halo, rotlle, rotllo, rotlo, rogle, rodal o aurèola?
halo, rotlle, rotllo, rotlo, rogle, rodal o aurèola?
Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra
- ca halo, rotlle, rotllo, rotlo, rogle, rodal o aurèola?
- es corona (halo), n f
- fr halo (halo), n m
- en ring (halo), n
Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra
Definició
Es considera que són formes adequades tant halo i rotlle (amb les variants rotllo, rotlo i rogle), com rodal i aurèola per a fer referència al cercle que de vegades es veu al voltant del Sol o de la Lluna, si bé totes aquestes formes tenen contextos d'ús diferents.
La forma preferent en els contextos especialitzats en català és halo.
Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Tot i ser una paraula culta (presa directament del llatí halos, que al seu torn l'havia agafat del grec hàlos, 'disc'), halo té una sòlida tradició en català, ja que ja es recollia en diccionaris catalans del segle XIX i es feia servir en textos especialitzats de principis del segle XX. Per exemple, Eduard Fontserè considerava que havia de ser la forma prioritària en català.
(2) El diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans la recull amb aquest sentit especialitzat.
(3) Té valor internacional, ja que es documenta amb aquest sentit en totes les llengües de l'entorn.
En canvi, les altres formes, tot i ser adequades, són pròpies d'un context menys especialitzat o no especialitzat:
- Rotlle és una forma especialment adequada en aquests contextos de divulgació o en registres col·loquials. Els motius d'aquesta recomanació són els següents:
(1) També surt al diccionari normatiu amb aquest significat.
(2) És una de les formes amb què s'ha fet referència popularment a aquest concepte en tot el domini lingüístic.
. Són variants de rotlle les formes rotllo (de valor general), rotlo (pròpia del català baleàric) i rogle (pròpia del valencià i del subdialecte de les Terres de l'Ebre), que són adequades sobretot en els parlars respectius.
- Rodal i aurèola també són formes adequades a un context divulgatiu o un registre col·loquial, tot i no tenir aquest sentit en el diccionari normatiu. Els motius de l'acceptació d'aquestes formes no normatives són els següents:
(1) En sentit general, són sinònims de rodona o cèrcol i, per tant, s'ajusten a aquest significat astronòmic. (Especialment aurèola, que justament fa referència al cercle que envolta un altre objecte.)
(2) Rodal és una forma popular i coneguda arreu del domini. (Aurèola, en canvi, és menys popular i presenta el problema de la pronúncia, ja que se sol fer plana tot i que normativament és esdrúixola.)
(3) Encara que no surtin al diccionari normatiu, sí que es documenten amb aquest sentit en altres diccionaris catalans.
A banda d'aquestes denominacions recollides en els diccionaris catalans, sovint en un registre col·loquial també es fan servir formes similars que igualment s'han de considerar adequades: cèrcol, cercle, rodona (o redona), ròdol, etc.
L'halo, i també el rotlle (amb les variants rotllo, rotlo i rogle), el rodal i l'aurèola, és el cercle lluminós irisat que a vegades apareix envoltant el Sol o la Lluna, com a resultat de la refracció atmosfèrica de la llum en cristalls de glaç o gotes d'aigua que estan en suspensió a l'atmosfera.
. Els equivalents castellans són la corona i el halo; els francesos, l'auréole i l'halo, i els anglesos, the halo i the ring.
La forma preferent en els contextos especialitzats en català és halo.
Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Tot i ser una paraula culta (presa directament del llatí halos, que al seu torn l'havia agafat del grec hàlos, 'disc'), halo té una sòlida tradició en català, ja que ja es recollia en diccionaris catalans del segle XIX i es feia servir en textos especialitzats de principis del segle XX. Per exemple, Eduard Fontserè considerava que havia de ser la forma prioritària en català.
(2) El diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans la recull amb aquest sentit especialitzat.
(3) Té valor internacional, ja que es documenta amb aquest sentit en totes les llengües de l'entorn.
En canvi, les altres formes, tot i ser adequades, són pròpies d'un context menys especialitzat o no especialitzat:
- Rotlle és una forma especialment adequada en aquests contextos de divulgació o en registres col·loquials. Els motius d'aquesta recomanació són els següents:
(1) També surt al diccionari normatiu amb aquest significat.
(2) És una de les formes amb què s'ha fet referència popularment a aquest concepte en tot el domini lingüístic.
. Són variants de rotlle les formes rotllo (de valor general), rotlo (pròpia del català baleàric) i rogle (pròpia del valencià i del subdialecte de les Terres de l'Ebre), que són adequades sobretot en els parlars respectius.
- Rodal i aurèola també són formes adequades a un context divulgatiu o un registre col·loquial, tot i no tenir aquest sentit en el diccionari normatiu. Els motius de l'acceptació d'aquestes formes no normatives són els següents:
(1) En sentit general, són sinònims de rodona o cèrcol i, per tant, s'ajusten a aquest significat astronòmic. (Especialment aurèola, que justament fa referència al cercle que envolta un altre objecte.)
(2) Rodal és una forma popular i coneguda arreu del domini. (Aurèola, en canvi, és menys popular i presenta el problema de la pronúncia, ja que se sol fer plana tot i que normativament és esdrúixola.)
(3) Encara que no surtin al diccionari normatiu, sí que es documenten amb aquest sentit en altres diccionaris catalans.
A banda d'aquestes denominacions recollides en els diccionaris catalans, sovint en un registre col·loquial també es fan servir formes similars que igualment s'han de considerar adequades: cèrcol, cercle, rodona (o redona), ròdol, etc.
L'halo, i també el rotlle (amb les variants rotllo, rotlo i rogle), el rodal i l'aurèola, és el cercle lluminós irisat que a vegades apareix envoltant el Sol o la Lluna, com a resultat de la refracció atmosfèrica de la llum en cristalls de glaç o gotes d'aigua que estan en suspensió a l'atmosfera.
. Els equivalents castellans són la corona i el halo; els francesos, l'auréole i l'halo, i els anglesos, the halo i the ring.
Nota
- 1. Amb relació a halo, s'ha de tenir en compte una qüestió de pronúncia: en els dialectes orientals en què la o àtona es pronuncia u (per exemple, es diu tro però tr[u]nar), seria preferible pronunciar també com a u la vocal final: hal[u]. Tot i tractar-se d'una paraula culta, la seva llarga tradició en català hauria de portar cap a aquesta pronúncia.
- 2. Podeu consultar la fitxa completa de halo al Cercaterm, i també el document de criteri original, Al voltant del Sol i la Lluna, en el web del TERMCAT (terra.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/al-voltant-del-sol-i-la-lluna).
hàtxek, ocellet, màcron o breu?
hàtxek, ocellet, màcron o breu?
Criteris d'especialitat > Indústria. Energia
- ca hàtxek, ocellet, màcron o breu?
- es caron (hàtxek), n m
- es macron (màcron), n m
- fr caron (hàtxek), n m
- fr macron (màcron), n m
- en caron (hàtxek), n
- en macron (màcron), n
Criteris d'especialitat > Indústria. Energia
Definició
Tant hàtxek i ocellet (noms masculins), com màcron i breu (noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:
- Un hàtxek (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un signe ortogràfic en forma d'angle amb el vèrtex dirigit cap avall (˅), amb valors diversos, que se situa sobre algunes lletres en determinats idiomes i en determinats sistemes de transliteració i de transcripció fonètica.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) Es tracta d'una semiadaptació del mot txec háček ('ganxet', 'croc').
(2) Diverses llengües de referència (com ara l'anglès, el francès i el castellà) han recorregut a adaptacions d'aquesta paraula txeca.
(3) Té el suport dels especialistes consultats.
. Ocellet és una forma popular generada a partir de la forma del signe, de manera paral·lela a les denominacions també populars del francès accent hirondelle i de l'anglès wedge i inverted hat.
. Els equivalents castellans són acento anticircunflejo, caron i háček; els francesos, accent circonflexe inversé, caron, chevron i hatchek; els italians, antiflesso, caron i hatchek; els anglesos, caron, háček, reverse circumflex i wedge, i els alemanys, Haček i Hatschek.
- Un màcron (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un signe ortogràfic en forma de ratlleta horitzontal (¯), amb valors diversos, que se situa sobre algunes lletres en els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques, en determinats idiomes, en determinats sistemes de transliteració i de transcripció fonètica i en diversos sistemes de notació científica.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) Es tracta d'un cultisme d'origen grec vehiculat a través de l'anglès. En grec significa 'gran' o 'llarg', que és el valor vocàlic que indica aquest signe en prosòdia clàssica.
(2) La diversitat d'usos, a banda de la prosòdia i la mètrica clàssiques, fa aconsellable buscar una denominació més àmplia.
(3) En català ja hi ha cultismes formalment similars: àcron, asíncron, cànon, gnòmon, odèon, etc.
(4) És una solució paral·lela a l'adoptada en les llengües habituals de referència.
. Els equivalents castellans són acento largo i macron; els francesos, macron i trait supérieur; l'italià, macron; els anglesos, long accent, macron i straight accent, i els alemanys, Längestrich, Macron i Makron.
- Un breu (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un signe ortogràfic en forma de semicercle obert per dalt (˘), amb valors diversos, que se situa sobre algunes lletres en els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques, en determinats idiomes i en determinats sistemes de transliteració i de transcripció fonètica.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) Es tracta d'un calc de l'anglès breve, pres al seu torn del llatí brevis, breve.
(2) És una solució paral·lela a l'adoptada en les llengües habituals de referència.
. Els equivalents castellans són acento breve i breve; el francès, brève; l'italià, breve; els anglesos, breve i short accent, i els alemanys, Breve i Brevis.
- Un hàtxek (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un signe ortogràfic en forma d'angle amb el vèrtex dirigit cap avall (˅), amb valors diversos, que se situa sobre algunes lletres en determinats idiomes i en determinats sistemes de transliteració i de transcripció fonètica.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) Es tracta d'una semiadaptació del mot txec háček ('ganxet', 'croc').
(2) Diverses llengües de referència (com ara l'anglès, el francès i el castellà) han recorregut a adaptacions d'aquesta paraula txeca.
(3) Té el suport dels especialistes consultats.
. Ocellet és una forma popular generada a partir de la forma del signe, de manera paral·lela a les denominacions també populars del francès accent hirondelle i de l'anglès wedge i inverted hat.
. Els equivalents castellans són acento anticircunflejo, caron i háček; els francesos, accent circonflexe inversé, caron, chevron i hatchek; els italians, antiflesso, caron i hatchek; els anglesos, caron, háček, reverse circumflex i wedge, i els alemanys, Haček i Hatschek.
- Un màcron (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un signe ortogràfic en forma de ratlleta horitzontal (¯), amb valors diversos, que se situa sobre algunes lletres en els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques, en determinats idiomes, en determinats sistemes de transliteració i de transcripció fonètica i en diversos sistemes de notació científica.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) Es tracta d'un cultisme d'origen grec vehiculat a través de l'anglès. En grec significa 'gran' o 'llarg', que és el valor vocàlic que indica aquest signe en prosòdia clàssica.
(2) La diversitat d'usos, a banda de la prosòdia i la mètrica clàssiques, fa aconsellable buscar una denominació més àmplia.
(3) En català ja hi ha cultismes formalment similars: àcron, asíncron, cànon, gnòmon, odèon, etc.
(4) És una solució paral·lela a l'adoptada en les llengües habituals de referència.
. Els equivalents castellans són acento largo i macron; els francesos, macron i trait supérieur; l'italià, macron; els anglesos, long accent, macron i straight accent, i els alemanys, Längestrich, Macron i Makron.
- Un breu (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un signe ortogràfic en forma de semicercle obert per dalt (˘), amb valors diversos, que se situa sobre algunes lletres en els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques, en determinats idiomes i en determinats sistemes de transliteració i de transcripció fonètica.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) Es tracta d'un calc de l'anglès breve, pres al seu torn del llatí brevis, breve.
(2) És una solució paral·lela a l'adoptada en les llengües habituals de referència.
. Els equivalents castellans són acento breve i breve; el francès, brève; l'italià, breve; els anglesos, breve i short accent, i els alemanys, Breve i Brevis.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de hàtxec, màcron i breu al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Hàtxek, màcron, breu: nous noms per a vells signes, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/es/node/2558).
Herbes de cuina per a aromatitzar i perfumar
Herbes de cuina per a aromatitzar i perfumar
Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia
- ca Herbes de cuina per a aromatitzar i perfumar
- es finas hierbas (fines herbes), n f pl
- es hierbas provenzales (herbes de Provença), n f pl
- es ramillete guarnecido (manat d'herbes), n m
- fr bouquet garni (manat d'herbes), n m
- fr fines herbes (fines herbes), n f pl
- fr herbes de Provence (herbes de Provença), n f pl
- en aromatic herbs (fines herbes), n pl
- en bouquet garni (manat d'herbes), n
- en herbes de Provence (herbes de Provença), n pl
Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia
Definició
Les herbes de cuina són les plantes no llenyoses, hortalisses o espècies que s'utilitzen en l'elaboració de plats, amb la intenció d'aromatitzar-los o perfumar-los. Es fan servir soles (en la cuina catalana, són habituals el llorer, la farigola, el romaní, la menta, l'orenga o el fonoll) o en combinacions establertes perquè les diverses herbes interactuïn entre elles.
Algunes de les combinacions d'herbes de cuina més habituals són les següents:
- Les fines herbes, que inclouen, en proporció variable i molt ben picats, julivert, cerfull, estragó i api.
. L'equivalent castellà és las finas hierbas; el francès, les fines herbes, i els anglesos, the aromatic herbs i the fine herbs.
- Un manat d'herbes, que inclou principalment llorer, farigola i julivert, generalment afegit al menjar durant la cocció.
. Els equivalents castellans són un manojito de hierbas i un ramillete guarnecido; el francès, un bouquet garni, i l'anglès, a bouquet garni.
- Les herbes del Montseny, que inclouen bàsicament romaní, farigola, orenga i fonoll i poden afegir-hi menta, marduix, rementerola o sajolida.
- Les herbes de l'Albera, que també inclouen bàsicament romaní, farigola, orenga i fonoll i poden afegir-hi marduix, menta, llorer, anís, ginebró o marialluïsa.
- Les herbes de Provença, que inclouen romaní, farigola, orenga, fonoll, marduix i sajolida.
. Els equivalents castellans són las hierbas de la Provenza o las hierbas provenzales; el francès, les herbes de Provence, i l'anglès, the herbes de Provence.
Algunes de les combinacions d'herbes de cuina més habituals són les següents:
- Les fines herbes, que inclouen, en proporció variable i molt ben picats, julivert, cerfull, estragó i api.
. L'equivalent castellà és las finas hierbas; el francès, les fines herbes, i els anglesos, the aromatic herbs i the fine herbs.
- Un manat d'herbes, que inclou principalment llorer, farigola i julivert, generalment afegit al menjar durant la cocció.
. Els equivalents castellans són un manojito de hierbas i un ramillete guarnecido; el francès, un bouquet garni, i l'anglès, a bouquet garni.
- Les herbes del Montseny, que inclouen bàsicament romaní, farigola, orenga i fonoll i poden afegir-hi menta, marduix, rementerola o sajolida.
- Les herbes de l'Albera, que també inclouen bàsicament romaní, farigola, orenga i fonoll i poden afegir-hi marduix, menta, llorer, anís, ginebró o marialluïsa.
- Les herbes de Provença, que inclouen romaní, farigola, orenga, fonoll, marduix i sajolida.
. Els equivalents castellans són las hierbas de la Provenza o las hierbas provenzales; el francès, les herbes de Provence, i l'anglès, the herbes de Provence.
Nota
- 1. Les accions d'aromatitzar i perfumar es distingeixen segons que es tracti només de donar una olor agradable al plat (aromatitzar) o d'impregnar-los fins a fer l'olor dominant en el plat (perfumar).
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de fines herbes, manat d'herbes i herbes de Provença al Cercaterm i també el document de criteri original, Herbes a la cuina, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/herbes-la-cuina).
