producte indiferenciat, indiferenciació, mercantilització o comoditat?
producte indiferenciat, indiferenciació, mercantilització o comoditat?
Criteris d'especialitat > Economia. Empresa
- ca producte indiferenciat, indiferenciació, mercantilització o comoditat?
- es commodity (producte indiferenciat), n m/f
- es comodificación (mercantilització), n f
- es comoditización (indiferenciació), n f
- fr banalisation (indiferenciació), n f
- fr commodité (producte indiferenciat), n f
- fr marchandisation (mercantilització), n f
- en commodification (mercantilització), n
- en commoditization (indiferenciació), n
- en commodity (producte indiferenciat), n
Criteris d'especialitat > Economia. Empresa
Definició
Tant producte indiferenciat (nom masculí), com indiferenciació (nom femení), com mercantilització (nom femení) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, en aquest àmbit no es considera adequada la forma *comoditat.
- Un producte indiferenciat és un producte idèntic en característiques i prestacions a altres productes competidors excepte en el preu.
. Els equivalents castellans són artículo indiferenciado, commodity i producto indiferenciado; els francesos, commodité, produit banal i produit banalisé, i l'anglès, commodity.
- La indiferenciació és el procés pel qual un producte esdevé idèntic quant a característiques i prestacions a altres productes competidors, de tal manera que només se n'acaba diferenciant pel preu.
. Els equivalents castellans són banalización, comoditización i mercadización; els francesos, banalisation, commoditisation i indifférenciation, i els anglesos, commoditisation i commoditization.
- La mercantilització és l'atribució d'un valor comercial, determinat per l'oferta i la demanda, a béns, recursos, activitats i serveis fins llavors considerats no comercialitzables; la mercantilització generalment té una consideració negativa.
. Els equivalents castellans són comodificación i mercantilización; els francesos, commodification i marchandisation, i l'anglès, commodification.
Els motius de la tria de diferència i mercat com a base de les formes normalitzades són els següents:
(1) S'ajusten semànticament als conceptes que designen.
(2) Permeten completar tota la sèrie terminològica.
(3) Ja han tingut ús en textos especialitzats.
En canvi, *comoditat i les diverses paraules amb aquesta mateixa base morfològica (*comodificació, *comoditització, etc.) tenen l'inconvenient que en català (i en la resta de llengües romàniques) la paraula comoditat i la seva família tenen significats molt diferents de l'anglès. Es tracta, doncs, d'un cas dels anomenats de falsos amics o paranys de traducció.
- Un producte indiferenciat és un producte idèntic en característiques i prestacions a altres productes competidors excepte en el preu.
. Els equivalents castellans són artículo indiferenciado, commodity i producto indiferenciado; els francesos, commodité, produit banal i produit banalisé, i l'anglès, commodity.
- La indiferenciació és el procés pel qual un producte esdevé idèntic quant a característiques i prestacions a altres productes competidors, de tal manera que només se n'acaba diferenciant pel preu.
. Els equivalents castellans són banalización, comoditización i mercadización; els francesos, banalisation, commoditisation i indifférenciation, i els anglesos, commoditisation i commoditization.
- La mercantilització és l'atribució d'un valor comercial, determinat per l'oferta i la demanda, a béns, recursos, activitats i serveis fins llavors considerats no comercialitzables; la mercantilització generalment té una consideració negativa.
. Els equivalents castellans són comodificación i mercantilización; els francesos, commodification i marchandisation, i l'anglès, commodification.
Els motius de la tria de diferència i mercat com a base de les formes normalitzades són els següents:
(1) S'ajusten semànticament als conceptes que designen.
(2) Permeten completar tota la sèrie terminològica.
(3) Ja han tingut ús en textos especialitzats.
En canvi, *comoditat i les diverses paraules amb aquesta mateixa base morfològica (*comodificació, *comoditització, etc.) tenen l'inconvenient que en català (i en la resta de llengües romàniques) la paraula comoditat i la seva família tenen significats molt diferents de l'anglès. Es tracta, doncs, d'un cas dels anomenats de falsos amics o paranys de traducció.
Nota
- 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat els termes relacionats indiferenciar i mercantilitzar. (Vegeu la fitxa Indiferenciar, mercantilitzar o comodificar?)
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de producte indiferenciat, mercantilització i indiferenciació al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Commodities que no són comoditats, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/commodities-que-no-son-comoditats).
punt de fil, punt volant, punt de floreta, punt de bola o punt de caramel?
punt de fil, punt volant, punt de floreta, punt de bola o punt de caramel?
Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia
- ca punt de fil, punt volant, punt de floreta, punt de bola o punt de caramel?
- es punto de bola (punt de bola), n m
- es punto de caramelo (punt de caramel), n m
- es punto de hilo (punt de fil), n m
- es punto de soplo (punt volant), n m
- fr boulé (punt de bola), n m
- fr caramel (punt de caramel), n m
- fr filet (punt de fil), n m
- fr soufflé (punt volant), n m
- en ball stage (punt de bola), n
- en liquid stage (punt de caramel), n
- en thread stage (punt de fil), n
Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia
Definició
Tant punt de fil, com punt volant i punt de floreta, com punt de bola i com punt de caramel (tots, noms masculins) es consideren formes adequades per a fer referència als diferents estadis de cocció del sucre en cuina i pastissera. Aquests estadis es defineixen segons l'interval de temperatura i la viscositat del xarop:
- El punt de fil (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el punt de cocció d'un xarop entre 105 i 110ºC, en el qual el xarop agafa forma de fil si s'estira entre els dits polze i índex (prèviament submergits en aigua freda).
. Es distingeix entre el punt de fil fluix (quan el fil fa uns 2 o 3 mm de llargada i es trenca fàcilment) i el punt de fil fort (quan el fil fa uns 5 mm de llargada i oposa certa resistència al trencament).
. Els equivalents castellans són punto de hebra i punto de hilo; els francesos, filé i filet, i l'anglès, thread stage.
- El punt volant, o el sinònim complementari punt de floreta (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), és el punt de cocció d'un xarop a 115ºC, en el qual el xarop forma bombolles quan es bufa per a fer-lo passar a través dels forats d'una escumadora.
. Els equivalents castellans són punto de florecilla, punto de soplo i punto volante, i els francesos, grand perlé, grand soufflé, petit boulé i soufflé.
- El punt de bola (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és el punt de cocció d'un xarop entre 120 i 130ºC, en el qual el xarop agafa forma de bola quan s'agafa amb els dits d'una cullera prèviament submergida en aigua freda o aigua amb gel.
. Es distingeix entre el punt de bola fluix (quan la bola té una consistència tova i s'aixafa fàcilment amb els dits) i el punt de bola fort (quan la bola és compacta i costa d'aixafar amb els dits).
. Segons el dialecte, en comptes de punt de bola, punt de bola fluix i punt de bola fort s'utilitzen les formes punt de bolla, punt de bolla fluix i punt de bolla fort.
. Els equivalents castellans són punto de bola i punto de bolita; el francès, boulé, i l'anglès, ball stage.
- El punt de caramel és el punt de cocció d'un xarop entre 150 i 170ºC, en el qual ha tingut lloc la caramel·lització.
. Es distingeix entre el punt de caramel fluix (quan el xarop agafa un color entre groc clar i groc fosc) i el punt de caramel fort (quan el xarop agafa un color entre groc fosc i marró).
. L'equivalent castellà és punto de caramelo; el francès, caramel, i l'anglès, liquid stage.
Els motius de la tria de totes aquestes formes són els següents:
(1) Són formes descriptives i lingüísticament adequades.
(2) Es consideren tradicionals i consolidades en l'àmbit.
(3) Són paral·leles a les solucions d'altres llengües.
- El punt de fil (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el punt de cocció d'un xarop entre 105 i 110ºC, en el qual el xarop agafa forma de fil si s'estira entre els dits polze i índex (prèviament submergits en aigua freda).
. Es distingeix entre el punt de fil fluix (quan el fil fa uns 2 o 3 mm de llargada i es trenca fàcilment) i el punt de fil fort (quan el fil fa uns 5 mm de llargada i oposa certa resistència al trencament).
. Els equivalents castellans són punto de hebra i punto de hilo; els francesos, filé i filet, i l'anglès, thread stage.
- El punt volant, o el sinònim complementari punt de floreta (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), és el punt de cocció d'un xarop a 115ºC, en el qual el xarop forma bombolles quan es bufa per a fer-lo passar a través dels forats d'una escumadora.
. Els equivalents castellans són punto de florecilla, punto de soplo i punto volante, i els francesos, grand perlé, grand soufflé, petit boulé i soufflé.
- El punt de bola (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és el punt de cocció d'un xarop entre 120 i 130ºC, en el qual el xarop agafa forma de bola quan s'agafa amb els dits d'una cullera prèviament submergida en aigua freda o aigua amb gel.
. Es distingeix entre el punt de bola fluix (quan la bola té una consistència tova i s'aixafa fàcilment amb els dits) i el punt de bola fort (quan la bola és compacta i costa d'aixafar amb els dits).
. Segons el dialecte, en comptes de punt de bola, punt de bola fluix i punt de bola fort s'utilitzen les formes punt de bolla, punt de bolla fluix i punt de bolla fort.
. Els equivalents castellans són punto de bola i punto de bolita; el francès, boulé, i l'anglès, ball stage.
- El punt de caramel és el punt de cocció d'un xarop entre 150 i 170ºC, en el qual ha tingut lloc la caramel·lització.
. Es distingeix entre el punt de caramel fluix (quan el xarop agafa un color entre groc clar i groc fosc) i el punt de caramel fort (quan el xarop agafa un color entre groc fosc i marró).
. L'equivalent castellà és punto de caramelo; el francès, caramel, i l'anglès, liquid stage.
Els motius de la tria de totes aquestes formes són els següents:
(1) Són formes descriptives i lingüísticament adequades.
(2) Es consideren tradicionals i consolidades en l'àmbit.
(3) Són paral·leles a les solucions d'altres llengües.
Nota
- 1. Tot i que també es documenten *punt de bola fluixa i *punt de bola forta (amb l'adjectiu en concordança amb bola i no amb punt), es dona prioritat a punt de bola fluix i punt de bola fort, d'acord amb l'opinió dels especialistes consultats i amb la freqüència de les formes.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de punt de fil, punt de fil fluix, punt de fil fort, punt volant, punt de bola fluix, punt de bola fort, punt de caramel, punt de caramel fluix i punt de caramel fort al Cercaterm i la Neoloteca i també el document de criteri original, Coent sucre: fils, volants i boles, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/coent-sucre-fils-volants-i-boles).
