icestock o cúrling?
icestock o cúrling?
Criteris d'especialitat > Esports
- ca icestock o cúrling?
- es curling (cúrling), n m
- es icestock (icestock), n m
- fr curling (cúrling), n m
- fr pétanque sur glace (icestock), n f
- en curling (cúrling), n
- en German curling (icestock), n
Criteris d'especialitat > Esports
Definició
Tant icestock com cúrling (tots dos, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:
- L'icestock (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) tant pot ser un esport d'hivern com un element utilitzat en aquest esport. L'esport, que es practica en una pista de gel entre dos equips o dos jugadors, consisteix a fer lliscar diversos discos d'uns 27 cm de diàmetre amb l'objectiu de fer-los cobrir la màxima distància o bé d'acostar-los al màxim a un altre disc d'uns 12 cm de diàmetre amb un forat al mig; el disc que es fa lliscar, que és de fusta, metall o plàstic i té una base de plàstic o cautxú i un mànec desmuntable, també s'anomena icestock.
. Per a l'esport, els equivalents castellans són curling alemán i icestock; els francesos, curling allemand, eisstock i pétanque sur glace; els anglesos, Bavarian curling, German curling i icestocksport, i els alemanys, Eisschießen, Eisstock, Eisstockschießen i Eisstocksport; per al disc, l'equivalent francès és eisstock; els anglesos, ice stock i stock, i l'alemany, Eisstock.
- El cúrling (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un esport d'hivern practicat en una pista de gel entre dos equips de quatre jugadors cadascun, que consisteix a fer lliscar diverses pedres polides de 15 a 20 kg de pes, proveïdes de mànec, amb l'objectiu d'acostar-les al màxim a un blanc situat en un extrem.
. En castellà, en francès, en italià i en anglès els equivalents coincideixen en la forma curling.
- L'icestock (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) tant pot ser un esport d'hivern com un element utilitzat en aquest esport. L'esport, que es practica en una pista de gel entre dos equips o dos jugadors, consisteix a fer lliscar diversos discos d'uns 27 cm de diàmetre amb l'objectiu de fer-los cobrir la màxima distància o bé d'acostar-los al màxim a un altre disc d'uns 12 cm de diàmetre amb un forat al mig; el disc que es fa lliscar, que és de fusta, metall o plàstic i té una base de plàstic o cautxú i un mànec desmuntable, també s'anomena icestock.
. Per a l'esport, els equivalents castellans són curling alemán i icestock; els francesos, curling allemand, eisstock i pétanque sur glace; els anglesos, Bavarian curling, German curling i icestocksport, i els alemanys, Eisschießen, Eisstock, Eisstockschießen i Eisstocksport; per al disc, l'equivalent francès és eisstock; els anglesos, ice stock i stock, i l'alemany, Eisstock.
- El cúrling (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un esport d'hivern practicat en una pista de gel entre dos equips de quatre jugadors cadascun, que consisteix a fer lliscar diverses pedres polides de 15 a 20 kg de pes, proveïdes de mànec, amb l'objectiu d'acostar-les al màxim a un blanc situat en un extrem.
. En castellà, en francès, en italià i en anglès els equivalents coincideixen en la forma curling.
Nota
- 1. En l'icestock, el disc més petit amb un forat al mig al qual cal acostar-se s'anomena daube.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de icestock, cúrling i daube al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Així de senzill: icestock, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/aixi-senzill-icestock).
impermeable o resistent a l'aigua?
impermeable o resistent a l'aigua?
Criteris d'especialitat > Esports, Criteris d'especialitat > Indústria. Energia
- ca impermeable o resistent a l'aigua?
- es impermeable (impermeable), adj
- es resistente al agua (resistent a l'aigua), adj
- fr imperméable (impermeable), adj
- fr résistant à l'eau (resistent a l'aigua), adj
- en water-resistant (resistent a l'aigua), adj
- en waterproof (impermeable), adj
Criteris d'especialitat > Esports, Criteris d'especialitat > Indústria. Energia
Definició
Tant impermeable com resistent a l'aigua (tots dos, adjectius) es consideren formes adequades, encara que tenen significats d'abast diferent:
- Un producte impermeable és un producte que no permet el pas d'un fluid a través seu, especialment pensat perquè el contacte amb l'aigua no l'afecti gens o no afecti gens allò que protegeix.
. L'equivalent castellà és impermeable; els francesos, imperméable i imperméable à l'eau, i els anglesos, water impermeable i waterproof.
- Un producte resistent a l'aigua és un producte que evita en un cert grau el pas de l'aigua a través seu però no completament, de manera que, en determinades condicions, o bé ell mateix o bé allò que protegeix pot quedar afectat pel contacte amb l'aigua.
. L'equivalent castellà és resistente al agua; el francès, résistant à l'eau, i l'anglès, water-resistant, també escrit amb la grafia water resistant.
Aquests termes s'apliquen sovint a dispositius electrònics (com ara mòbils i rellotges), productes cosmètics, peces de roba (per exemple, jaquetes i sabates), teixits (el Gore-Tex és un teixit impermeable) i complements de vestir (motxilles, bosses de mà, etc.).
- Un producte impermeable és un producte que no permet el pas d'un fluid a través seu, especialment pensat perquè el contacte amb l'aigua no l'afecti gens o no afecti gens allò que protegeix.
. L'equivalent castellà és impermeable; els francesos, imperméable i imperméable à l'eau, i els anglesos, water impermeable i waterproof.
- Un producte resistent a l'aigua és un producte que evita en un cert grau el pas de l'aigua a través seu però no completament, de manera que, en determinades condicions, o bé ell mateix o bé allò que protegeix pot quedar afectat pel contacte amb l'aigua.
. L'equivalent castellà és resistente al agua; el francès, résistant à l'eau, i l'anglès, water-resistant, també escrit amb la grafia water resistant.
Aquests termes s'apliquen sovint a dispositius electrònics (com ara mòbils i rellotges), productes cosmètics, peces de roba (per exemple, jaquetes i sabates), teixits (el Gore-Tex és un teixit impermeable) i complements de vestir (motxilles, bosses de mà, etc.).
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de impermeable i resistent a l'aigua al Cercaterm, i també el document de criteri original, És el mateix impermeable (waterproof) que resistent a l'aigua (water-resistant)?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/mateix-impermeable-waterproof-que-resistent-laigua-water-resistant).
imposició de proveïdor o imposició de serveis?
imposició de proveïdor o imposició de serveis?
Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació
- ca imposició de proveïdor o imposició de serveis?
- es slamming (imposició de proveïdor), n m
- fr détournement de clientèle (imposició de proveïdor), n m
- en cramming (imposició de serveis), n
- en slamming (imposició de proveïdor), n
Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació
Definició
Tant imposició de proveïdor com imposició de serveis (tots dos, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:
- La imposició de proveïdor és la pràctica fraudulenta de transferir el servei telefònic d'una companyia a una altra companyia sense el consentiment de l'abonat.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) És formalment transparent.
(2) És paral·lela a les solucions alternatives del castellà i el francès.
(3) Recull el sentit de violència present en la forma anglesa original slamming (creada a partir del verb to slam, 'push or put something somewhere with great force', segons l'Oxford Dictionary of English).
. Els equivalents castellans són imposición de proveedor i slamming; els francesos, détournement d'abonné, détournement de client, détournement de clientèle i écrasement de ligne, i l'anglès, slamming.
- La imposició de serveis és la pràctica fraudulenta de facturar a un client serveis que no ha sol·licitat.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) És formalment transparent.
(2) Està creada per analogia a imposició de proveïdor.
. L'equivalent anglès és cramming (creat a partir del verb to cram, 'completely fill a place or container to the point of overflowing', segons l'Oxford Dictionary of English).
- La imposició de proveïdor és la pràctica fraudulenta de transferir el servei telefònic d'una companyia a una altra companyia sense el consentiment de l'abonat.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) És formalment transparent.
(2) És paral·lela a les solucions alternatives del castellà i el francès.
(3) Recull el sentit de violència present en la forma anglesa original slamming (creada a partir del verb to slam, 'push or put something somewhere with great force', segons l'Oxford Dictionary of English).
. Els equivalents castellans són imposición de proveedor i slamming; els francesos, détournement d'abonné, détournement de client, détournement de clientèle i écrasement de ligne, i l'anglès, slamming.
- La imposició de serveis és la pràctica fraudulenta de facturar a un client serveis que no ha sol·licitat.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) És formalment transparent.
(2) Està creada per analogia a imposició de proveïdor.
. L'equivalent anglès és cramming (creat a partir del verb to cram, 'completely fill a place or container to the point of overflowing', segons l'Oxford Dictionary of English).
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de imposició de proveïdor i imposició de serveis al Cercaterm, i també el document de criteri original, Com anomenem en català els fraus en telefonia slammig i cramming?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/com-anomenem-catala-els-fraus-telefonia-slamming-i-cramming).
indiferenciar, mercantilitzar, comodititzar o comodificar?
indiferenciar, mercantilitzar, comodititzar o comodificar?
Criteris d'especialitat > Economia. Empresa
- ca indiferenciar, mercantilitzar, comodititzar o comodificar?
- es banalizar (indiferenciar), v tr
- es mercantilizar (mercantilitzar), v tr
- fr commodifier (mercantilitzar), v tr
- en commodify, to (mercantilitzar), v tr
- en commoditize, to (indiferenciar, mercantilitzar), v tr
Criteris d'especialitat > Economia. Empresa
Definició
Tant indiferenciar com mercantilitzar (tots dos, verbs transitius) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, no es consideren adequades les formes *comodititzar i *comidificar.
- El verb indiferenciar (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) fa referència a l'acció de fer que un producte acabi resultant idèntic en característiques i prestacions a altres productes competidors excepte en el preu.
. Els equivalents castellans són banalizar i comoditizar, i l'anglès, commoditize, to.
- El verb mercantilitzar (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) fa referència a l'acció d'atribuir un valor comercial, determinat per l'oferta i la demanda, a béns, recursos, activitats i serveis fins llavors considerats no comercialitzables, generalment amb una consideració negativa.
. Els equivalents castellans són comodificar i mercantilizar; el francès, commodifier, i els anglesos, commodify, to i també commoditize, to.
Els motius de la tria de diferència i mercat com a base de les formes normalitzades són els següents:
(1) S'ajusten semànticament als conceptes que designen.
(2) Permeten completar tota la sèrie terminològica.
(3) Ja han tingut ús en textos especialitzats.
En canvi, *comodititzar i *comodificar tenen l'inconvenient que en català (i en la resta de llengües romàniques) la paraula còmode de base i la seva família tenen significats molt diferents de l'anglès. Es tracta, doncs, d'un cas dels anomenats de falsos amics o paranys de traducció.
- El verb indiferenciar (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) fa referència a l'acció de fer que un producte acabi resultant idèntic en característiques i prestacions a altres productes competidors excepte en el preu.
. Els equivalents castellans són banalizar i comoditizar, i l'anglès, commoditize, to.
- El verb mercantilitzar (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) fa referència a l'acció d'atribuir un valor comercial, determinat per l'oferta i la demanda, a béns, recursos, activitats i serveis fins llavors considerats no comercialitzables, generalment amb una consideració negativa.
. Els equivalents castellans són comodificar i mercantilizar; el francès, commodifier, i els anglesos, commodify, to i també commoditize, to.
Els motius de la tria de diferència i mercat com a base de les formes normalitzades són els següents:
(1) S'ajusten semànticament als conceptes que designen.
(2) Permeten completar tota la sèrie terminològica.
(3) Ja han tingut ús en textos especialitzats.
En canvi, *comodititzar i *comodificar tenen l'inconvenient que en català (i en la resta de llengües romàniques) la paraula còmode de base i la seva família tenen significats molt diferents de l'anglès. Es tracta, doncs, d'un cas dels anomenats de falsos amics o paranys de traducció.
Nota
- 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat els termes relacionats producte indiferenciat, indiferenciació i mercantilització. (Vegeu la fitxa producte indiferenciat, indiferenciació, mercantilització o comoditat?)
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de indiferenciar i mercantilitzar al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Commodities que no són comoditats, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/commodities-que-no-son-comoditats).
inflació, deflació, hiperinflació, desinflació, biflació, reflació, estagflació o agroflació?
inflació, deflació, hiperinflació, desinflació, biflació, reflació, estagflació o agroflació?
Criteris d'especialitat > Economia. Empresa
- ca inflació, deflació, hiperinflació, desinflació, biflació, reflació, estagflació o agroflació?
- es agflación (agroflació), n f
- es biflación (biflació), n f
- es deflación (deflació), n f
- es desinflación (desinflació), n f
- es estanflación (estagflació), n f
- es hiperinflación (hiperinflació), n f
- es inflación (inflació), n f
- es reflación (reflació), n f
- fr agflation (agroflació), n f
- fr biflation (biflació), n f
- fr déflation (deflació), n f
- fr désinflation (desinflació), n f
- fr hyperinflation (hiperinflació), n f
- fr inflation (inflació), n f
- fr reflationi (reflació), n f
- fr stagflation (estaglació), n f
- en agflation (agroflació), n
- en biflation (biflació), n
- en deflation (deflació), n f
- en disinflation (desinflació), n
- en hyperinflation (hiperinflació), n
- en inflation (inflació), n
- en reflation (reflació), n
- en stagflation (estagflació), n
Criteris d'especialitat > Economia. Empresa
Definició
Tant inflació com deflació, hiperinflació, desinflació, biflació, reflació, estagflació i agroflació són formes adequades, encara que tenen significats diferents, tots relacionats d'una manera o altra entre ells.
Així, inflació i deflació són termes oposats, que reflecteixen la realitat contrària:
- La inflació és una elevació general i continuada de l'índex de preus, que comporta una disminució del poder adquisitiu dels consumidors.
. L'equivalent castellà és la inflación; el francès, l'inflation, i l'anglès, the inflation. El català, el castellà i el francès han adaptat la forma original anglesa inflation, agafada al seu torn del llatí inflatio -ōnis (que significa 'inflament').
- La deflació és una baixada general i continuada de l'índex de preus.
. L'equivalent castellà és la deflación; el francès, la déflation, i l'anglès, the deflation. Com el cas anterior, la forma original és l'anglesa, en aquest cas deflation, creada a partir del verb llatí deflare (que significa 'desinflar').
Pel que fa a hiperinflació i desinflació, es poden considerar variants de la inflació:
- La hiperinflació és una inflació amb un augment tan ràpid dels preus que queda fora del control de les autoritats monetàries.
. L'equivalent castellà és la hiperinflación; el francès, l'hyperinflation, i els anglesos, the hyperinflation i the runaway inflation.
- La desinflació és una desacceleració temporal del ritme de creixement dels preus en una situació general d'inflació.
. L'equivalent castellà és la desinflación; el francès, la désinflation, i l'anglès, the disinflation.
Pel que fa a biflació i reflació, comparteixen característiques pròpies de la inflació i de la deflació:
- La biflació és una combinació d'inflació (deguda a l'augment del preu dels productes bàsics i els actius basats en els ingressos) i de deflació (deguda a una caiguda del preu dels actius basats en el deute).
. Els equivalents castellans són la biflación, la indeflación i la mixflación; els francesos, la biflation, l'indéflation i la mixflation, i els anglesos, the biflation i the mixflation. La forma biflació és una adaptació de l'anglès biflation, format a partir del prefix bi- ('dos') i -flation (part compartida de inflation i deflation).
- La reflació és una situació d'inflació dels preus provocada per l'increment de l'activitat econòmica resultant de les accions que ha adoptat l'autoritat econòmica per revertir un període de deflació.
. L'equivalent castellà és la reflación; el francès, la reflation, i l'anglès, the reflation.
Finalment, estagflació i agroflació són situacions d'inflació combinades amb circumstàncies especials:
- L'estagflació és la combinació d'una situació d'inflació amb l'estancament de l'activitat econòmica i la producció (anomenada estagnació).
. L'equivalent castellà és la estanflación; el francès, la stagflation, i els anglesos, the recession-inflation i the stagflation. La forma estagflació és una adaptació de l'anglès stagflation, format a partir de stag- (del llatí stagnare, 'estancar-se', i -flation (de inflation).
- L'agroflació és una situació d'augment generalitzat del preu dels aliments, com a conseqüència de l'increment de la demanda de productes agrícoles.
. Els equivalents castellans són la agflación i la agroflación; el francès, l'agflation, i l'anglès, the agflation.
Així, inflació i deflació són termes oposats, que reflecteixen la realitat contrària:
- La inflació és una elevació general i continuada de l'índex de preus, que comporta una disminució del poder adquisitiu dels consumidors.
. L'equivalent castellà és la inflación; el francès, l'inflation, i l'anglès, the inflation. El català, el castellà i el francès han adaptat la forma original anglesa inflation, agafada al seu torn del llatí inflatio -ōnis (que significa 'inflament').
- La deflació és una baixada general i continuada de l'índex de preus.
. L'equivalent castellà és la deflación; el francès, la déflation, i l'anglès, the deflation. Com el cas anterior, la forma original és l'anglesa, en aquest cas deflation, creada a partir del verb llatí deflare (que significa 'desinflar').
Pel que fa a hiperinflació i desinflació, es poden considerar variants de la inflació:
- La hiperinflació és una inflació amb un augment tan ràpid dels preus que queda fora del control de les autoritats monetàries.
. L'equivalent castellà és la hiperinflación; el francès, l'hyperinflation, i els anglesos, the hyperinflation i the runaway inflation.
- La desinflació és una desacceleració temporal del ritme de creixement dels preus en una situació general d'inflació.
. L'equivalent castellà és la desinflación; el francès, la désinflation, i l'anglès, the disinflation.
Pel que fa a biflació i reflació, comparteixen característiques pròpies de la inflació i de la deflació:
- La biflació és una combinació d'inflació (deguda a l'augment del preu dels productes bàsics i els actius basats en els ingressos) i de deflació (deguda a una caiguda del preu dels actius basats en el deute).
. Els equivalents castellans són la biflación, la indeflación i la mixflación; els francesos, la biflation, l'indéflation i la mixflation, i els anglesos, the biflation i the mixflation. La forma biflació és una adaptació de l'anglès biflation, format a partir del prefix bi- ('dos') i -flation (part compartida de inflation i deflation).
- La reflació és una situació d'inflació dels preus provocada per l'increment de l'activitat econòmica resultant de les accions que ha adoptat l'autoritat econòmica per revertir un període de deflació.
. L'equivalent castellà és la reflación; el francès, la reflation, i l'anglès, the reflation.
Finalment, estagflació i agroflació són situacions d'inflació combinades amb circumstàncies especials:
- L'estagflació és la combinació d'una situació d'inflació amb l'estancament de l'activitat econòmica i la producció (anomenada estagnació).
. L'equivalent castellà és la estanflación; el francès, la stagflation, i els anglesos, the recession-inflation i the stagflation. La forma estagflació és una adaptació de l'anglès stagflation, format a partir de stag- (del llatí stagnare, 'estancar-se', i -flation (de inflation).
- L'agroflació és una situació d'augment generalitzat del preu dels aliments, com a conseqüència de l'increment de la demanda de productes agrícoles.
. Els equivalents castellans són la agflación i la agroflación; el francès, l'agflation, i l'anglès, the agflation.
Nota
- 1. Tot i que semànticament la reduflació (en anglès, shrinkflation) no té una relació directa amb la inflació, formalment també hi està relacionada, ja que el segon formant prové de inflació. La reduflació és l'acció d'un fabricant de reduir la mida o el pes d'un producte comercial (sovint un producte alimentari o de neteja) sense abaratir-ne el preu final, en principi amb la intenció de compensar l'increment de costos de la producció.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de inflació, deflació i estagflació al Cercaterm i de hiperinflació, desinflació, biflació, reflació i agroflació a la Neoloteca i el Cercaterm, i també el document de criteri original, Coneixeu la parentela de la inflació?, en l'apartat "L'apunt terminològic" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/coneixeu-la-parentela-la-inflacio).
informàtica al núvol, informàtica en núvol o computació al núvol?
informàtica al núvol, informàtica en núvol o computació al núvol?
Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació
- ca informàtica al núvol, informàtica en núvol o computació al núvol?
- es computación en la nube (informàtica al núvol), n f
- fr infonuagique (informàtica al núvol), n f
- en cloud computing (informàtica al núvol), n
Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació
Definició
Es considera que la forma més adequada per a traduir la forma anglesa cloud computing és informàtica al núvol (nom femení), i no *informàtica en núvol, ni *computació al núvol.
Els motius de la tria de informàtica al núvol (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT, en substitució de l'anterior informàtica en núvol) són els següents:
(1) La base informàtica és la més adequada per a referir-se al conjunt de ciències, tècniques o activitats relacionades amb la transmissió i el processament automàtics de la informació. De fet, ja hi ha altres casos en què, a la base anglesa computing, s'hi ha fet correspondre informàtica (per exemple, informàtica d'empresa o informàtica de sistemes).
(2) El complement núvol (forma també normalitzada pel Consell Supervisor com a equivalent de cloud en informàtica) remet al conjunt de recursos i serveis de processament i emmagatzematge de dades que un proveïdor posa a disposició dels usuaris per mitjà d'internet.
(3) La contracció al per a introduir el complement núvol és molt habitual per a aquesta denominació en català; això es deu tant als usos habituals amb article de núvol en llengua general com a la concepció dels usuaris que el núvol informàtic és un únic espai virtual gestionat per diversos proveïdors.
En canvi, *informàtica en núvol, *informàtica als núvols i *computació al núvol tenen inconvenients diversos:
- *informàtica en núvol i *informàtica als núvols reflecteixen la idea que cada proveïdor proporciona un espai propi i, doncs, que hi ha una multiplicitat de núvols; a la pràctica, però, els usuaris conceben el núvol com un espai virtual únic. A més,*informàtica en núvol té el problema afegit de la poca naturalitat lingüística, ja que en tots els altres contextos núvol va sempre precedit d'article.
- *computació al núvol no té en compte que computació té un significat més restrictiu en català que en anglès ('Acció de tractar dades amb una computadora' enfront de l'anglès 'The fact of using computers'); a més, aquesta denominació és percebuda com un calc per determinats especialistes.
La informàtica al núvol és l'organització d'un sistema informàtic en què l'usuari fa ús de recursos i serveis de processament i emmagatzematge de dades allotjats en servidors externs als quals pot accedir per mitjà d'internet.
. Els equivalents castellans són la computación en la nube, la computación en nube i la informática en la nube; els francesos, l'infonuagique, l'informatique en nuage i la nuagique; l'italià, il cloud computing; els portuguesos, a computação em nuvem i a computação na nuvem, i els anglesos, the cloud computing i the cloudputing.
Els motius de la tria de informàtica al núvol (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT, en substitució de l'anterior informàtica en núvol) són els següents:
(1) La base informàtica és la més adequada per a referir-se al conjunt de ciències, tècniques o activitats relacionades amb la transmissió i el processament automàtics de la informació. De fet, ja hi ha altres casos en què, a la base anglesa computing, s'hi ha fet correspondre informàtica (per exemple, informàtica d'empresa o informàtica de sistemes).
(2) El complement núvol (forma també normalitzada pel Consell Supervisor com a equivalent de cloud en informàtica) remet al conjunt de recursos i serveis de processament i emmagatzematge de dades que un proveïdor posa a disposició dels usuaris per mitjà d'internet.
(3) La contracció al per a introduir el complement núvol és molt habitual per a aquesta denominació en català; això es deu tant als usos habituals amb article de núvol en llengua general com a la concepció dels usuaris que el núvol informàtic és un únic espai virtual gestionat per diversos proveïdors.
En canvi, *informàtica en núvol, *informàtica als núvols i *computació al núvol tenen inconvenients diversos:
- *informàtica en núvol i *informàtica als núvols reflecteixen la idea que cada proveïdor proporciona un espai propi i, doncs, que hi ha una multiplicitat de núvols; a la pràctica, però, els usuaris conceben el núvol com un espai virtual únic. A més,*informàtica en núvol té el problema afegit de la poca naturalitat lingüística, ja que en tots els altres contextos núvol va sempre precedit d'article.
- *computació al núvol no té en compte que computació té un significat més restrictiu en català que en anglès ('Acció de tractar dades amb una computadora' enfront de l'anglès 'The fact of using computers'); a més, aquesta denominació és percebuda com un calc per determinats especialistes.
La informàtica al núvol és l'organització d'un sistema informàtic en què l'usuari fa ús de recursos i serveis de processament i emmagatzematge de dades allotjats en servidors externs als quals pot accedir per mitjà d'internet.
. Els equivalents castellans són la computación en la nube, la computación en nube i la informática en la nube; els francesos, l'infonuagique, l'informatique en nuage i la nuagique; l'italià, il cloud computing; els portuguesos, a computação em nuvem i a computação na nuvem, i els anglesos, the cloud computing i the cloudputing.
Nota
- 1. En la varietat baleàrica, en què es diu nigul en comptes de núvol, també és adequada la denominació informàtica al nigul.
- 2. Podeu consultar la fitxa completa de informàtica al núvol al Cercaterm i la Neoloteca.
infusionar, infusar, fer una infusió o infondre?
infusionar, infusar, fer una infusió o infondre?
Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia
- ca infusionar, infusar, fer una infusió o infondre?
- es infundir (infusionar), v tr
- fr infuser (infusionar), v tr
- en infuse, to (infusionar), v tr
Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia
Definició
Es considera que la forma adequada en l'àmbit és infusionar (verb transitiu), i no fer una infusió, infusar ni *infondre.
Els motius de la tria de infusionar (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És lingüísticament adequada: d'acord amb el procés derivatiu habitual, afegeix el sufix verbalitzador -ar al nom infusió, amb la recuperació de la n del plural infusions.
(2) És conceptualment adequada.
(3) És la més utilitzada pels especialistes de l'àmbit.
En canvi, les formes *infusar, fer una infusió i infondre no són adequades en l'àmbit:
- *Infusar és lingüísticament inadequada perquè no segueix les regles de derivació del català, que donen infusionar com a derivat verbal de infusió. Probablement és un calc del francès (infuser) o de l'anglès (to infuse).
- Fer una infusió, verb existent en català, és poc adequada conceptualment perquè infusionar fa referència a una part d'un procés culinari més ampli. Només és una forma adequada, doncs, en l'ús menys precís de la llengua general.
- Infondre, verb existent en català, és conceptualment inadequada perquè té el significat 'Suscitar (un efecte físic, afectiu, moral) (en algú)', que no s'ajusta a aquest cas. A més, gairebé no té ús en l'àmbit gastronòmic.
El verb infusionar fa referència a l'acció d'immergir una substància vegetal en un líquid, generalment aigua bullent, per extreure'n els principis solubles, sovint com a part d'un procés culinari.
Els motius de la tria de infusionar (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És lingüísticament adequada: d'acord amb el procés derivatiu habitual, afegeix el sufix verbalitzador -ar al nom infusió, amb la recuperació de la n del plural infusions.
(2) És conceptualment adequada.
(3) És la més utilitzada pels especialistes de l'àmbit.
En canvi, les formes *infusar, fer una infusió i infondre no són adequades en l'àmbit:
- *Infusar és lingüísticament inadequada perquè no segueix les regles de derivació del català, que donen infusionar com a derivat verbal de infusió. Probablement és un calc del francès (infuser) o de l'anglès (to infuse).
- Fer una infusió, verb existent en català, és poc adequada conceptualment perquè infusionar fa referència a una part d'un procés culinari més ampli. Només és una forma adequada, doncs, en l'ús menys precís de la llengua general.
- Infondre, verb existent en català, és conceptualment inadequada perquè té el significat 'Suscitar (un efecte físic, afectiu, moral) (en algú)', que no s'ajusta a aquest cas. A més, gairebé no té ús en l'àmbit gastronòmic.
El verb infusionar fa referència a l'acció d'immergir una substància vegetal en un líquid, generalment aigua bullent, per extreure'n els principis solubles, sovint com a part d'un procés culinari.
Nota
- 1. L'acció d'infusionar substàncies vegetals sovint es fa amb un infusor, que és un receptacle reixat o perforat, generalment metàl·lic i de forma rodona o ovalada. Infusor s'ha creat a partir de la base llatina infusus, participi de infundĕre, per analogia amb cultismes com ara extrusor i transfusor.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de infusionar i infusor al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Infusionar, infusar o infondre?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/infusionar-infusar-o-infondre).
ingredients botànics i ingredients químics o bé botànics i químics?
ingredients botànics i ingredients químics o bé botànics i químics?
Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia
- ca ingredients botànics i ingredients químics o bé botànics i químics?
- en botanical (botànic -a), adj
- en botanical (ingredient botànic), n
- en botanist (botànic | botànica), n
- en chemical (ingredient químic), n
- en chemical (químic -a), adj
- en chemist (químic | química), n
Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia
Definició
Es considera que les formes adequades en una llista d'ingredients, per exemple d'una beguda, són ingredients botànics (o productes botànics, compostos botànics, essències botàniques, etc.) i ingredients químics (o productes químics, compostos químics, etc.), i no *botànics ni *químics.
Els motius de la tria de ingredients botànics (o productes botànics, substàncies botàniques, compostos botànics, essències botàniques, etc.) i ingredients químics (o productes químics, substàncies químiques, compostos químics, etc.) són els següents:
(1) Les formes catalanes botànic i químic i les formes angleses botanical i chemical tenen una distribució només en part coincident:
. Català: (A) Adjectiu ('Que té relació amb la botànica o amb la química'); (B) Nom ('Persona que treballa en la disciplina de la botànica o de la química')
. Anglès: (A) Adjectiu ('Que té relació amb la botànica o amb la química'); (B) Nom ('Substància extreta d'una planta o resultant d'una reacció química'). [Per fer referència a les persones, en anglès s'utilitza botanist o chemist.]
(2) La distribució de sentits i formes del català coincideix amb la de les altres llengües romàniques.
Per tant, els noms botànic (amb el femení botànica) i químic (amb el femení química) haurien de quedar reservats per a les persones que es dediquen a les disciplines de la botànica o de la química.
Els motius de la tria de ingredients botànics (o productes botànics, substàncies botàniques, compostos botànics, essències botàniques, etc.) i ingredients químics (o productes químics, substàncies químiques, compostos químics, etc.) són els següents:
(1) Les formes catalanes botànic i químic i les formes angleses botanical i chemical tenen una distribució només en part coincident:
. Català: (A) Adjectiu ('Que té relació amb la botànica o amb la química'); (B) Nom ('Persona que treballa en la disciplina de la botànica o de la química')
. Anglès: (A) Adjectiu ('Que té relació amb la botànica o amb la química'); (B) Nom ('Substància extreta d'una planta o resultant d'una reacció química'). [Per fer referència a les persones, en anglès s'utilitza botanist o chemist.]
(2) La distribució de sentits i formes del català coincideix amb la de les altres llengües romàniques.
Per tant, els noms botànic (amb el femení botànica) i químic (amb el femení química) haurien de quedar reservats per a les persones que es dediquen a les disciplines de la botànica o de la química.
Nota
- Podeu consultar el document de criteri original, Botànics al gintònic?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/botanics-al-gintonic).
intel·ligència artificial, aprenentatge automàtic o aprenentatge profund?
intel·ligència artificial, aprenentatge automàtic o aprenentatge profund?
Criteris d'especialitat > Tractament de la informació
- ca intel·ligència artificial, aprenentatge automàtic o aprenentatge profund?
- en artificial intelligence (intel·ligència artificial), n
- en deep learning (aprenentatge profund), n
- en machine learning (aprenentatge automàtic), n
Criteris d'especialitat > Tractament de la informació
Definició
Tant intel·ligència artificial (nom femení), com aprenentatge automàtic (nom masculí), com aprenentatge profund (nom masculí) es consideren formes adequades, encara que tenen matisos de significat diferents:
- La intel·ligència artificial (sigla IA), amb uns orígens que es remunten a la dècada del 1950, és una branca de la informàtica que es dedica a desenvolupar màquines amb capacitat de simular conductes humanes o d'aproximar-s'hi, com ara el raonament, l'aprenentatge, el processament i la interpretació d'estímuls sensorials.
. L'objectiu que es busca és que l'ordinador pugui percebre el seu entorn lògic i prendre decisions amb una mínima intervenció humana, per maximitzar les seves possibilitats d'èxit en una o més tasques.
. En són aplicacions concretes el reconeixement de veu i d'imatge, la traducció automàtica o la predicció de paraules en la introducció de text en un dispositiu.
. L'equivalent castellà és la inteligencia artificial (sigla IA); el francès, l'intelligence artificielle (sigla IA), i l'anglès, the artificial intelligence (sigla AI).
En canvi, l'aprenentatge automàtic i l'aprenentatge profund són processos lligats a la intel·ligència artificial:
- L'aprenentatge automàtic és un procés del camp de la intel·ligència artificial que treballa sobre grans volums de dades per identificar-hi patrons, amb l'objectiu de predir i suggerir comportaments futurs que permetin a una màquina evolucionar i millorar el seu comportament.
. L'equivalent castellà és el aprendizaje automático; els francesos, l'apprentissage automatique i l'apprentissage-machine, i els anglesos, the automatic learning i the machine learning (amb la sigla ML).
- L'aprenentatge profund també és un procés de la intel·ligència artificial que simula el funcionament bàsic de la xarxa neuronal del cervell humà per mitjà d'algorismes que funcionen com un sistema per capes, amb l'objectiu d'aconseguir que una màquina aprengui de manera independent i abstracta.
. L'equivalent castellà és el aprendizaje profundo; el francès, l'apprentissage profond, i els anglesos, the deep learning (amb la sigla DL), the deep machine learning i the deep structured learning.
- La intel·ligència artificial (sigla IA), amb uns orígens que es remunten a la dècada del 1950, és una branca de la informàtica que es dedica a desenvolupar màquines amb capacitat de simular conductes humanes o d'aproximar-s'hi, com ara el raonament, l'aprenentatge, el processament i la interpretació d'estímuls sensorials.
. L'objectiu que es busca és que l'ordinador pugui percebre el seu entorn lògic i prendre decisions amb una mínima intervenció humana, per maximitzar les seves possibilitats d'èxit en una o més tasques.
. En són aplicacions concretes el reconeixement de veu i d'imatge, la traducció automàtica o la predicció de paraules en la introducció de text en un dispositiu.
. L'equivalent castellà és la inteligencia artificial (sigla IA); el francès, l'intelligence artificielle (sigla IA), i l'anglès, the artificial intelligence (sigla AI).
En canvi, l'aprenentatge automàtic i l'aprenentatge profund són processos lligats a la intel·ligència artificial:
- L'aprenentatge automàtic és un procés del camp de la intel·ligència artificial que treballa sobre grans volums de dades per identificar-hi patrons, amb l'objectiu de predir i suggerir comportaments futurs que permetin a una màquina evolucionar i millorar el seu comportament.
. L'equivalent castellà és el aprendizaje automático; els francesos, l'apprentissage automatique i l'apprentissage-machine, i els anglesos, the automatic learning i the machine learning (amb la sigla ML).
- L'aprenentatge profund també és un procés de la intel·ligència artificial que simula el funcionament bàsic de la xarxa neuronal del cervell humà per mitjà d'algorismes que funcionen com un sistema per capes, amb l'objectiu d'aconseguir que una màquina aprengui de manera independent i abstracta.
. L'equivalent castellà és el aprendizaje profundo; el francès, l'apprentissage profond, i els anglesos, the deep learning (amb la sigla DL), the deep machine learning i the deep structured learning.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de intel·ligència artificial, aprenentatge automàtic i aprenentatge profund al Cercaterm, i també els documents de criteri original, Com aprenen les màquines? Sobre els termes intel·ligència artificial i aprenentatge automàtic i també Com diem en català machine learning i deep learning?, en el web del TERMCAT. ( Respectivament, www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/com-aprenen-les-maquines-els-termes-intelligencia-artificial-i-aprenentatge i www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/com-diem-catala-machine-learning-i-deep-learning.)
Intel·ligència: De facultat intel·lectual a extracció de coneixement
Intel·ligència: De facultat intel·lectual a extracció de coneixement
Criteris d'especialitat > Economia. Empresa, Criteris d'especialitat > Tractament de la informació
- ca Intel·ligència: De facultat intel·lectual a extracció de coneixement
- es inteligencia de fuentes abiertas (intel·ligència de fonts obertes), n f
- es inteligencia de negocios (intel·ligència de negoci), n f
- es inteligencia sobre amenazas (intel·ligència contra amenaces), n f
- fr intelligence économique (intel·ligència de negoci), n f
- fr renseignement de sources ouvertes (intel·ligència de fonts obertes), n m
- fr renseignement sur les menaces (intel·ligència contra amenaces), n m
- en business intelligence (intel·ligència de negoci), n
- en cyber threat intelligence (intel·ligència contra amenaces), n
- en open-soure intelligence (intel·ligència de fonts obertes), n
- en BI (intel·ligència de negoci), n sigla
- en OSINT (intel·ligència de fonts obertes), n sigla
Criteris d'especialitat > Economia. Empresa, Criteris d'especialitat > Tractament de la informació
Definició
La concepció de la intel·ligència s'ha anat ampliant al llarg dels anys, des d'una facultat intel·lectual (significat tradicional, heretat per les llengües romàniques) fins a l'extracció de coneixement (significat recent, incorporat a les llengües romàniques des de l'anglès).
(A) Facultat intel·lectual
Habitualment s'entén per intel·ligència la facultat de comprendre l'entorn per a poder resoldre situacions noves mitjançant respostes també noves; aquesta facultat s'havia atribuït sovint en exclusivitat als humans, però ara també s'aplica a la resta d'éssers vius i fins a les màquines.
Exemples: intel·ligència humana, intel·ligència animal, intel·ligència vegetal, intel·ligència artificial
Amb relació a aquesta concepció, i sovint restringida a la intel·ligència humana, al llarg del segle XX se'n van distingir múltiples tipus segons la seva naturalesa.
Exemples: intel·ligència lingüística, intel·ligència musical, intel·ligència emocional, intel·ligència col·lectiva
(B) Extracció de coneixement
A partir sobretot del segle XXI s'ha incorporat a intel·ligència un nou significat que ja no correspon a una facultat sinó a l'activitat d'extreure coneixement i analitzar-lo per a una finalitat determinada, com a conseqüència de l'aplicació de les noves tecnologies a tots els àmbits i de la consolidació de la societat de la informació.
El fet que l'anglès utilitzi la mateixa paraula d'origen llatí (intelligence, del llatí intelligentia a través del francès) ha facilitat que totes les llengües romàniques hagin afegit aquest nou significat a la paraula que ja tenien (intel·ligència, inteligencia, intelligence, intelligenza, etc.).
Hi ha uns quants termes que responen a aquesta ampliació de significat, amb una tendència creixent en molts àmbits. Per exemple:
- La intel·ligència contra amenaces és la capacitat d'extreure coneixement de fonts diverses per a la presa de decisions en la lluita contra els ciberatacs
. Els equivalents castellans són la inteligencia de ciberamenazas i la inteligencia sobre amenazas; els francesos, le renseignement sur les cybermenaces i le renseignement sur les menaces, i els anglesos, the cyber threat intelligence (amb la sigla CTI) i the thread intelligence.
- La intel·ligència de fonts obertes és la capacitat d'extreure coneixement de fonts públiques i gratuïtes per a la presa de decisions estratègiques
. Els equivalents castellans són la inteligencia de fuentes abiertas i la inteligencia procedente de fuentes de dominio público; els equivalents francesos, le renseignement d'origine sources ouvertes i le renseignement de sources ouvertes; els italians, l'intelligence da fonte aperta i l'intelligence su fonti aperte, i l'anglès, the open-source intelligence (amb la sigla OSINT, utilitzada en totes les llengües).
- La intel·ligència de negoci és la capacitat d'una empresa de generar coneixement per a la presa de decisions estratègiques per mitjà de la recopilació, la selecció, el tractament i l'anàlisi d'informació de fonts diverses.
. Els equivalents castellans són la business intelligence, la inteligencia de negocios (amb la variant inteligencia de negocio) i la inteligencia empresarial; els francesos, la business intelligence, l'intelligence économique, la
veille économique i la veille stratégique; l'italià, la business intelligence, i l'anglès, the business intelligence (amb la sigla BI, utilitzada en totes les llengües).
(A) Facultat intel·lectual
Habitualment s'entén per intel·ligència la facultat de comprendre l'entorn per a poder resoldre situacions noves mitjançant respostes també noves; aquesta facultat s'havia atribuït sovint en exclusivitat als humans, però ara també s'aplica a la resta d'éssers vius i fins a les màquines.
Exemples: intel·ligència humana, intel·ligència animal, intel·ligència vegetal, intel·ligència artificial
Amb relació a aquesta concepció, i sovint restringida a la intel·ligència humana, al llarg del segle XX se'n van distingir múltiples tipus segons la seva naturalesa.
Exemples: intel·ligència lingüística, intel·ligència musical, intel·ligència emocional, intel·ligència col·lectiva
(B) Extracció de coneixement
A partir sobretot del segle XXI s'ha incorporat a intel·ligència un nou significat que ja no correspon a una facultat sinó a l'activitat d'extreure coneixement i analitzar-lo per a una finalitat determinada, com a conseqüència de l'aplicació de les noves tecnologies a tots els àmbits i de la consolidació de la societat de la informació.
El fet que l'anglès utilitzi la mateixa paraula d'origen llatí (intelligence, del llatí intelligentia a través del francès) ha facilitat que totes les llengües romàniques hagin afegit aquest nou significat a la paraula que ja tenien (intel·ligència, inteligencia, intelligence, intelligenza, etc.).
Hi ha uns quants termes que responen a aquesta ampliació de significat, amb una tendència creixent en molts àmbits. Per exemple:
- La intel·ligència contra amenaces és la capacitat d'extreure coneixement de fonts diverses per a la presa de decisions en la lluita contra els ciberatacs
. Els equivalents castellans són la inteligencia de ciberamenazas i la inteligencia sobre amenazas; els francesos, le renseignement sur les cybermenaces i le renseignement sur les menaces, i els anglesos, the cyber threat intelligence (amb la sigla CTI) i the thread intelligence.
- La intel·ligència de fonts obertes és la capacitat d'extreure coneixement de fonts públiques i gratuïtes per a la presa de decisions estratègiques
. Els equivalents castellans són la inteligencia de fuentes abiertas i la inteligencia procedente de fuentes de dominio público; els equivalents francesos, le renseignement d'origine sources ouvertes i le renseignement de sources ouvertes; els italians, l'intelligence da fonte aperta i l'intelligence su fonti aperte, i l'anglès, the open-source intelligence (amb la sigla OSINT, utilitzada en totes les llengües).
- La intel·ligència de negoci és la capacitat d'una empresa de generar coneixement per a la presa de decisions estratègiques per mitjà de la recopilació, la selecció, el tractament i l'anàlisi d'informació de fonts diverses.
. Els equivalents castellans són la business intelligence, la inteligencia de negocios (amb la variant inteligencia de negocio) i la inteligencia empresarial; els francesos, la business intelligence, l'intelligence économique, la
veille économique i la veille stratégique; l'italià, la business intelligence, i l'anglès, the business intelligence (amb la sigla BI, utilitzada en totes les llengües).
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de intel·ligència contra amenaces, intel·ligència de fonts obertes i intel·ligència de negoci al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, La intel·ligència de l'àmbit empresarial, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/la-intelligencia-lambit-empresarial).
