seient, selló, sellí o sillín?
seient, selló, sellí o sillín?
Criteris d'especialitat > Esports
- ca seient, selló, sellí o sillín?
Criteris d'especialitat > Esports
Definició
Es considera que les formes adequades són seient i selló (noms masculins), i no *sellí ni *sillín.
Els motius de la tria de seient i selló són els següents:
(1) Són formes recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans.
(2) Pel que fa a seient, és la designació genèrica de qualsevol element sobre el qual se seu, d'acord amb la procedència del verb seure, i, per tant, és vàlida d'una manera general per a cadires, tamborets, espais per a seure en cotxes o trens, etc.
(3) Pel que fa a selló, és la designació específica d'un seient de bici o de moto, creada per derivació amb el diminutiu -ó a partir de sella, per la característica que s'hi seu amb una cama a cada costat, igual que en una sella de muntar a cavall.
(4) Totes dues formes es documenten en català en l'àmbit general i en l'àmbit especialitzat, d'acord amb la pertinença de bicicletes i motos a la llengua general però també a l'ús més restringit del ciclisme i el motociclisme. (A grans trets, seient és la forma més usada en llengua general i selló la forma més especialitzada.)
(5) En castellà i en anglès es documenten, igual que en català, els doblets d'una forma general i una forma específica basada en sella. (En francès i en italià les formes específiques són tan habituals que gairebé no es recorre a una forma genèrica.)
En canvi, *sellí i *sillín són formes que no es consideren adequades, pels motius següents:
(1) Són formes no recollides en el diccionari normatiu i totes dues tenen una forta influència del castellà.
(2) Pel que fa a *sellí, és un nom creat sobre sella que hi afegeix el sufix -í/ina per a indicar que es tracta d'una sella petita. Ara bé, aquest sufix ha tingut històricament valor diminutiu en català (per exemple, rajolí o boirina) però actualment només indica relació amb alguna cosa (mar --> marí) o pertinença a un lloc (Barcelona --> barceloní); es pot considerar, per tant, que el final -í és una imitació no justificada del castellà sillín. (En castellà el sufix -ín/ina sí que ha mantingut el valor diminutiu; per exemple, pequeñina o librín.)
. En aquesta línia, el Diccionari català-valencià-balear, que sí que recull sellí, indica que es tracta d'un castellanisme.
(3) Pel que fa a *sillín, és un nom agafat directament del castellà, que no s'ajusta a cap criteri del català: en la base, perquè en català hauria de ser sella i no *silla; en el sufix triat, perquè hauria de ser -et/-eta o -ó/-ona, que són els sufixos diminutius actualment utilitzats en català, i en el final del sufix, perquè hauria de ser -í i no *-ín.
. Un seient o un selló és una peça flonja recoberta de cuir o de teixit fixada a la part superior d'una bicicleta o una motocicleta, sobre la qual el ciclista o el motorista seuen amb una cama a cada banda.
. Els equivalents castellans són un asiento i un sillín; el francès, une selle; els italians, una sella i un sellino, i els anglesos, a saddle o a seat.
Els motius de la tria de seient i selló són els següents:
(1) Són formes recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans.
(2) Pel que fa a seient, és la designació genèrica de qualsevol element sobre el qual se seu, d'acord amb la procedència del verb seure, i, per tant, és vàlida d'una manera general per a cadires, tamborets, espais per a seure en cotxes o trens, etc.
(3) Pel que fa a selló, és la designació específica d'un seient de bici o de moto, creada per derivació amb el diminutiu -ó a partir de sella, per la característica que s'hi seu amb una cama a cada costat, igual que en una sella de muntar a cavall.
(4) Totes dues formes es documenten en català en l'àmbit general i en l'àmbit especialitzat, d'acord amb la pertinença de bicicletes i motos a la llengua general però també a l'ús més restringit del ciclisme i el motociclisme. (A grans trets, seient és la forma més usada en llengua general i selló la forma més especialitzada.)
(5) En castellà i en anglès es documenten, igual que en català, els doblets d'una forma general i una forma específica basada en sella. (En francès i en italià les formes específiques són tan habituals que gairebé no es recorre a una forma genèrica.)
En canvi, *sellí i *sillín són formes que no es consideren adequades, pels motius següents:
(1) Són formes no recollides en el diccionari normatiu i totes dues tenen una forta influència del castellà.
(2) Pel que fa a *sellí, és un nom creat sobre sella que hi afegeix el sufix -í/ina per a indicar que es tracta d'una sella petita. Ara bé, aquest sufix ha tingut històricament valor diminutiu en català (per exemple, rajolí o boirina) però actualment només indica relació amb alguna cosa (mar --> marí) o pertinença a un lloc (Barcelona --> barceloní); es pot considerar, per tant, que el final -í és una imitació no justificada del castellà sillín. (En castellà el sufix -ín/ina sí que ha mantingut el valor diminutiu; per exemple, pequeñina o librín.)
. En aquesta línia, el Diccionari català-valencià-balear, que sí que recull sellí, indica que es tracta d'un castellanisme.
(3) Pel que fa a *sillín, és un nom agafat directament del castellà, que no s'ajusta a cap criteri del català: en la base, perquè en català hauria de ser sella i no *silla; en el sufix triat, perquè hauria de ser -et/-eta o -ó/-ona, que són els sufixos diminutius actualment utilitzats en català, i en el final del sufix, perquè hauria de ser -í i no *-ín.
. Un seient o un selló és una peça flonja recoberta de cuir o de teixit fixada a la part superior d'una bicicleta o una motocicleta, sobre la qual el ciclista o el motorista seuen amb una cama a cada banda.
. Els equivalents castellans són un asiento i un sillín; el francès, une selle; els italians, una sella i un sellino, i els anglesos, a saddle o a seat.
semiconvivència, convivència en llars separades, convivència separada, semicohabitació, parella en semiconvivència o junts però separats?
semiconvivència, convivència en llars separades, convivència separada, semicohabitació, parella en semiconvivència o junts però separats?
Criteris d'especialitat > Ciències socials
- ca semiconvivència, convivència en llars separades, convivència separada, semicohabitació, parella en semiconvivència o junts però separats?
- es living apart together (semiconvivència), n m
- es LAT (semiconvivència), n m sigla
- fr couple semi-cohabitant (parella en semiconvivència), n m
- fr semi-cohabitation (semiconvivència), n f
- en LAT couple (parella en semiconvivència), n
- en living apart together (semiconvivència), n
- en LAT (semiconvivència), n sigla
Criteris d'especialitat > Ciències socials
Definició
Tant semiconvivència (nom femení) com parella en semiconvivència (nom femení) i junts però separats | juntes però separades (nom masculí i femení plural) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, no es consideren adequades les formes *convivència en llars separades, *convivència separada i *semicohabitació.
- La semiconvivència, o l'alternativa junts però separats | juntes però separades (totes dues, formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és la situació d'una parella amb una relació estable que decideix compartir un projecte de vida sense viure a la mateixa llar.
. Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Semiconvivència és una forma sintètica, enfront de *convivència en llars separades o *convivència separada.
(2) Semiconvivència és una forma lingüísticament adequada, formada pel prefix semi- (amb el significat 'parcialment' o 'no completament') i el nom convivència, amb el significat 'acció de viure plegats'); *semicohabitació, en canvi, té l'inconvenient d'estar creada sobre una paraula que és poc freqüent en català i que sovint té un matís pejoratiu.
(3) Junts però separats | juntes però separades (amb un plural lexicalitzat i amb flexió de femení si es tracta d'una parella de dones) pot ser una forma vàlida en contextos poc especialitzats i divulgatius.
. Els equivalents castellans són living apart together, semicohabitación i la sigla LAT; els francesos, cohabitation partielle i semicohabitation, i els anglesos, living alone together, living apart together i la sigla LAT.
- Una parella en semiconvivència, o l'alternativa junts però separats | juntes però separades (totes dues, també formes normalitzades pel Consell Supervisor) és una parella que opta per la semiconvivència com a tipus de relació.
. Igual com en el cas anterior, en contextos poc especialitzats i divulgatius pot ser vàlida la forma junts però separats | juntes però separades.
. Els equivalents francesos són couple fissionel i couple semi-cohabitant, i els anglesos, LAT couple, living alone together couple i living apart together couple.
- La semiconvivència, o l'alternativa junts però separats | juntes però separades (totes dues, formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és la situació d'una parella amb una relació estable que decideix compartir un projecte de vida sense viure a la mateixa llar.
. Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) Semiconvivència és una forma sintètica, enfront de *convivència en llars separades o *convivència separada.
(2) Semiconvivència és una forma lingüísticament adequada, formada pel prefix semi- (amb el significat 'parcialment' o 'no completament') i el nom convivència, amb el significat 'acció de viure plegats'); *semicohabitació, en canvi, té l'inconvenient d'estar creada sobre una paraula que és poc freqüent en català i que sovint té un matís pejoratiu.
(3) Junts però separats | juntes però separades (amb un plural lexicalitzat i amb flexió de femení si es tracta d'una parella de dones) pot ser una forma vàlida en contextos poc especialitzats i divulgatius.
. Els equivalents castellans són living apart together, semicohabitación i la sigla LAT; els francesos, cohabitation partielle i semicohabitation, i els anglesos, living alone together, living apart together i la sigla LAT.
- Una parella en semiconvivència, o l'alternativa junts però separats | juntes però separades (totes dues, també formes normalitzades pel Consell Supervisor) és una parella que opta per la semiconvivència com a tipus de relació.
. Igual com en el cas anterior, en contextos poc especialitzats i divulgatius pot ser vàlida la forma junts però separats | juntes però separades.
. Els equivalents francesos són couple fissionel i couple semi-cohabitant, i els anglesos, LAT couple, living alone together couple i living apart together couple.
Nota
-
Podeu consultar les fitxes completes de semiconvivència i parella en semiconvivència al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Junts però separats, en el web del TERMCAT
(www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/junts-separats).
seminari web i bibliografia web o bé webinar/webinari i webgrafia/webliografia/webografia?
seminari web i bibliografia web o bé webinar/webinari i webgrafia/webliografia/webografia?
Criteris d'especialitat > Informació. Documentació, Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació
- ca seminari web i bibliografia web o bé webinar/webinari i webgrafia/webliografia/webografia?
- es webinar (seminari web), n m
- es webliografía (bibliografia web), n f
- fr webinaire (seminari web), n m
- fr webographie (bibliografia web), n f
- en webinar (seminari web), n
- en webography (bibliografia web), n
Criteris d'especialitat > Informació. Documentació, Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació
Definició
Es considera que les formes més adequades són seminari web (nom masculí) i bibliografia web (nom femení), i no *webinar, *webinari, *webgrafia, *webliografia i *webografia.
Els motius de la tria de seminari web i bibliografia web (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) Són formes descriptives i d'interpretació senzilla, que prenen el nucli del significat i hi afegeixen la referència a la virtualitat com a element caracteritzador, per mitjà de l'aposició web.
(2) Aquesta construcció ja s'utilitza en un bon grapat de formes catalanes; per exemple correu web, canal web, formulari web, pàgina web, etc.
(3) Es prefereix la forma web a en línia per a assegurar la identificació amb les formes angleses originals i també per no afegir-hi matisos de significat diferents. (De tota manera, en línia també és un complement correcte i molt freqüent, present per exemple a aprenentatge en línia, catàleg en línia, curs en línia, etc.)
(4) Ja es documenten en català, al costat de les formes angleses originals.
(5) En altres llengües es documenten formes similars, encara que siguin menys freqüents que els manlleus anglesos.
En canvi, *webinar, *webinari, *webgrafia, *webliografia i *webografia són formes menys adequades, pels motius següents:
(1) Són formes creades a partir de parts dels sintagmes anglesos originals (web seminar > *webinar / *webinari; web bibliography > *webgrafia / *webliografia / *webografia), de manera que no respecten l'ordre habitual del català de posar primer el nom i després l'adjectiu que el complementa.
(2) En el cas de *webinari, *webgrafia, *webliografia i *webografia, hi ha una adaptació morfològica de la forma original anglesa al català, que porta a fer modificacions en la terminació i l'ortografia però que no canvia l'ordre adjectiu+nom esmentat, tot i ser estrany al català.
. Un seminari web és un seminari multimèdia, interactiu i accessible en línia que es pot seguir a través d'un web, sigui en directe o en diferit.
. Una bibliografia web, al seu torn, és una bibliografia que només recull referències a documents disponibles a internet.
. Els equivalents castellans de seminari web són un ciberseminario, un seminario en línea, un seminario virtual, un seminario web, un webinar i un webinario; els francesos, un cyberséminaire, un séminaire en ligne, un séminaire Web i un webinaire, i els anglesos, a cyberseminar, a e-seminar, a online seminar, a web seminar, a web-based seminar i a webinar (clarament, el més freqüent de tots).
. Els equivalents castellans de bibliografia web són una bibliografía web, una webgrafía, una webliografía i una webografía; els francesos, une bibliographie Web, une réseaugraphie, une webliographie i une webographie, i els anglesos, a Web bibliography, a webliography i a webography.
Els motius de la tria de seminari web i bibliografia web (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) Són formes descriptives i d'interpretació senzilla, que prenen el nucli del significat i hi afegeixen la referència a la virtualitat com a element caracteritzador, per mitjà de l'aposició web.
(2) Aquesta construcció ja s'utilitza en un bon grapat de formes catalanes; per exemple correu web, canal web, formulari web, pàgina web, etc.
(3) Es prefereix la forma web a en línia per a assegurar la identificació amb les formes angleses originals i també per no afegir-hi matisos de significat diferents. (De tota manera, en línia també és un complement correcte i molt freqüent, present per exemple a aprenentatge en línia, catàleg en línia, curs en línia, etc.)
(4) Ja es documenten en català, al costat de les formes angleses originals.
(5) En altres llengües es documenten formes similars, encara que siguin menys freqüents que els manlleus anglesos.
En canvi, *webinar, *webinari, *webgrafia, *webliografia i *webografia són formes menys adequades, pels motius següents:
(1) Són formes creades a partir de parts dels sintagmes anglesos originals (web seminar > *webinar / *webinari; web bibliography > *webgrafia / *webliografia / *webografia), de manera que no respecten l'ordre habitual del català de posar primer el nom i després l'adjectiu que el complementa.
(2) En el cas de *webinari, *webgrafia, *webliografia i *webografia, hi ha una adaptació morfològica de la forma original anglesa al català, que porta a fer modificacions en la terminació i l'ortografia però que no canvia l'ordre adjectiu+nom esmentat, tot i ser estrany al català.
. Un seminari web és un seminari multimèdia, interactiu i accessible en línia que es pot seguir a través d'un web, sigui en directe o en diferit.
. Una bibliografia web, al seu torn, és una bibliografia que només recull referències a documents disponibles a internet.
. Els equivalents castellans de seminari web són un ciberseminario, un seminario en línea, un seminario virtual, un seminario web, un webinar i un webinario; els francesos, un cyberséminaire, un séminaire en ligne, un séminaire Web i un webinaire, i els anglesos, a cyberseminar, a e-seminar, a online seminar, a web seminar, a web-based seminar i a webinar (clarament, el més freqüent de tots).
. Els equivalents castellans de bibliografia web són una bibliografía web, una webgrafía, una webliografía i una webografía; els francesos, une bibliographie Web, une réseaugraphie, une webliographie i une webographie, i els anglesos, a Web bibliography, a webliography i a webography.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa bibliografia web, bibliografia electrònica o bibliografia en línia?
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de seminari web i bibliografia web al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, No creem mots rars: fem seminari web del webinar, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/no-creem-mots-rars-fem-seminari-web-del-webinar).
senyalització o senyalística?
senyalització o senyalística?
Criteris d'especialitat > Comunicació. Audiovisuals
- ca senyalització o senyalística?
- es señalética (senyalística), n f
- es señalización (senyalització), n f
- fr fléchage (senyalització), n m
- fr signalétique (senyalística), n f
- en signage (senyalització), n
Criteris d'especialitat > Comunicació. Audiovisuals
Definició
Tant senyalització com senyalística (tots dos, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:
- La senyalització és el conjunt de senyals o indicacions que serveixen per a orientar i informar els usuaris en un espai determinat.
. L'equivalent castellà és señalización; el francès, fléchage; el portuguès, sinalização, i els anglesos, signage i signs.
- La senyalística és la disciplina que estudia els senyals i signes visuals per resoldre les necessitats d'informació i orientació dels individus en un espai interior o exterior determinat
. L'equivalent castellà és señalética; el francès, signalétique; l'italià, segnaletica, i el portuguès, sinalética.
- La senyalització és el conjunt de senyals o indicacions que serveixen per a orientar i informar els usuaris en un espai determinat.
. L'equivalent castellà és señalización; el francès, fléchage; el portuguès, sinalização, i els anglesos, signage i signs.
- La senyalística és la disciplina que estudia els senyals i signes visuals per resoldre les necessitats d'informació i orientació dels individus en un espai interior o exterior determinat
. L'equivalent castellà és señalética; el francès, signalétique; l'italià, segnaletica, i el portuguès, sinalética.
Nota
- Podeu consultar la fitxa completa de senyalística al Cercaterm i la Neoloteca i de senyalització al Cercaterm, i també el document de criteri original, Senyalització o senyalística?, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2014/04/03/senyalitzacio-o-senyalistica/).
serrellet, pluja, cabells d'àngel o llàgrimes?
serrellet, pluja, cabells d'àngel o llàgrimes?
Criteris d'especialitat > Equipament de la llar
- ca serrellet, pluja, cabells d'àngel o llàgrimes?
- es espumillón (serrellet), n m
- es lluvia (pluja), n f
- fr cheveux d'anges (pluja), n m pl
- fr guirlande argentée (serrellet), n f
- en tinsel (serrellet), n
- en tinsel icicles (pluja), n
Criteris d'especialitat > Equipament de la llar
Definició
Tant serrellet (nom masculí) com pluja (nom femení), cabells d'àngel (nom masculí plural) i llàgrimes (nom femení plural) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:
- Un serrellet (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un guarniment fet amb una cinta lleugera plena de tires molt estretes de color viu, que es fa servir sobretot per Nadal.
. L'equivalent castellà és espumillón; el francès, guirlande argentée; l'italià, nastro; l'anglès, tinsel, i l'alemany, Lametta.
- Una pluja, o els sinònims complementaris cabells d'àngel i llàgrimes (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és un guarniment fet amb una tira molt estreta i brillant, generalment daurada o platejada, que s'utilitza sobretot per decorar l'arbre de Nadal.
. Els equivalents castellans són cabelleras o lluvia; el francès, cheveux d'ange, i l'anglès, tinsel icicles.
- Un serrellet (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un guarniment fet amb una cinta lleugera plena de tires molt estretes de color viu, que es fa servir sobretot per Nadal.
. L'equivalent castellà és espumillón; el francès, guirlande argentée; l'italià, nastro; l'anglès, tinsel, i l'alemany, Lametta.
- Una pluja, o els sinònims complementaris cabells d'àngel i llàgrimes (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és un guarniment fet amb una tira molt estreta i brillant, generalment daurada o platejada, que s'utilitza sobretot per decorar l'arbre de Nadal.
. Els equivalents castellans són cabelleras o lluvia; el francès, cheveux d'ange, i l'anglès, tinsel icicles.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de serrellet i pluja al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Com n'hem de dir en català, de l'espumillón?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/com-nhem-dir-catala-lespumillon).
Sigles (1): Estructura, pronúncia i grafia
Sigles (1): Estructura, pronúncia i grafia
Criteris lingüístics > 01 Aspectes generals
- ca Sigles (1): Estructura, pronúncia i grafia
Criteris lingüístics > 01 Aspectes generals
Definició
La sigla és una paraula que resulta d'escurçar un sintagma, segons una estructura, una pronúncia i una grafia establertes.
(A) ESTRUCTURA
Pel que fa a l'estructura, una sigla generalment converteix en una paraula la suma de la lletra inicial de cadascun dels noms, adjectius, verbs i adverbis que formen un sintagma nominal.
. Exemples: CAP (Centre d'Atenció Primària); MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya)
Excepcions al criteri general:
(1) Sigles que agafen més d'una lletra d'una mateixa paraula del sintagma, sovint per facilitar-ne la pronúncia.
. Exemples: INCAVI (Institut Català de la Vinya i el Vi), CIDOB (Centre d'Informació i Documentació de Barcelona)
(2) Sigles que agafen les inicials de paraules gramaticals del sintagma (articles, preposicions, etc.), i no només de noms, adjectius, verbs i adverbis.
. Exemples: CPNL (Consorci per la Normalització Lingüística)
(3) Sigles que agafen les inicials dels diversos formants d'una paraula composta del sintagma, i no només la inicial de la paraula.
. Exemples: ADN (àcid desoxiribonucleic); RTV (ràdio televisió)
(4) Sigles que contenen caràcters numèrics, matemàtics, etc., i no només caràcters alfabètics.
. Exemples: 3D (en tres dimensions); R+D (recerca i desenvolupament)
(B) PRONÚNCIA
Pel que fa a la pronúncia, es distingeix entre les sigles que es pronuncien com les paraules habituals i les sigles que es pronuncien anomenant una per una les lletres que les formen.
B1. Sigles pronunciades com a paraules
Generalment són les sigles que combinen consonats i vocals de manera similar a les síl·labes catalanes.
. Quan tenen més d'una síl·laba, es pronuncien planes o agudes segons l'estructura.
B1a. Sigles de més d'una síl·laba acabades en vocal:
Se solen pronunciar com a paraules planes.
. Exemples: ONU (ò-nu); IBI (í-bi)
B1b. Sigles de més d'una síl·laba acabades en consonant:
Se solen pronunciar com a paraules agudes.
. Exemples: IVAM (i-vàm); OTAN (o-tàn)
B2. Sigles pronunciades lletra per lletra
Generalment són les sigles que, per la combinació de consonants i vocals que tenen, no permeten una lectura de paraula.
. Tenen l'accent tònic en l'últim nom de lletra.
. Els dialectes que fan la reducció de les vocals àtones a-e en vocal neutra i o en u no solen aplicar aquest criteri a la pronúncia de les sigles.
. Exemples: TDT (te-de-té); ADF (a-de-éfa)
En algun cas, també admeten una pronúncia lletra per lletra sigles que es poden pronunciar com a paraules.
. Exemple: PIB (pe-i-bé, pip)
(C) GRAFIA
Pel que fa a la grafia, és habitual escriure les sigles totes en majúscules, sense punts i sense espais intermedis.
. Exexemples: ICS (Institut Català de la Salut); TGV (tren de gran velocitat)
La grafia de la sigla en majúscules no comporta que s'hagi d'escriure majúscula inicial en cada paraula quan s'escriu el sintagma desplegat; el que regeix en el sintagma són els criteris habituals de majúscules i minúscules per a noms propis, etc.
. Exemples: IES (l'IES Bisbe Sivilla - l'Institut d'Estudis Secundaris Bisbe Sivilla) (els IES del Maresme - els instituts d'estudis secundaris del Maresme)
Excepcions al criteri general
(1) En casos singulars, hi ha sigles que contenen minúscules, corresponents a paraules gramaticals o bé a lletres que no són les estrictament inicials, sigui per a facilitar-ne la interpretació o bé per a donar-hi un valor distintiu
. Exemples: UdG (Universitat de Girona), MoMA (Museu of Modern Art)
(2) Quan una sigla es generalitza tant que ja no s'interpreta com a sigla, passa a considerar-se una paraula comuna i a escriure's tota en minúscules, amb la possibilitat de rebre el plural habitual.
. Exemples: radar (radio detector and ranging - una xarxa de radars); sida (síndrome d'immunodeficiència adquirida - vacuna contra la sida);
[En aquests casos, pot haver-hi una doble grafia quan el pas de la sigla a paraula comuna és recent:
covid [o COVID-19] (coronavirus disease 2019)]
(A) ESTRUCTURA
Pel que fa a l'estructura, una sigla generalment converteix en una paraula la suma de la lletra inicial de cadascun dels noms, adjectius, verbs i adverbis que formen un sintagma nominal.
. Exemples: CAP (Centre d'Atenció Primària); MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya)
Excepcions al criteri general:
(1) Sigles que agafen més d'una lletra d'una mateixa paraula del sintagma, sovint per facilitar-ne la pronúncia.
. Exemples: INCAVI (Institut Català de la Vinya i el Vi), CIDOB (Centre d'Informació i Documentació de Barcelona)
(2) Sigles que agafen les inicials de paraules gramaticals del sintagma (articles, preposicions, etc.), i no només de noms, adjectius, verbs i adverbis.
. Exemples: CPNL (Consorci per la Normalització Lingüística)
(3) Sigles que agafen les inicials dels diversos formants d'una paraula composta del sintagma, i no només la inicial de la paraula.
. Exemples: ADN (àcid desoxiribonucleic); RTV (ràdio televisió)
(4) Sigles que contenen caràcters numèrics, matemàtics, etc., i no només caràcters alfabètics.
. Exemples: 3D (en tres dimensions); R+D (recerca i desenvolupament)
(B) PRONÚNCIA
Pel que fa a la pronúncia, es distingeix entre les sigles que es pronuncien com les paraules habituals i les sigles que es pronuncien anomenant una per una les lletres que les formen.
B1. Sigles pronunciades com a paraules
Generalment són les sigles que combinen consonats i vocals de manera similar a les síl·labes catalanes.
. Quan tenen més d'una síl·laba, es pronuncien planes o agudes segons l'estructura.
B1a. Sigles de més d'una síl·laba acabades en vocal:
Se solen pronunciar com a paraules planes.
. Exemples: ONU (ò-nu); IBI (í-bi)
B1b. Sigles de més d'una síl·laba acabades en consonant:
Se solen pronunciar com a paraules agudes.
. Exemples: IVAM (i-vàm); OTAN (o-tàn)
B2. Sigles pronunciades lletra per lletra
Generalment són les sigles que, per la combinació de consonants i vocals que tenen, no permeten una lectura de paraula.
. Tenen l'accent tònic en l'últim nom de lletra.
. Els dialectes que fan la reducció de les vocals àtones a-e en vocal neutra i o en u no solen aplicar aquest criteri a la pronúncia de les sigles.
. Exemples: TDT (te-de-té); ADF (a-de-éfa)
En algun cas, també admeten una pronúncia lletra per lletra sigles que es poden pronunciar com a paraules.
. Exemple: PIB (pe-i-bé, pip)
(C) GRAFIA
Pel que fa a la grafia, és habitual escriure les sigles totes en majúscules, sense punts i sense espais intermedis.
. Exexemples: ICS (Institut Català de la Salut); TGV (tren de gran velocitat)
La grafia de la sigla en majúscules no comporta que s'hagi d'escriure majúscula inicial en cada paraula quan s'escriu el sintagma desplegat; el que regeix en el sintagma són els criteris habituals de majúscules i minúscules per a noms propis, etc.
. Exemples: IES (l'IES Bisbe Sivilla - l'Institut d'Estudis Secundaris Bisbe Sivilla) (els IES del Maresme - els instituts d'estudis secundaris del Maresme)
Excepcions al criteri general
(1) En casos singulars, hi ha sigles que contenen minúscules, corresponents a paraules gramaticals o bé a lletres que no són les estrictament inicials, sigui per a facilitar-ne la interpretació o bé per a donar-hi un valor distintiu
. Exemples: UdG (Universitat de Girona), MoMA (Museu of Modern Art)
(2) Quan una sigla es generalitza tant que ja no s'interpreta com a sigla, passa a considerar-se una paraula comuna i a escriure's tota en minúscules, amb la possibilitat de rebre el plural habitual.
. Exemples: radar (radio detector and ranging - una xarxa de radars); sida (síndrome d'immunodeficiència adquirida - vacuna contra la sida);
[En aquests casos, pot haver-hi una doble grafia quan el pas de la sigla a paraula comuna és recent:
covid [o COVID-19] (coronavirus disease 2019)]
Nota
- 1. La informació recollida en aquesta fitxa està extreta, amb algunes modificacions i afegits, de la Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (punt 6.5.3.3.a, pàg. 145-46).
- 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa Sigles (2): Gènere, nombre i creacio del plural.
Sigles (2): Gènere, nombre i creació del plural
Sigles (2): Gènere, nombre i creació del plural
Criteris lingüístics > 01 Aspectes generals
- ca Sigles (2): Gènere, nombre i creació del plural
Criteris lingüístics > 01 Aspectes generals
Definició
Com a paraules de la llengua amb valor de nom, les sigles en català tenen també assignat un gènere i un nombre i, a més, sovint poden prendre un valor plural atribuït pel context.
(A) GÈNERE I NOMBRE
Pel que fa al gènere i el nombre, les sigles generalment prenen el gènere i el nombre del nucli del sintagma nominal de què procedeixen.
Així, si el nom de base és masculí, la sigla té gènere masculí; si el nom de base és femení, la sigla té gènere femení, i si el nom de base és masculí i femení, la sigla té gènere masculí i femení. Això determina la concordança de l'article.
. Exemples: el CAP (centre d'atenció primària); la TDT (televisió digital terrestre); un ME, una ME (mosso d'esquadra | mossa d'esquadra)
Igualment, si el nom de base és singular, la sigla té nombre singular i, si el nom de base és un plural lexicalitzat (que només té sentit en plural), la sigla té nombre plural. Això determina la concordança de l'article.
. En els plurals lexicalitzats, la sigla no pren cap marca que indiqui el valor plural.
. Exemples: una ONG (organització no governamental); els EUA (Estats Units d'Amèrica); les PAU (proves d'accés a la universitat)
Excepció al criteri general:
En algun cas, el nucli del sintagma nominal no està representat en la sigla, però igualment determina el gènere i el nombre de la sigla que el pressuposa.
. Exemple: la MAT (molt alta tensió, en què el nucli sobreentès és línia [(línia) de molt alta tensió])
(B) FORMACIÓ DEL PLURAL
Pel que fa a la formació del plural, les sigles que no tenen ja valor plural (diferents de casos com les PAU) i que no són un nom propi d'un organisme únic (diferents de casos com l'ONU), poden funcionar en un context que requereixi plural seguint dos criteris gràfics diferents, tots dos considerats adequats:
B1. No afegiment de cap marca
D'acord amb aquest criteri no es marca gràficament que una sigla determinada s'utilitza en un context plural perquè es considera innecessari, ja que aquesta informació es pot extreure de l'article que l'acompanya; d'aquesta manera, s'evita la barreja de lletres majúscules i lletres minúscules.
. És la solució tradicionalment recomanada en català.
. Exemples: els CAP; les ADF
B2. Afegiment de la marca s de plural
D'acord amb aquest criteri es marca gràficament amb una s que una sigla determinada s'utilitza en un context plural, perquè es considera que això facilita la interpretació i respon a l'ús espontani habitual de la llengua, tendent a tractar les sigles igual que qualsevol altre nom.
. Se situa la s immediatament a continuació de la sigla, sense espai ni cap marca interposada (a diferència de l'anglès, que hi posa un apòstrof).
. És una solució acceptada recentment per la Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans.
. Exemples: els CAPs; les ADFs
(A) GÈNERE I NOMBRE
Pel que fa al gènere i el nombre, les sigles generalment prenen el gènere i el nombre del nucli del sintagma nominal de què procedeixen.
Així, si el nom de base és masculí, la sigla té gènere masculí; si el nom de base és femení, la sigla té gènere femení, i si el nom de base és masculí i femení, la sigla té gènere masculí i femení. Això determina la concordança de l'article.
. Exemples: el CAP (centre d'atenció primària); la TDT (televisió digital terrestre); un ME, una ME (mosso d'esquadra | mossa d'esquadra)
Igualment, si el nom de base és singular, la sigla té nombre singular i, si el nom de base és un plural lexicalitzat (que només té sentit en plural), la sigla té nombre plural. Això determina la concordança de l'article.
. En els plurals lexicalitzats, la sigla no pren cap marca que indiqui el valor plural.
. Exemples: una ONG (organització no governamental); els EUA (Estats Units d'Amèrica); les PAU (proves d'accés a la universitat)
Excepció al criteri general:
En algun cas, el nucli del sintagma nominal no està representat en la sigla, però igualment determina el gènere i el nombre de la sigla que el pressuposa.
. Exemple: la MAT (molt alta tensió, en què el nucli sobreentès és línia [(línia) de molt alta tensió])
(B) FORMACIÓ DEL PLURAL
Pel que fa a la formació del plural, les sigles que no tenen ja valor plural (diferents de casos com les PAU) i que no són un nom propi d'un organisme únic (diferents de casos com l'ONU), poden funcionar en un context que requereixi plural seguint dos criteris gràfics diferents, tots dos considerats adequats:
B1. No afegiment de cap marca
D'acord amb aquest criteri no es marca gràficament que una sigla determinada s'utilitza en un context plural perquè es considera innecessari, ja que aquesta informació es pot extreure de l'article que l'acompanya; d'aquesta manera, s'evita la barreja de lletres majúscules i lletres minúscules.
. És la solució tradicionalment recomanada en català.
. Exemples: els CAP; les ADF
B2. Afegiment de la marca s de plural
D'acord amb aquest criteri es marca gràficament amb una s que una sigla determinada s'utilitza en un context plural, perquè es considera que això facilita la interpretació i respon a l'ús espontani habitual de la llengua, tendent a tractar les sigles igual que qualsevol altre nom.
. Se situa la s immediatament a continuació de la sigla, sense espai ni cap marca interposada (a diferència de l'anglès, que hi posa un apòstrof).
. És una solució acceptada recentment per la Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans.
. Exemples: els CAPs; les ADFs
Nota
- 1. La informació recollida en aquesta fitxa està extreta, amb algunes modificacions, de la Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (punt 6.5.3.3.a, pàg. 146).
- 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa Sigles (1): Estructura, pronúncia i grafia.
sistema internacional d'unitats (1): Amb majúscules o amb minúscules?
sistema internacional d'unitats (1): Amb majúscules o amb minúscules?
Criteris d'especialitat > Física, Criteris lingüístics > 08 Criteris sobre àmbits d'especialitat
- ca sistema internacional d'unitats (1): Amb majúscules o amb minúscules?
- es sistema de unidades (sistema internacional d'unitats), n m
- fr Système international d'unités (sistema internacional d'unitats), n m
- en International System of Units (sistema internacional d'unitats), n
- sbl SI
Criteris d'especialitat > Física, Criteris lingüístics > 08 Criteris sobre àmbits d'especialitat
Definició
Es considera que en català la grafia adequada és sistema internacional d'unitats (amb minúscules inicials); igualment, són grafies adequades sistema internacional (també amb minúscules inicials) i SI (tot amb majúscules). En canvi, no es consideren adequades les grafies *Sistema Internacional d'Unitats, *Sistema Internacional ni *si.
Els motius de la tria d'aquestes grafies són els següents:
- sistema internacional (forma abreviada de sistema internacional d'unitats) figura en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, dintre l'article de sistema, escrit amb minúscules, d'acord amb el caràcter descriptiu que té el sintagma.
- sistema internacional d'unitats (forma completa equivalent a l'original francès Système international d'unités) segueix la convenció establerta en el diccionari normatiu per a sistema internacional.
- SI és un símbol i, com a tal, té una grafia fixada per a totes les llengües.
El sistema internacional d'unitats (o bé sistema internacional o bé SI) és el sistema d'unitats més generalitzat internacionalment per a mesurar les magnituds físiques; es tracta d'un sistema adoptat l'any 1960, en la II Conferència General de Pesos i Mesures, que té com a unitats fonamentals el metre (m), el quilogram (kg), el segon (s), l'ampere (A), el kelvin (K), el mol (mol) i la candela (cd).
Els motius de la tria d'aquestes grafies són els següents:
- sistema internacional (forma abreviada de sistema internacional d'unitats) figura en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, dintre l'article de sistema, escrit amb minúscules, d'acord amb el caràcter descriptiu que té el sintagma.
- sistema internacional d'unitats (forma completa equivalent a l'original francès Système international d'unités) segueix la convenció establerta en el diccionari normatiu per a sistema internacional.
- SI és un símbol i, com a tal, té una grafia fixada per a totes les llengües.
El sistema internacional d'unitats (o bé sistema internacional o bé SI) és el sistema d'unitats més generalitzat internacionalment per a mesurar les magnituds físiques; es tracta d'un sistema adoptat l'any 1960, en la II Conferència General de Pesos i Mesures, que té com a unitats fonamentals el metre (m), el quilogram (kg), el segon (s), l'ampere (A), el kelvin (K), el mol (mol) i la candela (cd).
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa sistema internacional d'unitats (2): Grafia de les unitats de mesura.
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Majúscules o minúscules en el sistema internacional d'unitats?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/majuscules-o-minuscules-sistema-internacional-dunitats).
sistema internacional d'unitats (2): Grafia de les unitats de mesura
sistema internacional d'unitats (2): Grafia de les unitats de mesura
Criteris d'especialitat > Física, Criteris lingüístics > 08 Criteris sobre àmbits d'especialitat
- ca sistema internacional d'unitats (2): Grafia de les unitats de mesura
Criteris d'especialitat > Física, Criteris lingüístics > 08 Criteris sobre àmbits d'especialitat
Definició
Hi ha diverses convencions que regulen la grafia dels noms i els símbols de les unitats de mesura del sistema internacional:
- Pel que fa als noms de les unitats de mesura, s'escriuen sempre amb una minúscula inicial, fins i tot si corresponen al nom d'una persona.
Exemples: newton (en referència a Isaac Newton), curie (en referència a Marie Curie)
- Pel que fa als símbols de les unitats de mesura:
(1) S'escriuen amb una minúscula inicial si no corresponen al nom d'una persona.
Exemple: cm (centímetre)
(2) S'escriuen amb majúscula inicial si corresponen al nom d'una persona.
Exemple: N (en referència a Isaac Newton), Ci (en referència a Marie Curie)
(3) S'escriuen amb lletra rodona; només poden anar amb cursiva si també està en cursiva el fragment de la frase en què s'insereixen.
Exemples: J (joule), cd (candela), cm (centímetre)
(4) No porten mai punt d'abreviatura; només poden anar seguits de punt si ho requereix la puntuació de la frase en què s'insereixen.
Exemples: El moble fa 120 cm de llarg. | El moble fa 120 cm.
(5) No porten mai marca de plural.
Exemple: Una síndria de 3 kg
(6) Hi ha d'haver un espai en blanc entre la xifra i el símbol.
Exemple: 2 h i 23 min
Una unitat de mesura permet quantificar amb un valor numèric una magnitud física d'un fenomen, un cos o una substància.
- Pel que fa als noms de les unitats de mesura, s'escriuen sempre amb una minúscula inicial, fins i tot si corresponen al nom d'una persona.
Exemples: newton (en referència a Isaac Newton), curie (en referència a Marie Curie)
- Pel que fa als símbols de les unitats de mesura:
(1) S'escriuen amb una minúscula inicial si no corresponen al nom d'una persona.
Exemple: cm (centímetre)
(2) S'escriuen amb majúscula inicial si corresponen al nom d'una persona.
Exemple: N (en referència a Isaac Newton), Ci (en referència a Marie Curie)
(3) S'escriuen amb lletra rodona; només poden anar amb cursiva si també està en cursiva el fragment de la frase en què s'insereixen.
Exemples: J (joule), cd (candela), cm (centímetre)
(4) No porten mai punt d'abreviatura; només poden anar seguits de punt si ho requereix la puntuació de la frase en què s'insereixen.
Exemples: El moble fa 120 cm de llarg. | El moble fa 120 cm.
(5) No porten mai marca de plural.
Exemple: Una síndria de 3 kg
(6) Hi ha d'haver un espai en blanc entre la xifra i el símbol.
Exemple: 2 h i 23 min
Una unitat de mesura permet quantificar amb un valor numèric una magnitud física d'un fenomen, un cos o una substància.
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa sistema internacional d'unitats (1): Amb majúscules o amb minúscules?
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Majúscules o minúscules en el sistema internacional d'unitats?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/majuscules-o-minuscules-sistema-internacional-dunitats).
Sistemes de producció: taylorisme, fordisme, toyotisme, macdonaldització
Sistemes de producció: taylorisme, fordisme, toyotisme, macdonaldització
Criteris d'especialitat > Economia. Empresa
- ca Sistemes de producció: taylorisme, fordisme, toyotisme, macdonaldització
- es fordismo (fordisme), n m
- es McDonaldización (macdonaldització), n m
- es taylorismo (taylorisme), n m
- es toyotismo (toyotisme), n m
- fr fordisme (fordisme), n m
- fr McDonaldisation (macdonaldització), n f
- fr taylorisme (taylorisme), n m
- fr toyotisme (toyotisme), n m
- en Fordism (fordisme), n
- en McDonaldization (macdonaldització), n
- en Taylorism (taylorisme), n
- en Toyotism (toyotisme), n
Criteris d'especialitat > Economia. Empresa
Definició
Històricament s'han succeït molts models de producció de béns i d'organització de serveis per a optimitzar al màxim els recursos i el temps disponibles, amb l'objectiu de reduir els costos, millorar la qualitat i augmentar els beneficis.
Des del punt de vista lingüístic molts d'aquests sistemes estan construïts prenent com a base un nom propi, sigui un nom corresponent a la persona que els ha inventat o a l'empresa que els ha aplicat en primer lloc (de vegades, és clar, la base és un nom d'empresa que correspon al nom d'una persona, sovint el seu fundador).
Alguns dels models més coneguts pel que fa a les plantes de producció són els següents:
- El taylorisme, també anomenat organització científica del treball, és un sistema d'organització laboral que consisteix a automatitzar al màxim els processos de treball, descompondre'ls en diverses tasques amb un temps d'execució assignat i pagar primes als treballadors lligades al seu rendiment.
. El nom taylorisme correspon al cognom de Frederick Winslow Taylor, l'enginyer estatunidenc que va treballar aquest sistema a partir del 1880 i que el va teoritzar en el llibre The Principles of Scientific Management (1911).
. Els equivalents castellans són la organización científica del trabajo i el taylorismo; els francesos, l'organisation scientifique du travail i le taylorisme, i els anglesos, the scientific organisation of work i the Taylorism.
- El fordisme es pot considerar una evolució del taylorisme apareguda a les primeres dècades del segle XX, que es basa en la cadena de muntatge com a sistema de producció i en l'augment dels salaris i els crèdits al consum per a incentivar el consum massiu.
. El nom fordisme correspon al cognom de Henry Ford, fundador de l'empresa automobilística estatunidenca Ford Motor Company i responsable d'aplicar aquest sistema a les seves fàbriques.
. L'equivalent castellà és el fordismo; el francès, le fordisme, i l'anglès, the Fordism.
- El toyotisme, de la seva banda, es pot considerar una evolució del fordisme, basada en una producció ajustada a la demanda, l'aplicació de la qualitat total, el treball en equip i la implicació dels treballadors en tot el procés.
. El nom toyotisme correspon al nom de l'empresa automobilística japonesa Toyota Motor Corporation (que pren el nom del seu fundador, Kiichiro Toyoda), com a ideadora d'aquest sistema.
. L'equivalent castellà és el toyotismo; el francès, le toyotisme, i l'anglès, the Toyotism.
Finalment, pel que fa a l'organització dels serveis, destaca l'anomenada macdonaldització.
- La macdonaldització és un sistema d'organització del treball també d'arrel taylorista que introdueix l'economia del temps, facilita la comptabilitat, l'eficàcia i el control del treball i accelera el procés de circulació. Aquest sistema s'ha estès a molts àmbits, com ara la gestió de l'educació, la sanitat, la política, el comerç o la cultura.
. El nom macdonaldització, corresponent a l'empresa estatunidenca McDonald's Corporation (creada per Richard i Maurice McDonald), va ser inventat pel sociòleg també nord-americà George Ritzer, que volia subratllar l'extensió del taylorisme a les empreses de menjar ràpid i al sector dels serveis.
. L'equivalent castellà és la McDonaldización; el francès, la McDonaldisation, i l'anglès, the McDonaldization.
Des del punt de vista lingüístic molts d'aquests sistemes estan construïts prenent com a base un nom propi, sigui un nom corresponent a la persona que els ha inventat o a l'empresa que els ha aplicat en primer lloc (de vegades, és clar, la base és un nom d'empresa que correspon al nom d'una persona, sovint el seu fundador).
Alguns dels models més coneguts pel que fa a les plantes de producció són els següents:
- El taylorisme, també anomenat organització científica del treball, és un sistema d'organització laboral que consisteix a automatitzar al màxim els processos de treball, descompondre'ls en diverses tasques amb un temps d'execució assignat i pagar primes als treballadors lligades al seu rendiment.
. El nom taylorisme correspon al cognom de Frederick Winslow Taylor, l'enginyer estatunidenc que va treballar aquest sistema a partir del 1880 i que el va teoritzar en el llibre The Principles of Scientific Management (1911).
. Els equivalents castellans són la organización científica del trabajo i el taylorismo; els francesos, l'organisation scientifique du travail i le taylorisme, i els anglesos, the scientific organisation of work i the Taylorism.
- El fordisme es pot considerar una evolució del taylorisme apareguda a les primeres dècades del segle XX, que es basa en la cadena de muntatge com a sistema de producció i en l'augment dels salaris i els crèdits al consum per a incentivar el consum massiu.
. El nom fordisme correspon al cognom de Henry Ford, fundador de l'empresa automobilística estatunidenca Ford Motor Company i responsable d'aplicar aquest sistema a les seves fàbriques.
. L'equivalent castellà és el fordismo; el francès, le fordisme, i l'anglès, the Fordism.
- El toyotisme, de la seva banda, es pot considerar una evolució del fordisme, basada en una producció ajustada a la demanda, l'aplicació de la qualitat total, el treball en equip i la implicació dels treballadors en tot el procés.
. El nom toyotisme correspon al nom de l'empresa automobilística japonesa Toyota Motor Corporation (que pren el nom del seu fundador, Kiichiro Toyoda), com a ideadora d'aquest sistema.
. L'equivalent castellà és el toyotismo; el francès, le toyotisme, i l'anglès, the Toyotism.
Finalment, pel que fa a l'organització dels serveis, destaca l'anomenada macdonaldització.
- La macdonaldització és un sistema d'organització del treball també d'arrel taylorista que introdueix l'economia del temps, facilita la comptabilitat, l'eficàcia i el control del treball i accelera el procés de circulació. Aquest sistema s'ha estès a molts àmbits, com ara la gestió de l'educació, la sanitat, la política, el comerç o la cultura.
. El nom macdonaldització, corresponent a l'empresa estatunidenca McDonald's Corporation (creada per Richard i Maurice McDonald), va ser inventat pel sociòleg també nord-americà George Ritzer, que volia subratllar l'extensió del taylorisme a les empreses de menjar ràpid i al sector dels serveis.
. L'equivalent castellà és la McDonaldización; el francès, la McDonaldisation, i l'anglès, the McDonaldization.
Nota
- Per a ampliar la informació podeu consultar les fitxes de taylorisme, fordisme, toyotisme i macdonaldització al Cercaterm i també el document de criteri original, Com s'escriu i es descriu la macdonaldització?, en el web del TERMCAT (economia.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/com-sescriu-i-descriu-la-macdonalditzacio).
