Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  conducte del cartílag, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes

Definició
Cadascun dels conductes d'un cartílag d'ossificació durant el seu període de vascularització.
  • ca  conducte del modíol, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Conducte espiral del modíol i conducte longitudinal del modíol.
  • ca  conducte dental anterior, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
Conducte de la porció facial del maxil·lar superior per al pas del nervi dental anterior i els seus vasos.
  • ca  conducte dental inferior, n m
  • ca  conducte mandibular, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
Llarg conducte que recorre el maxil·lar inferior i acaba bifurcant-se en una branca incisiva i una altra mentoniana, que s'obre pel forat del mateix nom.
  • ca  conducte dental posterior, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
Dos o més canals del maxil·lar superior per al pas de vasos i nervis.
  • ca  tub digestiu, n m
  • ca  canal alimentari, n m sin. compl.
  • ca  canal digestiu, n m sin. compl.
  • ca  conducte alimentari, n m sin. compl.
  • ca  conducte digestiu, n m sin. compl.
  • ca  tracte alimentari, n m sin. compl.
  • ca  tracte digestiu, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia

Definició
Conducte que comença a la boca, continua per la faringe i l'esòfag, després per l'estómac i els intestins i acaba a l'anus.
  • ca  conducte de Breschet, n m
  • ca  conducte diploic, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia

Definició
Conductes situats al díploe dels ossos de la volta del crani, per on passen les venes del díploe o venes de Breschet.
  • ca  conducte ejaculador, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Urologia

Definició
Cadascun dels dos conductes, dret i esquerre, que resulten de la reunió, en angle molt agut, de l'ampul·la del conducte deferent i de la vesícula seminal corresponents. Després del seu origen, penetren en el gruix de la pròstata i s'obren, a través de dos orificis petits i el·líptics, a la part anterior del verumontà de la uretra prostàtica, a dreta i esquerra de l'utricle prostàtic.
  • ca  conducte endolimfàtic, n m
  • ca  conducte de Hasse, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Conducte del vestíbul membranós de l'orella interna format per la reunió de dues branques d'origen, cadascuna de les quals surt de l'utricle i del sàcul, respectivament. S'introdueix en l'aqüeducte del vestíbul i acaba en un cul-de-sac dilatat (fons del sac del conducte endolimfàtic), el qual se situa a la cara posterior del penyal, sota la duramàter.
  • ca  conducte epididimàtic, n m
  • ca  receptacle seminal, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Urologia

Definició
Conducte col·lector comú dels cons eferents que neix al cap de l'epidídim i s'estén fins a la seva cua, on és anomenat conducte deferent. Durant el seu trajecte s'enrotlla formant múltiples flexuositats. Constitueix un dipòsit o receptacle del semen, on els espermatozoides adquireixen llur maduresa total.