Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

  • ca  conducte de Müller, n m
  • ca  conducte de Gasser, n m sin. compl.
  • ca  conducte paramesonèfric, n m sin. compl.
  • ca  conducte primordial, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia, Ginecologia i obstetrícia, Urologia

Definició
Cadascun dels conductes de l'embrió destinats a formar els genitals interns en la dona i, en l'home, diverses organitzacions rudimentàries (hidàtide de Morgagni).
  • ca  conducte de Nuck, n m
  • ca  conducte peritoneovaginal de Nuck, n m sin. compl.
  • ca  diverticle de Nuck, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Ginecologia i obstetrícia

Definició
Conducte peritoneovaginal de la dona, que no s'ha obliterat en néixer.
  • ca  conducte toràcic, n m
  • ca  conducte alimentari, n m sin. compl.
  • ca  conducte de Pecquet, n m sin. compl.
  • ca  conducte de Van Hoorne, n m sin. compl.
  • ca  conducte limfàtic esquerre, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia

Definició
Canal que ascendeix per la part esquerra del tòrax, des de la cisterna de Pecquet, fins a la unió de les venes subclàvia i jugular interna d'aquest costat, i recull la limfa de la part infradiafragmàtica i del costat esquerre del tòrax.
  • ca  conducte de Petit, n m
  • ca  espai de Petit, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Oftalmologia

Definició
Espais situats entre les fibres de la zònula ciliar a nivell de l'equador del cristal·lí de l'ull. També són anomenats espais zonulars.
  • ca  conducte de Rathke, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Urologia

Definició
Porció del conducte de Müller situada entre la part principal d'aquest i l'utricle prostàtic.
  • ca  conducte de Recklinghausen, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia

Definició
Nom donat als petits espais limfàtics del teixit connectiu.
  • ca  conducte de Reichel, n m
  • ca  conducte cloacal de Reichel, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia

Definició
Fenedura entre l'envà de Douglas i la cloaca de l'embrió.
  • ca  conducte de Hensen, n m
  • ca  conducte de Reichert, n m sin. compl.
  • la  canalis reuniens
  • TA  ductus reuniens

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Conducte membranós que va des del conducte coclear fins al sàcul vestibular.
  • ca  conducte de Reissner, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definició
Nom donat al conducte coclear a nivell del cargol.
  • ca  conducte de Bartholin, n m
  • ca  conducte de Rivinus, n m sin. compl.
  • ca  conducte sublingual major, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definició
Conducte excretor principal de la glàndula sublingual. Neix a la part posterior de la glàndula i s'obre en el sòl de la boca, prop de la desembocadura del conducte de Wharton.