Intel·ligència: De facultat intel·lectual a extracció de coneixement - Diccionari de criteris terminològics

La concepció de la intel·ligència s'ha anat ampliant al llarg dels anys, des d'una facultat intel·lectual (significat tradicional, heretat per les llengües romàniques) fins a l'extracció de coneixement (significat recent, incorporat a les llengües romàniques des de l'anglès).

(A) Facultat intel·lectual

Habitualment s'entén per intel·ligència la facultat de comprendre l'entorn per a poder resoldre situacions noves mitjançant respostes també noves; aquesta facultat s'havia atribuït sovint en exclusivitat als humans, però ara també s'aplica a la resta d'éssers vius i fins a les màquines.
Exemples: intel·ligència humana, intel·ligència animal, intel·ligència vegetal, intel·ligència artificial

Amb relació a aquesta concepció, i sovint restringida a la intel·ligència humana, al llarg del segle XX se'n van distingir múltiples tipus segons la seva naturalesa.
Exemples: intel·ligència lingüística, intel·ligència musical, intel·ligència emocional, intel·ligència col·lectiva

(B) Extracció de coneixement

A partir sobretot del segle XXI s'ha incorporat a intel·ligència un nou significat que ja no correspon a una facultat sinó a l'activitat d'extreure coneixement i analitzar-lo per a una finalitat determinada, com a conseqüència de l'aplicació de les noves tecnologies a tots els àmbits i de la consolidació de la societat de la informació.

El fet que l'anglès utilitzi la mateixa paraula d'origen llatí (intelligence, del llatí intelligentia a través del francès) ha facilitat que totes les llengües romàniques hagin afegit aquest nou significat a la paraula que ja tenien (intel·ligència, inteligencia, intelligence, intelligenza, etc.).

Hi ha uns quants termes que responen a aquesta ampliació de significat, amb una tendència creixent en molts àmbits. Per exemple:

- La intel·ligència contra amenaces és la capacitat d'extreure coneixement de fonts diverses per a la presa de decisions en la lluita contra els ciberatacs
. Els equivalents castellans són la inteligencia de ciberamenazas i la inteligencia sobre amenazas; els francesos, le renseignement sur les cybermenaces i le renseignement sur les menaces, i els anglesos, the cyber threat intelligence (amb la sigla CTI) i the thread intelligence.

- La intel·ligència de fonts obertes és la capacitat d'extreure coneixement de fonts públiques i gratuïtes per a la presa de decisions estratègiques
. Els equivalents castellans són la inteligencia de fuentes abiertas i la inteligencia procedente de fuentes de dominio público; els equivalents francesos, le renseignement d'origine sources ouvertes i le renseignement de sources ouvertes; els italians, l'intelligence da fonte aperta i l'intelligence su fonti aperte, i l'anglès, the open-source intelligence (amb la sigla OSINT, utilitzada en totes les llengües).

- La intel·ligència de negoci és la capacitat d'una empresa de generar coneixement per a la presa de decisions estratègiques per mitjà de la recopilació, la selecció, el tractament i l'anàlisi d'informació de fonts diverses.
. Els equivalents castellans són la business intelligence, la inteligencia de negocios (amb la variant inteligencia de negocio) i la inteligencia empresarial; els francesos, la business intelligence, l'intelligence économique, la
veille économique i la veille stratégique; l'italià, la business intelligence, i l'anglès, the business intelligence (amb la sigla BI, utilitzada en totes les llengües).