèric de aterrar i el completen amb el nom del cos celeste amb què es pren contacte.
. Aquest sentit genèric de aterrar es justifica pel fet que el nucli de aterrar és terra (el terra, és a dir la part sòlida de la Terra) i no Terra (la Terra, és a dir, el planeta en què vivim). Així, diem que els avions aterren sense que hagin abandonat la Terra, i ho oposem a l'acció dels hidroavions d'amarar (prendre contacte amb la superfície de l'aigua).
L'equivalent castellà de allunar o aterrar a la Lluna és alunizar, el francès alunir i l'anglès to land on the moon; l'equivalent castellà de amartar o aterrar a Mart és amartizar i l'anglès to land on Mars.
L'acció d'allunar fa referència a l'acció d'una aeronau de prendre contacte amb la superfície de la Lluna, i l'acció d'amartar, de prendre contacte amb la superfície de Mart.
Els motius d'aquesta tria són els següents:
- Pel que fa a allunar i amartar:
. Allunar és una forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, creada sobre el nom propi Lluna per a indicar que es tracta de prendre contacte amb la Lluna.
. Amartar és una forma creada sobre el nom propi Mart que segueix l'estructura de allunar.
. Totes dues són formes similars a aterrar, que indica l'acció de prendre contacte amb la superfície de la Terra.
- Pel que fa a aterrar a la Lluna i aterrar a Mart:
. Són formes descriptives, que utilitzen el sentit genèric de aterrar i el completen amb el nom del cos celeste amb què es pren contacte.
. Aquest sentit genèric de aterrar es justifica pel fet que el nucli de aterrar és terra (el terra, és a dir la part sòlida de la Terra) i no Terra (la Terra, és a dir, el planeta en què vivim). Així, diem que els avions aterren sense que hagin abandonat la Terra, i ho oposem a l'acció dels hidroavions d'amarar (prendre contacte amb la superfície de l'aigua).
L'equivalent castellà de allunar o aterrar a la Lluna és alunizar, el francès alunir i l'anglès to land on the moon; l'equivalent castellà de amartar o aterrar a Mart és amartizar i l'anglès to land on Mars.
L'acció d'allunar fa referència a l'acció d'una aeronau de prendre contacte amb la superfície de la Lluna, i l'acció d'amartar, de prendre contacte amb la superfície de Mart.
Nota
- 1. Els noms corresponents a les accions d'allunar o aterrar a la Lluna i d'amartar o aterrar a Mart són allunatge i aterratge a la Lluna, i amartatge o aterratge a Mart.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de allunar i amartar al Cercaterm, i també el document de criteri original, #terme de la setmana: amartatge, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/termedelasetmana-amartatge).
anguila, anguiló o angula?
anguila, anguiló o angula?
Criteris d'especialitat > Zoologia
- ca anguila, anguiló o angula?
- es anguila (anguila), n f
- es angula (angula), n f
- fr anguille (anguila), n f
- fr civelle (angula), n f
- en elver (angula), n
- en european eel (anguila), n
Criteris d'especialitat > Zoologia
Definició
Tant anguila (nom femení), com anguiló (nom masculí) com angula (nom femení) es consideren formes adequades, encara que tenen significats d'abast diferent.
- L'anguila és un peix teleosti prim i de cos allargat, que pot superar el metre de llargada, i de pell llenegadissa, que remunta els rius i descendeix al mar per criar, de carn comestible i localment molt apreciada.
. L'equivalent castellà és anguila; el francès, anguille, i els anglesos, common eel, eel i european eel; el nom científic és Anguilla anguilla.
En canvi, angula i anguiló designen fases de creixement diferents de les anguiles:
- Una angula és una forma postlarval de l'anguila, amb una llargada màxima de 10 cm i un cos translúcid, que remunta els rius des del mar.
. A Catalunya les angules només es poden pescar a la zona maritimoterrestre.
. L'equivalent castellà és angula; el francès, civelle, i l'anglès, elver.
- Un anguiló és la fase de l'anguila posterior a angula, amb una llargada entre 10 i 35 cm, que correspon a la vida en aigua dolça fins a la maduresa sexual, moment en què les anguiles tornen cap al mar per reproduir-se.
. A partir dels 35 cm, els anguilons ja es consideren anguiles adultes.
. A Catalunya la pesca dels anguilons està prohibida.
- L'anguila és un peix teleosti prim i de cos allargat, que pot superar el metre de llargada, i de pell llenegadissa, que remunta els rius i descendeix al mar per criar, de carn comestible i localment molt apreciada.
. L'equivalent castellà és anguila; el francès, anguille, i els anglesos, common eel, eel i european eel; el nom científic és Anguilla anguilla.
En canvi, angula i anguiló designen fases de creixement diferents de les anguiles:
- Una angula és una forma postlarval de l'anguila, amb una llargada màxima de 10 cm i un cos translúcid, que remunta els rius des del mar.
. A Catalunya les angules només es poden pescar a la zona maritimoterrestre.
. L'equivalent castellà és angula; el francès, civelle, i l'anglès, elver.
- Un anguiló és la fase de l'anguila posterior a angula, amb una llargada entre 10 i 35 cm, que correspon a la vida en aigua dolça fins a la maduresa sexual, moment en què les anguiles tornen cap al mar per reproduir-se.
. A partir dels 35 cm, els anguilons ja es consideren anguiles adultes.
. A Catalunya la pesca dels anguilons està prohibida.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa surimi, gula o surimi d'anguila?, que explica quins són els succedanis d'angula per a l'alimentació.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de anguila, anguiló i angula al Cercaterm, i també el document de criteri original, Gula, angula, anguila i surimi: que la terminologia no us amargui els àpats de Nadal, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/gula-angula-anguila-i-surimi-que-la-terminologia-no-us-amargui-els-apats-nadal).
any de traspàs, any bixest o any bissextil?
any de traspàs, any bixest o any bissextil?
Criteris d'especialitat > Física
- ca any de traspàs, any bixest o any bissextil?
- es año bisiesto (any bixest), n m
- fr année bissextile (any bixest), n f
- en leap year (any bixest), n
Criteris d'especialitat > Física
Definició
Tant any de traspàs i any bixest com any bissextil (tots tres, noms masculins) són formes adequades, encara que tenen freqüències d'ús diferents.
Pel que fa a les formes any de traspàs i any bixest, es consideren formes principals, pels motius següents:
(1) Estan ben formades:
- any de traspàs és una creació moderna, potser per la idea que és un any al qual es traspassen les restes de dies acumulades en anys anteriors;
- any bixest és una evolució històrica de l'adjectiu llatí bisextus ('dues vegades sis'), referit al dia de més d'aquests anys, que s'afegia al sisè dia de les calendes de març (l'últim dia del calendari romà) i era, doncs, un segon dia sis.
(2) Estan recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans (el qual posa la informació a any de traspàs i remet any bixest a any de traspàs).
(3) Tenen un ús extens, tant en textos d'especialitat com en textos de divulgació.
(4) Tenen un abast territorial una mica diferent, ja que any de traspàs s'utilitza sobretot en català central i, en canvi, any bixest és una forma amb una distribució més àmplia pel domini del català.
En canvi, any bissextil, tot i tenir un origen paral·lel a any bixest (deriva de l'adjectiu llatí bisextiils, amb el mateix significat que bisextus), té valor de forma secundària pels motius següents:
(1) El diccionari normatiu la recull com a variant de la forma any bixest.
(2) Té un nombre d'ocurrències força menor que any de traspàs i any bixest en els textos d'especialitat i en els textos divulgatius.
Finalment, pel que fa a la pronúncia, convé destacar que la x de any bixest es pronuncia com una postalveolar fricativa sorda (és a dir, igual que clixé o guixaire) i que any bissextil és una paraula aguda, amb accent tònic a l'última síl·laba (d'acord amb la pronúncia del llatí bisextilis).
Un any de traspàs o un any bixest, o també any bissextil, és un any que té una durada de 366 dies, és a dir un dia més que els altres anys, el qual se situa al final del febrer.
. L'equivalent castellà és un año bisiesto; el francès, un année bissextile, i l'anglès, a leap year.
Pel que fa a les formes any de traspàs i any bixest, es consideren formes principals, pels motius següents:
(1) Estan ben formades:
- any de traspàs és una creació moderna, potser per la idea que és un any al qual es traspassen les restes de dies acumulades en anys anteriors;
- any bixest és una evolució històrica de l'adjectiu llatí bisextus ('dues vegades sis'), referit al dia de més d'aquests anys, que s'afegia al sisè dia de les calendes de març (l'últim dia del calendari romà) i era, doncs, un segon dia sis.
(2) Estan recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans (el qual posa la informació a any de traspàs i remet any bixest a any de traspàs).
(3) Tenen un ús extens, tant en textos d'especialitat com en textos de divulgació.
(4) Tenen un abast territorial una mica diferent, ja que any de traspàs s'utilitza sobretot en català central i, en canvi, any bixest és una forma amb una distribució més àmplia pel domini del català.
En canvi, any bissextil, tot i tenir un origen paral·lel a any bixest (deriva de l'adjectiu llatí bisextiils, amb el mateix significat que bisextus), té valor de forma secundària pels motius següents:
(1) El diccionari normatiu la recull com a variant de la forma any bixest.
(2) Té un nombre d'ocurrències força menor que any de traspàs i any bixest en els textos d'especialitat i en els textos divulgatius.
Finalment, pel que fa a la pronúncia, convé destacar que la x de any bixest es pronuncia com una postalveolar fricativa sorda (és a dir, igual que clixé o guixaire) i que any bissextil és una paraula aguda, amb accent tònic a l'última síl·laba (d'acord amb la pronúncia del llatí bisextilis).
Un any de traspàs o un any bixest, o també any bissextil, és un any que té una durada de 366 dies, és a dir un dia més que els altres anys, el qual se situa al final del febrer.
. L'equivalent castellà és un año bisiesto; el francès, un année bissextile, i l'anglès, a leap year.
Nota
- 1. Són anys de traspàs tots els anys que són múltiples de quatre, excepte alguns dels que acaben en dos zeros. En aquest cas, cal tenir en compte les dues primeres xifres de l'any: si són un múltiple de quatre (com en el cas de 2000), és un any de traspàs; si no són un múltiple de quatre (com en el cas de 1900), és un any convencional.
- 2. Podeu consultar la fitxa completa de any bixest al Cercaterm, i també el document de criteri original, Any de traspàs, any bixest o any bissextil?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/any-traspas-any-bixest-o-any-bissextil).
aplicació mòbil, app o apli?
aplicació mòbil, app o apli?
Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació
- ca aplicació mòbil, app o apli?
- es aplicación móvil (aplicació mòbil), n f
- es apli (app), n f sin. compl.
- fr application mobile (aplicació mòbil), n f
- fr appli (app), n f sin. compl.
- en mobile application (aplicació mòbil), n
- en app (app), n sin. compl.
Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació
Definició
Tant aplicació mòbil com app i apli (tots tres, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen ús en contextos diferents:
- Aplicació mòbil és la forma catalana completa. Es considera especialment adequada per a contextos formals en què la llargada de la forma no sigui determinant.
- App és un escurçament creat en anglès a partir de application, amb una àmplia utilització en català. Es considera adequada com a forma escurçada.
- Apli és un escurçament creat en català a partir de aplicació, que el TERMCAT ha pres en consideració a petició d'alguns mitjans de comunicació. Es considera que pot ser una alternativa adequada com a forma escurçada, sempre que se n'acabi generalitzant l'ús.
Una aplicació mòbil, o una app, o el sinònim complementari apli, és un programa informàtic que desenvolupa una tasca específica en un dispositiu mòbil.
. L'equivalent castellà és una aplicación móvil i, com a formes escurçades, una apli i una app; el francès, une application mobile, amb l'escurçament une appli, i l'anglès, a mobile application, amb l'escurçament an app.
- Aplicació mòbil és la forma catalana completa. Es considera especialment adequada per a contextos formals en què la llargada de la forma no sigui determinant.
- App és un escurçament creat en anglès a partir de application, amb una àmplia utilització en català. Es considera adequada com a forma escurçada.
- Apli és un escurçament creat en català a partir de aplicació, que el TERMCAT ha pres en consideració a petició d'alguns mitjans de comunicació. Es considera que pot ser una alternativa adequada com a forma escurçada, sempre que se n'acabi generalitzant l'ús.
Una aplicació mòbil, o una app, o el sinònim complementari apli, és un programa informàtic que desenvolupa una tasca específica en un dispositiu mòbil.
. L'equivalent castellà és una aplicación móvil i, com a formes escurçades, una apli i una app; el francès, une application mobile, amb l'escurçament une appli, i l'anglès, a mobile application, amb l'escurçament an app.
Nota
- Podeu consultar la fitxa completa de aplicació mòbil al Cercaterm, i també el document de criteri orignal, Podem utilitzar la forma app en català?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/podem-utilitzar-la-forma-app-catala).
aptònim, aptrònim, euònim o nom parlant?
aptònim, aptrònim, euònim o nom parlant?
Criteris d'especialitat > Llengua. Literatura
- ca aptònim, aptrònim, euònim o nom parlant?
- es nombre parlante (aptònim), n m
- fr aptonyme (aptònim), n m
- en aptronym (aptònim), n
Criteris d'especialitat > Llengua. Literatura
Definició
Es considera que la forma adequada és aptònim (nom masculí), i no *aptrònim, *euònim ni *nom parlant.
Els motius de la tria de aptònim (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) Ja ha tingut difusió en català.
(2) Està semànticament motivada.
(3) És paral·lela a altres noms del mateix àmbit, com ara antropònim, autònim, al·lònim o zoònim. (A diferència d'aquests casos, però, aptònim no és una veritable formació culta, ja que està formada a partir de l'adjectiu apte i la forma sufixada d'origen grec -ònim 'nom'.)
(4) S'utilitzen formes anàlogues en altres llengües romàniques.
Exemples: [francès] aptonyme; [italià] attonimo; [portuguès] aptônimo
(5) Té el suport de la majoria d'especialistes consultats.
En canvi, *aptrònim, *euònim i *nom parlant presenten problemes:
- *aptrònim no és una solució lingüísticament ben construïda, ja que la r no correspon ni al primer formant ni al segon, sinó que vol remetre al nom antropònim.
- *euònim (compost culte ben construït a partir dels formants grecs eu- 'ben, bon, avantatjós' i -ònim 'nom') té poc ús i no és semànticament transparent.
- *nom parlant és semànticament imprecisa, ja que més que d'un nom que parla es tracta d'un nom que revela trets.
Un aptònim és un antropònim que semànticament té relació amb alguna característica física, moral, professional o d'altra mena de la persona o el personatge de ficció a què fa referència.
. Els equivalents castellans són un antropónimo atributivo, un antropónimo evocativo, un aptrónimo, un caracterónimo, un caractónimo i un nombre parlante; el francès, un aptonyme; els italians, un attonimo i un attronimo; els portuguesos, un aptônimo i un aptrônimo; els anglesos, an aptonym, an aptronym, a charactonym i an euonym, i l'alemany, der sprenchender Name.
Els motius de la tria de aptònim (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) Ja ha tingut difusió en català.
(2) Està semànticament motivada.
(3) És paral·lela a altres noms del mateix àmbit, com ara antropònim, autònim, al·lònim o zoònim. (A diferència d'aquests casos, però, aptònim no és una veritable formació culta, ja que està formada a partir de l'adjectiu apte i la forma sufixada d'origen grec -ònim 'nom'.)
(4) S'utilitzen formes anàlogues en altres llengües romàniques.
Exemples: [francès] aptonyme; [italià] attonimo; [portuguès] aptônimo
(5) Té el suport de la majoria d'especialistes consultats.
En canvi, *aptrònim, *euònim i *nom parlant presenten problemes:
- *aptrònim no és una solució lingüísticament ben construïda, ja que la r no correspon ni al primer formant ni al segon, sinó que vol remetre al nom antropònim.
- *euònim (compost culte ben construït a partir dels formants grecs eu- 'ben, bon, avantatjós' i -ònim 'nom') té poc ús i no és semànticament transparent.
- *nom parlant és semànticament imprecisa, ja que més que d'un nom que parla es tracta d'un nom que revela trets.
Un aptònim és un antropònim que semànticament té relació amb alguna característica física, moral, professional o d'altra mena de la persona o el personatge de ficció a què fa referència.
. Els equivalents castellans són un antropónimo atributivo, un antropónimo evocativo, un aptrónimo, un caracterónimo, un caractónimo i un nombre parlante; el francès, un aptonyme; els italians, un attonimo i un attronimo; els portuguesos, un aptônimo i un aptrônimo; els anglesos, an aptonym, an aptronym, a charactonym i an euonym, i l'alemany, der sprenchender Name.
Nota
- 1. El Consell Supervisor del TERMCAT descarta de moment distingir amb una denominació específica els aptònims referits a personatges de ficció (tal com fan l'anglès amb charactonyms i el castellà amb caractónimo i caracterónimo), perquè la majoria d'especialistes consultats en són poc partidaris.
- 2. Podeu consultar la fitxa completa de aptònim al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Noms propis que parlen, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/noms-propis-que-parlen-els-aptonims).
apunt, aportació, comentari, intervenció, nota, missatge, article o post?
apunt, aportació, comentari, intervenció, nota, missatge, article o post?
Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació
- ca apunt, aportació, comentari, intervenció, nota, missatge, article o post?
- es post (apunt), n m
- fr article (apunt), n m
- en post (apunt), n
Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació
Definició
Es considera que la forma més adequada de manera general és apunt (nom masculí) i, segons els contextos, també aportació, comentari, intervenció, nota, missatge o article, mentre que no es considera adequada la forma *post.
Els motius de la tria de apunt (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És una designació semànticament àmplia, que pot adequar-se a diversos contextos d'ús i fer referència a textos de nivells d'especialització, extensió i format diferents.
(2) Ja té una certa difusió en català.
(3) Té el suport dels especialistes consultats.
Igualment, també poden ser adequades en determinats contextos les formes següents:
- aportació (nom femení), comentari (nom masculí), intervenció (nom femení), nota (nom femení) i missatge (nom masculí)
- article (nom masculí) per a un apunt d'una certa extensió i d'un cert grau d'especialització.
Un apunt és l'element textual o visual que un internauta publica en un fòrum o en un blog.
. Els equivalents castellans són un artículo, una contribución, una entrada, un mensaje i un post; els francesos, un article, un billet i une publication; l'italià, un post; els portuguesos, um artigo, um post i uma publicação, i els anglesos, a post i a posting.
Els motius de la tria de apunt (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És una designació semànticament àmplia, que pot adequar-se a diversos contextos d'ús i fer referència a textos de nivells d'especialització, extensió i format diferents.
(2) Ja té una certa difusió en català.
(3) Té el suport dels especialistes consultats.
Igualment, també poden ser adequades en determinats contextos les formes següents:
- aportació (nom femení), comentari (nom masculí), intervenció (nom femení), nota (nom femení) i missatge (nom masculí)
- article (nom masculí) per a un apunt d'una certa extensió i d'un cert grau d'especialització.
Un apunt és l'element textual o visual que un internauta publica en un fòrum o en un blog.
. Els equivalents castellans són un artículo, una contribución, una entrada, un mensaje i un post; els francesos, un article, un billet i une publication; l'italià, un post; els portuguesos, um artigo, um post i uma publicação, i els anglesos, a post i a posting.
Nota
- 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat el terme relacionat fer un apunt. (Vegeu la fitxa FER UN APUNT, PENJAR UN APUNT, PUBLICAR UN APUNT O POSTEJAR?)
- 2. Podeu consultar la fitxa completa de apunt al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Un apunt sobre el post, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/apunt-post).
arabosaharià -ana, saharianoaràbic -iga o saharoaràbic -iga?
arabosaharià -ana, saharianoaràbic -iga o saharoaràbic -iga?
Criteris d'especialitat > Geografia
- ca arabosaharià -ana, saharianoaràbic -iga o saharoaràbic -iga?
- es saharo-arábigo -ga (arabosaharià -ana), adj
- fr saharo-arabique (arabosaharià -ana), adj
- en saharo-arabian (arabosaharià -ana), adj
Criteris d'especialitat > Geografia
Definició
Tant arabosaharià -ana com, de manera complementària, saharianoaràbic -iga (tots dos, adjectius) es consideren formes adequades; en canvi, no es considera adequada la forma *saharoaràbic -iga.
Els motius de la tria de arabosaharià -ana com a forma prioritària, i de saharianoaràbic -iga com a forma secundària, són els següents:
(1) En els compostos de dos adjectius, el primer adjectiu s'expressa a la manera culta.
(2) L'ordre dels dos adjectius en aquests compostos és indiferent i sovint depèn de quin dels dos ja té una forma culta adequada.
(3) El diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans recull arabo- com a forma prefixada de àrab, mentre que no inclou cap forma culta per a saharià -ana.
(4) La forma arabosaharià -ana ja es documenta en alguns contextos d'especialitat, a diferència de la forma saharianoaràbic -iga.
(5) Tot i no tenir documentació que l'avali, saharianoaràbic -iga és una forma ben construïda, i d'aquí que es consideri també correcta.
En canvi, *saharoaràbic -iga presenta el problema lingüístic que el primer formant no correspon a un adjectiu sinó a un nom, de manera que no s'ajusta a l'estructura adjectiu + adjectiu que requereixen aquests compostos.
Una àrea, un col·lectiu o un ésser viu arabosaharià, i també amb el sinònim complementari saharianoaràbic, és un element que està situat en la zona que configuren el desert del Sàhara de l'Atlàntic al mar Roig, la península del Sinaí, la península aràbiga, el sud de Palestina i la baixa Mesopotàmia.
. L'equivalent castellà és saharo-arábigo -ga; el francès, saharo-arabique; l'italià, arabo-sahariano, i l'anglès, saharo-arabian.
Els motius de la tria de arabosaharià -ana com a forma prioritària, i de saharianoaràbic -iga com a forma secundària, són els següents:
(1) En els compostos de dos adjectius, el primer adjectiu s'expressa a la manera culta.
(2) L'ordre dels dos adjectius en aquests compostos és indiferent i sovint depèn de quin dels dos ja té una forma culta adequada.
(3) El diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans recull arabo- com a forma prefixada de àrab, mentre que no inclou cap forma culta per a saharià -ana.
(4) La forma arabosaharià -ana ja es documenta en alguns contextos d'especialitat, a diferència de la forma saharianoaràbic -iga.
(5) Tot i no tenir documentació que l'avali, saharianoaràbic -iga és una forma ben construïda, i d'aquí que es consideri també correcta.
En canvi, *saharoaràbic -iga presenta el problema lingüístic que el primer formant no correspon a un adjectiu sinó a un nom, de manera que no s'ajusta a l'estructura adjectiu + adjectiu que requereixen aquests compostos.
Una àrea, un col·lectiu o un ésser viu arabosaharià, i també amb el sinònim complementari saharianoaràbic, és un element que està situat en la zona que configuren el desert del Sàhara de l'Atlàntic al mar Roig, la península del Sinaí, la península aràbiga, el sud de Palestina i la baixa Mesopotàmia.
. L'equivalent castellà és saharo-arábigo -ga; el francès, saharo-arabique; l'italià, arabo-sahariano, i l'anglès, saharo-arabian.
Nota
- D'acord amb les normes d'ús del guionet per a la formació de paraules compostes, no són adequades les formes *àrabo-saharià ni *sahariano-aràbic -iga. Per a ampliar la informació sobre l'ús del guionet, podeu consultar el document L'ús del guionet en l'escriptura dels mots formats per composició o per prefixació (acord del 15 de març de 1996), al web de l'Institut d'Estudis Catalans (publicacions.iec.cat/Front/repository/pdf/00000042/00000018.pdf).
